Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.

Himne

Lætare, cælum, desuper,
applaude, tellus ac mare:
Christus resurgens post crucem
vitam dedit mortalibus.

Iam tempus acceptum redit,
dies salutis cernitur,
quo mundus Agni sanguine
refulsit a caligine.

Mors illa, mortis passio,
est criminis remissio;
illæsa virtus permanet,
victus dedit victoriam.

Nostræ fuit gustus spei
hic, ut fideles crederent
se posse post resurgere,
vitam beatam sumere.

Nunc ergo pascha candidum
causa bonorum talium
colamus omnes strenue
tanto repleti munere.

Esto perenne mentibus
paschale, Iesu, gaudium,
et nos renatos gratiæ
tuis triumphis aggrega.

Iesu, tibi sit gloria,
qui morte victa prænites,
cum Patre et almo Spiritu,
in sempiterna sæcula. Amen.

Salmòdia

Salm 37

Pregària del pecador en perill de mort

Tots els seus coneguts es mantenien a distància mirant-s’ho (Lc 23, 49)

I
No em reprengueu, Senyor, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
Tinc clavades en mi les vostres fletxes,
la vostra mà s'ha descarregat damunt meu.

Heu estat amb mi tan sever
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats,
que els meus ossos no troben repòs.

Les culpes em cobreixen el cap,
són una càrrega pesada que em doblega.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Al·leluia.

II

Són tantes les meves nicieses,
que se'm tornen repugnants les ferides.

Camino prostrat i entristit,
vaig de dol tot el dia;
tinc tot el cos ardent de febre,
no hi queda res de sa.

Estic esgotat i desfet,
el meu plany és més fort que el crit del lleó.
Senyor meu, els meus anhels són davant vostre,
no us passen per alt els meus sospirs.

El cor em palpita, les forces m'abandonen,
i s'apaga la llum dels meus ulls.
Fins els meus amics s'allunyen de mi,
els meus parents es mantenen a distància.

Els qui em volen la mort paren els seus llaços,
els qui busquen fer-me mal parlen de perdre'm,
i tot el dia rumien traïcions.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Al·leluia.

III

Però jo faig el sord, no escolto res,
no obro la boca, com si fos mut;
faig com si no hi sentís,
com si no tingués res a replicar.

Senyor, Déu meu, jo espero en vós,
no em deixareu sense resposta.
Aquest és el meu desig: Que no puguin celebrar-ho.
Si el peu em fallava, com se n'alegrarien!

Perquè em veig a punt de caure,
no puc oblidar el meu dolor;
confesso la meva culpa,
el meu pecat em turmenta.

Els qui em combaten perquè sí són molts,
són legió els qui m'odien sense motiu;
els qui em tornen mal per bé
m'acusen del bé que he buscat.

No m'abandoneu, Senyor,
Déu meu, no us allunyeu;
cuiteu a defensar-me,
Senyor, salvador meu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Al·leluia.

Vers

Lectures

Lectura primera

Del llibre de l'Apocalipsi 4, 1-11

Visió de Déu

Jo, Joan, vaig veure una porta oberta en el cel, i aquella veu com un toc de corn, que abans m'havia parlat, ara vaig sentir que em deia:
«Puja aquí al cel, i et faré conèixer els fets que s'han de complir després.»

Immediatament l'Esperit s'apoderà de mi, i vaig veure un tron instal·lat dalt al cel. Hi seia algú que resplendia amb un to com de jaspi i de cornalina. Rodejava el tron una llum com la de l'arc iris, d'un to semblant al de la maragda. Al voltant, hi havia vint-i-quatre trons, on seien vint-i-quatre ancians, vestits de blanc i coronats amb corones d'or. El tron guspirejava de llampecs, seguits del retruny de la tronada. Davant el tron cremaven set torxes enceses, que són els Set Esperits de Déu, i per terra s'estenia com un mar de vidre semblant al gel.

