Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva, al·leluia.

Himne

Primo diérum ómnium,
quo mundus exstat cónditus
vel quo resúrgens cónditor
nos, morte victa, líberat.

Pulsis procul torpóribus,
surgámus omnes ócius,
et nocte quaerámus pium,
sicut Prophétam nóvimus.

Nostras preces ut áudiat
suámque dextram pórrigat,
et hic piátos sórdibus
reddat polórum sédibus,

Ut quique sacratíssimo
huius diéi témpore
horis quiétis psállimus,
donis beátis múneret.

Deo Patri sit glória
Eiúsque soli Fílio
Cum Spírito Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor

Salm 1

El camí del just, i el de l'injust

Feliços els qui han baixat a l'aigua del baptisme amb l’esperança posada en l’arbre de la creu (Anònim s. II)

Feliç l'home
que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts.
Estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge,
duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
Els culpables no resistiran al judici,
cauran els pecadors a l'aplec dels justos.

El Senyor empara els camins dels justos,
i els dels culpables acaben malament.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El veritable arbre de la vida és la creu del Senyor
Antífona 2El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.

Salm 2

El Messies, rei victoriós

Realment han conspirat contra el vostre sant servent Jesús, Messies vostre (Fets, 4, 27)

Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?

Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

«Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabi en la desfeta
si de sobte s'inflamava la seva ira.
Feliços els qui en ell es refugien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor m'ha consagrat a mi com a rei seu dalt de Sió.
Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Salm 3

El Senyor és l'escut que em protegeix

Jesucrist reposà i s'adormí, i va ressuscitar, perquè el Pare el sostenia (S. Ireneu)

Quants n'hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s'aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»

Senyor, vós sou l'escut que em protegeix,
Als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.

Me'n vaig al llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.

Alceu-vos, Senyor, salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu als meus contraris,
I feu saltar les dents dels culpables.

La salvació ve del Senyor.
Beneïu el vostre poble.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Vós sou, Senyor, l'escut que em protegeix, vós sou la meva glòria.

Vers

V. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa.

R. Instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 16, 3. 5b-7a. 8-15. 37a. 40-43. 59-63

Jerusalem esposa infidel de Déu

Així parla el Senyor:
«Jerusalem pel teu origen i la teva naixença, tu ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita. Fores llençada en ple camp, de fàstic que feies, el dia que vingueres al món.

Jo passava vora teu i vaig veure com espernetegaves en la teva sang. I et vaig dir: "Viu i creix com la vegetació del camp". Vas créixer, et feres gran i arribares a l'edat núbil.

Passava jo vora teu i et vaig veure. Era el teu temps, el temps dels amors. Vaig estendre sobre teu el faldó del meu mantell i vaig cobrir-te la nuesa, em vaig comprometre amb jurament, vaig fer un pacte amb tu —oracle del Senyor Déu— i fores meva. Vaig banyar-te en l'aigua, vaig rentar la sang que et cobria, et vaig ungir d'oli. Vaig donar-te vestits brodats, calçat de cuiro fi, una banda de lli i un mantell de seda. Et vaig abillar amb ornaments, et vaig posar braçalets als punys i un collaret al coll. Et vaig posar un anell al nas, arracades a les orelles, i al cap una diadema magnífica. Estaves abillada amb or i amb plata, vestida de lli fi, de seda i de brodats. Et vaig fer menjar flor de farina, mel i oli; et vas fer d'allò més bella i apta per a la reialesa. Cobrares fama entre les nacions per la teva bellesa, ja que era perfecta, gràcies a l'esclat i l'esplendor de què jo t'havia revestit —oracle del Senyor—.

Però t'has infatuat amb la teva bellesa, t'has aprofitat del teu renom per a prostituir-te, has ofert les teves disbauxes a qualsevol qui passava.

Per això, escolta la paraula del Senyor:
Reuniré tots els teus amants pels quals t'has abrandat. Faran pujar contra tu la turba, et lapidaran, t'esquarteraran amb les seves espases. Calaran foc a les teves cases i faran justícia de tu a la vista de moltes dones; posaré fi a les teves prostitucions, i no tornaràs tampoc a donar salari. Apaivagaré la meva còlera contra teu, la meva gelosia es retirarà de tu, jo em calmaré i no em tornaré a irritar. Ja que tu no t'has recordat dels dies de la teva joventut, que en tot això no has fet més que provocar-me, també jo et faré recaure la teva conducta sobre el cap —oracle del Senyor—.

Així parla el Senyor: Faré amb tu com has fet tu, que has menyspreat el jurament violant l'aliança. Només que jo em recordaré de la meva aliança amb tu al temps de la teva joventut, i establiré a favor teu una aliança eterna. Per la teva part, tu et recordaràs de la teva conducta i te'n donaràs vergonya quan jo agafaré les teves germanes, les grans i les petites, i te les donaré per filles. Però no pas en virtut de l'aliança antiga, que sóc jo mateix que restabliré la meva aliança amb tu, i sabràs que jo sóc el Senyor, a fi que te'n recordis i te'n donis vergonya i, en la teva confusió, siguis reduïda al silenci, quan t'hauré perdonat tot el que has fet —oracle del Senyor—.»


