Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: ell és el nostre Déu.
Nox atra rerum cóntegit
terrae colóres ómnium:
nos confiténtes póscimus
te, iuste iudex córdium,

Ut áuferas piácula
sordésque mentis ábluas,
donésque, Christe, grátiam
ut arceántur crímina.

Mens, ecce, torpet ímpia,
quam culpa mordet nóxia;
obscúra gestit tóllere
et te, Redémptor, quaérere.

Repélle tu calíginem
intrínsecus quam máxime,
ut in beáto gáudeat
se collocári lúmine.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Sancto Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.

Salm 88 (39-53)

Plany per la ruïna de la casa de David

Fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David (Lc 1, 69)

IV

Però ara, disgustat amb el vostre Ungit,
vós l'abandoneu i no en feu cas;
trenqueu l'aliança amb el vostre servent,
i li tireu per terra la corona;

derroqueu les seves muralles,
i arraseu les seves fortaleses;
tots els vianants el saquegen,
i els seus veïns es riuen d'ell.

Sosteniu el braç dels seus adversaris,
ompliu de goig els seus enemics.
Però a ell li esmusseu l'espasa
i ja no el sosteniu en el combat,

heu trencat el seu ceptre gloriós,
l'heu fet caure del tron;
abreugeu el seu temps de joventut,
i la vergonya li fa de mantell.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.
Antífona 2Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.

V

¿Fins quan estareu amagat, Senyor,
i el vostre rigor s'encendrà com el foc?
Considereu la brevetat de la vida,
la poca cosa dels homes que heu creat.

¿Quin home ha viscut, que no hagi de morir,
que s'escapi del poder de la mort?
¿On són els favors d'abans, Senyor,
que vau jurar a David per la vostra fidelitat?

Recordeu l'oprobi dels vostres servents,
tot el que hem de suportar dels altres pobles,
com els vostres enemics us insulten,
com insulten les petjades del vostre Ungit.

Beneït sigui ei Senyor per sempre.
Amén, amén.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.
Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Salm 89

Que l'amabilitat del Senyor reposi sobre nosaltres

Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia (2Pe 3, 8)

Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.

Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.

Com ens ha consumit el vostre rigor!
La vostra duresa ens té trastornats.
Heu estès davant vostre les culpes que hem comès,
ens traieu els secrets a la llum de la vostra mirada.
Passem els dies sota la vostra duresa,
consumim els anys com un sospir.

Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i ens n'anem volant.

¿Qui pot amidar un rigor tan vehement?
¿Qui pot comprendre tanta severitat?
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.

Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Doneu-nos tants dies d'alegria
com ens n'heu donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.

Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Vers

V. En vós hi ha la font de la vida.

R. I veiem la llum en la vostra llum.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del Deuteronomi 30, 1-20

Promesa de perdó després de l'exili

En aquells dies, Moisès digué al poble:

«Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que jo t'he anunciat i et trobaràs enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t'haurà expulsat, si et converteixes al Senyor, el teu Déu, si tu i els teus fills l'obeïu amb tot el cor i amb tota l'ànima en tot allò que avui et mano, el Senyor, el teu Déu, et renovarà la vida i s'apiadarà de tu i et tornarà a reunir d'entre els pobles on t'havia dispersat. Ni que tinguis la teva gent escampada tocant a l'horitzó, el Senyor, el teu Déu, et prendrà i et tornarà a introduir al país que els teus pares posseïren i que tu també posseiràs; t'hi farà feliç i t'hi multiplicarà més encara que els teus pares.

El Senyor, el teu Déu, circumcidarà el teu cor i el dels teus descendents, perquè estimis el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima, i puguis viure. Farà caure totes aquestes amenaces sobre els teus enemics, que t'odiaven i et perseguien, però tu tornaràs a fer cas del Senyor i a complir els seus manaments que avui et dono. El Senyor, el teu Déu, et farà prosperar en tot el que emprenguis, i et multiplicarà els fills, els ramats i els fruits de la terra. El Senyor tindrà el goig de fer-te feliç, com el tenia de fer feliços els teus pares, si tu escoltes el Senyor, el teu Déu, guardant els seus manaments i els seus decrets escrits en el llibre d'aquesta Llei, i si et converteixes al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima.

