Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que va ser temptat i va patir per nosaltres.

Himne

Ex more docti mystico
servemus hoc abstinentiam,
deno dierum circulo
ducto quater notissimo.

Lex et prophetae primitus
hanc praetulerunt, postmodum
Christus sacravit, omnium
rex atque factor temporum.

Utamur ergo parcius
verbis, cibis et potibus,
somno, iocis et arctius
perstemus in custodia.

Vitemus autem pessima
quae subruunt mentes vagas,
nullumque demus callido
hosti locum tyrannidis.

Praesta, beata Trinitas,
concede, simplex Unitas,
ut fructuosa sint tuis
haec parcitatis munera. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

D'això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I
Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
Anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb tu envestíem els nostres adversaris,
I vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.
Antífona 2Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no-res el vostre poble,
no us heu enriquit amb el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
que mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls, avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.
Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu
i estès les mans per invocar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim tot el dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Vers

V. Qui medita la llei del Senyor.

R. Donarà fruit al seu temps.

Lectures

Lectura primera

del llibre de l'Èxode 18, 13-27

Moisès crea jutges

En aquells dies, Moisès s'havia d'estar tot el dia atenent els litigis que la gent li proposava, i tothom esperava del mati al vespre. El seu sogre ho va notar i li va dir:
«Això no pot ser, tu sol amb tanta gent esperant tot el dia per veure't.»
Li respongué Moisès:
«Em vénen a trobar per a conèixer el que Déu vol. Cada desavinença que els surt, m'ho consulten uns i altres perquè jo decideixi, i apliqui la llei i la voluntat de Déu.»

El seu sogre va replicar:
«No ho fas bé: tu i la gent acabareu esgotats. Per tu sol és massa, no ho podràs resistir. Escolta el meu consell, si vols que Déu t'ajudi. Tu que representes el poble davant Déu, consulta-li els afers del poble; després, ensenya'ls els preceptes i les lleis, indica'ls el camí per on han d'anar i el que han de fer. Però fes-te ajudar per altres homes de seny, que tu mateix has d'escollir-te d'entre el poble: persones que temin Déu, lleials, que no es deixin subornar. Dóna'ls autoritat sobre mil persones, o sobre cent, o cinquanta, o deu, perquè estiguin en contacte immediat amb la gent per resoldre el que calgui. Reserva't per a tu els casos importants, però les causes menudes, que les jutgin ells. Així no aniràs tan carregat, perquè d'altres portaran la càrrega amb tu. Així és com t'ajudarà Déu i tu resistiràs, i tota la gent se'n tornarà en pau.»

Moisès va escoltar el consell del sogre. Va escollir homes prudents i els nomenà caps de mil, de cent, de cinquanta, de deu, que administraven justícia al poble en les causes normals; però les causes més greus eren presentades a Moisès personalment. Després Moisès s'acomiadà del seu sogre, que se'n tornà a la seva terra.


Responsori

R. El Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l'Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. * Quan l'Esperit es posà damunt d'ells, entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.

V. Moisès va escollir homes prudents i els nomenà caps del poble. * Quan l'Esperit es posà damunt d'ells, entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.

Lectura segona

Dels tractats de sant Hilari de Poitiers, bisbe, sobre els Salms
(Salm 127, 1-3)

Sobre el temor veritable de Déu

Feliç tu, fidel del Senyor, que vius seguint els seus camins. Sempre que en l'Escriptura es parla del temor de Déu, no hi és deixat mai sol, com si amb ell en tinguéssim prou per fer perfecta la nostra fe: se li anteposen o bé el segueixen molts motius que ens fan entendre la raó i la perfecció del temor de Déu. Per exemple, Salomó, en el llibre dels Proverbis, diu: Si invoques la saviesa, si fas un crit a la raó, si cerques la saviesa com si fos or i l'examines com si fos un tresor, aleshores entendràs què és el temor de Déu.

Mirem quants graons ens són necessaris per atènyer el temor de Déu. Primerament cal demanar la saviesa i dedicar-nos intensament a la lectura, perquè la saviesa ha de ser cercada i investigada; només llavors es podrà entendre què és el temor del Senyor. En realitat la manera corrent de raonar entre els homes no és pas la millor per comprendre aquest temor.

El temor que experimenten els homes, en efecte, és la por d'un que s'esgarrifa davant del risc que li ocorri el que ell no vol. El tenim, doncs, dintre nostre i se'ns remou quan tenim consciència de culpa, se'ns remou davant del dret del superior, de l'escomesa del més fort, quan temem una malaltia, que una fera ens assalti, o patir qualsevol mal.

Aquest temor, no l'aprenem, sinó que ens ve perquè som de naturalesa feble. I no aprenem tampoc el que ens cal témer; són les coses mateixes temudes que ens imbueixen el terror.

En canvi, del temor de Déu s'ha escrit: Veniu, fills meus, escolteu-me, us ensenyaré com heu de témer el Senyor. De manera que, el temor de Déu, hem d'aprendre'l, ens és ensenyat. I no rau en el terror, sinó en la raó d'un ensenyament; no rau en una por de la naturalesa humana, sinó que s'aprèn en l'observança dels preceptes, en les obres d'una vida lliure de pecats i en el coneixement de la veritat.

Per a nosaltres el temor de Déu és tot dins de l'amor, i és l'amor perfecte el que el corona. El deure propi del nostre amor a Déu és obeir els seus manaments, observar els seus preceptes, confiar en les seves promeses. Sí, escoltem el que diu l'Escriptura: I ara, oh Israel, ¿què és el que el Senyor et demana, sinó que temis el teu Déu, que caminis per tots els seus camins, que l'estimis, que observis els seus preceptes amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima, i tinguis així prosperitat?

Els camins del Senyor són molts, encara que ell mateix sigui el camí. Quan parla d'ell mateix declara que és camí i en dóna raó quan diu: Ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi.

Són molts, doncs, els camins que hem de provar per trobar-ne un de sol, que és el bo. Seran molts els qui ens ensenyaran el camí de la vida eterna. Perquè hi ha camins en la Llei, en els profetes, en els Evangelis, en els Apòstols; també n'hi ha en les obres diverses que ens han estat manades. I són benaurats els qui hi caminen, emportats pel temor de Déu.


Responsori

R. Els qui creuen en el Senyor es complauen en la seva voluntat, * Els qui l'estimen s'alimenten en la seva Llei.

V. L'amor que el Senyor té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. * Els qui l'estimen s'alimenten en la seva Llei.

Oració


Senyor, vós estimeu la innocència i la retorneu als qui l'han perduda; atraieu cap a vós el cor dels vostres fidels, de manera que, inflamats pel foc del vostre Esperit, siguin ferms en la fe i eficients en les obres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-