Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels màrtirs.

Himne

Rex gloriose Martyrum,
corona confitentium,
qui respuentes terrea
perducis ad cælestia.

Aurem benignam protinus
intende nostris vocibus:
trophæa sacra pangimus:
ignosce quod deliquimus.

Tu vincis inter martyres
parcisque confessoribus:
tu vince nostra crimina,
largitor indulgentiæ.

Deo Patri sit gloria,
ejusque soli Filio,
cum Spiritu Paraclito,
nunc, et per omne sæculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor ha depurat els seus sants com l'or al gresol i els ha acceptat per sempre com un holocaust.

Salm 2

El Messies, rei victoriós

Realment han conspirat contra el vostre sant servent Jesús, Messies vostre (Fets, 4, 27)

Per què aquest avalot de les nacions,
aquest complot inútil de pobles?

Els reis prenen les armes,
conspiren alhora els sobirans
contra el Senyor i el seu Messies:
«Trenquem els seus lligams, trenquem-los!
Traguem-nos el seu jou del damunt!»

Però se'n riu el qui té el tron al cel,
el Senyor els veu i se'n burla.
Aleshores els parla indignat,
la seva ira els desconcerta.

«Jo mateix he consagrat el meu rei
a Sió, la meva muntanya santa.»

Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit:
«Ets el meu fill; avui t'he engendrat.
Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d'un cap a l'altre.
Els governaràs amb ceptre de ferro,
els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

I ara, reis, tingueu seny,
apreneu, governants de la terra.
Respecteu el Senyor, sotmeteu-vos-hi,
veniu tremolant a fer-li homenatge,
no fos que el vostre intent acabi en la desfeta
si de sobte s'inflamava la seva ira.
Feliços els qui en ell es refugien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor ha depurat els seus sants com l'or al gresol i els ha acceptat per sempre com un holocaust.
Antífona 2L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn; així van ser provats els sants màrtirs al moment de donar comptes.

Salm 32

Himne de lloança a la providència de Déu

Per ell tot ha vingut a l'existència (Jo 1, 3)

I

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.

Celebreu el Senyor amb la lira,
acompanyeu amb l'arpa els vostres cants,
dediqueu-li un càntic nou,
toqueu acompanyant l'aclamació.

Perquè la paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa;
estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.

La paraula del Senyor ha fet el cel,
amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;
com dins un odre recull l'aigua del mar,
reté l'oceà en el seu llit.

Que tota la terra veneri el Senyor,
que el temin els habitants del món;
a una paraula seva, tot començà,
a una ordre d’ell, tot existí.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
tira a terra els propòsits dels pobles;
però els plans del Senyor persisteixen,
manté sempre els propòsits del seu cor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 L'obra del terrisser ha de superar la prova del forn; així van ser provats els sants màrtirs al moment de donar comptes.
Antífona 3 Els vàreu alliberar, Déu nostre, de les flames que els envoltaven, d'enmig d'aquell foc que no cal atiar.

II

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.

El Senyor guaita des del cel
observant un per un tots els homes.
Des del lloc on ell resideix
es fixa en els qui poblen la terra;
ell, que ha modelat un per un tots els cors,
penetra totes les seves accions.

No és un gran exèrcit el que salva els reis,
ni per ser valent queda il·lès el soldat;
els cavalls no valen res per guanyar una victòria,
la seva envestida no salva ningú.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

Tenim posada l'esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix.
És l'alegria del nostre cor,
i confiem en la presència del seu nom,
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l'esperança que posem en vós.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els vàreu alliberar, Déu nostre, de les flames que els envoltaven, d'enmig d'aquell foc que no cal atiar.

Vers

V. Tenim posada l'esperança en el Senyor.

R. Auxili nostre i escut que ens protegeix.

Lectures

Lectura primera

De la carta de sant Pau cristians de Roma 8, 18-39

Ningú no ens pot separar de l'amor de Déu, que hi ha en Crist Jesús

Germans, jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la felicitat de la glòria que més tard s'ha de revelar en nosaltres. Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es reveli d'una vegada la glorificació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho hagi volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li, però, l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.

Però no és ell tot sol. També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja som salvats, però dins una esperança. Ara, ningú no espera allò que veu; si ja ho veiés, ¿com ho esperaria? Així, doncs, si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l'esperança.

