Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor és l'únic que fa meravelles; perdura eternament el seu amor.

Salm 135

Himne pasqual d'acció de gràcies

Contar les gestes del Senyor és lloar Déu (Cassià)

I
Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo.
Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.
L'únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.
L'admirable creador del cel.
Perdura eternament el seu amor.

Consolidà la terra sobre l'aigua.
Perdura eternament el seu amor.
Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.

El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.
La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor és l'únic que fa meravelles; perdura eternament el seu amor.
Antífona 2Tragué Israel del país d'Egipte, amb mà forta i amb braç poderós.

II

Prengué als egipcis els primogènits.
Perdura eternament el seu amor.
Tragué Israel d'aquell país.
Perdura eternament el seu amor.
Amb mà forta i amb braç poderós.
Perdura eternament el seu amor.

Partí en dos el Mar Roig.
Perdura eternament el seu amor.
Va fer passar Israel pel mig del mar.
Perdura eternament el seu amor.
Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Tragué Israel del país d'Egipte, amb mà forta i amb braç poderós.
Antífona 3 Enaltiu el Déu del cel; ell ens alliberà dels nostres opressors.

III

Conduí pel desert el seu poble.
Perdura eternament el seu amor.
Vencé reis famosos.
Perdura eternament el seu amor.
Destronà reis poderosos.
Perdura eternament el seu amor.

Sehon, rei dels amorreus.
Perdura eternament el seu amor.
Og, rei de Basan.
Perdura eternament el seu amor.

Donà possessió d'aquells territoris.
Perdura eternament el seu amor.
Els donà al seu poble d'Israel.
Perdura eternament el seu amor.

Quan vam sofrir humiliacions,
es recordà de nosaltres.
Perdura eternament el seu amor.
Ens alliberà dels nostres opressors.
Perdura eternament el seu amor.

És ell qui alimenta tots els vivents.
Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu del cel.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Enaltiu el Déu del cel; ell ens alliberà dels nostres opressors.

Vers

V. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

R. Que aprengui els vostres camins.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del Gènesi 17, 1-27

La circumcisió, senyal de l'aliança entre Déu i Abraham

Quan Abram tenia noranta-nou anys, el Senyor se li va aparèixer i li digué:
«Jo sóc el Déu Totpoderós. Viu a la meva presència i sigues perfecte. Jo establiré la meva aliança entre jo i tu, i et multiplicaré moltíssim.»

Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així:
«La meva aliança és amb tu: arribaràs a ser pare d'una multitud de pobles. Ja no t'anomenaran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de pobles.

Et faré molt fecund, molt; de tu, en faré pobles, i de tu sortiran reis. Establiré la meva aliança entre jo i tu, i la teva descendència després de tu, a través de les generacions: una aliança perpètua a fi que sigui el teu Déu i el de la teva descendència després de tu. Et donaré a tu i a la teva descendència després de tu el país on has sojornat, tot el país de Canaan, en possessió perpètua, i seré el vostre Déu.»

Déu digué a Abraham:
«Però tu observaràs la meva aliança, tu i la teva descendència després de tu a través de les generacions.

Aquesta és la meva aliança que serà observada entre jo i vosaltres, i la teva descendència després de tu: tot mascle d'entre vosaltres serà circumcidat. Circumcidareu la carn del vostre prepuci, i això serà el senyal de l'aliança entre jo i vosaltres. Quan tinguin vuit dies, tots els vostres mascles seran circumcidats en totes les generacions: el qui ha nascut a casa com el qui ha estat comprat amb diners d'entre qualsevol estranger que no sigui de la teva raça. Caldrà que sigui circumcidat el qui ha nascut a casa com el qui ha estat comprat amb el teu diner. La meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. L'incircumcís, el mascle a qui no hauran circumcidat la carn del prepuci, aquella persona serà extirpada de la seva parentela: ha violat la meva aliança.»

Déu digué a Abraham:
«A la teva muller Sarai, ja no li diràs més Sarai: el seu nom és Sara. Jo la beneiré i fins et donaré d'ella un fill; la beneiré, i esdevindrà nacions; reis de pobles en sortiran.»

Abraham es va prosternar i es posà a riure, perquè es deia interiorment:
«A un home de cent anys, ¿li naixerà un fill, i Sara infantarà als noranta anys?»

