Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que va ser temptat i va patir per nosaltres.

Himne

Nunc tempus acceptabile
fulget datum divinitus,
ut sanet orbem languidum
medela parsimoniae.

Christi decoro lumine
dies salutis emicat,
dum corda culpis saucia
reformat abstinentia.

Hanc mente nos et corpore,
Deus, tenere perfice,
ut appetamus prospero
perenne pascha transitu.

Te rerum universitas,
clemens, adoret, Trinitas,
ct nos novi per veniam
novum canamus canticum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Les promeses del Senyor són escut de tothom qui s'hi empara.

Salm 17, 31-51

Acció de gràcies

Si tenim a Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? (Rm 8, 31)

IV
L'ajut de Déu no falla mai,
les promeses del Senyor són de bona llei;
és escut de tothom qui s'hi empara.

¿Qui és Déu, fora del Senyor?
¿Quina roca hi ha, fora del nostre Déu?
És ell qui m'ha armat de valentia;
em fa recórrer un camí sense destorbs,
amb peus lleugers com els dels cérvols,
i em manté invencible dalt dels cims.

M'ensinistra les mans a combatre,
i els braços, a tensar la ballesta.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Les promeses del Senyor són escut de tothom qui s'hi empara.
Antífona 2Em sosté la vostra mà, Senyor.

V
Em doneu el vostre escut, defensa segura,
em sosté la vostra mà,
no escatimeu els vostres favors.

Conduïu per camins amples els meus passos,
i no flaquegen els meus peus,
persegueixo els enemics
fins que els tinc a les mans,
i no torno sense haver-los abatut;
els venço i no poden refer-se,
cauen sota els meus peus.

M'heu armat de valentia per al combat,
dobleguen sota meu els qui es resistien,
feu que fugin davant meu els enemics,
rebutgeu els meus adversaris.

Criden auxili, i no hi acut ningú;
clamen al Senyor, i no els respon;
els desfaig com la pols al bat del vent,
els trepitjo com el fang dels carrers.

M'allibereu dels avalots del poble
i em feu sobirà d'altres nacions.
És vassall meu un poble que no coneixia,
busquen el meu favor els estrangers,
els mano, i em creuen a l'instant;
surten tremolant dels seus reductes.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Em sosté la vostra mà, Senyor.
Antífona 3 Beneït sigui el Senyor, el Déu que em salva.

VI
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva!
Déu que m'ensenya de fer justícia
i sotmet els pobles al meu govern.

Vós m'allibereu dels enemics,
de l'abast dels qui s'alcen contra mi;
vós m'allibereu dels homes violents.

Per això us lloaré entre les nacions,
cantaré el vostre nom, Senyor:
«Ell ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l'amor que té al seu Ungit,
a David i al seu llinatge per sempre.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Beneït sigui el Senyor, el Déu que em salva.

Vers

V. Qui medita la llei del Senyor.

R. Donarà fruit al seu temps.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

De la carta als cristians hebreus 7, 1-10

Melquisedec, imatge del sacerdot perfecte

Germans, Melquisedec era rei de Salem, sacerdot del Déu altíssim. Quan Abraham tornava victoriós de la seva expedició contra els reis, Melquisedec sortí a rebre'l, i el beneí, i Abraham li donà la desena part del botí que havia capturat. Era rei de justícia, si volem traduir el seu nom, i era rei de pau, si tenim en compte el sentit de Salem. L'Escriptura el presenta sense anomenar el seu pare ni la seva mare, ni la seva genealogia; no parla tampoc ni del començament, ni del terme de la seva vida; el presenta com si fos el Fill de Déu, i fos sacerdot per sempre.

Mireu si n'era, d'extraordinària, la seva figura: Abraham, que era el patriarca, li oferí la millor part del botí. Els sacerdots descendents de Leví tenen manament de rebre de mans del poble els delmes que indica la Llei, tot i que els del poble d'Israel són germans seus, descendents com ells d'Abraham. Però Melquisedec, que no descendia de Leví, no solament va rebre el delme de les mans d'Abraham, sinó que el va beneir, a ell que tenia les promeses de Déu. I ningú no negarà que un que és beneït és inferior al qui el beneeix.

