Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels Apòstols.

Himne

Salmòdia

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins els límits del món.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins els límits del món.
Antífona 2Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.
Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Vers

V. Conten les gestes glorioses del Senyor.

R. El seu poder i els seus prodigis.

Lectures

Lectura primera

L1/21/09

De la carta de sant Pau als cristians d'Efes (4, 1-16 )

Els dons diversos en un únic cos

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d'haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers.

És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud del Crist. Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a l'atzar del que pensa la gent, o per l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. Més aviat mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon, exerceix la seva funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.


Responsori

R. La profecia no ve mai de l'albir de l'home; * Els homes que parlen de part de Déu són portats per l'Esperit Sant.

R. El Senyor dóna la saviesa; el coneixement i la intel·ligència surten dels seus llavis. * Els homes que parlen de part de Déu són portats per l'Esperit Sant.

Lectura segona

De les homilies de sant Beda el Venerable, prevere
(Homilia 21)

Jesús el mirà per compadir-se'n i escollir-lo

Jesús veié un home, que es deia Mateu, assegut al lloc on recapten impostos, i li digué: «Vine amb mi.» Però no va veure tant amb la mirada corporal com amb la compassió interior. Va veure que era un cobrador d'impostos, i, com que el mirà per compadir-se'n i escollir-lo, li va dir: Vine amb mi. Va dir-li que anés amb ell significant que l'imités, va dir-li que anés amb ell no tant materialment com per la imitació de la seva vida. Perquè els qui afirmen que estan en Crist s'han de comportar com ell es comportava.

I diu el text sagrat: Ell s'aixecà i se n'anà amb Jesús. No hem d'estranyar-nos que un cobrador d'impostos, a la primera paraula del Senyor que manava, vagi abandonar els guanys terrenals, que fins aleshores l'havien obsessionat, i que, tot deixant les riqueses, s'adherís al seguici d'un home que veia sense diners. És que el mateix Senyor, que l'havia cridat externament amb la seva paraula, interiorment l'ensenyà amb un instint invisible perquè anés amb ell; va infondre-li en la ment la llum d'una gràcia espiritual que li féu entendre que aquell que, aquí a la terra, el retreia de les coses temporals podia donar-li, en el cel, tresors incorruptibles.

Després, mentre era a taula a casa seva, altres cobradors d'impostos i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els deixebles. La conversió d'un cobrador d'impostos donà exemple de penitència i d'indulgència a altres cobradors d'impostos i pecadors. I, amb un presagi bell i veritable, el qui en temps futur seria apòstol i mestre de gentils, en el primer instant de la seva conversió, atreu cap a ell, que és tant com dir cap a la salvació, tota una colla de pecadors, i quan ell mateix rebia les beceroles de la fe comença ja l'ofici d'evangelitzador, que més tard culminaria pel creixement de les seves virtuts. Si desitgem indagar amb una intel·lecció més alta el que en aquella ocasió succeí, veurem que, si bé a casa seva oferí al Senyor un banquet material, en l'estatge interior del seu cor li prepara un convit molt més agradable, fet de fe i d'amor. En dóna testimoni el mateix que va dir: Mira, sóc a la porta i truco; si algú m'escolta i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell, i ell amb mi.

Nosaltres, havent escoltat la seva veu, obrim la porta per rebre'l, quan assentim contents als advertiments que ell, secretament o obertament, ens fa i realitzem allò que ens adonem que hem de fer. Crist, doncs, entra en nosaltres perquè mengem amb ell i ell amb nosaltres. Per la gràcia del seu amor, habita en el cor dels elegits per a refer-los sempre amb la llum de la seva presència, perquè progressin més en els desigs sobrenaturals i per a satisfer-los els afanys Celestials amb uns menjars gustosíssims.


Responsori

R. L'àgil escrivà, que es va fer deixeble del Regne del cel, * Va aprofundir la Llei del Senyor, la va complir i va ensenyar a complir-la segons la gràcia rebuda de Déu.

R. Li fou confiat l'Evangeli gloriós del Déu sant. * Va aprofundir la Llei del Senyor, la va complir i va ensenyar a complir-la segons la gràcia rebuda de Déu.

Himne

Oració


Oh Déu, amb la vostra misericòrdia inefable, vau escollir el publicà Mateu per convertir-lo en apòstol; feu que, amb el seu exemple i la seva intercessió, també nosaltres us seguim i ens unim fermament a vós. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-