Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Al·leluia, veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que pujà al cel, al·leluia.

Himne

Æterne Rex altissime,
redemptor et fidelium,
quo mors soluta deperit
datur triumphus gratiæ.

Scandis tribunal dexteræ,
Patris, tibique cœlitus
fertur potestas omnium,
quæ non erat humanitus.

Ut trina rerum machina,
cœlestium, terrestrium,
et inferorum condita,
flectat genu jam subdita.

Tremunt videntes Angeli
versam vicem mortalium:
culpat caro, purgat caro,
regnat caro Verbum Dei.

Tu, Christe, nostrum gaudium,
manens perenne præmium,
mundi regis qui fabricam,
mundana vincens gaudia.

Hinc te precantes quæsumus,
ignosce culpis omnibus,
et corda sursum subleva
ad te superna gratia.

Ut cum repente cœperis
clarere nube judicis,
pœnas repellas debitas,
reddas coronas perditas.

Iesu, tibi sit gloria,
qui scandis ad cælestia,
cum Patre, et almo Spiritu,
in sempiterna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà. Al·leluia.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà. Al·leluia.
Antífona 2Ofereix a Déu accions de gràcies. Al·leluia.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mi els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.

¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Ofereix a Déu accions de gràcies. Al·leluia.
Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos. Al·leluia.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calúmnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos. Al·leluia.

Vers

V. Ple de goig i amb tot el cor, al·leluia.

R. Aclamo el Déu que m'és vida, al·leluia.

Lectures

Lectura primera

Fets del Apòstols 11, 1-28

L'Esperit Sant parla a Pere i als profetes

Els apòstols i els germans que eren a la Judea van sentir dir que també els pagans havien rebut la paraula de Déu. I quan Pere pujà a Jerusalem, els circumcidats discutien amb ell, dient: Has entrat a casa d'incircumcisos, i has menjat amb ells. Llavors Pere els ho exposà punt per punt.

«Em trobava jo a la ciutat de Jafa pregant, i vaig tenir en èxtasi una visió d'un cert objecte com un gran llençol que davallava, penjant del cel per les quatre puntes i va venir fins a mi. Mirant-ho amb atenció m'hi vaig fixar bé i vaig veure-hi els quadrúpedes de la terra, les feres i els rèptils, i els ocells del cel. I vaig sentir també una veu que em deia: "Aixeca't, Pere mata i menja" Però jo vaig dir: De cap manera, Senyor, mai res de profà ni d'impur no ha entrat a la meva boca. I per segona vegada va respondre la veu des del cel: "El que Déu ha purificat, no ho tinguis tu per profà". Això va passar fins a tres vegades, i novament fou retirat tot cap al cel.

A l'instant es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats a mi des de Cesarea. l l'Esperit em va dir que anés amb ells sense cap escrúpol. Van venir també amb mi aquests sis germans, i vam entrar a casa d'aquell home. I ell ens va contar com havia vist que l'àngel se li havia presentat a casa seva, i li deia:
"Envia algú a Jafa per fer venir Simó, Pere de sobrenom, que et dirà coses per les quals et salvaràs tu i tots els de casa teva".

I, quan començava jo a parlar, va venir l'Esperit Sant damunt d'ells, igual que sobre nosaltres a la primeria. Aleshores vaig recordar-me de les paraules del Senyor, com ell deia: "Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb Esperit Sant".

Si Déu, doncs, els atorgava el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per posar impediments a Déu?»

En sentir aquestes paraules, s'apaivagaren i glorificaren Déu, dient:
«Així, doncs, també als pagans ha atorgat Déu la conversió per a obtenir la vida».

Els dispersats per la persecució originada amb motiu d'Esteve arribaren fins a la Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar a ningú la paraula, fora dels jueus. Hi havia, però, entre ells alguns xipriotes i cirineus, que vinguts a Antioquia, predicaven també als grecs, i els anunciaven la bona nova del Senyor Jesús. La mà del Senyor era amb ells, i foren un gran nombre els qui van creure, i es convertiren al Senyor. Arribà la notícia a oïda de l'Església que era a Jerusalem, i enviaren Bernabé fins a Antioquia; així que hi va arribar i va veure la gràcia de Déu, s'alegrà, i exhortava a tots a perseverar en el Senyor amb cor ferm; perquè era un home bo, ple d'Esperit Sant i de fe. I una nombrosa multitud fou adquirida per al Senyor.

