Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Celebrem el Senyor, aclamem-lo amb els nostres cants.

Himne

Ipsum nunc nobis tempus est
quo voce evangélica
ventúrus sponsus créditur,
regni caeléstis cónditor.

Occúrrunt sánctae vírgines
óbviam tunc advéntui,
gestántes claras lámpadas,
magno laetántes gáudio.

Stúltae vero quae remánent,
exstínctas habent lámpadas,
frustra pulsántes iánuam,
clausa iam regni régia.

Nunc vigilémus sóbrii
gestántes mentes spléndidas,
ut veniénti Dómino
digni currámus óbviam.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concínere. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Què n'és, de bo, el Senyor per als qui són sincers de cor!

Salm 72

Raons del sofriment del just

Feliç aquell que no quedarà decebut de mi (Mt 11, 6)

I

Que n'és, de bo, el Senyor per als justos!
Déu és bo per als qui són sincers de cor.
Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,
d'enveja que sentia pels injustos,
veient com prosperaven.

Poden viure sense neguits,
no estan malalts, no passen fam,
no comparteixen les penes dels homes,
ni els sofriments dels mortals.

L'orgull és el seu collar,
la violència, el seu vestit;
les ambicions del seu cor traspuen
pels ulls, que els surten de la cara.

Escarneixen i amenacen de fer mal,
si es posen altius, amenacen amb la força;
desafien el cel com si res,
i enraonen de tot a la terra.

En veure que tot els va bé,
el meu poble els va al darrera
i diu: «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l'Altíssim no ho hagi vist.

Injustos com són,
mireu quantes riqueses acumulen!»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Què n'és, de bo, el Senyor per als qui són sincers de cor!
Antífona 2El seu riure es convertirà en dol, i la seva alegria en tristesa.

II

«¿Per què guardo pur el meu cor,
i netes de culpa les mans,
si a cada instant he de sofrir,
i m'he de veure castigat tot el dia?»

Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els vostres fills.
M'esforçava per entendre-ho,
m'esforçava inútilment,
fins que, penetrant els designis de Déu,
he comprès el destí dels injustos.

A quin camí tan relliscós els heu posat!
Els precipiteu a la ruïna;
han quedat desolats en un moment,
consumits d'espant, no en queda rastre.

De l'ombra d'ells, en feu tant cas, Senyor,
com d'un somni, que en llevar-nos s'esvaeix.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El seu riure es convertirà en dol, i la seva alegria en tristesa.
Antífona 3 Els qui s'allunyen de vós es perden; per a mi és bo d'estar prop de Déu.

III

Mentre el meu cor s'exasperava
i se sentia dintre meu irritat,
jo era incapaç d'entendre-ho,
era estúpid, com les bèsties, davant vostre.

Però jo mai no em separo de vós,
vós em doneu la mà,
em guieu amb el vostre consell,
i després em prendreu a la glòria.

¿Què hi trobo al cel fora de vós?
I si us tinc a vós, res no desitjo a la terra.
El meu cos i el meu cor es desfaran,
però Déu serà sempre la meva possessió.

Els qui s'allunyen de vós es perden,
feu desaparèixer els qui us són infidels.

Per a mi és bo d'estar prop de Déu,
de buscar en el Senyor el meu refugi,
i de contar les vostres gestes
a les places de la vila de Sió.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els qui s'allunyen de vós es perden; per a mi és bo d'estar prop de Déu.

Vers

V. Són dolces, Senyor, les vostres promeses.

R. Són més bones que la mel.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 3, 1-15

Reprensions a Jerusalem

Mireu, el Senyor, Déu de l'univers, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de sosteniment, el menjar i la beguda, el capità i el soldat, el jutge i el profeta, els endevins i els ancians, els caps de l'esquadra, els nobles, els consellers, els savis, els experts en encanteris.

Els posaré criatures per governants, jovenalla que els domini.

Els homes es fastiguejaran l'un a l'altre, el veí molestarà el veí. El jove contestarà al vell, l'home ordinari al de rang elevat. Un forçarà l'altre germà a casa del seu pare dient-li:
«Tu que vas vestit, fes-nos de governant, pren a les teves mans aquest desori!»
Però ell protestarà a crits:
«Jo no en sóc, de metge! A casa no tinc pa ni vestit. No em feu governant del poble!»

Jerusalem es desploma, Judà s'ensorra perquè parlen i actuen contra el Senyor i el provoquen a la presència mateixa de la seva glòria. Són uns descarats, la pròpia cara els acusa, i es vanten com Sodoma del seu pecat, no el dissimulen pas. Ai d'ells! Es caven ells mateixos la fossa! Digueu al just que li aniran bé les coses, que rebrà la recompensa de les seves obres. Però ai del culpable! Li aniran les coses malament i rebrà el càstig de les seves obres. Poble meu, espoliat per criatures, dominat per dones! Poble meu, els teus guies et despisten, t'embrollen els camins.

