Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.
Antífona 2Ofereix a Déu accions de gràcies.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.

¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Ofereix a Déu accions de gràcies.
Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calúmnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

Vers

V. Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo.

R. Jo sóc el Senyor, el teu Déu.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del primer llibre dels Reis 18, 16b-40

Elies confon els sacerdots de Baal

En aquells dies, Acab se'n va anar a trobar Elies. Així que el veié, li va dir:
«¿Tu ets aquest home que fa mal a Israel?»
Elies li va respondre:
«No sóc jo, sinó tu i la casa del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor i us enteneu amb els Baals. Però reuneix amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, i que no hi manquin els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d'Astarté que es mantenen de la taula de Jezabel.»

Aleshores el rei Acab convocà tot el poble a la muntanya del Carmel i reuní també tots els profetes de Baal. Elies digué al poble:
«¿Fins quan heu d'estar així? Si el Senyor és el Déu veritable, seguiu-lo, i si és Baal, seguiu Baal.»

El poble no va saber què contestar. Llavors Elies digué:
«De tots els profetes del Senyor jo sóc l'únic que he quedat, mentre els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta. Porteu dos vedells; que ells en triïn un, que el tallin a trossos i el posin sobre la llenya de l'altar, però que no encenguin el foc. Jo prepararé l'altre vedell, el posaré sobre la llenya del meu altar, i tampoc no encendré el foc. Vosaltres invocareu el nom del vostre déu i jo invocaré el nom del Senyor; aquell dels dos que respondrà encenent el foc, és el Déu veritable.»

El poble trobà bé la proposta i Elies digué als profetes de Baal:
«Trieu un dels vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més colla. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.»

Ells prengueren el vedell que els van donar, el prepararen i des del matí fins al migdia estigueren invocant el nom de Baal cridant-li:
«Baal, escolteu-nos.»
Però no arribava cap resposta; ells no paraven de saltar al voltant de l'altar que havien fet. A migdia, Elies es posà a riure's d'ells i els deia:
«Crideu més fort, homes, crideu més fort. No vol dir que no sigui déu, però potser ara està capficat, o té feina o és fora de casa. Qui sap si dorm, però ja es despertarà.»

Ells baladrejaven tant com podien i s'esgarrinxaven amb punyals o amb llances fins que la sang els corria per sobre. Van estar delirant des del migdia fins vora mitja tarda, que era l'hora de presentar l'ofrena; però no arribava cap resposta ni els en feia cas ningú. Aleshores Elies cridà tot el poble, i tots hi van anar. Prengué dotze pedres, per representar les dotze tribus dels fills de Jacob, aquell Jacob a qui el Senyor havia fet sentir la seva paraula per dir-li que el seu nom, d'ara endavant, seria Israel. Amb aquestes pedres reconstruí l'altar dedicat al nom del Senyor, que havia estat derrocat. Un cop reconstruït, el rodejà amb un regueró on cabien tres o quatre galledes, arreglà la llenya, tallà a trossos el vedell i el posà a sobre.

Després digué a la gent:
«Ompliu quatre gerres d'aigua i aboqueu-les sobre la víctima.»
Quan ho hagueren fet, els digué:
«Torneu-hi.»
Ells hi van tornar, i els digué encara:
«Torneu-hi una altra vegada.»

A la tercera vegada, l'aigua rajava per tots costats i es va omplir el regueró. Ja era l'hora de presentar l'ofrena. Elies s'acostà a l'altar i digué:
«Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: Que tothom, a Israel, sàpiga que vós sou Déu i jo sóc servidor vostre, i la vostra paraula m'ha manat tot el que fins ara he fet. Escolteu-me, Senyor, escolteu-me. Que aquest poble reconegui que vós sou l'únic Déu: convertiu el seu cor.»

