Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Que n'és de bo el Senyor! Beneïu el seu nom.

Himne

Galli cantu mediánte
noctis iam calíginem
et profúndae noctis atram
levánte formídinem,
Deus alme, te rogámus
supplicésque póscimus.

Vigil, potens lux venísti
atque custos hóminum,
dum tenérent simul cuncta
médium siléntium,
rédderent necnon mortálem
mórtui effígiem,

Excitáres quo nos, Christe,
de somno malítiae,
atque gratis liberáres
noctúrno de cárcere,
redderésque nobis lucem
vitae semper cómitem.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 No us amagueu, Déu meu, quan us suplico, assetjat per la fúria dels malvats.

Salm 54, 2-15. 17-24

Plany contra un fals amic

Jesús començà de sentir-se esglaiat i abatut (Mc 14, 33)

I

Déu meu, escolteu el meu prec,
no us amagueu quan us suplico.
Escolteu atentament i responeu-me,
vaig perdut, portant arreu el meu dolor.

Els crits dels enemics, la fúria dels malvats,
em fan delirar;
aboquen damunt meu malediccions,
de l'odi que em tenen.

Sento el cor adolorit dintre meu,
s'apodera de mi un pànic de mort,
m'agafa por, i tremolo d'esgarrifança:

Oh si tingués les ales del colom!
D'una volada aniria a aixoplugar-me.
Fugiria errant, ben lluny,
i m'estaria al desert.

De pressa buscaria un recer
contra l'huracà.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 No us amagueu, Déu meu, quan us suplico, assetjat per la fúria dels malvats.
Antífona 2El Senyor ens guardarà d'enemics i d'emboscades.

II

El Senyor els desconcerta,
i divideix les seves llengües,
veig a la ciutat
violències i discòrdies;

nit i dia, per les muralles
hi ha qui fa la ronda,
i dins mateix de la ciutat
veig crims i males arts;
als seus mercats abunden
l'engany i l'avarícia.

Si fos un enemic el qui m'insulta,
me n'hauria escapat;
si em perseguissin els qui no m'estimen,
me'n podria amagar.

Però ets tu, el meu company,
el meu amic i confident;
una dolça intimitat ens unia,
anàvem plegats entre la gent
a la casa de Déu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor ens guardarà d'enemics i d'emboscades.
Antífona 3 Deixa en mans del Senyor el teu destí, i ell et mantindrà.

III

Però jo invoco Déu,
i el Senyor em salvarà.
Al vespre, al mati, al migdia,
li confio el meu dolor,
i ell m'escoltarà.

Guardarà la meva vida
de tants que combaten contra mi.
Déu m'escoltarà,
i ell, que regna des de sempre,
els humiliarà,
perquè no volen esmenar-se
ni temen Déu.

Trenquen els tractes de pau,
violen els pactes.
Els seus llavis parlen amb unció,
però el seu cor és combatiu;
tenen paraules suaus, que llisquen com l'oli,
però són punyals desembeinats.

Deixa en mans del Senyor el teu destí;
ell et mantindrà
i no permetrà mai de la vida
que sucumbeixi el just.

Vós, Déu meu, els fareu baixar
a la fossa de la mort;
els homes traïdors i sanguinaris
no arribaran ni a mitja vida.
Però jo confio en vós.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Deixa en mans del Senyor el teu destí, i ell et mantindrà.

Vers

V. Fill meu, escolta amb atenció la meva saviesa.

R. Medita els meus consells.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Osees 14, 2-10

Crida a la conversió. Promesa de salvació

Així parla el Senyor:
«Converteix-te, Israel, al Senyor, el teu Déu, perquè és la teva culpa que t'ha fet ensopegar. Proveïu-vos de paraules i convertiu-vos al Senyor, digueu-li: "Emporteu-vos-ho tot, la culpa i els pecats. Pagarem amb el fruit dels nostres llavis. Assur no ens ha de salvar, no volem muntar més a cavall. No tornarem a dir Déu nostre a l'obra de les nostres mans, perquè és en vos que l'home honrat troba compassió.

Jo curaré la seva apostasia i els estimaré de cor perquè ja no sento ira. Per a Israel seré com la rosada; ell florirà com el lliri, enfonsarà les arrels com l'alba. Que els seus llucs es propaguin, que tingui la ufana de l'olivera i que el seu perfum sigui com el del vi del Líban. Que torni a ser com un jardí i que llevi fruit com el cep, primeries com l'arbre fruiter. ¿Què se li'n dóna ja els ídols? Jo sóc la seva Anat i la seva Aserà, jo sóc com el xiprer verd, seuran a la seva ombra. És de mi que procedeix el seu fruit.

