Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.
Antífona 2Ofereix a Déu accions de gràcies.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.

¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Ofereix a Déu accions de gràcies.
Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calúmnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

Vers

V. Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo.

R. Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

Lectures

Lectura primera

Del llibre dels Jutges 2, 6—3, 4

Panorama general del temps dels Jutges

En aquells dies, Josuè va acomiadar el poble, i els israelites se'n van anar cadascú a la seva propietat, a conquerir el país. El poble va donar culte al Senyor durant el temps de Josuè i també durant la vida dels ancians que coneixien tot el que el Senyor havia fet de gran a favor d'Israel. Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, va morir a l'edat de cent deu anys. Van enterrar-lo dintre el límit de la seva propietat, a Tamnat-Hares, a la muntanya d'Efraïm, al nord de la muntanya de Gaas. Tots els de la seva generació van anar-se ajuntant als seus avantpassats. Darrera d'ells, van anar pujant una generació nova que ja no coneixia el Senyor ni el que havia fet a favor d'Israel.

El mal comportament dels israelites ofenia el Senyor: donaven culte als baals. Van abandonar el Senyor, Déu dels seus pares, que els havia trets del país d'Egipte; s'entenien amb déus estrangers, els déus dels pobles del voltant, i els adoraven. Amb això, van disgustar el Senyor. Van abandonar el Senyor per anar a servir Baal i Astarté. Llavors el Senyor, enutjat contra Israel, va posar-los a les mans dels qui els depredaven, els va deixar en poder dels enemics dels voltants, als quals ja no podien oposar resistència. En qualsevol empresa, la mà del Senyor els era contrària, tal com el Senyor havia predit i els havia jurat. I es van trobar ben desgraciats.

El Senyor va promoure jutges que els salvessin de les mans d'aquells qui els saquejaven, però no obeïen ni tan sols els jutges. El que feien era fornicar amb déus estrangers i adorar-los. Ben aviat s'apartaren del camí seguit pels seus pares, que obeïen el Senyor i no obraven així. Quan el Senyor els donava jutges, el Senyor era amb el jutge i els salvava de les mans dels enemics mentre vivia. Perquè el Senyor es compadia d'ells quan gemegaven sota el pes dels opressors. Però, quan el jutge moria, hi tornaven i feien encara pitjor que els seus pares. Seguien altres déus, els servien i s'hi prosternaven, sense renunciar en res a les pràctiques i a la conducta endurida dels seus pares.

La severitat del Senyor es van encendre contra Israel, i va dir:
«Ja que aquest poble ha violat el pacte que vaig ordenar als seus pares i no m'han obeït, també jo deixaré de desposseir les nacions que van quedar a la mort de Josuè».

Va fer-ho per Israel, per veure si es mantindrien fidels o no a seguir els camins del Senyor, com ho havien fet els seus pares. Per això, el Senyor va deixar en pau aquelles nacions i no les va desposseir tot seguit, ni les va posar a les mans de Josuè.

Aquests són els pobles que el Senyor va deixar en pau per provar Israel, més ben dit, els qui no havien conegut les guerres de Canaan, amb la finalitat d'ensenyar els descendents dels Israelites a fer la guerra, almenys aquells qui no l'havien coneguda abans: els cinc senyors dels filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hitites que habitaven a la muntanya del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó d'Hemat. Van servir per a posar a prova Israel, per veure si obeïen els manaments que el Senyor havia imposat als seus pares per mitjà de Moisès.


Responsori

R. El Senyor es disgustà contra el seu poble, els abandonà en mans d'estrangers. * < * font> Però en veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany, se'ls mirà compassivament.

R. El Senyor va promoure jutges que els salvessin de les mans d'aquells qui els saquejaven. * < * font> Però en veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany, se'ls mirà compassivament.

Lectura segona

Comença el Tractat de sant Cebrià, bisbe i màrtir, sobre l'oració del Senyor
(Números 1-3)

El qui ens donà la vida, ens ensenyà també a pregar

Els preceptes evangèlics, estimats germans, no són res més que ensenyaments divins, fonaments que basteixen l'esperança i que corroboren la fe, aliment del cor, timó per a la ruta, garantia per a assolir la salvació; aquests preceptes instrueixen a la terra les ànimes dòcils dels creients, i les condueixen al regne del cel.

Són moltes les coses que Déu va voler dir i fer-nos escoltar per mitjà dels profetes, els seus servents; però són molt més importants les que ens diu per mitjà del seu Fill, les que testimonia amb la seva pròpia veu, la mateixa Paraula de Déu, present en els profetes. Ja que no demana que es prepari el camí al qui ha de venir, sinó que ell mateix, obrint-se pas i mostrant-nos la ruta, ve de tal manera, que tots els qui anàvem errats, cecs i perduts, en les tenebres de la mort, ara ens trobem il·luminats per la llum de la gràcia i podem abastar el camí de la vida, sota el guiatge del Senyor.

El qual, enmig de tots els altres consells i preceptes divins amb què orientà el seu poble vers la salvació, li ensenyà, també, la manera de pregar i, a la vegada, allò que calia demanar. Ell, que ens donà la vida, ens va ensenyar, també, a pregar, i, amb la mateixa benignitat amb què dóna totes les coses, ens va indicar com hem d'adreçar-nos al Pare, a fi de ser escoltats més fàcilment per mitjà d'una pregària ensenyada per ell mateix, el Fill.

El Senyor havia predit que s'acostava l'hora en què els veritables adoradors adorarien el Pare en esperit i en veritat; i va complir la seva promesa de tal manera que nosaltres, que havíem rebut l'esperit i la veritat com a conseqüència de la seva santificació, poguéssim adorar Déu d'una manera veritable i espiritual en virtut del seu ensenyament.

Ja que, ¿quina oració més espiritual pot haver-hi, sinó la pronunciada per Crist, pel qual també ens fou donat l'Esperit Sant? ¿Quina pregària més veritable davant del Pare, sinó la vessada dels llavis del Fill, que és la veritat? Per tant, pregar d'una altra manera no és solament ignorància, sinó fins i tot culpa, ja que ell mateix va afirmar: Abandoneu el manament de Déu, per mantenir la tradició dels homes.

Preguem, doncs, germans estimats, com Déu, el nostre Mestre, ens ensenyà. La pregària que s'adreça a Déu amb paraules seves, la mateixa pregària de Crist que arriba a les seves oïdes, li resulta amical i familiar.

Quan preguem, que el Pare reconegui les paraules del seu Fill; que ell mateix, que habita dins el nostre cor, sigui el qui ressoni en la veu, i, atès que el tenim com a advocat dels nostres pecats davant el Pare, quan demanem pels nostres delictes, perquè som pecadors, fem servir les mateixes paraules del nostre defensor. Perquè, si diu que allò que demanem al Pare en el seu nom ho farà, ¿no serà encara molt més eficaç la pregària adreçada en nom de Crist, si la fem, a més a més, amb les seves pròpies paraules?


Responsori

R. Fins ara no heu demanat res en nom meu; * < * font> demaneu, i obtindreu, perquè la vostra joia sigui completa.

R. Qualsevol cosa que demanareu en nom meu, la faré, perquè el Pare sigui glorificat en el Fill. * < * font> Demaneu, i obtindreu, perquè la vostra joia sigui completa.

Oració


Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en vós, acolliu misericordiosament les nostres súpliques; i ja que sense vós no pot res la nostra feblesa , auxilieu-nos sempre amb la vostra gràcia, perquè, fidels als vostres manaments, us complaguin les nostres intencions i les nostres obres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-