A l'instant va caure el foc del Senyor, va consumir la víctima, la llenya, les pedres i el fang, i va eixugar l'aigua del regueró. En veure-ho, tor el poble es prosternà amb el front fins a terra i repetia:
«El Senyor és l'únic Déu, el Senyor és l'únic Déu.»

Elies va manar que agafessin els profetes de Baal i no en deixessin escapar ni un. Així ho van fer, i Elies els conduí avall cap al torrent de Quison, on els degollà.


Responsori

R. Elies digué al poble: ¿Fins quan heu d'estar així? * Si el Senyor és el Déu veritable, seguiu-lo.

V. Ningú no pot servir dos amos: No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. * Si el Senyor és el Déu veritable, seguiu-lo.

Lectura segona

Del tractat de sant Ambròs, bisbe, sobre els misteris
(Núms. 8-11)

Renaixem de l'aigua i de l'Esperit Sant

¿Què has vist en el baptisteri? Aigua, naturalment, però no només aigua: hi has vist els levites durant llur ministeri, hi has vist el sacerdot que interrogava i que consagrava. En primer lloc, l'Apòstol t'ensenya que hem de contemplar no això que veiem, sinó allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. En un altre lloc pots llegir: D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet transparents a la nostra intel·ligència en les coses creades. Per això el Senyor mateix va dir: Si a mi no em voleu creure, creieu el que diuen les obres. Creu, doncs, que en elles hi ha la presència de la divinitat. ¿Creus en l'operació i no creus en la presència? ¿D'on se seguiria l'operació si no la precedís la presència?

Considera l'antiguitat del misteri prefigurat en l'origen mateix del món. En el principi, quan Déu féu el cel i la terra, diu l'Escriptura que l'esperit de Déu batia les ales sobre les aigües. ¿No actuava el qui batia les ales? Adona't que actuava en la creació del món per allò que et diu el Profeta: La paraula del Senyor ha fet el cel, amb el seu alè ha creat l'estelada. Totes dues coses recolzen en el testimoni profètic: que l'esperit batia les ales i que actuava. Moisès diu que batia les ales, David dóna testimoniatge de la seva acció. Pren encara un altre testimoni. Tota la humanitat s'havia corromput per les seves iniquitats. I Déu va dir: No romandrà el meu esperit entre, els homes, perquè són carnals. Déu demostra amb això que la gràcia espiritual s'aparta de la immundícia i de la brutícia dels pecats greus. Déu decidí renovar el que havia donat: féu ploure el diluvi i manà al just Noè que pugés a l'arca. Noè, baixat el nivell de les aigües, engegà primer el corb i després el colom, del qual llegim que retornà amb un branquilló d'olivera. Veus l'aigua, veus el branquilló, veus el colom, ¿i dubtes del misteri?

La carn és submergida en l'aigua per ser netejada dels pecats carnals. En l'aigua és enterrada tota vergonya. El branquilló representa la creu de llenya en la qual fou crucificat el Senyor, quan es lliurà als turments per nosaltres. El colom representa l'Esperit sant, que davallà al món en forma de colom, com ja sabeu pel Nou Testament: ell inspira pau a la teva ànima i tranquil·litat a la teva ment.


Responsori

R. Abocaré aigua sobre el país assedegat, correran rierols per la terra eixuta. * Abocaré el meu Esperit i creixeran com salzes vora el corrent d'aigua.

V. Es convertirà en una font que brollarà sempre per donar-los vida eterna. * Abocaré el meu Esperit i creixeran com salzes vora el corrent d'aigua.

Oració


Oh Déu, que feu veure als esgarriats la llum de la vostra veritat, perquè puguin trobar el bon camí; concediu a tots els qui es professen cristians de rebutjar el que és contrari a aquest nom i de seguir el que li escau. Per nostre Senyor Jesucrist.
Déu totpoderós i etern, nosaltres us supliquem, al matí, migdia i vespre, que aparteu dels nostres cors les tenebres del pecat i que ens guieu a la llum veritable, que és Crist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-