Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, el Rei que ha de venir.

Himne

Verbum supérnum pródiens,
a Patre lumen éxiens,
qui natus orbi súbvenis
cursu declívi témporis:

Illúmina nunc péctora
tuóque amóre cóncrema;
audíta per præcónia
sint pulsa tandem lúbrica.

Iudéxque cum post áderis
rimári facta péctoris,
reddens vicem pro ábditis
iustísque regnum pro bonis,

Non demum artémur malis
pro qualitáte críminis,
sed cum beátis cómpotes
simus perénnes cælites.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spiritu Paráclito,
in sempitérna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Veniu a ajudar-me, Senyor.

Salm 34, 1-2. 3c. 9-19. 22-23. 27-28.

Súplica d’un pobre acusat falsament

Es reuniren... i acordaren apoderar-se de Jesús valent-se d’un engany i matar-lo (Mt 26, 3. 4)

I
Acuseu, Senyor, els meus acusadors,
combateu contra els qui em combaten;
preneu l'escut i el broquer,
veniu a ajudar-me.
Digueu-me: «Jo et salvaré.»

I jo m'alegraré del que el Senyor m'ha fet,
ple de goig de veure que em salva.
Proclamaré amb totes les forces:
«Senyor, ¿qui és com vós?
Vós defenseu els febles contra els poderosos,
els pobres, contra els qui els volen robar.»

Es presenten testimonis malintencionats,
em demanen comptes de coses que ni sé;
em tornen mal per bé,
tothom m'abandona.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Veniu a ajudar-me, Senyor.
Antífona 2Defenseu la meva causa, Senyor, vós que sou poderós.

II
Quan ells estaven malalts, jo em posava de dol,
m'entristia i dejunava,
el meu cor no deixava de pregar,
com per un germà o per un amic;
anava a tot arreu com si plorés la mare,
trist i amb el cap baix.

Però ells s'han alegrat quan m'han vist caure,
s'han reunit contra mi,
m'han fet mal d'amagat,
no paren de destrossar-me;

es burlen cruelment de mi
em miren amb odi i estrenyen les dents.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Defenseu la meva causa, Senyor, vós que sou poderós.
Antífona 3 Lloaré tot el dia la vostra rectitud.

III
¿Fins quan, Senyor, els suportareu?
¿No els sentiu cridar? Defenseu la meva vida,
defenseu-la dels lleons.

Us daré gràcies enmig del poble reunit,
davant de tothom us lloaré en dies de festa.

No he donat cap motiu als enemics;
que no cantin victòria.
Que no es facin senyes l'un a l’altre;
els qui m'odien, m'odien perquè sí.

Ho heu vist, Senyor. No calleu,
no us allunyeu de mi, Senyor!
Desperteu-vos, desvetlleu-vos,
feu-me justícia.

Que s'alegrin i cantin
els que desitgen que em feu justícia,
i puguin dir per sempre: «És gran el Senyor,
que vol el bé del seu servent.»

Anunciaré la vostra rectitud,
i us lloaré tot el dia.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Lloaré tot el dia la vostra rectitud.

Vers

V. Que vinguin, Senyor, els vostres favors.

R. Salveu-me com havíeu promès.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 13, 1-22

El dia del Senyor

Oracle contra Babilònia, que sentí Isaïes, fill d`Amós:
Sobre una muntanya nua alceu bandera, aixequeu la veu cap a ells, agiteu la mà perquè vinguin a les portes dels nobles. Sóc jo que he donat ordres, per la meva ira, als meus sants guerrers; he cridat també els meus valents, els meus arrogants triomfadors.

Escolteu: un tumult sobre les muntanyes, com d'una gentada immensa. Escolteu: un renou de reialmes, de nacions aliades: és el Senyor de l'univers que passa revista a l'exèrcit per a la batalla. Vénen d'un país llunyà, de l'extrem del cel, el Senyor i els instruments de la seva còlera, per assolar tota la terra.

Lamenteu-vos, perquè és a prop el dia del Senyor, ve com una devastació del Déu Totpoderós! Per això, totes les mans penjaran lànguides i a tothom se li fondrà el cor, s'esglaiaran. Els agafaran espasmes i dolors, es retorceran com la qui va de part, es miraran de fit a fit l'un a l'altre, les galtes se'ls posaran enceses. El dia del Senyor ve, implacable, furor, ira ardent, per fer de la terra un desert i exterminar-ne els pecadors. Ja que el cel i els seus Orions no faran resplendir la seva llum; el sol s'enfosquirà, així que surti, la lluna no farà brillar la seva llum.

