Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callaré.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor convoca cel i terra al judici del seu poble.
Antífona 2Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

¿Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.
¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Invoca'm en dies de perill, i jo et salvaré.
Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calumnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.

Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El qui m'ofereix accions de gràcies reconeix la meva glòria.

Vers

V. No ens cansem de pregar i demanar a Déu.

R. Que conegueu plenament el que ell vol de vosaltres.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Jeremies 9, 1-10. 16-21

Déu reprova les maldats del poble. Lamentacions

Així parla el Senyor:
«Oh, si pogués trobar al desert un alberg de vianants, abandonaria el meu poble i me n'aniria lluny d'ells! Perquè tots són uns adúlters, una colla de traïdors (tiben la seva llengua com un arc); és la mentida i no la veritat que preval al país, ja que passen contínuament d'una malifeta a l'altra; a mi, però, no em coneixen —oracle del Senyor—. Guardeu-vos cada un del seu amic, malfieu-vos d'un germà, perquè tot germà usa el truc de Jacob i tot amic va amb calumnies. L'un juga males passades a l'altre i no diuen la veritat; han habituat la llengua a parlar fals, van de tort, incapaços de tornar. Fan tocar opressió amb opressió, engany amb engany; a mi, no em volen pas conèixer, —oracle del Senyor—.»

Per això, així parla el Senyor:
«Vet aquí que els fondré i els provaré, ja que no he d'apartar els ulls de la filla del meu poble! La seva llengua és una fletxa que mata, són engany, les paraules de la seva boca; parla pacífic amb el seu company i dintre seu li para un parany. ¿No he de castigar unes coses així —oracle del Senyor—, i d'una gent com aquesta, no me n'he de venjar? Per les muntanyes arrencaré en plors i lamentacions, i pels pastius del desert cantaré una complanta. Perquè estan assolats, ningú no hi passa, no senten cap veu del ramat; ocells i bestiar, tot ha fugit, se n'ha anat! Convertiré Jerusalem en clapers i en un cau de xacals, i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.»

Considereu-ho, i crideu les ploradores, feu anar a buscar les artistes, i que vinguin! Que cuitin a entonar una elegia sobre nosaltres! Que els ulls se'ns desfacin en llàgrimes, i les parpelles, en aigua.

Perquè escolta: una lamentació se sent a Sió:
«Ah! quina devastació, la nostra! Estem plens de confusió perquè hem abandonat el país, ens han tirat les llars a terra!»

Escolteu, dones, les meves paraules; que la vostra orella les aculli, ensenyeu-les a les vostres filles, i l'una a l'altra: «La mort ens ha pujat per la finestra, ha entrat als nostres palaus, ha segat l'infant al carrer, els joves sobre les places.

Ha caigut el cadàver del mortal com fems sobre la faç del camp, com el manoll de darrera el segador, que ningú no arreplega.»


Responsori

R. Una lamentació se sent a Sió: Ah! quina devastació, la nostra! Estem plens de confusió. * Recordeu, Senyor, què s'ha fet de nosaltres, contempleu i vegeu el nostre oprobi!

V. Els favors del Senyor no s'han esgotat, no s'han acabat les seves mercès. * Recordeu, Senyor, què s'ha fet de nosaltres, contempleu i vegeu el nostre oprobi!

Lectura segona

Del Tractat de Balduí de Canterbury, bisbe, sobre el Sagrament de l'Altar
(Part 2, 1)

¿Qui es el savi capaç d'entendre aquestes coses?

El Senyor va plantar una vinya. ¿Quina vinya? La vinya del Senyor de l'univers —diu Isaïes— és la casa d'Israel. De la mateixa manera que una vinya es diferencia d'una altra, també un vi es diferencia d'un altre vi. La vinya del Senyor es distingeix de les altres. Aquestes altres vinyes representen els gentils, allunyats del culte de Déu i donats a la idolatria. La sinagoga, en canvi, que pertany a la vinya del Senyor perquè ell la va plantar i cultivar, és per als justos la vinya del Senyor; per als malvats i els infidels, però, s'ha convertit en vinya borda. Perquè són una gent pervertida, uns fills que no són de fiar. Aquesta vinya donà com a fruit la impietat en lloc de la fe, la desconfiança en lloc de l'esperança, l'enveja o l'odi en lloc de l'amor. Segons és la vinya, així és el vi.