¿Qui és savi i ho entén, això? ¿Qui és intel·ligent i ho comprèn? Perquè els camins del Senyor són drets, i els justos hi caminen; però els apòstates hi ensopeguen.»


Responsori

R. Jo Curaré la seva apostasia i els estimaré de cor, * perquè ja no sento ira.

R. Venjaré la seva sang que no he venjat, i el Senyor residirà a Sió. * Perquè ja no sento ira.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'última exhortació de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir.
(Pro Corea, Documenta vol. 1 )

La fe és coronada per l'amor i la perseverança

Germans i amics estimadíssims, penseu i repenseu això: Déu, des del principi dels temps, va crear el cel, la terra i tot el que contenen; considereu després per què i amb quin designi va crear especialment l'home a imatge i semblança seva.

Si, en aquest món ple de perills i de misèries, no coneguéssim el nostre Senyor i creador, de res no ens serviria haver nascut ni romandre en aquesta vida. Encara que, per la gràcia de Déu, hàgim vingut a aquest món i, també per la seva gràcia, hàgim rebut el baptisme entrant a formar part de l'Església i, com a deixebles del Senyor, tinguem un títol tan valuós, de què ens aprofitarà tenir-ne el nom, si de fet no ho som? En aquest cas, seria inútil haver vingut al món i haver entrat a l'Església. És més, això seria trair el Senyor i la seva gràcia. Millor fóra no haver nascut que rebre la gràcia del Senyor i pecar contra ell.

Mireu el pagès que sembra la llavor en el seu camp: quan és el temps, llaura la terra, després, la fema i, exposant-se als raigs del sol, cultiva la llavor preciosa. Quan arriba el temps de la sega, si les espigues són dretes i plenes, el seu cor oblida el treball i la suor, s'alegra i batega ple de goig. Però, si les espigues són buides i només hi ha palla i pellofa, el pagès recorda la duresa i les suors del treball i, com més ha treballat el camp, més abandonat el deixarà.

Semblantment, el Senyor converteix la terra en el seu camp, a nosaltres, els homes, en arròs, la gràcia, en adob, i, per l'encarnació i la redempció, ens rega amb la seva sang, a fi que creixem i arribem a la plena maduresa. Quan arribarà el temps de la collita, el dia del judici, els qui siguin madurs per la gràcia fruiran del Regne del cel, com a fills adoptius de Déu; però, per més que els poders del món l'ataquin i l'oprimeixin, mai no podran vèncer-la. Des de l'Ascensió de Jesús en temps dels Apòstols, i fins el dia d'avui, l'Església santa no ha parat de créixer enmig de tribulacions.

Ara ja fa de cinquanta a seixanta anys que l'Església va entrar a la nostra estimada Corea. Els fidels, més d'una vegada, han sofert la persecució, i també ara la persecució s'encrueleix, de tal manera que molts germans en la fe, entre els quals em compto, som a la presó, així com també vosaltres esteu envoltats de tribulacions. Nosaltres, que farem un sol cos, com podria ser que no ens entristíssim interiorment i no experimentéssim el dolor de la separació segons el sentiment humà?

Tanmateix, com diu l'Escriptura, Déu té cura de cadascun dels cabells, i en te cura amb la seva omnisciència; ¿és que podem mirar una persecució tan gran, com si no fos una disposició del Senyor: O un premi o un càstig?

Seguiu, doncs, la voluntat de Déu i lluiteu per Jesús, el Rei celestial, i vencereu el dimoni d'aquest món, que ja fou vençut per Crist.

Us ho prego: no negligiu l'amor fratern, ajudeu-vos els uns als altres i persevereu fins que el Senyor es compadeixi de nosaltres i allunyi la tribulació.

Aquí, a la presó, som una vintena i, per la gràcia de Déu, tots encara es troben bé. Si algú és sacrificat, us prego que no abandoneu la seva família. Tinc moltes coses per dir, però, com ho puc fer amb paper i ploma? Acabo la carta. Ara que ja tenim molt a prop la lluita, us recomano que camineu amb fidelitat, de manera que, quan, per fi, haurem entrat al cel, ens puguem felicitar els uns als altres. Rebeu el bes del meu amor.


Responsori

R. Aquests són els màrtirs, que foren testimonis de Crist, no temien les amenaces i llavor de cristians. * La sang dels màrtirs.

R. Els tenien per desconeguts, quan eren prou coneguts; semblava que morissin, quan de fet vivien més profundament; com si no tinguessin res, eren amos de tot. * La sang dels màrtirs.

Oració


Mireu-nos, oh Déu, que ho heu creat tot i ho governeu tot, feu que us servim de cor i que experimentem la vostra acció salvadora. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-