Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.

Salm 6

Oració d’un malalt que demana clemència al Senyor

En aquest moment em sento torbat... Pare, salveu-me d'aquesta hora (Jo 12, 27)

No em reprengueu, Senyor, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo,
tot jo estic trasbalsat.
I vós, Senyor, ¿què espereu?

Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat.
Entre els morts no hi ha qui us recordi,
¿qui us pot lloar a la terra dels morts?

Estic desfet de tan sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
tan de dolor els fa envellir.

Aparteu-vos de mi, gent malèfica.
El Senyor accepta el meu plor,
el Senyor escolta la meva súplica
i acull la meva pregària.

Els enemics, confosos i desfets,
tornaran enrere en un instant.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.
Antífona 2El Senyor és una plaça forta per al perseguit.

Salm 9 A

Acció de gràcies i pregària contra els opressors

Tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts

I

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim,
quan els enemics tornaran enrere
i cauran vençuts davant vostre.

Heu defensat el meu plet, Jutge justíssim,
assegut al vostre tribunal.
Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els seus noms per sempre més.

L'enemic s'ha convertit en ruïnes perpètues,
s'ha fos el record de les ciutats arrasades.
S'havia rebel·lat. Però el Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.

Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.
Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.

Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor és una plaça forta per al perseguit.
Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

II
Canteu al Senyor que té a Sió el seu palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens.

Compadiu-vos de mi, Senyor,
mireu com m'afligeixen els enemics,
i arrenqueu-me de les portes de la mort.
Contaré les vostres lloances,
celebraré la vostra victòria
als portals de la ciutat de Sió.

Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han fet,
han quedat presos a la trampa que havien parat.
El Senyor es deixa veure i fa justícia:
l'impiu ha caigut en el propi parany.

Els impius i descreguts que obliden Déu
es faran enrere fins a la terra dels morts.
Però el desvalgut no serà mai oblidat,
no serà defraudada l'esperança dels pobres.

Alceu-vos, Senyor, que els homes no triomfin,
que els descreguts siguin jutjats davant vostre.
Feu-vos respectar, Senyor
que aprenguin que no són sinó homes.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

Vers

V. Feu-me entendre la vostra Llei.

R. Que la vull guardar amb tot el cor.

Lectures

Lectura primera

Del llibre d'Ester 3, 1-15

Els jueus en perill

En aquells dies, el rei Assuer enaltí Aman, fill d'Amadata, del país d'Agag, i li donà la precedència sobre tots els altres dignataris. Davant Aman s'agenollaven i prosternaven tots els servidors de l'entrada de palau; així ho havia manat el rei. Tots, llevat de Mardoqueu. Els servidors de l'entrada l'avisaven cada dia:
«¿Per què no creus el manament del rei?»

Però Mardoqueu no en feia cas. Aleshores ho van explicar a Aman, per veure si Mardoqueu continuava entestat, perquè els havia dit que ell era jueu. Aman va fixar-se que Mardoqueu no s'agenollava ni prosternava, i es posà furiós. Però li semblà poc d'envestir Mardoqueu tot sol. Sabent que era jueu, tal com l'havien informat, va pensar en l'extermini de tots els del seu poble que hi hagués al reialme d'Assuer.

L'any dotzè del regnat d'Assuer, el primer mes, que és el de Nisan, es va fer en presència d'Aman el cerimonial del «pur», això és, la tirada de les sorts, dia per dia i mes per mes, fins que caigué sobre el dia tretze del mes dotzè, que és el mes d'Adar. Aman, doncs, digué al rei Assuer:
«Per totes les províncies del teu regne hi ha dispersa la gent d'un poble aïllat de tothom i incapaç d'ésser assimilat. Tenen unes lleis distintes de tothom i no observen les lleis reials. No convé que el rei ho toleri. Per consegüent, si al rei li sembla bé, que sigui decretat el seu extermini, i jo m'encarregaré d'ingressar al tresor reial deu mil talents de plata, que jo mateix posaré en mans dels funcionaris d'hisenda.»

Llavors el monarca es va treure l'anell del dit i va passar-lo a Aman, fill d'Amadata, del país d'Agag, l'enemic dels jueus, i li va dir:
«Els diners, ja te'ls pots quedar, i d'aquest poble, fes-ne el que vulguis.»

El tretze del primer mes cridaren els escribes reials, perquè redactessin les ordres d'Aman, per als sàtrapes del rei, per als governadors de cada província i per als caps de cada poble: a cada província amb la seva escriptura i a cada poble amb la seva llengua. Escrigueren les còpies en nom del rei Assuer, les segellaren amb l'anell reial i les enviaren per correus a totes les províncies del reialme amb l'ordre de destruir, matar i exterminar en un dia tots els jueus, joves i vells, dones i criatures, i d'apoderar-se dels seus béns. El dia fixat era el dia tretze del mes dotzè, que és el d'Adar. L'edicte havia de ser promulgat a totes les províncies, i en serien publicades còpies pertot arreu a fi que aquell dia tothom estigués preparat. Els correus sortiren immediatament per reial ordre i l'edicte fou penjat a la ciutadella de Susa. Mentre el rei i Aman bevien, la ciutat estava consternada.


