Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Crist, Senyor nostre, que va ser temptat i va patir per nosaltres.

Himne

Nunc tempus acceptabile
fulget datum divinitus,
ut sanet orbem languidum
medela parsimoniae.

Christi decoro lumine
dies salutis emicat,
dum corda culpis saucia
reformat abstinentia.

Hanc mente nos et corpore,
Deus, tenere perfice,
ut appetamus prospero
perenne pascha transitu.

Te rerum universitas,
clemens, adoret, Trinitas,
ct nos novi per veniam
novum canamus canticum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

Salm 23

Entrada del Senyor al santuari

Les portes del cel s'obriren a Crist quan hi fou endut amb seva humanitat (S. Ireneu)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?
Antífona 2Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida.

Salm 65

Ofrena d'acció de gràcies

Sobre la resurrecció del Senyor i la conversió de tots els pobles (Hesiqui)

I

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
heu fet que caiguéssim al parany;

el feix que ens vau carregar era insuportable,
cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l'aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida.
Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi.

II

Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
que havien fet els meus llavis
a l'hora del perill.

Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
no m'hauria escoltat el Senyor;
però ara Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi.

Vers

V. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

R. Vós teniu paraules de vida eterna.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del Levític 8, 1-17; 9, 22-24

Consagració dels sacerdots

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:
«Crida Aaron amb els seus fills, pren les vestidures sacerdotals, l'oli de les uncions, el vedell del sacrifici expiatori, els dos moltons i la panera dels pans sense llevat, i convoca tot el poble a l'entrada de la tenda de l'aplec.»

Moisès va complir el que li manava el Senyor: convocà el poble a l'entrada de la tenda i explicà el manament del Senyor. Després féu acostar Aaron i els seus fills, els va rentar, va vestir Aaron amb la túnica i el cíngol, i sobre la túnica el mantell i l'efod, que li estrenyé amb un llaç. Va posar-li la bossa pectoral, on va deixar l'Urim i el Tumim, i li cobrí el cap amb la tiara, que lluïa al davant la placa d'or, la diadema santa, com li havia indicat el Senyor.

Moisès aleshores ungí el tabernacle i tot el que hi havia, consagrant-ho amb l'oli de la unció. Aspergí l'altar amb l'oli set vegades, i el va ungir per consagrar-lo, i igualment els utensilis de l'altar, la pica i el seu sòcol. Després vessà l'oli de la unció sobre el cap d'Aaron, i amb la unció va quedar consagrat. Acabat, Moisès va fer atansar els fills d'Aaron, els revestí les túniques ben ajustades amb els cenyidors i els posà les mitres, tal com el Senyor li havia ordenat.

A continuació va fer venir el vedell del sacrifici d'expiació, i Aaron i els seus fills imposaren les mans sobre el seu cap. Moisès el va immolar, i amb el dit untat en la sang del vedell va mullar els angles de l'altar i tot al voltant, i així l'altar quedà purificat. I tot vessant la sang al peu de l'altar, el va consagrar i en va fer l'expiació. Prengué encara tot el greix de sobre les entranyes, el lòbul del fetge i els ronyons amb tot el seu greix i ho va cremar sobre l'altar; però, tal com el Senyor havia manat, va cremar fora del campament la pell, la carn, la femta i tota la resta del vedell.

Finalment, Aaron aixecà les mans cap al poble i el va beneir; i un cop oferta la víctima expiatòria, l'holocaust i les víctimes de comunió, va baixar de l'altar. Moisès i Aaron entraren a la tenda de l'aplec i a la sortida beneïren el poble. Llavors aparegué la glòria del Senyor a tota la multitud, i va sortir un foc de davant del Senyor que va consumir l'holocaust i els greixos sobre l'altar. En veure-ho, tot el poble esclatà en crits d'alegria i es va prosternar.


Responsori

R. Els sacerdots de l'antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; * Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les seves funcions sacerdotals.

V. El Senyor enaltí Aaron i li concedí ornaments majestuosos per donar culte a la seva glòria. * Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les seves funcions sacerdotals.

