Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou. Veniu, adorem el Senyor.

Himne

Summae Deus cleméntiae
mundíque factor máchinae,
qui trinus almo númine
unúsque firmas ómnia,

Nostros piis cum cánticis
fletus benígne súscipe,
quo corde puro sórdibus
te perfruámur lárgius.

Lumbos adúre cóngruis
tu caritátis ígnibus,
accíncti ut adsint pérpetim
tuísque prompti advéntibus,

Ut, quique horas nóctium
nunc concinéndo rúmpimus,
donis beátae pátriae
ditémur omnes áffatim.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.

Salm 106

Favors del Senyor i acció de gràcies

Déu va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la pau per Jesucrist (Fets 10, 36)

I

Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.

Que parlin els qui el Senyor ha redimit,
que ha rescatat del poder dels tirans
i els ha aplegat de tots els països,
de llevant i de ponent, del nord i del migdia.

Vagaven pel desert, en plena solitud,
no trobaven cap camí de ciutat habitada,
patien fam i set,
i els flaquejaven les forces.

En les seves penes van cridar el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
els guià per una pista segura,
fins arribar a un lloc habitat.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
donà beure a l'assedegat
i sacià de menjar el famolenc.

D'altres, infeliços, encadenats a les presons,
vivien en un lloc tenebrós,
per no haver cregut les paraules de Déu
i haver menyspreat els avisos de l'Altíssim.
Defallia, afeixugat, el seu cor,
queien, i ningú no els ajudava.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
trencà les seves cadenes
i els tragué del lloc tenebrós.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes:
ha esbotzat portes de bronze
i ha trencat els panys d'acer.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Que reconeguin els favors del Senyor, i els seus prodigis en bé dels homes.
Antífona 2Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.

II

D'altres estaven malalts pels seus pecats,
per les seves culpes es veien ja perduts;
qualsevol menjar els repugnava,
fins arribar al llindar de la mort.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
envià la seva paraula per guarir-los,
per alliberar la seva vida del sepulcre.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que ofereixin sacrificis en acció de gràcies
i, entre aclamacions, contin el que ha fet.

Uns comerciants que s'embarcaren
i es feren mar endins
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.

A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig,
no es tenien drets, com després, de beure massa,
no hi valia res la seva perícia.

En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d'aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar,
i els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.

Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes;
que l'exalcin davant del poble reunit,
que el lloïn a les sessions dels ancians.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Foren testimonis de les obres prodigioses de Déu.
Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

III

Ell converteix en desert les fonts dels rius,
i els dolls d'aigua en terra seca;
converteix les terres fèrtils en salines,
per castigar la depravació dels habitants.

Transforma en estanys els deserts,
en dolls d'aigua, la terra eixuta;
la dóna als afamats perquè hi habitin,
i ells hi funden una ciutat ben poblada.

Sembren els camps, planten les vinyes,
i en cullen cada any el fruit.
Els beneeix i es multipliquen a desdir,
i no minva el seu bestiar.

Quan ja no es multipliquen,
sota els cops de penes i desgràcies,
ell mateix, que desprestigia els nobles,
i els fa errar en un desert sense camí,
aixeca els pobres de la seva misèria
i augmenta com els ramats les famílies.

Els justos se n'alegren en veure-ho,
i tota maldat ha de cloure la boca.
Que ho meditin els intel·ligents
i comprenguin els favors del Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els justos ho veuen i se n'alegren i comprenen els favors del Senyor.

Vers

V. La vostra fidelitat, Senyor, arriba fins als núvols.

R. Com l'oceà infinit són les vostres decisions.

Lectures

Lectura primera

Del segon llibre de Samuel 12, 1-25

Penediment de David

En aquells dies, el Senyor va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué:
«En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. El ric tenia molt bestiar, petit i gran. El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell del seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant.»

David s'enutjà moltíssim contra aquell home i va dir a Natan:
«Ho juro per la vida del Senyor: l'home que ha fet això mereixeria la mort. Pagarà quatre vegades l'ovella. perquè ha comès sense compassió una acció tan inhumana.»

Natan li digué:
«Aquest home ets tu. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: "Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. ¿Per què, doncs, has menyspreat el Senyor, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa". Això diu el Senyor: "Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu; prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel."»

David digué a Natan:
«He pecat contra el Senyor».