Llavors Abraham digué a Déu:
«Tant de bo Ismael pugui viure a la vostra presencial»

Però Déu respongué:
«No, que la teva dona Sara et donarà un fill, i li diràs Isaac. Establiré la meva aliança amb ell, com una aliança perpètua, i amb la seva descendència després d'ell. Pel que fa a Ismael, també t'he escoltat: el beneeixo, el faré fecund i el multiplicaré moltíssim. Engendrarà dotze prínceps, i faré d'ell un gran poble. Però la meva aliança, l'establiré amb Isaac, que Sara t'infantarà l'any vinent per aquest temps.»

Un cop hagué acabat de parlar amb ell, Déu es va allunyar d'Abraham. Aleshores Abraham prengué el seu fill Ismael, tots els qui havien nascut a casa seva, tots els qui havia adquirit amb els seus diners, tots els d'entre la gent de casa seva i aquell mateix dia es va circumcidar la carn del seu prepuci tal com Déu li havia manat.

Abraham tenia noranta-nou anys quan li van circumcidar la carn del prepuci. Ismael, el seu fill, tenia tretze anys quan li van circumcidar la carn del prepuci. Aquell mateix dia foren circumcidats Abraham i el seu fill Ismael.

I tots els homes de casa seva, els nascuts a casa i els adquirits amb diner a un estranger, foren circumcidats amb ell.


Responsori

R. La beneiré i fins et donaré d'ella un fill i el beneiré. * Establiré la meva aliança amb ell, com una aliança perpètua.

R. Serà gran i serà anomenat fill de l'Altíssim i regnarà per sempre. * Establiré la meva aliança amb ell, com una aliança perpètua.

Lectura segona

De la Carta de sant Climent primer de Roma, papa i màrtir, als cristians de Corint

Vegeu quin noble exemple se'ns proposa

És cosa justa i santa, germans, obeir Déu abans que seguir els qui per supèrbia i esperit de rebel·lió s'han constituït caps d'una odiosa rivalitat. Ja que no tan sols en sortiríem perjudicats, sinó que també correríem un gran risc si, sense reflexió, ens confiéssim als plans d'uns homes que confabulen rivalitats i sedicions amb la finalitat d'apartar-nos de la rectitud i la bondat. Siguem benvolents els uns amb els altres, segons les entranyes de misericòrdia i de bondat del nostre Creador.

Perquè Crist pertany als humils de cor, no als qui es consideren superiors als altres. El Senyor Jesús —que és el ceptre de la majestat de Déu— no va venir al món amb ostentació de poder i de luxe, com tenia a la mà la possibilitat de fer-ho, sinó amb humilitat, segons el que d'ell havia dit l'Esperit Sant: Tanmateix eren les nostres malalties que suportava; els nostres dolors, que s'havia carregat. I nosaltres que el preníem per un castigat, per un que Déu assota i humilia! Però com que fou traspassat per les nostres infidelitats, capolat per les nostres culpes, el càstig que ens torna la pau queia sobre ell, i és gràcies a les seves nafres que som guarits.

Vegeu, estimadíssims, quin noble exemple se'ns proposa: si el Senyor s'humilià fins aquest punt, ¿què no haurem de fer nosaltres, que pel seu amor hem acceptat el jou de la seva gràcia?

Imitem, també, els qui anaven pel món predicant la vinguda de Crist, vestits de pell de cabra o d'ovella; ens referim als profetes Elies, Eliseu i Ezequiel i a tots aquells qui reberen un clar testimoniatge de part de Déu. Per això Abraham fou anomenat «amic de Déu», no obstant això, dirigint-se a la glòria de Déu, diu amb tota humilitat: Jo sóc pols i cendra.

Moisès és anomenat l'home de confiança de tota la casa, i pel seu ministeri Déu castiga Egipte amb planys i turments. I encara que fou honorat en gran manera, no parlà amb arrogància, sinó que en rebre l'oracle des de l'esbarzer digué: ¿Qui sóc jo perquè m'enviïs?


Responsori

R. Tots, els uns envers els altres, revestiu-vos d'humilitat, * perquè Déu resisteix els superbs, i, en canvi, dóna gràcia als humils.

R. Feu-vos deixebles meus, que sóc benigne i humil de cor, i les vostres ànimes trobaran repòs. * Perquè Déu resisteix els superbs, i, en canvi, dóna gràcia als humils.

Oració


Senyor, que us lloïn els nostres llavis, que us lloï l'ànima i la vida i, ja que és do vostre tot el que som, que sigui per a vos tot el que fem. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-