Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Celebrem el Senyor, aclamem-lo amb els nostres cants.

Himne

Ipsum nunc nobis tempus est
quo voce evangélica
ventúrus sponsus créditur,
regni caeléstis cónditor.

Occúrrunt sánctae vírgines
óbviam tunc advéntui,
gestántes claras lámpadas,
magno laetántes gáudio.

Stúltae vero quae remánent,
exstínctas habent lámpadas,
frustra pulsántes iánuam,
clausa iam regni régia.

Nunc vigilémus sóbrii
gestántes mentes spléndidas,
ut veniénti Dómino
digni currámus óbviam.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concínere. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.

Salm 30,

(2-17. 20-25)
Pregària confiada enmig de la prova

Pare, confio el meu alè a les vostres mans (Lc 23, 46)

I
En vós, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me vós que sou bo;
No trigueu, escolteu i allibereu-me,
sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.

Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me,
traieu-me del llaç que m'han parat,
vós que em defenseu.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m'heu rescatat.
No estimeu els qui veneren ídols de no-res,
però jo he confiat en el Senyor.

Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Vós heu mirat el meu sofriment,
heu emparat la meva vida en el perill
no m'heu deixat caure a les mans de l'enemic,
és ample el lloc on reposen els meus peus.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.
Antífona 2Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.

II

Compadiu-vos de mi, Senyor.
Mireu la meva desgràcia.
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor.

Decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
Sóc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts.

Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,
els seus cors s'han oblidat de mi com si fos mort,
em tenen com una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats;
han fet consell contra mi
i han decidit la meva mort.

Però jo confio en vós, Senyor,
us dic: «Sou el meu Déu,
teniu el meu destí a les vostres mans.»
Deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me per l'amor que em teniu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.
Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

III

Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada.
Jo que havia dit tan aviat:
«M'heu allunyat de la vostra presència.»
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense plànyer-los
els qui obren amb orgull.

Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

Vers

V. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me.

R. Perquè vós, Senyor, sou el Déu que em salveu.

Lectures

Lectura primera

De la primera carta als cristians de Corint 7, 1-24

Qüestions sobre el matrimoni

Germans: Quant al que m'escrivíreu: sí, és bo que l'home s'abstingui de dona. Però per evitar les impureses, que cadascun tingui la pròpia muller, i cadascuna tingui el propi marit.

El marit que concedeixi el dèbit a la muller, com també la muller al marit. La muller no té potestat damunt el propi cos, sinó el marit; semblantment, tampoc el marit no té potestat damunt del propi cos, sinó la muller. No us refuseu l'un a l'altre, si no és de comú acord, per un cert temps, a fi de dedicar-vos a l'oració; i després torneu-vos a unir, no fos que Satanàs us temptés prenent peu de la vostra incontinència. Això, però, ho dic com una cosa permesa, no pas manada.

Jo voldria que tothom fos com jo; però cadascú ha rebut de Déu un do peculiar, l'un d'una manera, l'altre d'una altra.

Amb tot, dic als solters i a les vídues que els és millor de restar com jo; però, si no poden guardar continència, que es casin: més val casar-se que cremar-se. Als casats, els ordeno, no pas jo, sinó el Senyor, que la muller no se separi del marit —i si se'n separa, que resti sense casar-se o que es reconciliï amb el marit—, i el marit que no repudiï a la muller.

En canvi, als altres els ho dic jo, no pas el Senyor: si cap fidel té per muller una infidel, i aquesta consent a conviure amb ell, que no la repudiï; i si una dona té per marit un infidel, i aquest consent a conviure amb ella, que no repudiï el marit. Ja que el marit infidel és santificat per la muller, i la muller infidel és santificada pel marit creient; altrament els vostres fills serien profans, i, en canvi, son sants.

Però si l'infidel se separa, que se separi; no queden pas esclavitzats l'home o la dona creients en aquests casos; Déu us ha cridat a estar en pau. Perquè, ¿què saps tu, dona, si salvaràs el marit? ¿O què saps tu, home, si salvaràs la muller?

Fora d'això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li tenia assignada, tal com era, en cridar-lo Déu. Així ho ordeno en totes les esglésies. ¿Algú ha estat cridat circumcidat? Que no es faci dissimular la circumcisió. ¿Ha estat cridat incircumcís? Que no se circumcidi. La circumcisió no és res, ni la incircumcisió no és res; el que val es l'observança dels manaments de Déu. Que cadascú continuï en l'estat en què fou cridat.