Aleshores se'n va anar a Tars a cercar Saule i així que el trobà, se l'endugué a Antioquia. Durant tot un any estigueren plegats a l'Església, i ensenyaren força gent; i fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles foren anomenats «cristians».

Per aquells dies baixaren profetes de Jerusalem a Antioquia. Un d'ells es deia Agab, començà de profetitzar per l'Esperit, que hi havia d'haver una gran fam per tota la terra, la qual s'esdevingué en temps de Claudi.


Responsori

R. Déu, coneixedor dels cors, ha testimoniat a favor d'ells, donant-los l'Esperit Sant, purificant els seus cors per la fe; * efectivament, tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

V. Del Senyor és la terra i tot el que conté. * Efectivament, tots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem begut d'un sol Esperit.

Lectura segona

Dels Tractats de sant Agustí, bisbe, sobre l'Evangeli de sant Joan
(Tractat 94, 1-3)

El Consolador s'havia fet necessari després de la partença de Crist

El Senyor Jesús, després d'haver predit als seus deixebles les persecucions que haurien de sofrir després de la seva partença, continuà dient: No us ho havia dit des del principi, perquè era amb vosaltres; ara però, me'n vaig al qui m’ha enviat. ¿Què volen dir, aquestes paraules, sinó que tot el que aquí anunciava de l'Esperit Sant, és a dir, que vindria sobre els deixebles per fer-los testimonis seus quan serien perseguits, no ho havia dit abans perquè encara estava amb ells?

Així, doncs, aquell Consolador o advocat s'havia fet necessari després de la partença de Crist; per això no n'havia parlat des del principi, quan estava amb ells, perquè eren confortats per la seva presència física. Ara, però, que se n'havia d'anar, bé calia que els parlés de la vinguda de l'Esperit, amb el qual es vessaria la caritat en els seus cors, fent-los capaços d'anunciar amb confiança la paraula de Déu, forts pel testimoniatge de Crist que l'Esperit hauria donat en el més íntim del seu interior. Així també ells podrien donar testimoniatge de Crist, sense escandalitzar-se quan els jueus, els seus adversaris, els traguessin de les sinagogues i els matessin pensant-se que donaven culte a Déu. Certament, la caritat, vessada en els seus cors amb el do de l'Esperit Sant, tot ho suporta.

El sentit ple de les seves paraules és, doncs, que volia fer dels deixebles els seus màrtirs, és a dir, els seus testimonis, per mitjà de l'Esperit Sant: perquè actuant en ells fossin capaços de suportar la persecució i tota mena de contrarietats, i, encesos d'aquell foc diví, el fervor de la predicació es mantingués en ells sense refredar-se. Per això diu: Us ho dic perquè, quan arribi aquella hora, us recordeu que jo us ho havia dit. És a dir, us he dit aquestes coses no solament perquè haureu de sofrir persecucions, sinó perquè quan vindrà el Consolador i donarà testimoniatge de mi, no calleu per temor, ans al contrari, també vosaltres sigueu testimonis meus. No us ho havia dit des del principi, perquè era amb vosaltres i us confortava amb la meva presència física, accessible als vostres sentits humans, que podíeu percebre, tot i que encara éreu petits.

Ara, però, me'n vaig al qui m'ha enviat, i ningú de vosaltres no em pregunta: ¿on aneu? Així vol donar a entendre que ningú no li haurà de preguntar on se'n va perquè ho veuran ben clarament amb els seus propis ulls. Abans sí que li havien preguntat on se n'aniria, i els havia contestat que, de moment, ells no podien pas seguir-lo al lloc on se n'anava. Ara, en canvi, promet d'anar-se'n d'una manera que ningú no tingui necessitat de preguntar-li on se'n va. Un núvol el sostragué als seus ulls quan s'enlairava davant seu. No li preguntaren res: van veure amb els ulls que se n'anava al cel.


Responsori

R. Jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Protector, * que resti amb vosaltres per sempre, l'Esperit de la veritat, al·leluia.

V. Si no me'n vaig, no us vindrà el Protector; mentre que, si marxo, us l'enviaré. * Que resti amb vosaltres per sempre, l'Esperit de la veritat, al·leluia.

Oració


Oh, Déu, vós per mitjà del misteri que avui celebrem santifiqueu tota l’Església, enmig dels pobles i nacions; vesseu arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant i repetiu en els cors dels qui creuen en vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l'Evangeli. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-