Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Celebrem el Senyor, aclamem-lo amb els nostres cants.

Himne

Ipsum nunc nobis tempus est
quo voce evangélica
ventúrus sponsus créditur,
regni caeléstis cónditor.

Occúrrunt sánctae vírgines
óbviam tunc advéntui,
gestántes claras lámpadas,
magno laetántes gáudio.

Stúltae vero quae remánent,
exstínctas habent lámpadas,
frustra pulsántes iánuam,
clausa iam regni régia.

Nunc vigilémus sóbrii
gestántes mentes spléndidas,
ut veniénti Dómino
digni currámus óbviam.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concínere. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Què n'és, de bo, el Senyor per als qui són sincers de cor!

Salm 72

Raons del sofriment del just

Feliç aquell que no quedarà decebut de mi (Mt 11, 6)

I

Que n'és, de bo, el Senyor per als justos!
Déu és bo per als qui són sincers de cor.
Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient com prosperaven.

Poden viure sense neguits,
no estan malalts, no passen fam,
no comparteixen les penes dels homes,
ni els sofriments dels mortals.

L'orgull és el seu collar,
la violència, el seu vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels ulls, que els surten de la cara.

Escarneixen i amenacen de fer mal,
si es posen altius, amenacen amb la força;
desafien el cel com si res,
i enraonen de tot a la terra.

En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera
i diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l'Altíssim no ho hagi vist.

Injustos com són,
mireu quantes riqueses acumulen!»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Què n'és, de bo, el Senyor per als qui són sincers de cor!
Antífona 2El seu riure es convertirà en dol, i la seva alegria en tristesa.

II

«¿Per què guardo pur el meu cor,
i netes de culpa les mans,
si a cada instant he de sofrir,
i m'he de veure castigat tot el dia?»

Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els vostres fills.
M'esforçava per entendre-ho,
m'esforçava inútilment,
fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injustos.

A quin camí tan relliscós els heu posat!
Els precipiteu a la ruïna;
han quedat desolats en un moment,
consumits d'espant, no en queda rastre.

De l'ombra d'ells, en feu tant cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El seu riure es convertirà en dol, i la seva alegria en tristesa.
Antífona 3 Els qui s'allunyen de vós es perden; per a mi és bo d'estar prop de Déu.

III

Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia dintre meu irritat,
jo era incapaç d'entendre-ho,
era estúpid, com les bèsties, davant vostre.

Però jo mai no em separo de vós,
vós em doneu la mà,
em guieu amb el vostre consell,
i després em prendreu a la glòria.

¿Què hi trobo al cel fora de vós?
I si us tinc a vós, res no desitjo a la terra.
El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu serà sempre la meva possessió.

Els qui s'allunyen de vós es perden,
feu desaparèixer els qui us són infidels.

Per a mi és bo d'estar prop de Déu,
de buscar en el Senyor el meu refugi,
i de contar les vostres gestes
a les places de la vila de Sió.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els qui s'allunyen de vós es perden; per a mi és bo d'estar prop de Déu.

Vers

V. Són dolces, Senyor, les vostres promeses.

R. Són més bones que la mel.

Lectures

Lectura primera

De la carta als cristians de Efes 1, 15-23

Pregària de Pau perquè els fidels siguin il·luminats

Germans: D'ençà que he sentit a parlar de la vostra fe en el Senyor Jesús i de la vostra caritat envers tots el sants, no paro de donar gràcies per vosaltres, i de recordar-vos en les meves oracions, perquè el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la glòria, us doni un esperit de saviesa que us reveli l'autèntic coneixement d'ell, i que il·lumini els ulls del vostre cor perquè sapigueu a quina esperança us ha cridat, quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre els sants.

I quina immensa grandesa pren el seu poder envers nosaltres, els creients, obrant amb aquella poderosa força amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta al cel, per damunt de tot principat i tota potestat, de tot poder i tota dominació, i de tot nom que es pugui pronunciar no solament en el món present, sinó també en el futur; tot ho ha sotmès sota els seus peus, i a ell, que està per damunt de tot, l'ha donat com a cap a l'Església, que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui és plenitud total de tot.


