Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: ell és el nostre Déu.

Himne

Nox atra rerum cóntegit
terrae colóres ómnium:
nos confiténtes póscimus
te, iuste iudex córdium,

Ut áuferas piácula
sordésque mentis ábluas,
donésque, Christe, grátiam
ut arceántur crímina.

Mens, ecce, torpet ímpia,
quam culpa mordet nóxia;
obscúra gestit tóllere
et te, Redémptor, quaérere.

Repélle tu calíginem
intrínsecus quam máxime,
ut in beáto gáudeat
se collocári lúmine.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Sancto Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.

Salm 88 (39-53)

Plany per la ruïna de la casa de David

Fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David (Lc 1, 69)

IV

Però ara, disgustat amb el vostre Ungit,
vós l'abandoneu i no en feu cas;
trenqueu l'aliança amb el vostre servent,
i li tireu per terra la corona;

derroqueu les seves muralles,
i arraseu les seves fortaleses;
tots els vianants el saquegen,
i els seus veïns es riuen d'ell.

Sosteniu el braç dels seus adversaris,
ompliu de goig els seus enemics.
Però a ell li esmusseu l'espasa
i ja no el sosteniu en el combat,

heu trencat el seu ceptre gloriós,
l'heu fet caure del tron;
abreugeu el seu temps de joventut,
i la vergonya li fa de mantell.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.
Antífona 2Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.

V

¿Fins quan estareu amagat, Senyor,
i el vostre rigor s'encendrà com el foc?
Considereu la brevetat de la vida,
la poca cosa dels homes que heu creat.

¿Quin home ha viscut, que no hagi de morir,
que s'escapi del poder de la mort?
¿On són els favors d'abans, Senyor,
que vau jurar a David per la vostra fidelitat?

Recordeu l'oprobi dels vostres servents,
tot el que hem de suportar dels altres pobles,
com els vostres enemics us insulten,
com insulten les petjades del vostre Ungit.

Beneït sigui ei Senyor per sempre.
Amén, amén.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.
Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Salm 89

Que l'amabilitat del Senyor reposi sobre nosaltres

Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia (2Pe 3, 8)

Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.

Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.

Com ens ha consumit el vostre rigor!
La vostra duresa ens té trastornats.
Heu estès davant vostre les culpes que hem comès,
ens traieu els secrets a la llum de la vostra mirada.
Passem els dies sota la vostra duresa,
consumim els anys com un sospir.

Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i ens n'anem volant.

¿Qui pot amidar un rigor tan vehement?
¿Qui pot comprendre tanta severitat?
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.

Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Doneu-nos tants dies d'alegria
com ens n'heu donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.

Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Vers

V. En vós hi ha la font de la vida.

R. I veiem la llum en la vostra llum.

Lectures

Lectura primera

L1/19/5

Del llibre del profeta Zacaries 11, 4—12, 8

Paràbola sobre els pastors

Així parlà el Senyor, el meu Déu:
«Pastura les ovelles destinades a matar; el qui les compra les mata impune; el qui les ven exclama: "Beneït sia el Senyor: em faig ric!", i el qui les pastura no les plany. Per tant, jo no planyeré més els habitants del país —oracle del Senyor—; perquè, mira: jo faré que els homes caiguin cada un a les mans del seu pastor i a les mans del seu rei, que baldaran el país sense que jo deslliuri ningú de la seva mà.»

Vaig, doncs, pasturar les ovelles per matar pel compte dels tractants en ovelles. I em vaig procurar dues gaiates; a l'una li vaig posar «Benvolença» i a l'altra, «Concòrdia». I vaig dur a pasturar les ovelles. I vaig descartar els tres pastors en un mes. Però vaig perdre la paciència amb elles, i elles també en tingueren prou de mi. Aleshores vaig dir:
«No us vull pasturar. La que ha de morir, que es mori; la que s'ha de perdre, que es perdi, i les altres, que siguin devorades! »

l, agafant la meva gaiata «Benvolença», la vaig trencar, per rompre el pacte que jo havia conclòs amb tots els pobles; quan fou romput el pacte, aquell dia, els tractants en ovelles que m'observaven conegueren que era qüestió d'una paraula del Senyor. Els vaig dir:
«Si us sembla bé, porteu el meu salari, o deixeu-ho!»

l pagaren el meu salari, trenta sicles de plata. Però el Senyor em va dir:
«Tira'l al tresor, és el preu en què ells m'han avaluat!»

Vaig agafar els trenta sicles de plata i els vaig tirar dins la caixa al temple del Senyor, cap al tresor. Acabat, vaig trencar la segona gaiata, «Concòrdia» per rompre la germanor entre Judà i Jerusalem. I el Senyor em va dir:

«Agafa un altre estri, un estri de pastor insensat. Perquè suscitaré un pastor en el país. Ell no s'ocupa de les perdudes, no cerca les esgarriades, ni cura les camatrencades. No alimenta la que s'aguanta; es menja la carn de la grassa, i els arrenca les peülles. Ai del meu pastor insensat, del meu pastor que abandonà les ovelles! L'espasa contra el seu braç, l'espasa contra el seu ull dret! El braç li ha de quedar sec, l'ull dret se li ha d'apagar!»

