Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.

Salm 6

Oració d’un malalt que demana clemència al Senyor

En aquest moment em sento torbat... Pare, salveu-me d'aquesta hora (Jo 12, 27)

No em reprengueu, Senyor, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo,
tot jo estic trasbalsat.
I vós, Senyor, ¿què espereu?

Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat.
Entre els morts no hi ha qui us recordi,
¿qui us pot lloar a la terra dels morts?

Estic desfet de tan sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
tan de dolor els fa envellir.

Aparteu-vos de mi, gent malèfica.
El Senyor accepta el meu plor,
el Senyor escolta la meva súplica
i acull la meva pregària.

Els enemics, confosos i desfets,
tornaran enrere en un instant.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.
Antífona 2El Senyor és una plaça forta per al perseguit.

Salm 9 A

Acció de gràcies i pregària contra els opressors

Tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts

I

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim,
quan els enemics tornaran enrere
i cauran vençuts davant vostre.

Heu defensat el meu plet, Jutge justíssim,
assegut al vostre tribunal.
Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els seus noms per sempre més.

L'enemic s'ha convertit en ruïnes perpètues,
s'ha fos el record de les ciutats arrasades.
S'havia rebel·lat. Però el Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.

Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.
Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.

Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor és una plaça forta per al perseguit.
Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

II
Canteu al Senyor que té a Sió el seu palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens.

Compadiu-vos de mi, Senyor,
mireu com m'afligeixen els enemics,
i arrenqueu-me de les portes de la mort.
Contaré les vostres lloances,
celebraré la vostra victòria
als portals de la ciutat de Sió.

Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han fet,
han quedat presos a la trampa que havien parat.
El Senyor es deixa veure i fa justícia:
l'impiu ha caigut en el propi parany.

Els impius i descreguts que obliden Déu
es faran enrere fins a la terra dels morts.
Però el desvalgut no serà mai oblidat,
no serà defraudada l'esperança dels pobres.

Alceu-vos, Senyor, que els homes no triomfin,
que els descreguts siguin jutjats davant vostre.
Feu-vos respectar, Senyor
que aprenguin que no són sinó homes.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

Vers

V. Feu-me entendre la vostra Llei.

R. Que la vull guardar amb tot el cor.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 17, 3-15. 19-24

Oracle sobre la caiguda i la restauració

Així parla el Senyor:
«La gran àguila, amb ales grans, de llarga envergadura, coberta de plomes de molts colors, vingué al Líban i agafà el cimal del cedre; collí la més alta de les seves rames, se l'emportà en un país de mercaders, la deposà en una ciutat de traficants. Després l'àguila agafà un rebrot del país i el posà en un camp de sembra, el col·locà a la vora d'aigua abundant, de manera que creixés i es fes un cep esponerós, de talla modesta, perquè les seves sarments es giressin cap a ella i les seves arrels estiguessin sota d'ella. Es féu un cep, produí branques i projectà rames.

Però hi havia una altra gran àguila, amb grans ales i molta ploma. I vet aquí que aquest cep girà les seves arrels cap a ella i li projecta les seves sarments, perquè el regués millor que el bancal on estava plantat —en un camp fèrtil, a la vora d'aigua abundant estava plantat!—, per tal de produir brancada i de donar fruit i fer-se un cep esplèndid.

Per això, digues: Així parla el Senyor: "¿Reeixirà? L'àguila, ¿no li arrencarà les arrels i li collirà el fruit, perquè se li assequin tots els brots tendres? S'assecarà, sense que calgui un gran esforç ni molta gent: l'aixecarà de les seves arrels! Aquí el teniu plantat, ¿reeixirà? ¿No s'assecarà completament, com quan el toca el vent de llevant? Sobre el bancal on ha crescut, s'assecarà!"»

La paraula del Senyor em fou adreçada, dient:
«Digues a la casa tota rebel: "¿No sabeu què significa això?" Digues: El rei de Babilònia ha vingut a Jerusalem; n'ha agafat el rei i els prínceps i se'ls ha enduts cap a casa, a Babilònia. N'ha agafat un de nissaga reial, ha conclòs aliança amb ell i l'ha obligat a prestar jurament, després d'haver pres els magnats del país perquè no es pogués revoltar, a fi que fos un reialme modest, fidel al seu pacte d'obediència. Però ell se li rebel·là i envià els seus missatgers a l'Egipte per fer-se donar cavalls i moltes tropes. ¿Reeixirà? ¿Sortirà amb la seva, el qui fa això i romp el pacte? ¿Sortirà amb la seva?

Per això, digues: Així parla el Senyor Déu: "Ho juro per ma vida, el meu jurament que ha menyspreat i el meu pacte que ha romput, jo els ho faré recaure sobre el cap. Estendré la meva xarxa sobre ell i s'agafarà al meu filat, el duré a Babilònia i allà castigaré el perjuri que ha comès envers mi: Tota la flor de tot el seu exèrcit caurà per l'espasa, i els qui siguin deixats seran dispersats a tots els vents. I sabreu que jo, el Senyor, he parlat."»