A més, en el poble d'Israel els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l'Escriptura només fa constar que viu. Fins i tot hem de reconèixer que, rebent el delme de mans d'Abraham, el rebia també de Leví, que ara té la missió de rebre els delmes. Perquè, el dia que Melquisedec rebé el delme d'Abraham, el patriarca encara duia Leví a les seves entranyes.


Responsori

R. Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi; era sacerdot del Déu altíssim, presentat com si fos el Fill de Déu. * El Senyor li jurà: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

V. Crist no és sacerdot en virtut d'una llei de successió humana, sinó pel poder de la vida indestructible. * El Senyor li jurà: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

Lectura segona

De la Constitució dogmàtica Lumen gentium, sobre l'Església, del Concili Vaticà II
(Número 9)

L'Església és sagrament visible d'una unitat salvadora

Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. Tots em coneixeran del més petit al més gran, diu l'oracle del Senyor.

Jesucrist va establir aquesta aliança nova, que és el Nou Testament en la seva sang, convocant jueus i gentils a formar un poble, que s'unificaria no pas per la carn, sinó per l'Esperit, i seria el nou Poble de Déu.

Perquè els qui creuen en Jesucrist, regenerats d'una llavor no pas corruptible, sinó incorruptible per la paraula del Déu viu, no pas de la carn, sinó de l'aigua i de l'Esperit Sant, esdevenen un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu; aquells que abans no eren cap poble i ara són el poble de Deu.

Aquest poble messiànic té per cap Jesucrist, entregat a la mort en pena dels nostres pecats i ressuscitat per fer-nos justos, que ara, havent-se guanyat un nom que està per damunt de tot altre nom, regna gloriosament en el cel.

Té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, en els cors dels quals l'Esperit Sant habita com en un temple.

Té per Llei el manament nou d'estimar com Jesucrist mateix ens ha estimat.

I té com a fi establir el Regne de Déu, que el mateix Déu ha començat en aquest món, i que s'ha d'anar estenent fins que també ell el completi al final dels temps, quan Crist, la nostra vida, es manifestarà i àdhuc l'univers creat serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada per obtenir la llibertat, que és la glorificació dels fills de Deu.

Per això, aquell poble messiànic, encara que de fet no abasti tots els homes i sovint sembli un ramat esquifit, en realitat és un germen indestructible d'unitat, d'esperança i de salvació per a tot el llinatge humà.

Jesucrist l'establí com una intercomunicació de vida, de caritat i de veritat, se'n serveix com d'un instrument per a la salvació de tothom i l'envia a tot el món com a llum del món i sal de la terra.

I així com l'Israel material, pelegrí pel desert, ja era anomenat Església de Déu, també l'Israel nou, que avança pel món actual cap a la ciutat que encara ha de venir i que durarà per sempre, s'anomena Església del Crist, perquè ell la comprà amb la seva sang, l'omplí del seu Esperit i la dotà dels mitjans adients per a la unió visible i social.

Déu ha cridat tots els qui creuen en Jesús i el reconeixen com a salvador i principi de la pau i de la unitat, i els ha constituït en Església, perquè sigui per a tots i cada un el sagrament visible d'aquesta unitat salvadora.


Responsori

R. Vosaltres sou la possessió personal de Déu; * Vosaltres que no éreu cap poble, i ara sou el poble de Déu, que no éreu compadits, i ara ell se n'ha compadit.

V. Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat. * Vosaltres que no éreu cap poble, i ara sou el poble de Déu, que no éreu compadits, i ara ell se n'ha compadit.

Oració


Ateneu, Senyor, les nostres súpliques i mireu, bondadós, els qui confiem en la vostra misericòrdia, de manera que , purificats de la brutícia del pecat, perseverem en la vida cristiana i siguem hereus de les vostres promeses. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-