Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!
Antífona 2El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.
Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

Vers

V. Escolto el que diu el Senyor.

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

Lectures

Lectura primera

L1/11/3

Del llibre d'Esdres 4, 1-5. 24-5, 5

Oposició a la reconstrucció del temple

En aquells dies, quan els enemics de Judà i de Benjamí van sentir dir que els repatriats reconstruïen el temple del Senyor, Déu d'Israel, es presentaren a Zorobabel i als caps de família i els digueren:
«El reconstruirem amb vosaltres, perquè també venerem el vostre Déu, i li oferim sacrificis des del temps d'Asar-Hadon, rei d'Assíria, que ens establí aquí».

Zorobabel, Josuè i els altres caps de família d'Israel els digueren:
«No convé pas que reconstruïm plegats el temple del nostre Déu; el temple del Senyor, Déu d'Israel, l'hem de reconstruir nosaltres tots sols, tal com ens ordenà Cir, el rei de Pèrsia».

Llavors la gent del país començà a descoratjar el poble de Judà i a intimidar-los, perquè l'obra no anés endavant. Tot el temps de Cir, rei de Pèrsia, i fins al regnat de Darius, rei de Pèrsia, subornaven consellers per fer fracassar el pla.

Des de llavors, els treballs del temple de Déu, a Jerusalem, quedaren suspesos, fins a l'any segon de Darius. rei de Pèrsia.

Els profetes Ageu i Zacaries, fill d'Addó, en nom del Déu d'Israel, que era amb ells, profetitzaren als jueus que es trobaven a Judà i a Jerusalem. Llavors Zorobabel, fill de Salatiel, i Josuè, fill de Josedec, es posaren a reconstruir el temple de Déu, a Jerusalem, encoratjats pels profetes de Déu. Mentrestant, Tatanai, governador de la regió occidental de l’Èufrates, i Setar-Buzanai, amb els seus ajudants, anaren a dir-los:

«¿Qui us ha autoritzat a reconstruir aquesta casa i a refer aquestes muralles?» I afegiren: «¿Com es diuen els homes que refan aquest edifici?» Però Déu vetllava sobre els ancians dels jueus i de fet, no van parar fins que la qüestió va ser portada a Darius, i va arribar d'ell una resposta sobre això.


Responsori

R. Heu afavorit, Senyor, el vostre país, i renovat el vostre poble. * Déu, salvador nostre, renoveu-nos; assereneu-vos i no us enutgeu.

R. Heu perdonat als de Jacob totes les culpes, heu estès un vel sobre els seus pecats. * Déu, salvador nostre, renoveu-nos; assereneu-vos i no us enutgeu.

Lectura segona

Dels Comentaris de sant Agustí, bisbe, sobre els Salms
(Salm 126, 2-3)

Si el Senyor no construeix la Casa,
és inútil l'afany dels constructors

Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l'afany dels constructors. El Senyor és, per tant, qui construeix la casa, és el Senyor Jesucrist qui construeix la seva pròpia casa. Són molts els qui treballen en la construcció, però, si ell no construeix, és inútil l'afany dels constructors.

¿Qui són els qui treballen en aquesta construcció? Tots els qui prediquen la paraula de Déu en l'Església, els dispensadors dels misteris de Déu. Tots ens esforcem, tots treballem, tots construïm ara; i també, abans de nosaltres, altres es van esforçar, van treballar, van construir; però si el Senyor no construeix la casa, és inútil l'afany dels constructors.

Per això els apòstols, i més concretament Pau, en veure que alguns s'ensorraven, diu: Observeu els dies, els mesos, els temps i els anys! Em feu por que no hagi treballat inútilment per vosaltres. Com que sabia que ell mateix era edificat interiorment pel Senyor, per això es planyia per aquells, pel temor d'haver treballat per ells inútilment. Nosaltres, per tant, us parlem des de l'exterior, però és el Senyor qui edifica des de dins. Nosaltres podem saber com escolteu, però, com penseu, només pot saber-ho aquell qui veu els vostres pensaments. És ell qui edifica, qui amonesta, qui infon temor, qui obre l'enteniment, qui us condueix a la fe; encara que nosaltres hi cooperem també amb el nostre esforç; però si el Senyor no construeix la casa, és inútil l'afany dels constructors.

