Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: som el seu poble, el ramat que ell pastura, al·leluia.

Himne

Médiae noctis tempus est;
prophética vox ádmonet
dicámus laudes ut Deo
Patri semper ac Fílio,

Sancto quoque Spíritui:
perfécta enim Trínitas
uniúsque substántiae
laudánda nobis semper est.

Terrórem tempus hoc habet,
quo, cum vastátor ángelus
Aegýpto mortem íntulit,
delévit primogénita.

Haec iustus hora salus est,
quos tunc ibídem ángelus
ausus puníre non erat,
signum fórmidans sánguinis.

Aegýptus flebat fórtiter
tantórum diro fúnere;
solus gaudébat Israel
agni protéctus sánguine.

Nos verus Israel sumus:
laetémur in te, Dómine,
hostem spernéntes et malum,
Christi defénsi sánguine.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concinére. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Senyor, Déu meu, aneu vestit d'esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell, al·leluia.

Salm 103

Himne al Creador

Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou (2C 5, 17)

I
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

Heu estès el cel com una vela,
i dalt les aigües us heu fet un palau.
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu sobre les ales dels vents;
teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per executar les ordres.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.

Les amenaceu i fugen a l'instant,
es precipiten en sentir el vostre tro,
pujant les muntanyes i baixant per les valls,
fins al lloc que els havíeu assignat;
els fixàreu un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.

De les fonts en feu brollar torrents,
que s'escolen entre les muntanyes;
s'hi abeuren els animals feréstecs,
els ases salvatges hi apaguen la set;
a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Senyor, Déu meu, aneu vestit d'esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell, al·leluia.
Antífona 2El Senyor treu el pa de la terra, i el vi que alegra el cor de l'home, al·leluia.

II

Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacieu la terra de pluges del cel;
feu néixer l'herba per al bestiar
que treballa al servei de l’home.

I ell treu el pa de la terra,
i el vi que li alegra el cor,
l'oli que li ungeix el front
i el pa que li renova les forces.

S'assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Hi fan niu els ocells,
i al cim de tot, la cigonya.
Els cabirols van per l'alta muntanya,
als roquissars es refugien les fagines.

La lluna, que heu creat, assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.
Quan esteneu la fosca, es fa de nit
i ronden totes les bèsties de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.

Quan feu sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus;
i l'home se'n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor treu el pa de la terra, i el vi que alegra el cor de l'home, al·leluia.
Antífona 3 Déu veié tot el que havia fet, i era molt bo, al·leluia.

III

Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.

Aquí teniu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s'hi mouen,
des dels més petits fins als més grans;
navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, que vau formar per jugar-hi.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, i mengen a desdir;
però si deixeu de mirar-los, es desconcerten,
si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.

Quan envieu el vostre alè, reneix la creació
i renoveu la vida sobre la terra.
Glòria al Senyor per sempre.

Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
ell, que si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s'hi aixeca foc i fum.

Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sóc al món.
Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.

Que desapareguin de la terra els injustos
i no hi hagi més pecadors.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Déu veié tot el que havia fet, i era molt bo, al·leluia.

Vers

V. Feliços els vostres ulls, que hi veuen.

R. I les vostres orelles, que hi senten.

Lectures

Lectura primera

De la primera carta als cristians de Corint (6, 12-20 )

El vostre cos és temple de l'Esperit Sant

Germans: «Tot m'és permès», però no tot convé, «Tot m'és permès», però jo no em deixaré dominar per res. Els aliments són per al ventre, i el ventre per als aliments, per bé que Déu inutilitzarà tant aquests com aquell.

El cos no és per a la fornicació, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos. I Déu va ressuscitar el Senyor, i també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder.

¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? ¿I prendré jo els membres de Crist per fer-ne membres d'una dona pública? De cap manera! ¿No sabeu que el qui s'uneix a una dona pública es fa un sol cos amb ella? Perquè seran, diu, tots dos una sola carn. En canvi, el qui s'uneix al Senyor es fa un sol esperit amb ell. Fugiu de la fornicació! Qualsevol pecat que comet l'home resta fora del cos; en canvi, el qui fornica, peca contra el propi cos.

¿No sabeu que el vostre cos és temple de l'Esperit Sant, que, rebut de Déu, habita en vosaltres, i no sou vostres, ja que heu estat comprats pagant un preu? Glorifiqueu Déu, doncs, en el vostre cos.


Responsori

R. ¿No sabeu que sou temple de Déu i que * l'Esperit de Déu habita en vosaltres?

R. Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu es sant, i aquest sou vosaltres. * L'Esperit de Déu habita en vosaltres.

Lectura segona

Del Tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies
((Llibre 3, 19, 1. 3; 20. 1) )

Crist, primícies de la nostra resurrecció

El Verb de Déu es féu home i el Fill de Déu es féu Fill de l'home perquè l'home, unit íntimament al Verb de Déu, esdevingués fill de Déu per adopció.

En efecte, no hauríem pogut rebre la incorrupció i la immortalitat si no haguéssim estat units al qui és la incorrupció i la immortalitat en persona. Però, ¿com hauríem pogut unir-nos al qui és la incorrupció i la immortalitat, si abans ell no s'hagués fet un de nosaltres, perquè el nostre ésser corruptible fos absorbit per la incorrupció i el nostre ésser mortal fos absorbit per la immortalitat, per tal que rebéssim la filiació adoptiva?

Així, doncs, aquest Senyor nostre és Fill de Déu i Verb del Pare per naturalesa, i també és Fill de l'home, ja que va tenir una generació humana, fet Fill de l'home a partir de Maria, la qual descendia de la raça humana i hi pertanyia.

Per això el mateix Senyor ens donà un senyal en les profunditats de la terra i un altre en les altures del cel, senyals que l'home no havia demanat, perquè aquest no podia imaginar que una verge concebés i infantés, i que el fruit del seu part fos Déu amb nosaltres, que davallés a les profunditats de la terra per cercar l'ovella perduda (l'home, obra de les seves mans), i que, després d'haver-la trobada, pugés a les altures per presentar-la i encomanar-la al Pare, convertint-se ell en primícies de la resurrecció. Així, de la mateixa manera que el cap ressuscita d'entre els morts, també tot el cos (és a dir, tot home que participa de la seva vida, acomplert el temps de la seva condemna, fruit de la seva desobediència) ressuscitarà, pels lligams i la unió que hi ha entre els membres i el cap del cos de Crist, que va creixent per la força de Déu, tenint cada membre la seva pròpia i adequada situació en el cos. A la casa del Pare hi ha moltes estances, perquè són molts els membres del cos.

Déu es va mostrar magnànim quan l'home va caure i va disposar aquella victòria que s'obtindria pel Verb. En mostrar-se perfecta la força en la feblesa, es manifesta la bondat i el poder admirable de Déu.


Responsori

R. Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícies de tots els qui van morir. * Així com per Adam tots moren, així també per Crist tornaran tots a la vida.

R. Ja que per un home vingué la mort, també per un home ha de venir la resurrecció dels morts. * Així com per Adam tots moren, així també per Crist tornaran tots a la vida.

Oració


Oh Déu, vós prometeu d'habitar en els nets i humils de cor: feu que, per la vostra gràcia, siguem dignes de la vostra estada en nosaltres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-