El Senyor s'aixeca per judicar, es posa dret per demanar comptes al seu poble, pledejarà amb els ancians del poble i amb els seus governants:
«Vosaltres, els dirà, heu veremat la vinya del pobre, guardeu a casa vostra el que li heu pres. ¿Amb quin dret tritureu el meu poble i feu pols la dignitat dels humils?», diu l'oracle del Senyor de l'univers.


Responsori

R. Digueu al just que li aniran bé les coses, que rebrà la recompensa de les seves obres. * Ai del culpable! Li aniran malament i rebrà el càstig de les seves obres.

V. El Senyor s'aixeca per judicar, es posa dret per demanar comptes al seu poble. * Ai del culpable! Li aniran malament i rebrà el càstig de les seves obres.

Lectura segona

Dels tractats morals de sant Gregori el Gran, papa, sobre el llibre de Job
(Llibre 3, 39-40 )

Per fora lluites, per dins temors

Els homes sants, quan els lliga la guerra de les tribulacions, a aquells que els colpegen oposen l'escut de la paciència, als que proven de convèncer-los oposen els trets de la veritat, i es redrecen contra aquestes dues menes d'atac amb una força admirable. Internament ensenyen amb saviesa contra les doctrines perverses i externament menyspreen amb fortalesa les adversitats; esmenen els qui pretenen ensenyar-los i posen en destret, per llur pròpia paciència, els qui els oprimeixen. Perquè menyspreen, tot suportant-los, els enemics que se'ls rebel·len, amb la seva paciència porten a la salvació els seus conciutadans més dèbils: resisteixen contra els primers, perquè no sedueixin ningú més; s'espanten pels altres, amb el temor que perdin d'arrel la vida santa.

Mirem el soldat del campament de Déu com lluita contra aquestes dues menes d'adversaris. Diu l'Escriptura: Per fora lluites, per dins temors. I enumera les lluites que externament sofreix; diu l'Apòstol: Perills de rius i de lladres, insídies de la gent del meu llinatge i de la que no ho és; perills a la ciutat, en llocs despoblats, al mar, fins de part de falsos germans. I, en aquesta guerra, ens explica els dards que llança contra l'enemic: Cansat, rendit, sense dormir, passant gana i set, quedant-me sovint sense menjar, patint fred, sense roba per abrigar-me.

Però, pres de tants combats, encara pot dir com vetlla amb gran vigilància pel seu campament; a continuació afegeix: I, a més de tot això, m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació per totes les comunitats de creients. Accepta amb fortalesa aquestes guerres, i es dedica amb misericòrdia a defensar els germans. Explica el mal que pateix i hi afegeix els béns que reparteix.

Pensem, doncs, el que costa tolerar els danys que vénen de fora i, a la vegada, protegir internament els dèbils. Per fora, suporta uns combats que el nafren amb assots i el lliguen amb cadenes; per dintre, tolera la por, ja que tem que el seu sofriment perjudiqui no pas a ell, sinó als deixebles. Per això els escriu aquest consell: Que no es desanimi ningú per aquestes tribulacions meves. Vosaltres mateixos sabeu que jo per això he vingut. El seu propi sofriment li feia témer pels altres: tenia l'angúnia que els seus deixebles, en veure'l afligit i assotat per causa de la fe, es retraguessin de confessar-se creients.

Oh, quines entranyes de caritat! Menysprea el seu propi sofriment i vetlla per evitar que els seus deixebles es desviïn amb falses doctrines. Menysprea les ferides del seu propi cos i guareix les ferides dels cors dels altres. Perquè és cosa pròpia dels homes justos que, enmig dels dolors de la seva tribulació, no els deixi la preocupació pel profit dels altres: quan sofreixen perquè pateixen adversitats, tenen cura de ben aconsellar els altres. Colpejats, són com uns grans metges que es posessin malalts ells mateixos. Ells personalment toleren les ferides i, en canvi, proporcionen als altres els medicaments saludables.


Responsori

R. Que no me n'hagi d'anar, Senyor, de davant vostre; retireu la vostra mà de sobre meu. * No m'intimideu amb el vostre terror.

V. Corregiu-me, Senyor, però tingueu misericòrdia, no us irriteu, no m'anihileu. * No m'intimideu amb el vostre terror.

Oració


Oh Déu, vos heu preparat béns invisibles per als qui us estimen; infoneu el vostre amor en els nostres cors, perquè, estimant-vos en tot i per damunt de tot, aconseguim allò que vós ens prometeu, que és més que tot el que puguem desitjar. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-