Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que va ser temptat i va patir per nosaltres.

Himne

Nunc tempus acceptabile
fulget datum divinitus,
ut sanet orbem languidum
medela parsimoniae.

Christi decoro lumine
dies salutis emicat,
dum corda culpis saucia
reformat abstinentia.

Hanc mente nos et corpore,
Deus, tenere perfice,
ut appetamus prospero
perenne pascha transitu.

Te rerum universitas,
clemens, adoret, Trinitas,
ct nos novi per veniam
novum canamus canticum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

Salm 23

Entrada del Senyor al santuari

Les portes del cel s'obriren a Crist quan hi fou endut amb seva humanitat (S. Ireneu)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?
Antífona 2Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida.

Salm 65

Ofrena d'acció de gràcies

Sobre la resurrecció del Senyor i la conversió de tots els pobles (Hesiqui)

I

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
heu fet que caiguéssim al parany;

el feix que ens vau carregar era insuportable,
cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l'aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida.
Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi.

II

Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
que havien fet els meus llavis
a l'hora del perill.

Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
no m'hauria escoltat el Senyor;
però ara Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi.

Vers

V. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

R. Vós teniu paraules de vida eterna.

Lectures

Lectura primera

De la carta als cristians hebreus 7, 1-10

Melquisedec, imatge del sacerdot perfecte

Germans: «Melquisedec rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim, sortí a l'encontre d'Abraham quan tornava de la desfeta dels reis, i el va beneir. Abraham donà a Melquisedec el delme de tot».

Melquisedec és en primer lloc rei de justícia, segons la significació del seu nom, i després encara és rei de Salem, això és, rei de pau, sense pare, sense mare, sense genealogia, sense començament dels seus dies, ni acabament de la seva vida, assimilat al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.

I considereu com és de gran aquest, a qui el mateix patriarca Abraham donà el delme de la millor part del botí. Aquells fills de Leví que reben el sacerdoci tenen el manament, segons la llei, d'exigir delmes del poble, això és, dels seus mateixos germans, malgrat que són descendència d'Abraham; en canvi, el qui no descendia del llinatge d'ells va rebre els delmes d'Abraham, i va beneir el qui tenia les promeses. Ara bé, sense cap dubte, és l'inferior qui és beneït pel superior. I aquí són homes mortals que reben els delmes, mentre que allà és un, del qual consta que viu. A més, per dir-ho així, fins Leví, que rep els delmes, els va pagar en la persona d'Abraham; ja que encara era a les entranyes del seu pare, quan Melquisedec li sortí a l'encontre.


Responsori

R. Melquisedec, rei de Salem, presentà pa i vi; era sacerdot del Déu Altíssim, i figura del Fill de Déu * a qui el Senyor jurà: Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec.

V. Crist no ha esdevingut sacerdot segons la llei que es regula per la descendència carnal, sinó segons el poder d'una vida indissoluble. * A qui el Senyor jurà: Ets sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec.

Lectura segona

Del Comentari de sant Ciril d'Alexandria, bisbe, sobre el llibre del Gènesi
(Llibre 2, 7-9)

Va establir Melquisedec com a imatge i figura de Crist

Ningú no es pren aquest honor, sinó que és cridat per Déu, com Aharon. Així tampoc Crist no s'atribuí a si mateix la glòria d'esdevenir pontífex, sinó que la hi ha donada el qui li va dir: «Tu ets el meu Fill, avui t'he engendrat; com també diu en un altre lloc: «Tu ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec».

No es pot pas dir que el Fill de Déu, en tant que Paraula engendrada pel Pare, hagi exercit el sacerdoci; ni que hagi pertangut a l'estirp sacerdotal, si no és en tant que es va fer home per nosaltres. Així com ha rebut el títol de profeta i d'apòstol, també rep el de sacerdot, en virtut de la naturalesa humana que va assumir. Els oficis servils corresponen a qui es troba en una situació de servitud. I aquesta ha estat per a ell una situació d'anorreament: el qui és igual que el Pare i és assistit pel cor dels serafins i servit per milers d'àngels, després d'haver-se anorreat, només llavors és proclamat sacerdot dels consagrats i de l'autèntic tabernacle. És santificat juntament amb nosaltres, ell que és superior a tota criatura. Perquè, tant el santificador com els santificats, tots provenen d'un de sol; per aquesta raó no s'avergonyeix d'anomenar-los germans, quan diu: «Anunciaré el vostre nom als meus germans».

Per això, Déu que santifica, quan es va fer home i habità entre nosaltres, fins al punt d'anomenar-se germà nostre per la seva naturalesa humana, llavors s'afirma que es va santificar amb nosaltres. Va poder exercir el sacerdoci i santificar-se amb nosaltres gràcies a la humanitat que havia assumit: tot això, hem d'atribuir-ho al seu anorreament, si volem pensar amb rectitud. Va establir, doncs, Melquisedec com a imatge i figura de Crist, i per això pot anomenar-se rei de justícia i de pau. Aquest títol convé místicament només a l'Emmanuel: ell és certament l'autor de la justícia i de la pau, de les quals ha fet do als homes. Destruït el jou del pecat, som santificats per l'oblació del cos de Jesucrist. De la nostra miserable condició de pecadors, que ens havia fet esclaus separant-nos de Déu, n'hem obtingut la pau amb Déu Pare, purificats i units a ell per mitjà de l'Esperit; perquè el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell.

Sant Pau afirma després que la benedicció invocada sobre Abraham i l'ofrena del pa i del vi eren símbol i figura d'un sacerdoci més excel·lent.

Així, doncs, som beneïts cada vegada que acollim com a do del cel i viàtic de vida aquells dons místics i arcans. Som beneïts per Crist i per la pregària que ha adreçat al Pare per nosaltres. Efectivament, Melquisedec va beneir Abraham amb aquestes paraules: Beneït sigui el Déu Altíssim que ha posat els teus enemics a les teves mans. l el Senyor Jesucrist, el nostre intercessor, Pare Sant —va dir— consagreu-los en la veritat.

De la mateixa interpretació dels noms, Pau dedueix perquè Melquisedec és figura de Crist; com a exemple ens posa davant els ulls el caràcter peculiar del seu sacerdoci: Melquisedec oferí pa i vi. Per això diu d’ell: Sense començament dels seus dies, ni acabament de la seva vida, assimilat al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.


Responsori

R. Crist no s'atribuí a si mateix la glòria d'esdevenir pontífex, sinó que la hi ha donada el qui va dir: * Tu ets sacerdot per sempre, segons l'Orde de Melquisedec.

V. Aquells esdevingueren sacerdots sense cap jurament, Crist ho esdevingué amb jurament per aquell qui li diu: * Tu ets sacerdot per sempre, segons l'Orde de Melquisedec.

Oració


Oh Déu, vós per mitjà del vostre Fill reconcilieu meravellosament amb vós el llinatge humà; feu que el poble cristià s'afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s'acosten. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-