Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa.

Himne

O sator rerum, reparátor aevi,
Christe, rex regum, metuénde censor,
tu preces nostras paritérque laudes
súscipe clemens.

Noctis en cursu tibi vota laudum
pángimus; praesta tibi sint ut apta,
nosque concéntu refove perénni,
lúminis auctor.

Da dies nobis probitáte faustos
mortis ignáram tribuéndo vitam,
semper ut nostros tua sit per actus
glória perpes,

Ure cor nostrum, pius ure lumbos
igne divíno vigilésque nos fac,
semper ardéntes mánibus lucérnas
ut teneámus.

Aequa laus summum célebret Paréntem
teque, Salvátor, pie rex, per aevum;
Spiritus Sancti résonet per omnem
glória mundum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis mai dels seus favors.

Salm 102

Lloança a l'amor del Senyor

Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel (Lc 1, 78)

I

Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t'oblidis dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable;
et corona de felicitat com desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.

El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Beneeix el Senyor, ànima meva, no t'oblidis mai dels seus favors.
Antífona 2Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.

II

«El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l'amor.»
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi;
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra,
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'Orient és lluny de l'Occident.

Com un pare s'apiada dels fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa la ventada,
i ni es coneix el lloc on era.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.
Antífona 3 Criatures del Senyor, beneïu-lo.

III

Però l'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre;
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança,
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

El Senyor té el tron al cel,
governa l'univers amb poder sobirà.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
herois poderosos que executeu les seves ordres,
sempre a punt d'obeir els seus manaments.

Beneïu-lo, estols del Senyor,
ministres que executeu els seus designis.
Beneïu-lo, criatures del Senyor,
a tot arreu on ell és sobirà.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Criatures del Senyor, beneïu-lo.

Vers

V. Feu-me entendre, Senyor, els camins dels preceptes.

R. I faré l'elogi de les vostres meravelles.

Lectures

Lectura primera

De la carta als cristians d'Efes 2, 11-22

Els pagans, reconciliats amb els jueus i amb Déu

Germans: Recordeu que, en altre temps, vosaltres, els estrangers per la carn, tractats d'incircumcisos per aquells qui s'anomenen circumcisos, perquè duen a la carn una circumcisió feta par mà d'home, éreu, aquell temps, sense Crist, privats de la ciutadania d'Israel i estrangers als pactes de la promesa, mancats d'esperança i sense Déu en el món.

Però ara, en Crist Jesús, vosaltres, que en altre temps éreu lluny, us heu apropat en la sang de Crist.

Perquè ell és la nostra pau, el qui de dos pobles n'ha fet un destruint el mur de separació, abolint l'enemistat, en la seva carn, abrogant la Llei dels manaments amb els seus decrets, a fi de crear en ell, amb tots dos, un sol home nou, i fer la pau, i units tots dos en un sol cos, reconciliar-los amb Déu per mitjà de la creu, matant en ell l'enemistat.

Així, en venir ell, va anunciar la pau a vosaltres que éreu lluny, i la pau als qui eren a prop; per ell, uns i altres tenim accés al Pare en un sol Esperit.

Així, ja no sou més estrangers ni forasters, sinó que sou conciutadans dels sants i familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, amb el mateix Crist Jesús per pedra angular. En ell, tota construcció, ajustada harmoniosament, s'alçarà per ésser temple sant en el Senyor; en ell, també vosaltres formeu part de l'edifici per a esdevenir mansió de Déu en l'Esperit.


Responsori

R. Crist és la nostra pau, el qui de dos pobles n'ha fet un, abolint l'enemistat, en la seva carn. Així, en venir ell, va anunciar la pau a vosaltres que éreu lluny i la pau als qui eren a prop; * per ell uns i altres tenim accés al Pare en un sol Esperit.

V. Ara, en Crist Jesús, ens hem apropat en la sang de Crist. * Per ell uns i altres tenim accés al Pare en un sol Esperit.

Lectura segona

Dels Comentaris de sant Ciril d'Alexandria, bisbe, sobre l'Evangeli de sant Joan
(Llibre 10)

Per la participació en la taula eucarística, Crist en nosaltres i nosaltres en Crist formem una sola realitat

El fet de ser capaços d'unir-nos espiritualment amb Crist a través d'una disposició interior de caritat perfecta, de fe recta i ferma, de sinceritat i d'anhel de virtut, no és impugnat, gens ni mica, per la doctrina dels nostres dogmes: ben al contrari, afirmem això precisament.

En efecte, ¿qui, amb el cap clar, pot posar en dubte que, si comparem Crist al cep i nosaltres als sarments, és perquè d'ell i per ell tenim la vida, sobretot quan Pau afirma: El pa és un de sol, nosaltres, tot i que som molts, formem un sol cos; tots, efectivament participem en aquest únic pa? Que algú ens digui la causa de la taula mística i ens expliqui la seva eficàcia. ¿Per què rebem l'Eucaristia? ¿No és, potser, perquè l'Eucaristia faci habitar en nosaltres Crist, fins i tot corporalment, a través de la participació i de la comunió de la seva carn sagrada? És evident. Pau escriu, en efecte, que tots els pobles són cohereus, membres del mateix cos i coparticipants de la promesa.

¿De quina manera els gentils s'han fet membres del mateix cos? Doncs, precisament, essent admesos a l'honor de participar de l'ofrena mística, s'han fet un sol cos amb Crist, de la mateixa manera que, cadascun dels apòstols. Si no, ¿per quina raó anomena membres de Crist els seus propis membres i, més encara, els membres de tots igual que els seus? Escriu, efectivament: ¿No sabeu que els vostres cossos són membres del Crist? ¿I prendré jo els membres del Crist per fer-ne membres d'una dona pública? De cap manera! I el Salvador mateix diu: Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi, i jo, en ell. D'aquest fragment val la pena d'assenyalar que Crist no es limita a dir que habitarà en nosaltres per una mena de relació afectiva, sinó per mitjà d'una participació natural. De la mateixa manera que, si fonem al foc dos trossos de cera, es forma una sola massa de tots dos, així també, per mitjà de la participació del cos de Crist i de la seva sang preciosa, Crist en nosaltres i nosaltres en Crist formem una sola realitat.

De cap altra manera no es pot revitalitzar allò que és corrupte per naturalesa; només unint-ho corporalment al cos d'aquell qui és vida per naturalesa, és a dir, unint-ho a l'Unigènit. Però, si les meves paraules no acaben d'infondre, en el teu esperit, la persuasió, atorga la teva credibilitat a Crist, que diu personalment: Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no tindreu vida en vosaltres.


Responsori

R. El calze de benedicció que beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? * El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?

V. Ompliu a vessar la meva copa. * El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?

Oració


Recordeu-vos, Senyor, del pacte sant, segellat en la nova Aliança amb la sang de l'Anyell immaculat, perquè el vostre poble obtingui la remissió dels pecats i progressi contínuament cap a la plenitud de la redempció. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-