Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que va ser temptat i va patir per nosaltres.

Himne

Salmòdia

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.

Salm 130

Abandó a les mans de Déu

Feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor (Mt 11, 29)

El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi;

jo em mantinc en pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
Tot esperant els vostres dons.
Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.
Antífona 2De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.

Salm 131

Les promeses de Déu a la casa de David

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare (Lc 1, 32)

I
Senyor, recordeu-vos de David
i de tot el seu zel,
del jurament que va fer al Senyor,
prometent al Poderós de Jacob:

«No entraré sota el sostre de casa,
no aniré al meu llit per descansar,
no deixaré que s'adormin els meus ulls,
que la son m'acluqui les parpelles,
fins haver trobat un lloc per al Senyor,
un casal per al Poderós de Jacob.»

Hem trobat l'arca a la plana de Jàar,
hem sabut que és al poble d'Efrata.
Entrem, doncs, a casa seva,
venerem l'escambell dels seus peus.

Alceu-vos, Senyor,
veniu al lloc on heu de quedar-vos
amb l'arca del vostre poder.
Que els sacerdots es vesteixin de festa
i esclatin els fidels en crits d'alegria.

Per amor de David, servent vostre,
no refuseu d'acollir el vostre Ungit.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.
Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

II
El Senyor va jurar a David;
va jurar en ferm, no se'n desdirà:

«Al teu tron hi posaré un fill teu.
Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo et donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron.»

El Senyor s'estima la ciutat de Sió,
l'ha escollida per fer-hi estada:
«És aquí on vull quedar-me per sempre,
m'agrada, hi vull residir.

Li beneiré les provisions, i abundaran,
els seus pobres menjaran fins a saciar-se.
Vestiré de festa els seus sacerdots,
i els seus fidels esclataran en crits d'alegria.

Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els teus enemics,
però al front d'ell brillarà la meva diadema.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

Vers

V. Els qui viuen d'acord amb la veritat busquen la plena llum.

R. Perquè es vegin les seves obres.

Lectures

Lectura primera

Del llibre de l'Èxode 12, 37-49; 13, 11-16

Sortida dels hebreus
Lleis sobre la Pasqua i els primogènits

En aquells dies, els israelites van marxar de Ramsès cap a Socot, en nombre d'uns sis-cents mil homes a peu, sense comptar la mainada. Pujà també amb ells una multitud de gent de tota mena, ovelles i bous, i una gran quantitat de bestiar. De la pasta que s'havien endut d'Egipte, van coure coques àzimes, ja que encara no havia fermentat. En ser expulsats d'Egipte, no s'havien pogut entretenir ni a preparar provisions per al viatge.

L'estada dels israelites a l'Egipte fou de quatre-cents trenta anys. Al cap de quatre-cents trenta anys, justament aquell dia, sortiren del país d'Egipte tots els estols del Senyor. Nit de vetlla fou aquella per al Senyor per fer-los sortir del país d'Egipte. Aquesta mateixa nit del Senyor és de vetlla per a tots els israelites en les seves generacions.

El Senyor va dir a Moisès i a Aharon:
«Aquest és l'estatut de la Pasqua: cap estranger no en podrà menjar. Tot esclau adquirit amb diner, després que t'hagis circumcidat, en podrà menjar. El domiciliat i el mercenari no en menjaran. Serà menjada en una sola casa; no portareu gens de carn fora de casa, ni li trencareu cap os. Tota la comunitat d'Israel ha de celebrar-la. Si un foraster que s'està a casa teva volgués celebrar la Pasqua del Senyor, circumcidaran tots els homes de casa seva, i llavors que s'acosti a celebrar-la, ja que serà com un nadiu del país. Que cap incircumcís no en mengi. La llei serà la mateixa per al nadiu que per al foraster que s'està entre vosaltres.»

I Moisès va dir al poble:
«Quan el Senyor t'haurà dut a la terra dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l'haurà donada, cediràs al Senyor tota primícia del si matern i tota primícia del part de les teves bèsties: els mascles pertanyen al Senyor. Però tot primogènit de somera, el rescataràs amb un cap de bestiar menut. Si no el rescates, el desnucaràs. Rescataràs també tot primogènit d'home entre els teus fills. Quan demà el teu fill et pregunti: "¿Què és això?", li respondràs: "Amb mà forta, el Senyor ens va fer sortir d'Egipte, de la casa d'esclavatge. Com que el faraó s'havia obstinat a no deixar-nos marxar, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d'Egipte, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això sacrifico al Senyor tot mascle primogènit, però rescato tot primogènit dels meus fills."

