Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, que ens parla en l'Evangeli, al·leluia.

Himne

O vir beate, Apostolis
comes laborum sedule
adiutor atque muneris,
laudes precesque suscipe.

Christi per illos nuntios
exorta sunt lætissima
et veritatis sæcula
et pacis atque gaudii.

Assumptus et tu cælitus
ad tanta consors pondera,
compar nitescis gloria
potentiaque promines.

Tu, seminator luminis,
fac sole Christi vivido
virere ubique germina
cæli replenda ad horrea.

Simulque cum primoribus
summo astiturus Iudici,
da nostra solvi debita,
nos da foveri gratia.

Sit Trinitati gloria,
quæ præstet in cælestibus
nos eius omni tempore
gaudere tecum præmiis. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món, al·leluia.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món, al·leluia.
Antífona 2Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles, al·leluia

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles, al·leluia
Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria, al·leluia.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria, al·leluia.

Vers

V. Conten les gestes glorioses del Senyor, al·leluia.

R. El seu poder i els seus prodigis, al·leluia.

Lectures

Lectura primera

De la carta de sant Pau als cristians d’Efes 4, 1-16

Els dons diversos en un únic cos

Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.

Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d'haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers.

És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud del Crist. Així ja no serem més com criatures, no fluctuarem ni se'ns endurà el vent de qualsevol doctrina, a l'atzar del que pensa la gent, o per l'astúcia dels qui saben conduir els altres a l'error. Més aviat mantinguem-nos en la veritat i en l'amor, i creixerem del tot en Crist, que és el cap. Per ell tot el cos està estretament unit i lligat, i, a través de les juntures, cada membre, en la mesura que li correspon exerceix la seva funció. Així, amb l'amor dels uns pels altres, tot el cos es va fent i va creixent.


Responsori

R. La profecia no ve mai de l'albir de l'home; * Els homes que parlen de part de Déu són portats per l'Esperit Sant, al·leluia.

R. El Senyor dóna la saviesa; el coneixement i la intel·ligència surten dels seus llavis. * Els homes que parlen de part de Déu són portats per l'Esperit Sant, al·leluia.

Lectura segona

Del tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies
(Llibre 1, 10, 1-3

La predicació de la veritat

L'Església, escampada pertot arreu del món fins als límits de la terra, va rebre dels Apòstols i de llurs deixebles la fe en un Déu, Pare totpoderós, que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot allò que es mou en aquests llocs, en Jesucrist, Fill de Déu, encarnat per la nostra salvació, i en l'Esperit Sant, que per mitjà dels profetes predicà el que Déu tenia disposat: la vinguda del Fill de Déu, la seva encarnació en el si de la Verge, la passió i la resurrecció d'entre els morts, l'ascensió corporal del nostre estimat Senyor Jesucrist al cel, la seva segona vinguda des del cel, on ara és en la glòria del Pare, a fi d'unir en Crist totes les coses i ressuscitar tot el llinatge humà, perquè davant de Crist Jesús, Senyor, rei i salvador nostre, amb beneplàcit del Pare invisible, tothom doblegui el genoll, al cel, a la terra i sota la terra, i tots els llavis el reconeguin, i Crist ho judiqui tot amb justícia.

Des que va rebre aquesta predicació i aquesta fe tal com l'hem explicada, l'Església, escampada ja per tot el món, la custodia amb diligència, com si visqués en una sola casa; i, semblantment, creu tot això, com si tingués una sola ànima i un sol cor, i, consegüentment, ho predica, ho ensenya i ho transmet com posseint una sola boca. Perquè encara que en el món es parlin moltes llengües, la força de la tradició és única i idèntica.

Perquè les Esglésies fundades a la Germania no creuen pas, ni transmeten, una fe diferent, ni tampoc les d'Hispània, ni les dels Celtes, ni les d'Orient, ni les d'Egipte, ni les de Líbia, ni les que han estat fundades on sigui del món, sinó que, així com el sol, criatura de Déu, és únic i és el mateix per a tot el món, també la predicació de la veritat lluu pertot arreu i il·lumina tots els homes que volen arribar a conèixer-la.

I ni aquell que és molt eloqüent, entre els qui governen les Esglésies, no us dirà res divers de tot allò (perquè ningú no és més que el mestre), ni el qui no és tan eloqüent disminuirà en res la tradició. Perquè essent la fe una i la mateixa, ni aquell que en sap dir moltes coses l'eixampla, ni el qui en diu poques la disminueix.


Responsori

R. Crist m'ha enviat a anunciar l'Evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis, perquè la creu de Crist no perdi el seu valor. * Els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però els cridats a la salvació hi veuen el poder de Déu, al·leluia.

R. Ja que el món no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d'aquesta mena d'absurd. * Els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però els cridats a la salvació hi veuen el poder de Déu, al·leluia.

Himne

Oració


Senyor, vós heu enaltit sant Marc amb el carisma d'evangelista; feu que progressem amb el seu ensenyament i seguim fidelment les petjades de Crist. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-