Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: som el seu poble, el ramat que ell pastura, al·leluia.

Himne

Médiae noctis tempus est;
prophética vox ádmonet
dicámus laudes ut Deo
Patri semper ac Fílio,

Sancto quoque Spíritui:
perfécta enim Trínitas
uniúsque substántiae
laudánda nobis semper est.

Terrórem tempus hoc habet,
quo, cum vastátor ángelus
Aegýpto mortem íntulit,
delévit primogénita.

Haec iustus hora salus est,
quos tunc ibídem ángelus
ausus puníre non erat,
signum fórmidans sánguinis.

Aegýptus flebat fórtiter
tantórum diro fúnere;
solus gaudébat Israel
agni protéctus sánguine.

Nos verus Israel sumus:
laetémur in te, Dómine,
hostem spernéntes et malum,
Christi defénsi sánguine.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concinére. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

Salm 23

Entrada del Senyor al santuari

Les portes del cel s'obriren a Crist quan hi fou endut amb seva humanitat (S. Ireneu)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?
Antífona 2Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.

Salm 65

Ofrena d'acció de gràcies

Sobre la resurrecció del Senyor i la conversió de tots els pobles (Hesiqui)

I

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
heu fet que caiguéssim al parany;

el feix que ens vau carregar era insuportable,
cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l'aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.
Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

II

Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
que havien fet els meus llavis
a l'hora del perill.

Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
no m'hauria escoltat el Senyor;
però ara Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

Vers

V. La paraula de Déu és viva i eficaç.

R. És més penetrant que una espasa de dos talls.

Lectures

Lectura primera

De la primera carta als cristians de Corint 14, 20-40

Els carismes en l'assemblea

Germans, no sigueu criatures en qüestió de seny; sigueu, sí, ben nens, quan es tracti de malícia, però en el seny sigueu homes fets. A la Llei hi ha escrit: «Per homes d'altra llengua i per llavis d'estrangers parlaré a aquest poble, i ni així no m'escoltaran, diu el Senyor». Així, doncs, les llengües són un senyal, no pas per als creients, sinó per als qui no creuen; la profecia, en canvi, no és per als qui no creuen, sinó per als creients.

Si, doncs, tota l'assemblea es reunís en un mateix lloc, tots parlessin llengües, i entressin persones no iniciades o no creients, ¿no dirien que sou bojos? En canvi, si profetitzen, i entra un que no creu o un no iniciat, serà convençut per tots, serà examinat per tots, seran descoberts els secrets del seu cor, i així, prosternat de bocaterrosa, adorarà Déu i proclamarà que Déu és realment enmig de vosaltres.

¿En què quedem, doncs, germans? Suposem que, quan us reuniu, cadascun té un salm, un ensenyament, una revelació, el do de parlar una llengua o d'interpretar; que tot es faci per a edificació. Si algú ha de parlar llengües, que siguin dos o, tot al més, tres, un després de l'altre, i que un interpreti. Però si no hi ha ningú capaç d'interpretar, que calli a l'assemblea i que parli amb si mateix i amb Déu.

Quant als profetes, que parlin dos o tres, i que els altres judiquin. Però, si un del assistents té una revelació, que calli el primer. D'un a un, tots podeu certament profetitzar, per tal que tots hi aprenguin i tots siguin consolats. I tingueu en compte que les inspiracions dels profetes són subjectes als profetes; que Déu no és pas un Déu de desordre, sinó de pau.

Com a totes les esglésies dels sants, que les dones callin a les assemblees; no els és permès de parlar-hi, sinó que siguin submises, com ho diu fins i tot la Llei. Si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als propis marits; perquè no està bé a una dona de parlar en una assemblea.

¿És que potser la paraula de Déu, ha sortit de vosaltres, o que només ha arribat a vosaltres? Si algú es pensa ser profeta o inspirat, que reconegui com és un precepte del Senyor això que us escric. I si algú no ho reconeix, tampoc ell no serà reconegut. Així, doncs, germans meus, aspireu a profetitzar i no impediu de parlar llengües. Però que tot es faci decorosament i amb ordre.


Responsori

R. No extingiu els dons de l'Esperit, no menyspreeu la gràcia de la profecia; * examineu-ho tot, retingueu el que és bo.

V. Aspireu als dons espirituals, sobretot el de profetitzar. * Examineu-ho tot, retingueu el que és bo.

Lectura segona

De les Homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'Evangeli de sant Mateu
(Homilia 25, 3-4)

Els misteris tan plens de gràcia de salvació, que celebrant a cada assemblea, reben el nom d'eucaristia

Donem sempre gràcies a Déu. Cada dia ens omple dels seus beneficis: seria absurd, doncs, no adreçar-li ni una paraula d'agraïment, i més quan aquesta reconeixença és per a nosaltres font de noves gràcies. I no és pas que ell tingui necessitat de les nostres coses: som nosaltres qui tenim necessitat dels seus dons. De fet, les mostres accions de gràcies no li afegeixen pas res, però ens fan més íntims a ell. I si el record dels beneficis que hem rebut dels altres augmenta en nosaltres l'afecte per ells, molt més el record constant dels beneficis del Senyor ens impulsarà a guardar amb més diligència els seus manaments.

La millor custòdia del benefici és el record mateix del benefici i l'acció de gràcies constant. Justament per això, els misteris, tan plens de gràcia de salvació, que celebrem a cada assemblea, reben el nom d'Eucaristia, perquè són el memorial d'una infinitat de beneficis, ens fan present la font mateixa de la divina providència i ens disposen a una contínua acció de gràcies.

Sí, en efecte, és un gran prodigi el fet que Crist hagi nascut d'una Verge, tant, que l'evangelista, ple d'estupor, diu: Tot això s'esdevingué, ¿com valorarem, pregunto, que s'hagi immolat per nosaltres? Si ja diu tot, referint-se al fet d'haver nascut, ¿quin nom donarem al fet d'haver estat crucificat, haver vessat la sang i haver-se donat ell mateix com a aliment i banquet espiritual? Donem-li gràcies, doncs, contínuament, i que aquesta manifestació de gratitud precedeixi les nostres paraules i accions. I donem-li gràcies, no solament pels beneficis que hem rebut nosaltres, sinó també pels que han rebut els altres. Així podrem eliminar l'enveja, fomentar la caritat i fer-la més sincera. És impossible envejar uns beneficis pels quals has donat gràcies al Senyor.

Per això el prevere, en presentar les ofrenes, ens convida a donar gràcies per tot el món, per aquells qui ens han precedit, pels presents, pels qui acaben de néixer i pels qui encara no han nascut. Això ens allibera de la terra i ens eleva al cel, fent-nos tornar àngels. Que també ells, a cor, donen gràcies a Déu pels beneficis que ens ha dispensat, dient: Glòria a Déu en les altures, i a la terra pau als homes de bona voluntat.

I a nosaltres —direu—, ¿que ens importen uns éssers que ni són a la terra ni són homes? Ben al contrari, ens importen molt: ens és manat d'estimar els nostres companys de servei, fins al punt de considerar com a nostres els seus béns. Per això, en les seves cartes, Pau dóna gràcies pels beneficis vessats en tot el món. També nosaltres, doncs, com ell, donem gràcies contínuament pels beneficis que hem rebut, pels que han rebut els altres, per tots els grans i petits beneficis.


Responsori

R. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis dels seus favors. * Rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.

V. Em va estimar i es va lliurar a si mateix per mi. * Rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.

Himne

Oració


Guieu, Senyor, el curs del món pels camins de la pau, segons els vostres designis, i concediu a la vostra Església l'alegria de poder-vos servir amb llibertat i serenor. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-