Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, Rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor farà justícia als pobres.

Salm 9 B

Acció de gràcies

Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres (Lc 6, 20)

I
¿Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu en els moments de la desgràcia?
L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama.

L’impiu es glorieja de les seves ambicions
i, àvid de diners, menysprea el Senyor:
«La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res.»

I tothora la intriga vicia els seus camins.
Per a ell són massa lluny els vostres judicis,
es riu dels seus rivals.
Pensa en el seu cor: «No cauré mai;
per més anys que passin, jo estaré segur.»

Ple de malediccions, d'enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
Es posa a l'aguait rere l'entrada
per assassinar d'amagat l'innocent;

els seus ulls espien l'indefens,
observa d'amagat, com un lleó entre maleses,
alerta per endur-se el desvalgut,
el captura i, amb el llaç, l'arrossega;
s'ajup, s'aclofa fins a terra,
l'indefens cau a les seves urpes.
Pensa en el seu cor: «Déu se n'oblida,
aparta els ulls i no veu res.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor farà justícia als pobres.
Antífona 2Vós, Senyor, mireu les penes i sofrences.

II
Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà,
no us oblideu de l'indefens.
¿Per què l'impiu no fa cas de Déu
pensant que no passa comptes?

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s'abandona l'indefens,
vós sou l'ajuda dels orfes.

Senyor, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva impietat
i que no en quedi rastre.
El Senyor és rei per sempre més.
Els pagans han desaparegut del país.

Heu sentit, Senyor, el desig de l'indefens;
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
per fer justícia al pobre i a l'orfe,
que mai més no els faci por l'home que és terra.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Vós, Senyor, mireu les penes i sofrences.
Antífona 3 L'oracle del Senyor és de bona llei, és plata sense escòries.

Salm 11

Pregària contra els altius i mentiders

Per nosaltres, que som tan pobres, el Pare es dignà enviar el seu Fill (S. Agustí)

Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
Tot el que es diuen uns als altres és mentida,
fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.

Que el Senyor acabi amb el llavi adulador
i la llengua que parla amb altivesa.
Són els qui diuen: «Tenim llengua,
en tenim i ens en valem, ¿qui ens pot manar?»

El Senyor respon: «Si els desvalguts sofreixen,
i ploren els pobres, ara mateix m'aixeco
a salvar del perill el qui ho demana.»

L'oracle del Senyor és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.

Vós, Senyor, ens protegireu,
ens guardareu de tots aquests per sempre.
Ronden els injustos i no van enlloc,
Mentre ell enalteix els homes menyspreats.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 L'oracle del Senyor és de bona llei, és plata sense escòries.

Vers

V. El Senyor encamina els humils per sendes de justícia.

R. Els ensenya el seu camí.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Ezequiel 36, 16-36

Restauració futura del poble de Déu, en el cos, el cor i l'esperit

El Senyor em va fer sentir la seva paraula i em digué:
«Fill d'home, quan la casa d'Israel habitava el seu territori, el profanà amb el seu comportament i amb tot el que feia; el seu comportament amb mi era repugnant com la immundícia menstrual. Llavors vaig abocar sobre ells el meu rigor per la sang que havien vessat sobre aquella terra que ells havien profanat amb els seus ídols. Els vaig dispersar entre els pobles estrangers, els vaig escampar per diversos països en pena del seu comportament i de tot el que feien. Entre els pobles estrangers on anaren profanaren el meu nom, fent que diguessin d'ells: "Aquest era el poble del Senyor, i s'ha vist obligat a abandonar el seu país." Llavors m'ha dolgut de veure el meu sant nom profanat per la casa d'Israel entre els pobles estrangers on anaren.

Per això digues a la casa d'Israel: Això diu el Senyor el teu Déu: "No obraré perquè vosaltres ho hàgiu merescut, casa d'Israel, sinó per consideració al meu sant nom, que vosaltres heu profanat entre els pobles estrangers on anàreu. Jo santificaré el meu nom, que ha quedat profanat entre els pobles estrangers, després que vosaltres l'heu profanat entre ells. I quan jo manifestaré en vosaltres la meva santedat, als ulls dels pobles estrangers, sabran que jo sóc el Senyor Déu.

Us prendré d'entre els pobles estrangers, us aplegaré de tots els països i us faré venir a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura perquè sigueu purs de tota màcula i de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions. Habitareu el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.

Us salvaré de totes les vostres immundícies, faré néixer blat i el multiplicaré perquè mai més no passeu fam. Multiplicaré els fruits dels arbres i les collites dels camps perquè no us titllin més de morts de fam els estrangers. Aleshores us recordareu de la vostra mala conducta i de les males obres passades i sentireu fàstic de vosaltres mateixos pensant en les vostres culpes detestables. Tot això no ho faré pas perquè vosaltres ho hàgiu merescut, sapigueu-ho bé, diu l'oracle del Senyor. Avergonyiu-vos, poble d'Israel, avergonyiu-vos del vostre comportament."