És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre. I, ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l'interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

¿Què hi podem, doncs, afegir? Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? ¿Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. ¿Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist, que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions, la fam o la nuesa, els perills, la mort sagnant? Tal com diu l'Escriptura: «És per vós que morim cada dia, i ens tenen com anyells per matar.» Però de tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima.

Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu, que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.


Responsori

R. Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, pregueu per aquells que us persegueixen i us ofenen. * Així sereu fills del vostre Pare del cel.

R. Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial. * Així sereu fills del vostre Pare del cel.

Lectura segona

De la Passió dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi

(Actes dels màrtirs)

Martiri, alegria i pregària

Mentre Fructuós, amb els seus diaques, era portat cap a l'amfiteatre, el poble començà a doldre's del bisbe Fructuós, per causa del molt amor que li tenien, no sols els germans, sinó àdhuc els gentils. Perquè era tal com l'Esperit Sant, per boca de l'apòstol Pau, instrument escollit i doctor dels pobles, havia declarat que havia de ser el bisbe. Per això, fins els soldats, sabent que feia via vers una glòria tan gran, més en sentien joia que pena. Com fos que una colla de germans li oferissin una beguda, feta d'una mescla d'herbes amb vi, perquè la prengués, va contestar:

«Encara no és hora de trencar el dejuni.»

Eren per allà les deu del matí. I com que el dimecres, tot i estar a la presó, va poder celebrar l'estació solemnement, ara, el divendres, sentia l'afany de terminar-la amb els màrtirs i profetes, al paradís que Déu preparà per aquells qui l'estimen. Un cop arribats a l'amfiteatre se li acostà de seguida un dels seus lectors, de nom Augustal, i plorant li demanava que li permetés descalçar-lo. AI qual, el sant màrtir, fort i alegre, segur de la promesa divina, respon:

«Deixa-ho estar, fill; jo mateix em descalço.»

Quan s'hagué descalçat, se li acostà un soldat, germà nostre, que es deia Fèlix, i, agafant-li la mà dreta, li pregava que es recordés d'ell. AI qual va respondre Fructuós amb veu clara que tothom va sentir:

«Em cal tenir al pensament l'Església catòlica, estesa d'Orient fins a Occident.»

Així, un cop a la porta de l'amfiteatre, a punt ja d'entrar a la corona immarcescible, més que no pas a la pena, en presència dels oficials, els noms dels quals hem dit més amunt, que vigilaven, encara que només fos per mor de llur ofici, Fructuós, inspirat per l'Esperit Sant que parlava en ell, digué, de manera que el sentiren tant els oficials com els nostres germans:

«No us mancarà pastor, i l'amor i la promesa del Senyor no podran fallir, ni en aquest món ni en l'altre. Perquè això que esteu veient és feblesa d'una hora.»

Després de consolar així els germans, entraren a la salut, dignes i feliços de percebre fins en el mateix martiri el fruit promès en les Sagrades Escriptures. Esdevingueren semblants a Ananies, Hazaries i Misael, puix que també en ells era present tota la Trinitat divina: perquè, posats enmig del foc de la terra, el Pare no els faltava, el Fill acudia a llur ajuda i l'Esperit caminava pel mig del foc.

I quan es van consumir els cordills amb què els havien lligat les mans, Fructuós, pensant en el costum que tenia quan estava en pregària, s'agenollà ple d'alegria, segur de la resurrecció, i, estenent els braços en forma de la creu del Senyor, pregava a Déu.


Responsori

R. Déu ens mira com lluitem en els combats de la fe, ens miren els seus àngels, ens mira també Crist. * Quin honor i quin goig de combatre a la presència de Déu, que ens mira, i de ser coronats per Crist, que dóna el premi merescut!

R. Prenem les armes, preparem-nos al combat, amb ànima pura, fe íntegra i valor generós. * Quin honor i quin goig de combatre a la presència de Déu, que ens mira, i de ser coronats per Crist, que dóna el premi merescut!

Himne

Oració


Senyor, vós, que concedíreu al bisbe sant Fructuós de donar la vida per l'Església, estesa d'Orient fins a Occident, i volguéreu que els diaques Auguri i Eulogi l'acompanyessin plens d'alegria, en el martiri, feu que la vostra Església visqui sempre en l'esperança i es doni sense defallir per al bé de tots els pobles. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-