Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, Rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor farà justícia als pobres.

Salm 9 B

Acció de gràcies

Feliços els pobres: el Regne de Déu és per a vosaltres (Lc 6, 20)

I
¿Com és, Senyor, que us quedeu tan lluny,
que us amagueu en els moments de la desgràcia?
L'impiu, insolent, persegueix el desvalgut,
se n'apodera amb les intrigues que trama.

L’impiu es glorieja de les seves ambicions
i, àvid de diners, menysprea el Senyor:
«La seva ira esclata molt amunt,
Déu no passa comptes, Déu no fa res.»

I tothora la intriga vicia els seus camins.
Per a ell són massa lluny els vostres judicis,
es riu dels seus rivals.
Pensa en el seu cor: «No cauré mai;
per més anys que passin, jo estaré segur.»

Ple de malediccions, d'enganys i violència,
quan parla dissimula conjurs i maleficis.
Es posa a l'aguait rere l'entrada
per assassinar d'amagat l'innocent;

els seus ulls espien l'indefens,
observa d'amagat, com un lleó entre maleses,
alerta per endur-se el desvalgut,
el captura i, amb el llaç, l'arrossega;
s'ajup, s'aclofa fins a terra,
l'indefens cau a les seves urpes.
Pensa en el seu cor: «Déu se n'oblida,
aparta els ulls i no veu res.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor farà justícia als pobres.
Antífona 2Vós, Senyor, mireu les penes i sofrences.

II
Alceu-vos, Senyor, esteneu la mà,
no us oblideu de l'indefens.
¿Per què l'impiu no fa cas de Déu
pensant que no passa comptes?

Ho veieu vós, que mireu les penes i sofrences
per prendre-les a les vostres mans;
a vós s'abandona l'indefens,
vós sou l'ajuda dels orfes.

Senyor, desarmeu el dolent,
que respongui de la seva impietat
i que no en quedi rastre.
El Senyor és rei per sempre més.
Els pagans han desaparegut del país.

Heu sentit, Senyor, el desig de l'indefens;
enfortiu el seu cor, escolteu-lo,
per fer justícia al pobre i a l'orfe,
que mai més no els faci por l'home que és terra.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Vós, Senyor, mireu les penes i sofrences.
Antífona 3 L'oracle del Senyor és de bona llei, és plata sense escòries.

Salm 11

Pregària contra els altius i mentiders

Per nosaltres, que som tan pobres, el Pare es dignà enviar el seu Fill (S. Agustí)

Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona;
entre els homes ja no hi ha fidelitat.
Tot el que es diuen uns als altres és mentida,
fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals.

Que el Senyor acabi amb el llavi adulador
i la llengua que parla amb altivesa.
Són els qui diuen: «Tenim llengua,
en tenim i ens en valem, ¿qui ens pot manar?»

El Senyor respon: «Si els desvalguts sofreixen,
i ploren els pobres, ara mateix m'aixeco
a salvar del perill el qui ho demana.»

L'oracle del Senyor és de bona llei;
és plata sense escòries, refinada set vegades.

Vós, Senyor, ens protegireu,
ens guardareu de tots aquests per sempre.
Ronden els injustos i no van enlloc,
Mentre ell enalteix els homes menyspreats.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 L'oracle del Senyor és de bona llei, és plata sense escòries.

Vers

V. El Senyor encamina els humils per sendes de justícia.

R. Els ensenya el seu camí.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre d'Ester 4, 1-8; 15, 2-32; 4, 9-17

Mardoqueu demana a la reina Ester que es presenti al rei per intercedir

Quan Mardoqueu es va assabentar del decret d'extermini contra els jueus, s'esquinçà el Vestit i cobert de sac negre i de cendra, va recórrer la ciutat cridant amargament. S'aturà davant del palau, perquè allà, vestit de dol, no hi deixaven entrar. Iguals lamentacions i plors i dejunis hi havia entre els jueus a cada província on arribava l'ordre taxativa del rei. Eren incomptables els qui dormien sobre el sac negre i la cendra.