Responsori

R. Senyor, Rei de l'univers, tot està sotmès al vostre poder. * Per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

V. Escolteu, Senyor, la nostra pregària i mudeu en dies de festa el nostre dol. * Per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'Homilia de sant Joan Pau II, papa, a l'inici del seu pontificat

No tingueu por! Obriu les portes a Crist!

Pere va venir a Roma! Què el va guiar i conduir en aquesta ciutat, cor de l'Imperi Romà, sinó l'obediència a la inspiració rebuda del Senyor? Potser aquest pescador de Galilea no hauria volgut venir fins aquí. Potser hauria preferit quedar-se allà, a les ribes del Llac de Genesaret, amb la seva barca, amb les seves xarxes. Però, guiat pel Senyor, obedient a la seva inspiració, va arribar fins aquí.

Segons una antiga tradició durant la persecució de Neró, Pere volia abandonar Roma. Però el Senyor va intervenir: va sortir a trobar-lo. Pere se li adreçà dient-li: «Quo vadis, Domine?: On aneu, Senyor?». I el Senyor li contestà: “Vaig a Roma per a ésser crucificat per segona vegada”. Pere tornà a Roma i s'hi va quedar fins a la seva crucifixió.

El nostre temps ens invita, ens empeny, ens obliga a mirar al Senyor i a immergir-nos en una humil i devota meditació del misteri de la suprema potestat del mateix Crist.

Aquell qui va néixer de la Verge Maria, el Fill del fuster —com era considerat—, el Fill del Déu vivent, com va confessar Pere, va venir per fer de tots nosaltres “un reialme sacerdotal”.

El Concili Vaticà II ens ha recordat el misteri d'aquesta potestat i el fet que la missió del Crist —sacerdot, profeta-mestre, rei— continua en l'Església. Tots, tot el Poble de Déu participa d'aquesta triple missió. Potser en el passat posaven al cap del papa la tiara, aquella triple corona, per expressar, a través d'aquell símbol, que tot l'orde jeràrquic de l'Església de Crist, tota la seva "sacra potestat" que hi exerceix no és altra cosa que el servei, servei que té una sola cosa com a objectiu: que tot el Poble de Déu sigui participant d'aquesta triple missió de Crist i es mantingui sempre sota la potestat del Senyor, la qual te els seus orígens no pas en els poders d'aquest món, sinó en el Pare celestial i en el misteri de la creu i de la resurrecció.

La potestat absoluta i tanmateix dolça i suau del Senyor respon a tota la profunditat de l'home, a les seves aspiracions més elevades de de la voluntat i del cor. No parla un llenguatge de força, sinó que s'expressa en la caritat i en la veritat.

El nou successor de Pere a la Seu de Roma eleva avui una pregària fervent, humil i confiada: Oh Crist! Feu que jo pugui esdevenir i ser servidor de la vostra única potestat! Servidor de la vostra potestat que no té posta! Feu que jo sigui un servidor! Més encara: servidor dels vostres servidors.

Germans i germanes! No tingueu por d'acollir el Crist i d'acceptar la seva potestat!

Ajudeu el Papa i tots els qui volen servir el Crist i, amb el poder de Crist, servir l'home i tota la humanitat!

No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist! Al seu poder salvador, obriu-li els confins dels Estats, els sistemes econòmics i els polítics, els amples camps de la cultura, de la civilització i del desenvolupament. No tingueu por! Crist sap "que hi ha dins de l'home". Només ell ho sap!

Avui molt sovint l'home no sap que porta a dintre, en el fons del seu esperit, del seu cor. Molt sovint no està segur del sentit de la seva vida sobre aquesta terra. L'envaeix el dubte que es trasmuda en desesperació. Permeteu, doncs —us ho prego, us ho imploro amb humilitat i amb confiança— permeteu que Crist parli a l'home. Només ell té paraules de vida, si!, de vida eterna.


Responsori

R. No tingueu por: el Redemptor de l'home ha revelat el poder de la creu i ha donat la vida per nosaltres. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

V. Som cridats, dins l’Església, a participar de la seva potestat. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

Oració


Oh Déu, ric en misericòrdia, que volguéreu que sant Joan Pau segon, papa, presidís tota la vostra Església; concediu-nos que, instruïts pels seus ensenyaments, obrim confiadament el cor a la gràcia salvadora de Crist, l'únic Redemptor de l'home. Ell, que amb vós viu i regna.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-