Oracle del Senyor sobre Israel. Oracle del Senyor, que ha desplegat els cels, que ha fundat la terra i ha format l'esperit de l'home en el seu si:
«Jo faré de Jerusalem una copa de vertigen per a tots els pobles del voltant; fins Judà assistirà al setge contra Israel. Aquell dia, faré de Jerusalem una pedra per si els pobles volen aixecar-la —tots els qui voldran aixecar-la, s'hi pelaran les mans— i tots els pagans de la terra es reuniran contra ella.

Aquell dia —oracle del Senyor—, esveraré tots els cavalls i faré bornis els cavallers; però a la casa de Judà, li obriré els ulls, mentre que faré cecs tots els pobles. Aleshores els clans de Judà es diran dintre seu: "Quin braó no tenen els habitants de Jerusalem gràcies al Senyor de l'univers, el seu Déu!"

Aquell dia, faré dels clans de Judà com un braser de foc entre buscalls, com una torxa inflamada a la palla, i devoraran a dreta i a esquerra tots els pobles del voltant; però Jerusalem es quedarà encara tranquil·la al seu lloc. Aleshores el Senyor assistirà de primer les tendes de Judà, a fi que la glòria de la casa de David i la glòria dels habitants de Jerusalem no sigui massa gran respecte a Judà.

Aquell dia, el Senyor estendrà la seva protecció sobre els habitants de Jerusalem, i el més feble d'entre ells serà, aquell dia, com David; però la casa de David serà com Déu, com l'àngel del Senyor al davant d'ells».


Responsori

R. Pagaren el meu salari, trenta sicles de plata. * El preu en què ells m'han avaluat.

R. Digué Judes: «¿Què em voleu donar i jo us el posaré a les mans?» Ells li assignaren trenta sicles. * El preu en què ells m'han avaluat.

Lectura segona

Del Comentari de sant Gregori de Nissa, bisbe, sobre el Càntic dels càntics
(Capítol 2)

Pregària al bon Pastor

¿On pastureu, oh bon Pastor, vós que carregueu sobre les vostres espatlles el ramat sencer? Tota la humanitat, que vau carregar sobre les vostres espatlles, és, en efecte, com una sola ovella. Mostreu-me el lloc de repòs, guieu-me fins a l'herba bona i nutritiva, crideu-me pel meu nom, perquè jo, ovella vostra, escolti la vostra veu, i la vostra veu em doni la vida eterna: Mostreu-me, vós que la meva ànima estima, a quin lloc pastureu.

Us anomeno així, perquè el vostre nom supera tot altre nom i tota intel·ligència, de tal manera que cap ésser racional no és capaç de pronunciar-lo ni de comprendre'l. Aquest nom, expressió de la vostra bondat, expressa l'amor de la meva ànima envers vós. ¿Com podria no estimar-vos, si vós m'heu estimat tant, tot i la meva negror, que heu donat la vida per les ovelles del vostre ramat? És impensable un amor més gran que el de donar la vostra vida per la meva salvació.

Ensenyeu-me, doncs, —diu el text sagrat—, el lloc on pastureu, perquè pugui trobar la pastura saludable i saciar-me de l'aliment celestial, que cal menjar per tal d'entrar a la vida eterna; perquè pugui també acudir a la font i extreure'n la beguda divina que vós, com una font, proporcioneu als assedegats amb l'aigua que brolla del vostre costat, deu d'aigua oberta per la llança, que esdevé per a tots els qui en beuen la font, l'aigua de la qual brolla per a comunicar vida eterna.

Si em pastureu així, em fareu reposar al migdia, sestejaré en pau i descansaré sota la llum sense barreja d'ombra; al migdia, en efecte, no hi ha cap ombra, perquè el sol brilla al mig del cel; en aquesta llum meridiana feu descansar els qui heu pasturat, quan acolliu els vostres fills amb vós en el vostre recinte. Ningú no és considerat digne d'aquest repòs del migdia, si no és fill de la llum i fill del dia. Però el qui s'aparta de les tenebres, tant de les vespertines com de les matutines, que signifiquen el començ i la fi del mal, és col·locat pel sol de justícia en la llum del migdia, perquè hi descansi.

Ensenyeu-me, doncs, com haig de descansar i pasturar, i quin és el camí del repòs del migdia, no fos cas que per ignorància em sostregui de la vostra direcció i m'ajunti a un ramat que no sigui el vostre.

L'esposa del Càntic diu això, sol·lícita de la bellesa que li ve de Déu i amb el desig de saber com aconseguir la felicitat eterna.


Responsori

R. N'estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. * Una cosa he demanat al Senyor, i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida.

R. Per a mi viure és Crist, i morir, un guany. * Una cosa he demanat al Senyor, i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida.

Oració


Déu omnipotent i etern, il·lumineu els pobles que viuen a la fosca i a les ombres de la mort amb la resplendor d'aquell sol que ve del cel, Jesucrist, nostre Senyor, que amb vós viu i regna.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-