Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callaré.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.
Antífona 2Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.
¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.
Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calumnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.

Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

Vers

V. No ens cansem de pregar i demanar a Déu.

R. Que conegueu plenament el que ell vol de vosaltres.

Lectures

Lectura primera

Del segon llibre dels Reis 15, 1-5. 32-35; 16, 1-8

Regnats d’Azaries, Joatam i Acaz a Judà

L'any vint-i-set de Jeroboam, rei d'Israel, fou rei Azaries, fill d'Amasies, rei de Judà. Tenia setze anys quan fou rei, i regnà cinquanta-dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jequelies, i era de Jerusalem. Féu el bé que els ulls del Senyor aproven, com tot allò que féu, el seu pare Amasies. Però els llocs alts no foren suprimits, el poble encara oferia víctimes i cremava encens als llocs alts. El Senyor va afligir el rei, i es tornà leprós fins al dia de la seva mort. Va viure en una casa separada. Joatam, fill del rei, era prefecte del palau, i administrava justícia al poble del país.

L'any segon de Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel, regnà Joatam, fill d'Azaries, rei de Judà. Tenia vint-i-cinc anys quan fou rei i regnà setze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jerusà i era filla de Sadoc. Feu el bé que els ulls del Senyor aproven, seguint tot allò que feia el seu pare Azaries. Però els llocs alts no foren suprimits; el poble encara oferia víctimes i cremava encens als llocs alts, Ell va construir la Porta Superior del temple del Senyor.

L'any disset de Faqué, fill de Romelies, regnà Acaz, fill de Joatam, rei de Judà. Acaz tenia vint anys quan fou rei, i regnà setze anys a Jerusalem. No féu el bé que els ulls del Senyor, el seu Déu, aproven, com el seu pare David, sinó que segui la conducta dels reis d'Israel i fins feu passar el seu fill pel foc, segons les costums abomina es de les nacions que el Senyor havia desposseït davant els israelites. Oferia víctimes i cremava encens als llocs alts, dalt dels turons i sota tots els grans arbres.

Llavors Rasín, rei dels arameus, i Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel, pujaren a Jerusalem per fer guerra i la van assetjar, però no la pogueren prendre. Aquell temps, Rasín, rei dels arameus, reconquerí Elat per als edomites; expulsa els jueus d'Elat, hi anaren els edomites, i s hi han quedat fins al dia d'avui.

Acaz va enviar missatgers a dir a Teglat-Falàsar, rei d'Assíria:
«Sóc el teu vassall i el teu fill. Puja a alliberar-me de les mans del rei dels arameus i del rei d'Israel, que s'han alçat contra mi.»

Acaz prengué la plata i l'or que hi havia al temple del Senyor i els tresors del palau reial, i ho envia com a regal al rei d'Assíria.


Responsori

R. Rasín, rei dels arameus, i Faqué, fill de Romelies, rei d'Israel pujaren a Jerusalem per fer guerra: * lluitaren contra Acaz, però no pogueren vèncer-lo.

V. El Senyor digué a Acaz: Calma't, estigues tranquil! No tinguis por! Que el teu cor no defalleixi per culpa d'aquestes dues cues de tió que treuen fum. * lluitaren contra Acaz, però no pogueren vèncer-lo.

Lectura segona

(de la memòria)

De les cartes de sant Pius de Pietrelcina
(Carta 500)

Alçaré amb força la meva veu i no desistiré

Per l'obediència que li dec decideixo manifestar-li el que em va succeir des del dia 5 a la tarda fins tot el 6 de l'actual mes d'agost de 1918.

Jo no sóc capaç de dir-li el que passà en aquest temps de martiri superlatiu. Em trobava confessant els nostres nois (seminaristes) la tarda del 5, quan de sobte vaig quedar ple d’un terror extrem a la vista d’un personatge celeste que se'm presenta davant els ulls de la intel·ligència. Tenia a la mà una espècie de dard, semblant a una làmina llarguíssima de ferro amb una punta ben esmolada, i semblava que d'aquella punta sortís foc. Veure tot això i observar que aquell personatge descarregava amb tota violència l'esmentat instrument en l'ànima, va ser tot una sola cosa. Al punt d'esvair-me, vaig emetre un gemec; em sentia morir. Li vaig dir al noi que es retirés, perquè em sentia malament i no em trobava amb forces per a continuar.