Lectura segona

Dels tractats de sant Agustí, bisbe, sobre l'evangeli de sant Joan
(Tractat 34, 8-9)

Crist és el camí envers la llum, la veritat i la vida

El Senyor va dir amb poques paraules: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum de la vida, i en aquests mots una cosa és la que ens va manar, i una altra de distinta la que ens va prometre. Fem el que ens va manar, per no desitjar desvergonyidament el que ens va prometre, no fos que quan ens judiqui ens digui: «¿Ja has fet el que vaig manar, per desitjar el que vaig prometre?» «¿Què fou, doncs, el que vau manar, Senyor Déu nostre?» Et diu: «Que em seguissis.» Has demanat un consell de vida. ¿De quina vida sinó d'aquella de la qual ha estat dit: En vós hi ha la font de la vida?

Fem-ho, doncs, seguim el Senyor, destruïm els grillons que ens priven de seguir-lo. ¿I hi hauria un home idoni per desnuar aquests nusos si no és amb l'ajuda d'aquell al qual ha estat dit: Vós em trencàreu les cadenes? D'aquest mateix diu un altre salm: El Senyor deslliura els presos, el Senyor redreça els vençuts.

¿I què és el que segueixen aquests deslligats i aquests redreçats si no és la llum de la qual escolten: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix no camina a les fosques? El Senyor il·lumina els cecs. Només ens veurem il·luminats, germans, si tenim el col·liri de la fe. Perquè Crist va pastar primer la terra amb saliva per a ungir el cec de naixença.

I nosaltres hem nascut d'Adam també cecs, i necessitem que Crist ens il·lumini. Va mesclar la seva saliva amb terra: El qui és la Paraula es va fer home i plantà el seu tabernacle entre nosaltres. Va mesclar la seva saliva amb terra; per això havia estat ja profetitzat: La veritat ha nascut de la terra. Però Crist va dir d'ell mateix: Jo sóc el camí, la veritat i la vida.

Fruirem de la veritat quan veurem el Senyor cara a cara, perquè això és el que se'ns ha promès. Perquè ¿qui gosaria esperar el que Déu no s'hagués dignat a prometre o donar?

El veurem cara a cara; diu l'Apòstol: De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara. I l'Apòstol Joan diu en la seva carta: Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. Aquesta és la gran promesa.

Si l'estimes, segueix-lo. L'estimo, em dius, però, ¿per on l'haig de seguir? Si el Senyor, el teu Déu, t'hagués dit: «Jo sóc la veritat i la vida», tu, que vols la veritat, que desitges la vida, podries cercar immediatament el camí per on arribar-hi i podries dir-te a tu mateix: «La veritat és una gran cosa, la vida és una gran cosa. Si la meva ànima pogués arribar-hi!»

¿Cerques per on has d'anar? Escolta el que et diu en primer lloc: Jo sóc el camí. Abans de dir-te a on has d'arribar, ja et diu per on has d'anar; diu: Jo sóc el camí. ¿Cap a on porta, aquest camí? Jo sóc la veritat i la vida. Primer et diu per on has d'anar, després et manifesta el lloc on has d'anar. Jo sóc el camí, jo sóc la veritat, jo sóc la vida. En quant conviu amb el Pare, és la veritat i la vida; en quant s'ha encarnat, s'ha tornat camí per a nosaltres.

El que t'és dit no és: «Cansa't cercant el camí que et meni a la veritat i a la vida» No, això no t'és dit. Aixeca't peresós!, el qui és el camí mateix ve envers tu i t'ha desvetllat de la son que et feia dormir, si és que veritablement t'ha desvetllat. Aixeca't i camina!

Potser proves de caminar, i no pots, perquè els peus et fan mal. ¿Per què te'n fan, de mal? ¿És que quan et manava l'avarícia vas córrer per llocs escabrosos? La Paraula de Déu ha guarit també els coixos. «Vet aquí —dius— que els peus ja els tinc bons, però no veig el camí.» El Senyor donà també vista als cecs.


Responsori

R. M'aparto dels camins enganyosos; * La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí.

V. Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna. * La vostra promesa fa llum als meus passos, és la claror que m'il·lumina el camí.

Oració


Oh Déu, vós per mitjà del vostre Fill reconcilieu meravellosament amb vós el llinatge humà; feu que el poble cristià s'afanyi amb deler i amb una fe ben animosa a celebrar les festes de Pasqua que s'acosten. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-