Castigaré el món per la seva dolenteria i els impius per la seva maldat; posaré fi a l'orgull dels presumptuosos i humiliaré l'arrogància dels tirans. Tornaré els homes més rars que l'or fi, i els mortals, més rars que l'or d'Ofir. Per això el cel s'estremirà, la terra es mourà del seu lloc per la còlera del Senyor de l'univers, el dia de la seva ira ardent. Aleshores, com una gasela esfereïda, com ovelles que ningú no aplega, cadascú se'n tornarà cap al seu poble, fugirà cap a la seva pàtria. Tots els qui atrapin, els degollaran; tots els sorpresos cauran per l'espasa, i els seus infants seran esclafats davant mateix dels seu ulls. Les seves cases seran saquejades, les seves dones seran violades.

Vet aquí que vaig a suscitar contra ells els medes, que no tenen cap estima per l'argent i que no aprecien l'or. Tots els nois seran destrossats i les noies seran esclafades. No tindran compassió del fruit de les entranyes, el seu ull no s'apiadarà dels fills.

Babilònia, la perla dels reialmes, el joiell, orgull dels caldeus, serà com Sodoma i Gomorra que Déu va destruir. No serà mai més habitada, ni poblada en els segles a venir. L'àrab no hi plantarà la seva tenda, ni servirà de pleta als pastors. Serà la pleta dels animals del desert, els mussols n'ompliran les cases, els estruços hi habitaran, els sàtirs hi dansaran. Les hienes udolaran en els seus castells, els xacals, en els seus palaus luxosos. Està a punt d'arribar la seva hora, el seu dia no trigarà.


Responsori

R. El dia del Senyor és gran i extremament temible, i, ¿qui l'afrontarà? * Però ara torneu al Senyor, el vostre Déu, ja que és clement i misericordiós.

R. Ha vingut el gran dia de la ira d'aquell qui seu al setial i de l'Anyell, i, ¿qui es pot sostenir? * Però ara torneu al Senyor, el vostre Déu, ja que és clement i misericordiós.

Lectura segona

Dels Sermons de sant Màxim de Torí, bisbe
(Sermó 88, 1-3)

Encara avui, la veu de Joan ens interpel·la

L'Escriptura divina no cessa de parlar i de cridar, com es va escriure de Joan; Jo sóc la veu d'un que clama en el desert. Però Joan no cridà només quan va dir als fariseus, anunciant-los el Salvador: Aplaneu el camí del Senyor, sinó que, encara avui, la seva veu potent continua ressonant a les nostres orelles i sotragueja el desert dels nostres pecats. I, tot i que Joan ja dorm en la mort santa del martiri, la seva paraula continua viva. També a nosaltres avui ens diu: Aplaneu els camins del Senyor. Així, doncs, l'Escriptura sempre parla i sempre crida.

Encara avui Joan ens crida i ens mana d'aplanar els camins del Senyor, és a dir: no pas d'aplanar els desnivells del terreny, sinó els de la puresa de la fe. Perquè el Senyor no desitja pas obrir-se camí entre els viaranys de la terra, sinó obrir-se'n en la pregonesa del cor.

Però vegem com és aquest Joan que ens mana d'aplanar els camins del Senyor, camins que ell mateix aplanà: tot ho disposa i orientà durant tota la seva vida vers la vinguda del Crist; va estimar el dejuni, va ser pobre, humil i verge. L'evangelista descriu totes aquestes virtuts seves, dient: Joan vestia una peça de pèl de camell, cenyida amb un cinturó de cuir, i menjava llagostes i mel silvestre. Quina humilitat més gran la del profeta que, menyspreant els bons vestits, es cobreix amb una peça de pèl de camell! Quina fidelitat més fervent, la seva, per la qual, amb el cinturó cenyit, sempre està a punt per a qualsevol servei! ¿Hi ha alguna abstinència més admirable que la d'alimentar-se, tot renunciant a les delícies de la vida present, de llagostes i mel silvestre?

Crec que totes aquestes coses de les quals el profeta se servia eren una profecia en si mateixes. Perquè, que el Precursor del Crist es cobrís amb una peça teixida amb pèl de camell, ¿podia significar res més que, quan Jesús vindria al món, es revestiria de la condició humana, teixida amb l'aspror dels nostres pecats? La corretja de cuir amb què se cenyia, ¿no demostra que la nostra fràgil naturalesa, dominada pels vicis abans de la vinguda del Crist, ha estat encarrilada cap a la virtut, després de la seva vinguda?


Responsori

R. Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies, * per convertir el cor dels pares envers els fills, i perquè els descreguts tinguin sentiments de justos, a fi de preparar al Senyor un poble ben disposat.

R. I tu, infant, seràs anomenat profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor, a preparar els seus camins. * Per convertir el cor dels pares envers els fills i perquè els descreguts tinguin sentiments de justos, a fi de preparar al Senyor un poble ben disposat.

Oració


Desvetlleu, Senyor, el vostre poder i veniu: allibereu-nos i salveu-nos dels mals que ens amenacen per culpa dels nostres pecats. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-