Això diu el Senyor: "El dia que us purificaré de totes les culpes, poblaré les vostres ciutats, reconstruiré les vostres ruïnes i tornareu a conrear la terra abandonada: no serà més un ermot a la vista de tots els vianants. Aleshores diran: Aquest ermot s'ha convertit en el jardí del paradís, i les ciutats destruïdes, enrunades i desertes són places fortes ben poblades. I els estrangers que quedin al voltant vostre sabran que jo, el Senyor, reedifico les ruïnes i replanto els ermots. Jo, el Senyor, ho he anunciat i ho compliré.”»


Responsori

R. Trauré d'ells aquest cor de pedra i els en donaré un de carn, * Perquè segueixin els meus decrets; així seran el meu poble, i jo seré el seu Déu.

V. Els donaré un altre cor i posaré dins d'ells un esperit nou. * Perquè segueixin els meus decrets; així seran el meu poble, i jo seré el seu Déu.

Lectura segona

Del sermó de sant Agustí, bisbe, sobre els pastors
(Sermó 46, 18-19 )

L'Església, com un cep, creix i s'estén pertot arreu

Les ovelles s'han dispersat i han errat per les muntanyes i els turons. El meu ramat s'ha escampat per tota la terra. ¿Què vol dir: Per tota la terra? Aquestes ovelles ressegueixen totes les coses de la terra estimen i volen totes les que resplendeixen arreus. Es neguen a morir i rebutgen que la vida d'elles sigui amagada en Crist. Per tota la terra, per amor a les coses terrenes, i perquè són ovelles esgarriades per tota la terra. N'hi ha pertot arreu: són filles d'una mare única, la supèrbia, no altrament de com l'Església catòlica, difosa arreu del món, és la mare de tots els cristians, que ens trobem escampats arreu del món.

No és estrany, doncs, que si la supèrbia produeix escissió, la caritat engendri unitat. Però la mateixa mare catòlica, com també el pastor que hi ha en ella, cerca els homes esgarriats, conforta els dèbils, cura els malalts, embena els ferits, per l'acció de diversos pastors, els quals no es coneixen entre ells. Però l'Església, tanmateix, els coneix tots, perquè s'ha difós enmig de tots els homes.

Ella, doncs, és com un cep que creix i s'estén pertot arreu; les ovelles esgarriades, però, són com sarments inútils que el pagès talla amb la podadora, a causa de llur esterilitat; cosa que fa no per matar el cep, sinó per purificar-lo. I aquests sarments inútils resten en el lloc on han estat tallats. Però el cep creix pertot arreu, i reconeix que són ben seus els sarments que han restat en ell, i considera que té a prop els que li han estat podats.

I crida els esgarriats, ja que l'Apòstol diu, tot referint-se a unes branques trencades: Déu pot empeltar-los de nou. Tant si vols dir les ovelles que s'han esgarriat del ramat, com si vols dir els sarments tallats del cep, el Senyor no és menys idoni per empeltar els sarments que per cridar les ovelles, perquè ell és el primer pastor i el pagès veritable. El meu ramat s'ha escampat per tota la terra, i ningú no se n'ocupa, ningú no el busca, vol dir, entre els mals pastors; ningú no se n'ocupa, vol dir, cap home.

Per això, pastors, escolteu la paraula del Senyor: Ho juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor. Mireu per on comença. És com un jurament que fa Déu tenint per testimoni la seva vida: Ho juro per la meva vida, diu l'oracle del Senyor. Els pastors s'han mort, però les ovelles estan segures: el Senyor viu. Per la meva vida, diu l'oracle del Senyor. ¿Quins són els pastors que s'han mort? Els qui cerquen els seus interessos, no els de Jesucrist. Aleshores, ¿és que hi haurà, és que es trobaran pastors que no cerquin els seus interessos, sinó els de Jesucrist? Sí, que n'hi haurà, si, que se'n trobaran. Ni ara ja no en manquen, ni en mancaran mai.


Responsori

R. Tenim aquesta seguretat perquè confiem en Déu gràcies al Crist, * El qual ens ha fet capaços d'estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó per l'obra de l'Esperit.

V. No és que ens refiem de nosaltres mateixos, com si fóssim capaços de fer res pel nostre compte: tot el que nosaltres podem fer ve de Déu. * El qual ens ha fet capaços d'estar al servei de la nova aliança, una aliança que no depèn de la lletra escrita, sinó per l'obra de l'Esperit.

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que tota la Llei consistís en amar-vos a vós i al proïsme; feu que complim els vostres manaments, i arribem així a la vida eterna. Per nostre Senyor Jesucrist.
Senyor, vós que sou la llum veritable i el creador de la llum, feu que meditem assíduament la vostra paraula i visquem sempre en la vostra claredat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-