Això et serà com un senyal damunt la mà i com una cinta entre els ulls, ja que, amb mà forta, el Senyor ens va fer sortir d'Egipte.»


Responsori

R. Els pares de Jesús el pujaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, * tal com està escrit en la llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor.

R. Oferiren per ell al Senyor un parell de tórtores o dos colomins. * Tal com està escrit en la llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor.

Lectura segona

De la Constitució pastoral Gáudium et spes, sobre l'Església en el món del nostre temps, del Concili Vaticà II
(Números 9-10)

Sobre els interrogants principals de l'home

El món d'avui es mostra potent i dèbil alhora, capaç de fer el millor i el pitjor, segons que avanci cap a la llibertat o cap a l'esclavatge, cap al progrés o cap a la degeneració, cap a l'odi o cap a la germanor. A més, l'home té consciència que pot dirigir rectament aquelles forces que ell mateix ha suscitat, i que poden oprimir-lo o bé servir-lo. Per això s'interroga ell mateix.

De fet, els desequilibris que el món d'avui pateix estan en connexió amb un altre desequilibri més fonamental arrelat en el cor de l'home. A l'interior de l'home hi ha encara molts elements que pugnen entre si. Mentre, per una part, es veu molt limitat com a criatura que és, per l'altra part, tanmateix, se sent il·limitat en els seus anhels i cridat a una vida superior.

Invitat per molts atractius, l'home per força ha de triar certes coses i ha de renunciar a d'altres. Més encara: dèbil i pecador, moltes vegades fa el que no voldria i no fa el que desitjaria fer. Per això pateix una divisió interna, de la qual provenen les moltes i grans discòrdies de la societat. Cert, molts homes, perquè porten una vida de materialisme pràctic, no s'adonen clarament del seu estat, que és dramàtic o, com a mínim, la misèria que els afeixuga els priva de veure-ho nítidament. Molts d'altres es creuen trobar repòs en una interpretació de la realitat proposada de maneres diverses. Alguns esperen que l'alliberament veritable i total de la humanitat ha de venir només de l'esforç humà, i estan convençuts que el regne futur de l'home sobre la terra apaivagarà tots els anhels del seu cor.

I no falten tampoc els qui, desesperançats de trobar un sentit a la vida, lloen l'audàcia d'aquells qui consideren l'existència humana buida de tota significació i per això intenten de donar-li una explicació purament personal.

No obstant això, davant de l'evolució actual del món, les qüestions fonamentals per a la vida es multipliquen cada dia; algunes es plantegen ara per primera vegada, d'altres es replantegen molt més agudament: ¿Què és l'home? ¿Quin sentit tenen el dolor, el mal, la mort, coses que, tot i els progressos atesos fins avui, no s'han pogut eliminar? ¿Per què, unes victòries obtingudes a preus monstruosos? ¿Què pot aportar l'home a la societat? ¿Què pot esperar-ne? ¿Què hi ha després d'aquesta vida d'aquí?

Ara bé: l'Església creu que el Crist, mort i ressuscitat per tothom, dóna a l'home, per mitjà del seu Esperit, llum i força perquè pugui respondre a la grandesa de la seva vocació; i que no hi ha sota el cel cap altre nom donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos. L'Església creu igualment que la clau, el centre i la finalitat de tota la història humana es troba en el seu Mestre i Senyor.

A més a més, l'Església afirma que, més enllà dels molts canvis, hi ha coses que no canvien; tenen el seu fonament en Crist, que era ahir, és avui i serà per tots els segles.


Responsori

R. ¿On és, oh mort, la teva victòria? ¿On és, oh mort, allò que t'esperona? L'esperó de la mort és el pecat. * Donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.

R. El Senyor és bo per a qui confia en ell, per a l'ànima que el cerca. * Donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.

Oració


Oh Pare etern, convertiu a vós el nostre cor i feu que, buscant sempre l'únic necessari i exercint les obres de misericòrdia, visquem dedicats al vostre servei. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-