I la casa de Déu és la mateixa ciutat. Perquè la casa de Déu és el poble de Déu i és el temple de Déu. l, ¿què diu l'Apòstol?: El temple de Déu és sant, i aquest sou vosaltres. Tots els fidels són la casa de Deu. I no solament els fidels presents, sinó també aquells qui ens precediren i que ja han mort, i tots els qui vindran després fins a la fi del temps i que encara han d'obrir els ulls a les realitats humanes: fidels congregats formant una única realitat, fidels innombrables tot i que el seu nombre és conegut per Déu, com diu l'Apòstol: El Senyor coneix els qui li pertanyen.

Aquells grans que, de moment, gemeguen a la palla, estan destinats a formar una pila única al final del temps, quan la palla sigui esventada. És a dir, tota la multitud dels fidels sants que estan esperant de ser transformats d'homes a àngels de Déu i de ser col·locats plegats amb els àngels, àngels que ja no són pelegrins, però sí que esperen que nosaltres tornem del nostre pelegrinatge tots junts constitueixen l'única casa de Déu, una sola ciutat. Aquesta ciutat és Jerusalem i posseeix sentinelles. A ells es refereix l'Apòstol quan diu: Temo que, com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, així algú no corrompi els vostres pensaments i els aparti de la lleialtat i de la puresa. L'Apòstol era guardià. Vetllava, en la mesura de les seves possibilitats, per aquells dels quals ell era responsable. Igual fan els bisbes. Ja que, si són col·locats en un lloc més eminent, és perquè vetllin, i, en certa manera, perquè protegeixin el seu poble.

I d'aquest lloc eminent haurem de donar compte minuciós, llevat que l'ocupem amb aquell tarannà que ens situa, per la humilitat, als vostres peus, i llevat que preguem per vosaltres a fi que us guardi aquell qui coneix els vostres pensaments. Nosaltres us podem veure entrar i sortir, però desconeixem allò que penseu en els vostres cors, fins al punt que ni tan sols podem veure allò que feu a les vostres cases. ¿Com, aleshores, exercim el nostre ofici de sentinelles? Com a homes: en la mesura de les nostres possibilitats, segons la mesura atorgada. Ens esforcem en la nostra missió de guardians, però el nostre esforç seria inútil, si no us guardés aquell qui veu els vostres pensaments. Us guarda quan esteu desperts i quan dormiu. Ell, efectivament, s'adormí una sola vegada, a la creu; però va ressuscitar i no dorm més. Sigueu Israel, perquè el guardià d'Israel mai no s'adorm, sempre vigila.

Coratge, germans! Si desitgem amagar-nos sota les ales de Déu, siguem Israel. Nosaltres vetllem per vosaltres com una exigència del nostre ofici, però desitgem ser custodiats juntament amb vosaltres. Davant vostre acomplim una cosa semblant a l'ofici de pastors, però respecte a aquell Pastor som ovelles igual que vosaltres. Des d'aquesta càtedra us parlem com a mestres; però som condeixebles vostres en la mateixa escola sota aquell mestre únic.


Responsori

R. Edificats sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, amb el mateix Crist Jesús per pedra angular, * en ell, també vosaltres formeu part de l'edifici per a esdevenir mansió de Déu en l'Esperit.

R. En ell tota construcció, ajustada harmoniosament, s'alçarà per a ser temple sant en el Senyor. * En ell, també vosaltres formeu part de l'edifici per a esdevenir mansió de Déu en l'Esperit.

Oració


Déu totpoderós, que heu fet belles i bones totes les coses, concediu-nos que en nom vostre comencem amb alegria aquest dia i que acabem en l'amor actiu envers vós i els germans. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-