A la cara del davant del tron i a les altres cares hi havia quatre vivents, plens d'ulls mirant enfora i mirant endintre. EI primer vivent semblava un lleó, el segon, un vedell, el tercer era com si tingués una cara humana, i el quart, com una àguila en ple vol. Cadascun dels quatre tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven a tot el voltant i cap al tron. Dia i nit no paraven de repetir:
«Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era i ha de venir.»

I mentre aquells vivents glorificaven el qui seu al tron i viu pels segles dels segles, mentre l'honoraven i li donaven gràcies, els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, el qui viu pels segles dels segles, l'adoraven i deixaven davant d'ell les seves corones tot dient:
«Senyor, Déu nostre, sou digne de rebre la glòria, l'honor i el poder, perquè vós heu creat tot l'univers. Quan res no existia, vós vau voler que tot fos creat. »


Responsori

R. Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, que és, era, i ha de venir. * Tota la terra és plena de la seva glòria, al·leluia.

V. Els serafins cridaven l'un a l'altre: Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers. * Tota la terra és plena de la seva glòria, al·leluia.

Lectura segona

De la Constitució Sacrosanctum Concilium, sobre la sagrada Litúrgia, del Concili Vaticà II
(Números 5-6)

El pla diví de la salvació

Déu, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat, en diverses ocasions i de moltes moneres, antigament havia parlat als pares per boca dels profetes, però quan arribà la plenitud dels temps va enviar el seu Fill, el Verb fet home, ungit amb l'Esperit Sant, a anunciar la salvació als pobres, a guarir els de cor contrit com a metge corporal i espiritual, mitjancer entre Déu i els homes. Car la seva humanitat, en la unitat de la persona del Verb, fou instrument de la nostra salvació. Per això, en Crist es realitzà la satisfacció perfecta de la nostra reconciliació i ens fou donada la plenitud del culte diví.

Aquesta obra de la redempció humana i de la glorificació perfecta de Déu, preparada per les meravelles divines en el poble de l'antiga Aliança, nostre Senyor Jesucrist l'acomplí sobretot amb el misteri pasqual de la seva benaurada mort i de la seva resurrecció i ascensió gloriosa. Per aquest misteri pasqual, morint, destruí la nostra mort i, ressuscitant, reféu la vida. Car del costat de Crist adormit en la creu eixí el sagrament meravellós de tota l'Església.

Per això, tal com Jesucrist fou enviat pel Pare, igualment ell envià els Apòstols, plens de l'Esperit Sant, no sols perquè predicant l'Evangeli a tota criatura, proclamessin que el Fill de Déu, per la seva mort i resurrecció, ens havia alliberat del poder de Satanàs i de la mort i ens havia transportat al Regne del Pare, sinó també perquè pel sacrifici i els sagraments, entorn dels, quals gira tota la vida litúrgica, realitzessin l'obra de salvació que anunciaven.

I així els homes són empeltats en el misteri pasqual del Crist pel baptisme: moren amb Crist, són sepultats amb ell, ressusciten amb ell; reben l'esperit de fills adoptius que ens fa cridar: Abbà, Pare!, i d'aquesta manera esdevenen els veritables adoradors que vol el Pare.

Semblantment, sempre que mengen la Cena del Senyor, n'anuncien la mort fins que torni. Per aquesta raó, el mateix dia de Pentecosta, en què l'Església es presentà en el món, els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària, cantant les lloances de Déu, i tot el poble els apreciava.

D'aleshores ençà, l’Església mai no ha parat de reunir-se per celebrar el misteri pasqual: llegint tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell, celebrant l'Eucaristia, en la qual es repeteix la victòria i el triomf de la seva mort, i alhora agraint a Déu el seu do inefable en Crist Jesús a lloança de la seva grandesa, per la força de l'Esperit Sant.


Responsori

R. Jo sóc el cep veritable, i vosaltres, les sarments; * Qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit, al·leluia.

V. Com m'ha estimat el Pare, així us he estimat jo; persevereu en el meu amor. * Qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit, al·leluia.

Oració


Oh Déu, que heu volgut que el vostre Fill patís per nosaltres el suplici de la creu per arrencar-nos del poder de l'enemic, feu que aconseguim la glòria de la resurrecció. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-