La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, no és fora del teu abast. No és pas al cel, que puguis dir: "¿Qui és capaç de pujar-hi per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar?" Ni és tampoc a l'altra banda del mar, que puguis dir: "¿Qui és capaç de travessar per anar-la a buscar i fer-nos-la conèixer, perquè la puguem practicar?" Són paraules que tens molt a prop teu per poder-les complir: les tens als llavis, les tens al cor.

Avui et toca escollir entre la vida i la mort, la felicitat i la desgràcia. Avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus camins i compleixis els seus preceptes, els seus decrets, les seves prescripcions. Si ho fas així, viuràs i seràs fecund, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre'n possessió. Però si el teu cor s'allunya d'ell, si no l'obeeixes i et deixes arrossegar a donar culte a d'altres déus i adorar-los, avui us faig saber que aneu de cert a la ruïna, que no viureu gaires anys a la terra on ara, després de passar el Jordà, entrareu per prendre'n possessió.

El cel i la terra són testimonis que avui et toca escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Escull la vida per a tu i per a la teva descendència. Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo, sigues-li fidel, i en ell trobaràs la vida; ell allargarà els teus anys per poder habitar en aquesta terra que el Senyor havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob.»


Responsori

R. Em buscareu amb tot el cor i em trobareu. * Em mostraré a vosaltres i us tornaré al lloc d'on us he deportat.

V. Cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà. * Em mostraré a vosaltres i us tornaré al lloc d'on us he deportat.

Lectura segona

(de la memòria)

De les col·lacions de sant Tomàs d'Aquino, prevere

(Col·lació 6 super Credo in unum Deum)

Lluny de la creu no hi ha exemple de virtut

¿Calia que el Fill de Déu patís per nosaltres? Sí, calia molt, i podem establir una necessitat doble: primer, per remei dels nostres pecats i, en segon lloc, perquè ens fos exemple de com hem d'actuar.

Per remei, perquè per la passió de Crist trobem remei contra tots els mals en què incorrem a causa dels nostres pecats.

Però, tocant a l'exemple, la seva utilitat no és menor. Perquè la passió de Crist basta per donar forma íntegrament a la nostra vida. Qualsevol home que vulgui viure perfectament no ha de fer altra cosa que menysprear el que Crist menyspreà en la creu i desitjar el que Crist va desitjar. Perquè lluny de la creu no hi ha exemple de virtut.

Si cerques un exemple de caritat: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. És el que féu Crist en la creu. Aleshores, si ell donà la seva vida per nosaltres, a nosaltres no ens ha de ser carregós sofrir el que sigui per ell.

Si cerques un exemple de paciència, la més excel·lent es troba en la creu. Són dues les coses que fan excel·lent una paciència: o bé quan se sofreix un gran sofriment, o bé quan el que sofreix podria evitar-ho i no ho fa. Crist sofrí molt en la creu, i fou amb paciència, perquè, quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca; com els anyells portats a matar. Sí, la paciència de Crist en la creu fou molt gran: Llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar.

Si cerques un exemple d'humilitat, mira Crist crucificat: Déu acceptà veure's jutjat per Ponç Pilat i morir.

Si cerques un exemple d'obediència, segueix aquell que es féu obedient al Pare fins a la mort: Així com, per haver desobeït aquell home sol —és a dir, Adam—, els altres van esdevenir pecadors, també, per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Si cerques un exemple de menyspreu de les coses del món, segueix aquell que és rei i senyor dels qui dominen, en qui hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de ciència, però segueix-lo quan està despullat en la creu, befat, escopit, assotat, coronat d'espines i abeurat, finalment, amb vinagre i fel.

No t'afeccionis a vestits ni a riqueses, perquè es repartiren entre ells els meus vestits; no t'afeccionis a honors, perquè Crist sofrí escarnis i assots; no t'afeccionis a dignitats, perquè teixiren una corona d'espines i me la posaren al cap; no t'afeccionis a les delícies, perquè jo tenia set i em van donar vinagre.


Responsori

R. Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí; vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué. * La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res.

V. ¿Qui hauria conegut mai, Senyor, què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? * La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res.

Oració


Déu totpoderós i etern, feu que visquem d'acord amb la vostra voluntat, i que, en nom del vostre Fill, donem fruit abundant de bones obres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

oficidivi@gmail.com

A+ A-