Però la sinagoga fidel, que agradà al Senyor per l'obediència, va ser com un fruit agradable i una vinya escollida, perquè Déu es complagué en l'obediència amb què els antics justos van acollir les promeses de la Llei, els seus judicis, preceptes i juraments. Aquesta obediència va arribar fins a la passió de Crist. Després vingué una nova obediència i una nova justícia, que, més perfecta, agrada més a Déu. Per això diu el Senyor: Des d'ara no beure més d'aquest fruit del cep. Que és com si digués: no em delectaré més en una obediència de la llei com fins ara. S'acosta el dia —és a dir, el temps de gràcia— que dissiparà les tenebres, perquè per les noves promeses i amb nous preceptes i sagraments s'incrementi la religió, i, amb l'exemple de la meva humilitat, sigui perfeccionada l'obediència, virtut en què em delectaré especialment amb vosaltres en el regne del meu Pare, és a dir, en l'Església.

El compliment perfecte de la llei és l'obediència fins a la mort. Aquesta és la caritat perfecta, aquest és el fi de la justícia i de tota perfecció. Aquesta obediència va ser inclosa dins la llei, en el primer i el més gran dels manaments: Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva força i amb tot el teu esperit. Era present també en el sacrifici i, d'una manera velada, en la mort de les víctimes. Ara, en canvi, ha estat manifestada en l'exemple de la mort de Crist i imposada a aquells qui viuen en la imitació i l'amor de Crist. Aquesta obediència és el calze de salvació, el calze de la passió de Crist.

Aquest és el vi nou del qual diu el Senyor: Des d'ara no beuré més d'aquest fruit del cep fins el dia que el begui nou amb vosaltres al regne del meu Pare. I, ¿què vol dir beure aquest vi nou sinó sofrir per amor de l'obediència? ¿Què significa «fins que el begui amb vosaltres», sinó que també vosaltres sofrireu amb mi per amor de l'obediència? ¿Què vol dir «que el begui», però «nou», sinó que era una novetat beure el calze de la passió en lloc del fruit de la vinya? Era una novetat immolar un home en comptes d'un anyell. Beuré aquest vi nou amb vosaltres perquè em delectaré en la novetat d'aquest calze, i vosaltres us delectareu amb mi, perquè l'alegria us omplirà l'ànima.

Ara bé, l'obediència fins a la mort no ha d'entendre's únicament com a mort de la carn, sinó també, en un cert sentit, de tota perfecta mortificació i maceració del cos i, sobretot, de tota perfecta renúncia a la pròpia voluntat. El qui, amb l'esperit joiós i amb la dolcesa de la caritat, posposant la pròpia voluntat, col·loca en primer lloc la voluntat del germà, dóna la vida pel germà. L'obediència fins a la mort és consubstancial amb qualsevol mena de martiri, tant si som occits per l'espasa del perseguidor, com per l'espasa de l'esperit, que és tota paraula de Déu.


Responsori

R. Aposteu-vos al cap dels camins i pregunteu per les sendes seculars! Sí, vegeu quin camí és el bo, i seguiu-lo, * i trobareu el repòs de la vostra ànima.

V. Feu-vos deixebles meus, que sóc benigne i humil de cor. * I trobareu el repòs de la vostra ànima.

Oració


Déu omnipotent i etern, que sou la resplendor de la llum veritable i el dia que no s'acaba, us preguem, ara que torna l'hora matinal, que allunyada la nit del pecat, il·lumineu els nostres cors amb el fulgor de la vostra vinguda. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-