Responsori

R. Com una dona postergada el Senyor t'ha cridat; en un accés de furor, per un instant, t'havia amagat la meva cara, * però en un amor etern m'he apiadat de tu, diu el Senyor, el teu Redemptor.

V. Jo em recordaré de la meva aliança amb tu al temps de la teva joventut, i establiré a favor teu una aliança eterna. * Però en un amor etern m'he apiadat de tu, diu el Senyor, el teu Redemptor.

Lectura segona

Del Sermó de sant Agustí, bisbe, sobre els pastors
(Sermó 46, 13)

Sobre els cristians febles

Als mals pastors, als falsos pastors, a aquells pastors que cerquen els seus interessos personals, no els de Jesucrist, els diu el Senyor: No enfortiu les ovelles febles. En efecte, aquests pastors s'aprofiten de la llet i de la llana de les seves ovelles, però descuren, en canvi, el bé del seu ramat i no enforteixen les ovelles febles. Em sembla que hi ha diferència entre l'ovella simplement feble i l'ovella pròpiament malalta, encara que a vegades la feble sigui anomenada també malalta.

M'agradaria, germans, arribar a explicar-vos aquesta diferència que hi ha entre el que és simplement feble i el que és pròpiament malalt; intentaré fer-ho en la mesura que sóc capaç de comprendre-ho; d'altres n'hi haurà, sens dubte, que, o perquè són més experts en l'Escriptura o perquè hauran aconseguit una llum més abundant, podran fer-ho millor; jo us diré simplement el que comprenc, a fi que, ja des d'ara, no us vegeu totalment privats del coneixement de l'Escriptura. Feble és aquell de qui es tem que pugui sucumbir quan la temptació l'escomet; malalt, en canvi, és aquell qui es troba ja dominat per alguna passió, i es veu com impedit per alguna passió d'acostar-se a Déu i acceptar el jou de Crist.

Penseu en aquells homes que tenen ja desig de viure virtuosament, que s'esforcen a anar adquirint les diverses virtuts, i que, amb tot, estan menys disposats a sofrir el que és dolent que a acomplir el que és bo. En realitat, la fortalesa cristiana enclou no solament fer el que és bo, sinó també resistir el que és dolent. Per tant, aquells qui desitgen sincerament practicar la justícia, però no volen o no se senten encara amb coratge per a tolerar els sofriments, aquests són els febles. En canvi, els qui es lliuren a la vida mundana i viuen captius d'alguna mala passió, aquests estan allunyats fins i tot d'obrar bé, no tenen forces ni possibilitats de fer el bé, i per això podem anomenar-los amb tota propietat malalts.

D'aquesta manera tenia malalta l'ànima aquell paralític, els portadors del qual, en ser impedits per la multitud de poder presentar davant el Senyor el qui portaven en la llitera, van fer un forat al sostre de la casa per assolir el seu intent. És com si tu intentessis fer una cosa semblant amb la teva ànima, obrint un forat al sostre per a posar davant el Senyor l'ànima paralítica amb els seus membres totalment immòbils; vull dir, l'ànima buida de bones obres, plena, en canvi, de pecats i malalta a causa de les seves moltes passions. Si, doncs, veus que tots els teus membres estan sense moviment i que la teva ànima està com paralítica, però desitges arribar fins al metge i vols mostrar-li el que és ocult (potser aquest metge habita en el teu interior, i tu, que desconeixes el sentit ocult de l'Escriptura, no has advertit la seva presència), fes un forat al sostre i posa't, com aquell paralític, davant Jesús.

Heu sentit ja el que es diu als qui no actuen i descuren el seu deure pastoral: No heu guarit les ovelles que estaven malaltes, no heu embenat les ferides, no heu fet tornar les que s'esgarriaven: ja us ho hem recordat. L'ovella estava ferida per la por de les temptacions, i el pastor li hauria pogut donar un remei per a aquesta ferida, és a dir, hauria pogut recordar-li aquelles paraules de consol: Déu és fidel, i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces, sinó que a l'hora de la temptació us donarà també el mitjà de sortir-ne per a poder-la suportar.


Responsori

R. M'he fet feble amb els febles, per guanyar els febles; * m'he fet tot a tots, per salvar-ne alguns de totes maneres.

V. Tot això ho faig per l'Evangeli, perquè hi tingui part amb tots ells. * M'he fet tot a tots, per salvar-ne alguns de totes maneres.

Oració


Senyor, Déu nostre, feu que puguem servir-vos sempre amb el goig a l'ànima, perquè la felicitat només és plena i perdurable quan us servim a vós,autor de tots els béns. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-