Natan li va dir:
«També el Senyor ha perdonat el teu pecat. No moriràs. Però com que en això que has fet has menyspreat el Senyor, el fill que t'ha nascut morirà.»

I Natan se'n tornà a casa seva.

El Senyor va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. El ancians dels seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien:
«Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia.»

David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà:
«¿És mort, el nen?»
Li van respondre:
«És mort».

Llavors David s'alça de terra, es banya, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa del Senyor i es prosterna. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. Els seus cortesans li deien:
«¿Què és això que has fet? Mentre vivia el nen, dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment.»

Ell respongué:
«Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi, i el nen viurà. Però ara, un cop mort, ¿per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi.»

David va consolar Bet-Sabé, la seva dona; va anar a la seva cambra i dormí amb ella; ella va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. El Senyor el va estimar i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia del Senyor.


Responsori

R. Els meus pecats són més nombrosos que l'arena del mar, les meves iniquitats s'han multiplicat i no sóc digne de contemplar la grandesa del cel a causa de la meva gran maldat amb què us he irritat, Senyor. * He fet el que és dolent als vostres ulls.

R. Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat, perquè contra vós, contra vós sol he pecat. * He fet el que és dolent als vostres ulls

Lectura segona

Dels Sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó 19, 2-3)

La víctima que ofereixo és un cor penedit

Reconec les meves faltes, diu el salmista. Si jo les reconec, digneu-vos a perdonar-me-les. No tinguem de cap manera la presumpció que vivim rectament i sense pecat. El que testimonia a favor de la nostra vida és el fet que reconeixem les nostres culpes. Els homes sense remei són aquells qui no es preocupen dels seus pecats per fixar-se en els dels altres. No cerquen el que cal corregir, sinó què poden mossegar. I, en no poder excusar-se ells mateixos, estan sempre disposats a acusar els altres. No és així com ens ensenya el salm a pregar i a donar a Déu satisfacció, ja que diu: Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. El qui prega així no atén els pecats del altres, sinó que s'examina ell mateix, i no superficialment, com qui palpa, sinó profunditzant en el seu interior. No es perdona a si mateix, i per això precisament pot atrevir-se a demanar perdó.

¿Vols apaivagar Déu? Coneix què has de fer amb tu mateix perquè Déu et sigui propici. Mira el que diu el mateix salm: Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. Per tant, ¿és que potser has de prescindir del sacrifici? ¿Això significa que podràs apaivagar Déu sense cap oblació? ¿Què diu el salm? Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. Però continua i veuràs que diu: La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Deu meu, no el menyspreeu. Déu rebutja els antics sacrificis, però t'ensenya que és el que has d'oferir. Els nostres pares oferien víctimes dels seus ramats, i aquest era el seu sacrifici. Les víctimes no us satisfan, però voleu una altra classe de sacrificis.

Si us oferia un holocaust —diu—, no me'l voldríeu. Si no voleu, doncs, holocaustos, ¿us quedareu sense sacrificis? No, de cap manera. La víctima que ofereixo és un cor penedit, un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. Aquest és el sacrifici que has d'oferir. No cerquis en el ramat, no preparis vaixells per a navegar fins a les més llunyanes terres a cercar-hi perfums. Cerca en el teu cor l'ofrena grata a Déu. És el teu cor el que has de destrossar. I no temis de perdre el teu cor en destrossar-lo, ja que diu també el salm: Déu meu, creeu en mi un cor ben pur. Perquè sigui creat aquest cor pur, cal destrossar abans el cor impur.

Sentim disgust de nosaltres mateixos quan pequem, ja que el pecat disgusta Déu. I, ja que no estem lliures de pecat, almenys assemblem-nos a Déu en el fet que ens disgusta el que a ell el disgusta. Així la teva voluntat coincideix en alguna cosa amb la de Déu, perquè et disgusta el mateix que avorreix el teu Creador.


Responsori

R. Els meus pecats, Senyor, se'm claven con sagetes, però abans que em facin nafres, * guariu-me, Senyor, amb el remei de la penitència.

R. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. * Guariu-me, Senyor, amb el remei de la penitència.

Oració


Oh Déu, que feu veure als esgarriats la llum de la vostra veritat, perquè puguin trobar el bon camí; concediu a tots els qui es professen cristians de rebutjar el que és contrari a aquest nom i de seguir el que li escau. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-