Així parla el Senyor Déu: «N'agafaré jo mateix del cimal del cedre, del cap dels seus brots en colliré un de tendre i el plantaré jo mateix sobre una muntanya molt elevada. A la muntanya-altura d'Israel el plantaré. Traurà branques, farà fulles i es tornarà un cedre majestuós. S'estaran sota d'ell tots els ocells, a l'ombra de les seves branques s'estaran. I tots els arbres dels camps sabran que jo sóc el Senyor. Humilio l'arbre elevat i elevo l'arbre humil, faig assecar l'arbre verd i faig reverdir l'arbre sec. Jo, el Senyor, he parlat i ho faré.»


Responsori

R. El plantaré jo mateix a la muntanya-altura d'Israel. Traurà branques, farà fulles i es tornarà un cedre majestuós. * Jo, el Senyor, humilio l'arbre elevat i elevo l'arbre humil.

R. Perquè tot aquell qui s'exalça serà humiliat, i el qui s'humilia serà exalçat. * Jo, el Senyor, humilio l'arbre elevat i elevo l'arbre humil.

Lectura segona

Del Sermó de sant Agustí, bisbe, sobre els pastors
(Sermó 46)

Insisteix oportunament i importunament

No heu fet tornar les que s'esgarriaven, ni heu cercat les que es perdien. En certa manera es pot dir que vivim en aquest món envoltats de lladres i de llops rapaços; per això us exhortem que, enmig d'aquests perills, no deixeu de pregar. A més, les ovelles són rebels; si, quan s'esgarrien, les cerquem, elles, pel seu engany i perdició, fugen de nosaltres, dient: «¿Què voleu de nosaltres? ¿Per què ens cerqueu?» Com si no fos un mateix i únic motiu el que ens fa desitjar tenir-les a prop i el que ens obliga a cercar-les quan les veiem lluny; en efecte, les desitgem a prop, perquè quan s'allunyen s'esgarrien i es perden. «Si visc en l'error —diuen—, si camino cap a la perdició, ¿per que em cerques? ¿per què em desitges?» Precisament perquè vius en l'error et vull portar de nou al bon camí; perquè t'estàs perdent desitjo trobar-te de nou.

«Però jo —diu l'ovella— vull viure en l'error, vull perdre'm.» Així, doncs, ¿vols viure en l'error i caminar cap a la perdició? Doncs si tu desitges això, jo, amb més gran deler, desitjo el contrari. I, a més, no deixaré d'anar-t'ho repetint, encara que amb això arribi a importunar-te, ja que escolto l'Apòstol que em diu: Predica la paraula, insisteix oportunament i importunament. ¿A qui s'anuncia la bona nova amb oportunitat? ¿A qui s'anuncia sense oportunitat? Amb oportunitat s'anuncia als qui desitgen escoltar-la, sense oportunitat als qui no ho desitgen. Per tant, encara que sigui importú, m'atreviré a dir-te: «Tu desitges anar pel camí de l'error, tu desitges perdre't, però jo desitjo tot el contrari».

Aquell qui pot fer-me témer el darrer dia no em permet abandonar-te; si t'abandonés en el teu error, ell m'increparia, dient-me: No heu fet tornar les que s'esgarriaven, m'heu cercat les que es perdien. ¿Que potser penses que et temeré més a tu que a ell? Tots hem de comparèixer davant del tribunal de Crist.

Per tant, faré tornar l'ovella esgarriada, cercaré la perduda. Ho faré tant si ho desitges com si no ho desitges. I encara que quan la cerqui els esbarzers de les selves m'esgarrinxin, estic disposat a passar pels camins més difícils i estrets i a penetrar a totes les tanques. Mentre el Senyor, l'únic que temo, em doni forces, faré tot el que pugui. Forçaré l'esgarriada a tornar, cercaré la perduda. Si vols que jo no pateixi, no t'esgarriïs, no t'apartis del bon camí. I encara és poc el dolor que sento en veure que t'esgarries i que camines cap a la perdició; temo, a més, que si t'abandonés, fins i tot mataria ovelles fortes. Mira, si no, què diu el text a continuació: Maltracteu les fortes despietadament. Si, doncs, descuro la que s'esgarria i es perd, la que és forta desitjarà també anar pels camins de l'error i de la perdició.


Responsori

R. No callis una paraula en temps de necessitat, i no amaguis la teva saviesa, * ja que en la paraula es coneix la saviesa, i en el parlar, la instrucció.

R. Predica la paraula, insisteix oportunament i importunament, reprèn, amenaça, exhorta, amb molta paciència i doctrina. * Ja que en la paraula es coneix la saviesa, i en el parlar, la instrucció.

Oració


Senyor, Déu nostre, feu que us servim sempre amb el goig al cor, perquè la felicitat només és plena i perdurable quan us servim a vós, autor de tots els béns. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-