Aquest martiri va durar, sense interrupció, fins al matí del dia 7. Jo no sé dir el que vaig sofrir en aquest període tan luctuós. Fins les entranyes sentia que s'esquinçaven i estiraven per efecte d'aquell dard; tot el meu ésser restava sotmès a ferro i foc.

¿I què dir-li respecte al que em pregunta sobre com ha ocorregut la meva crucifixió? Déu meu, quina confusió i humiliació experimento en haver de manifestar el que tu has obrat en aquesta mesquina criatura!

Era el matí del dia 20 del passat mes de setembre, estant en el cor després de la celebració de la santa missa, quan em sentí envaït per un repòs semblant a un dolç son. Tots els sentits, interns i externs, i les mateixes facultats de l'ànima es trobaren en una quietud indescriptible. En tot això regnava un total silenci al voltant meu i dintre meu; així estant, de sobte se'm va fer present una gran pau i abandonament a la completa privació de tot, acceptant la pròpia destrucció.

Tot això va ser instantani, com un llampec.

I mentre succeïa tot això, vaig veure'm al davant un misteriós personatge, semblant a aquell que havia vist la tarda del 5 d'agost, amb la sola diferència que en aquest les mans i els peus i el costat brollaven sang. La seva vista em va aterrir; el que jo sentia en mi en aquell instant, em resulta impossible dir-li-ho. Em sentia morir, i hauria mort si el Senyor no hagués intervingut per sostenir-me el cor, que jo sentia que se m'escapava del pit.

Es retira la vista del personatge i jo vaig veure'm amb les mans, els peus i el costat travessats i d'on rajava sang. Imagini's l'esquinçament que vaig experimentar llavors i vaig experimentant contínuament, gairebé tots els dies. La ferida del cor raja assíduament sang, sobretot del dijous a la tarda fins al dissabte. Pare meu, jo moro de dolor per l'esquinçament i la confusió subsegüent que pateixo en l'íntim de l'ànima. Temo morir dessagnat, si el Senyor no escolta els gemecs del meu cor i no retira de mi aquest pes. ¿Em concedirà aquesta gràcia Jesús, que és tan bo?

¿Em traurà, almenys, aquesta confusió que jo experimento per aquests signes externs? Alçaré fort la meva veu a ell i no cessaré de conjurar-lo, perquè per la seva misericòrdia llevi de mi, no l'esquinç, no el dolor, perquè ho veig impossible i jo vull embriagar-me de dolor, sinó aquests signes externs que són per a mi d'una confusió i d'una humiliació indescriptible i insostenible.

El personatge del qual vaig voler parlar-li en la meva carta precedent, no és altre que el mateix del qual li vaig parlar en una altra carta meva, i que vaig veure el 5 d'agost. Ell segueix la seva activitat sense descans, amb superlatiu esquinç de l'ànima. Jo sento en l'interior un rumor continu, com el d'una cascada, que està llançant sempre sang. Déu meu! És just el càstig i recte el teu judici, però finalment tracta'm amb misericòrdia. Senyor et diré sempre com el teu profeta: No em reprenguis, Senyor, tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor.

Pare meu, ara que tot el meu interior li és conegut, no menystingui de fer-me arribar la paraula que em conforti, enmig de tan cruel i dura amargura.


Responsori

R. Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, * que prengui la seva creu i que em segueixi.

V. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, * que prengui la seva creu i que em segueixi.

Oració


Déu de salvació que, amb gràcia singular vàreu concedir a sant Pius de Pitrelcina de participar en la creu del vostre Fill, i per mitjà del seu ministeri heu renovat les meravelles de la vostra misericòrdia, concediu-nos per la seva intercessió, que units constantment a la passió del Crist, puguem arribar feliçment a la glòria de la resurrecció. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-