Responsori

R. Que Déu us doni un esperit de saviesa que us reveli l'autèntic coneixement d'ell, perquè sapigueu a quina esperança us ha cridat, * quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre els sants.

R. Nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó l'Esperit que ve de Déu per tal que coneguem els dons amb què Déu ens agracia. * Quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre els sants.

Lectura segona

Del Tractat de sant Gregori de Nissa, bisbe, sobre el model perfecte del cristià

Tenim el Crist, que és la nostra pau i la nostra llum

Ell és la nostra pau, el qui de dos pobles n'ha fet un. Tenint en compte que Crist és la pau, mostrarem l'autenticitat del nostre nom de cristians si, amb la nostra manera de viure. manifestem la pau que resideix en nosaltres i que és el mateix Crist. Ell ha abolit l'enemistat, com diu l'Apòstol. No permetem, doncs, de cap manera que aquesta enemistat revisqui en nosaltres, sinó demostrem que ha mort totalment. Déu, per a la nostra salvació, la matà d'una manera admirable: ara que és ben morta, no la ressuscitem nosaltres en perjudici de les nostres ànimes, amb la nostra ira i els desigs de venjança.

Ja que tenim Crist, que és la pau, també nosaltres matem l'enemistat, de manera que la nostra vida sigui una prolongació de la de Crist, tal com el coneixem per la fe. De la mateixa manera que ell, derrocant la barrera de separació, dels dos pobles va crear en la seva persona un sol home, establint la pau, així també nosaltres atraguem-nos la voluntat no solament dels qui ens ataquen des de fora, sinó també dels qui entre nosaltres promouen sedicions, de manera que cessi ja en nosaltres aquesta oposició entre les tendències de la carn i de l'esperit, contràries entre si; al contrari, procurem sotmetre a la llei divina la prudència de la nostra carn, i així. Superada aquesta dualitat que hi ha en cadascun de nosaltres, esforcem-nos a reedificar-nos a nosaltres mateixos, de manera que formem un sol home, i tinguem pau en nosaltres mateixos.

La pau es defineix com la concòrdia entre les parts dissidents. Per això, quan cessa en nosaltres aquesta guerra interna, pròpia de la nostra naturalesa, i aconseguim la pau, ens convertim nosaltres mateixos en pau, i així demostrem en la nostra persona la veracitat i la propietat d'aquest apel·latiu de Crist.

A més a més, considerant que Crist és la llum veritable sense barreja possible de cap error, ens adonem que també la nostra vida ha de ser il·luminada amb els raigs de la llum veritable. Els raigs dels sol de justícia són les virtuts que emanen d'ell per a il·luminar-nos, perquè ens despullen: de les obres de les tenebres i ens comportem, com escau a ple dia, decorosament, i, apartant de nosaltres les ignomínies que es cometen d'amagat i obrant en tot a plena llum, ens convertim també nosaltres en llum i, com és propi de la llum, il·luminem els altres amb les nostres obres.

I si tenim en compte que Crist és la nostra santificació, ens abstindrem de tota obra i de tot pensament dolents i impurs, amb la qual cosa demostrarem que portem amb sinceritat el seu mateix nom, mostrant l'eficàcia d'aquesta santificació no amb paraules, sinó amb els actes de la nostra vida.


Responsori

R. Ens visitarà el Sol que ve del cel, * per guiar els nostres passos per camins de pau.

R. Per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. * Per guiar els nostres passos per camins de pau.

Oració


Oh Déu, vos heu preparat béns invisibles per als qui us estimen; infoneu el vostre amor en els nostres cors, perquè, estimant-vos en tot i per damunt de tot, aconseguim allò que vós ens prometeu, que és més que tot el que puguem desitjar. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-