Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona El Senyor ja és a prop: veniu, adorem-lo.

Himne

Veni, redémptor géntium,
osténde partum Vírginis;
mirétur omne sæculum:
talis decet partus Deum.

Non ex viríli sémine,
sed mýstico spirámine
Verbum Dei factum est caro
fructusque ventris flóruit.

Alvus tuméscit Vírginis,
claustrum pudóris pérmanet,
vexílla virtútum micant,
versátur in templo Deus.

Procédat e thálamo suo,
pudóris aula régia,
géminæ gigas substántiæ
álacris ut currat viam.

Æquális æterno Patri,
carnis tropæo cíngere,
infírma nostri córporis
virtúte firmans pérpeti.

Præsépe iam fulget tuum
luménque nox spirat novum,
quod nulla nox intérpolet
fidéque iugi lúceat.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Paráclito,
in sempiterna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!
Antífona 2El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.
Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

Vers

V. Alceu el cap ben alt.

R. Perquè molt aviat sereu alliberats.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 46, 1-13

El Senyor es contraposa als ídols de Babilònia

Mireu tombada l'estàtua de Bel, guaiteu ajaguda la imatge de Nebó. Els ases i les someres les porten a la sàrria. Els ídols que portàveu en processó, ara els porten els animals de càrrega. Es tomben i jeuen a l'esquena dels ases, i se'n van captius, incapaços de salvar res.

Escolta'm, poble de Jacob. Escolteu-me, tots els qui heu quedat d'Israel. També jo us he portat abans que naixéssiu, des d'aleshores us he dut al coll. I jo seré el mateix tota la vida, us sostindré fins i tot quan tindreu els cabells blancs. Us he aguantat i us aguantaré, us sostindré i us salvaré.

¿A qui em podeu comparar o igualar? A veure, ¿a qui? Fixeu-vos, treuen or i plata de les bosses, ho pesen a les balances, lloguen un orfebre, i ja han fet un déu. Després, a postrar-se i adorar-lo. El prenen a l'espatlla, el passegen i l'encaixen al seu seti. No se'n mourà. Ja poden cridar, que l'ídol no respon. Els ídols no salven ningú.

Mediteu això, prevaricadors. Recordeu la vostra història antiga. Jo sóc Déu, i com jo no n'hi ha d'altre. No hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo predic des del començament tot el que seguirà; quan encara no ha passat, ja ho tinc dit per endavant. Jo afirmo que el meu designi es complirà, jo puc fer tot el que tinc decidit. Faig venir d'orient, d'una terra de lluny crido l'home en qui he pensat. Ho tinc dit i així serà; ho he pensat i ho faré.

Escolteu-me, desanimats. ¿Creieu que n'hi ha per temps? Doncs jo acosto la salvació: la meva victòria ja és a prop, no trigaré. Donaré a Sió la meva salvació, i el poble d'Israel serà la meva glòria.


Responsori

R. Escolteu-me, desanimats. ¿Creieu que n'hi ha per temps? * Donaré a Sió la meva salvació, i el poble d'Israel serà la meva glòria.

R. Jo acosto la salvació: la meva victòria ja és a prop, no trigaré. * Donaré a Sió la meva salvació, i el poble d'Israel serà la meva glòria.

Lectura segona

De la carta a Diognet
(Caps.8,5-9,5)

Déu revelà la seva caritat per mitjà del seu Fill

Cap dels homes no ha vist mai Déu ni el va conèixer; sinó que Déu mateix és qui s'ha manifestat. S'ha manifestat per la fe, que és l'única a la qual és permès de veure Déu. I, efectivament, aquell Déu que és l'amo suprem i l'artífex de l'univers, el qui creà totes les coses i les va destriar segons llur ordre, es va mostrar no solament benigne amb l'home, sinó també pacient. És que ell fou sempre així, i ho és i ho serà: serà clement i bo, mansuet i veraç; més, és l'únic bo. I, havent concebut un designi gran i inefable, en va fer partícip només el seu Fill.

Mentre mantenia el secret i es guardava la seva sàvia determinació, feia l'efecte que no es preocupava de nosaltres i que no li importàvem res. Però, quan es va revelar per mitjà del seu Fill estimat i ens va manifestar el que havia disposat ja des del principi, llavors va donar-nos-ho tot de cop: no únicament participar del seu benefici, sinó també veure i entendre unes coses que cap de nosaltres no hauria pogut esperar.

Quan Déu, doncs, ho va tenir tot disposat en si mateix amb el seu Fill, fins no fa pas massa temps va permetre que, segons el nostre tarannà, ens deixéssim portar pels nostres impulsos desordenats i que ens arrosseguessin les nostres passions. I no diguéssim pas que ell s'agradés dels nostres pecats, però els tolerava. Déu no estava tampoc d'acord amb aquella època d'iniquitat; però preparava el temps d'ara, el de justícia, a fi que, convictes en el pretèrit, a causa de les nostres obres, de ser indignes de la vida, fóssim des d'ara fets dignes de la justícia per la clemència de Déu. Quedava clar que per les nostres forces era impossible que entréssim en el Regne de Déu; però ara ho feia possible el seu poder.

I quan la nostra maldat va arribar al límit i es va veure clarament que l'única paga que d'això podíem esperar era càstig i mort, arribat ja el moment que Déu tenia predeterminat per a mostrar-nos des d'aleshores la seva clemència i poder (oh benignitat i amor immens de Déu), ell no ens va avorrir, no se'ns va treure del davant, no va guardar gens de ressentiment, sinó que es va mostrar pacient i ens va aguantar; ell mateix, per pura misericòrdia, va carregar-se amb els nostres pecats; ell mateix lliurà el seu Fill com a preu de rescat per nosaltres; lliurà el Sant pels pecadors, l'Innocent pels malvats, el Just pels injustos, l'Incorruptible pels corruptibles, l'Immortal pels mortals. Perquè, ¿quina altra cosa hauria pogut cobrir els nostres pecats que no fos la justícia d'ell? Som uns inics i uns impius: i ens hauria pogut justificar algú altre que no fos el Fill de Déu?

Oh dolç bescanvi, obra insondable, beneficis inesperats! Que la iniquitat de molts restés oculta en l'únic home just, i que la justícia d'ell justifiqués tants injustos!


Responsori

R. La salvació no es troba en ningú més: * Sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

R. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-Heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau. * Sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

Oració


Ens preparem, Senyor, per a celebrar el nou naixement del vostre Fill unigènit; que aquest misteri ens alliberi de l'antic esclavatge, que ens reté sota el jou del pecat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-