¿Fores cridat esclau? No te'n preocupis; i fins en el cas que puguis esdevenir lliure, procura de treure'n més profit. Perquè aquell qui és cridat en el Senyor en l'estat d'esclau, és un llibert del Senyor; semblantment, aquell qui és cridat en l'estat de lliure, és un esclau de Crist. És pagant un preu que heu estat comprats: no us feu esclaus dels homes. Que cadascú, germans, continuï davant de Déu en la condició en què es trobava quan fou cridat.


Responsori

R. L'home deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i tots dos seran una sola carn. * Per tant, el que Déu va unir, que l'home no ho separi.

R. Déu creà l'home, creà l'home i la dona, i seran una sola carn. * Per tant, el que Déu va unir, que l'home no ho separi.

Lectura segona

Dels Sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó 37, sobre l'Antic Testament, 2-3 )

Tots nosaltres hem d'estimar l'Església com a mare

En escoltar: Una dona forta, ¿qui la trobarà?, no us penseu que es refereix a l'Església que està amagada, sinó a aquella Església que va ser trobada per algú, de manera que no restés amagada per a ningú. l se'ns descriu aquesta Església per a atreure vers ella les nostres lloances i la nostra admiració, perquè tots nosaltres l'estimem com a mare, ja que és l'esposa d'un sol marit.

Una dona forta, ¿qui la trobarà? I, ¿qui no veu aquesta dona tan perfecta? Ha estat trobada i col·locada molt amunt, perquè tothom pugui veure-la eminent, virtuosa, gloriosa, adornada, lúcida —en una paraula—, difosa per tot el món. Val incomparablement més que cap perla. No és gens estrany que una dona així valgui més que cap perla. Si penseu en la cobejança humana, si pareu compte en la condició de les perles, no és gens estrany que l'Església sigui considerada més valuosa que totes les perles. No hi ha punt de comparació.

I l'Església conté pedres precioses. I ho són tant, de precioses, que les anomenem vives. No li falten pedres precioses que l'adornen, però l'Església és, en si mateixa, més valuosa encara. Tocant a aquestes pedres precioses, voldria fer una confidència, voldria que entenguéssiu el que jo entenc i que comprenguéssiu el meu temor.

A l'Església hi ha, i hi ha hagut sempre, pedres precioses: homes doctes, plens de ciència, d'eloqüència i d'un coneixement profund de la Llei. Són, veritablement, pedres precioses. Però alguns d'ells van ser sostrets del joier d'aquesta dona. Pel que fa a la doctrina i a l'eloqüència que els fa resplendents, Cebrià va ser una pedra preciosa —refulgent en la doctrina del Senyor—, i va restar dins el joier. També Donat va ser una pedra preciosa, però va ser sostret de l'estoig d'aquesta dona. Tota pedra preciosa que no està guardada en aquest joier, queda en les tenebres. Més li hauria valgut restar en l'estoig i així formaria part del dot d'aquesta dona i afegiria: fidelment!

Se'ls anomena pedres precioses perquè tenen un preu molt alt. Qui deserta de la caritat s'envileix, es menysvalora. Ja pot continuar enorgullint-se de la seva doctrina, ja pot continuar presumint de la seva eloqüència: que escolti la valoració de l'especialista en determinar l'autenticitat de les pedres d'aquesta dama. Que escolti —repeteixo— el veredicte de l'expert en joies. ¿Per què es vanta de la seva eloqüència, una pedra que ja no és preciosa sinó vil? Si jo parlés —diu— les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués caritat, seria com la campana que toca o el címbal que dringa. ¿Què se n'ha fet, d'aquella pedra? No brilla més, sinó que dringa. Per tant, apreneu a valorar les pedres, vosaltres que voleu conquerir el regne dels cels. Que no us atregui cap pedra, fora de les que estan dins el joier d'aquesta dona. Ella, que val més que les pedres, és el preu mateix del seu ornament.


Responsori

R. Jo et posaré una base d'antimoni, * i uns fonaments de safir.

R. Faré els teus merlets de robins, i tot el teu recinte, de pedres precioses. * I uns fonaments de safir.

Oració


Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-