Les minyones i els criats d'Ester li ho van explicar i la reina se n'estremí. Va fer portar vestits a Mardoqueu perquè es tragués el sac negre, però Mardoqueu no els va voler. Ester aleshores cridà Hatac, un dels servidors reials que l'assistia personalment, perquè preguntés a Mardoqueu què li passava i què volia. Hatac baixà a la plaça de la ciutat, que estava davant la porta del palau, i Mardoqueu li explicà punt per punt el que li havia succeït i la quantitat de plata que Aman havia promès d'ingressar en el tresor reial en compensació del que perdria amb l'extermini dels jueus. Li donà també una còpia de l'edicte ja promulgat a Susa perquè l'ensenyés a la reina Ester i la posés al corrent de tot. Finalment Mardoqueu demanava a la reina que es presentés al rei per intercedir pel seu poble, i deia:
«Recorda't d'aquells dies de la teva dissort, quan jo et mantenia a casa meva. Ara Aman, que ho és tot després del rei, ha decidit públicament d'exterminar-nos. Tu, invoca el Senyor, parla al rei a favor nostre i deslliura'ns de la mort.»

Hatac, doncs, portà a Ester aquest encàrrec de Mardoqueu. Ester va demanar a Hatac que tornés a Mardoqueu per dir-li:
«Tothom sap, tant els servidors de palau com la gent de províncies, que qualsevol home o dona que, sense haver estat cridat, es presenti davant el rei al vestíbul interior, la llei el condemna a mort, llevat que el rei li estengui el ceptre d'or per perdonar-li la vida. I ja fa trenta dies que el rei no m'ha cridat.»

Però Mardoqueu li va fer respondre:
«No t'afiguris que, de tots els jueus, tu et salvaràs perquè vius a palau. I si tu calles com una morta, la salvació i l'alliberament dels jueus hauran de venir d'una altra banda, però tu i la casa del teu pare us perdreu. I qui sap si has arribat a reina per a una hora com aquesta.»

Ella va fer respondre a Mardoqueu que reunís tots els jueus de Susa i dejunessin, sense menjar ni beure res durant tres dies i tres nits, i digué:
«Jo i les meves criades farem igual. Després entraré a veure el rei, malgrat la prohibició tan severa, i si em toca morir, moriré.»

Mardoqueu amb aquestes paraules es va retirar i va complir tot el que la reina Ester havia manat.


Responsori

R. Mai no he posat en ningú la confiança fora de vós, Déu d'Israel. * Vós us indigneu, però sou bondadós, i, enmig de les tribulacions, ens perdoneu els pecats.

V. Senyor, creador del cel i de la terra, apiadeu-vos de la nostra petitesa. * Vós us indigneu, però sou bondadós, i, enmig de les tribulacions, ens perdoneu els pecats.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'Homilia de sant Joan Pau II, papa, a l'inici del seu pontificat

No tingueu por! Obriu les portes a Crist!

Pere va venir a Roma! Què el va guiar i conduir en aquesta ciutat, cor de l'Imperi Romà, sinó l'obediència a la inspiració rebuda del Senyor? Potser aquest pescador de Galilea no hauria volgut venir fins aquí. Potser hauria preferit quedar-se allà, a les ribes del Llac de Genesaret, amb la seva barca, amb les seves xarxes. Però, guiat pel Senyor, obedient a la seva inspiració, va arribar fins aquí.

Segons una antiga tradició durant la persecució de Neró, Pere volia abandonar Roma. Però el Senyor va intervenir: va sortir a trobar-lo. Pere se li adreçà dient-li: «Quo vadis, Domine?: On aneu, Senyor?». I el Senyor li contestà: “Vaig a Roma per a ésser crucificat per segona vegada”. Pere tornà a Roma i s'hi va quedar fins a la seva crucifixió.

El nostre temps ens invita, ens empeny, ens obliga a mirar al Senyor i a immergir-nos en una humil i devota meditació del misteri de la suprema potestat del mateix Crist.

Aquell qui va néixer de la Verge Maria, el Fill del fuster —com era considerat—, el Fill del Déu vivent, com va confessar Pere, va venir per fer de tots nosaltres “un reialme sacerdotal”.

El Concili Vaticà II ens ha recordat el misteri d'aquesta potestat i el fet que la missió del Crist —sacerdot, profeta-mestre, rei— continua en l'Església. Tots, tot el Poble de Déu participa d'aquesta triple missió. Potser en el passat posaven al cap del papa la tiara, aquella triple corona, per expressar, a través d'aquell símbol, que tot l'orde jeràrquic de l'Església de Crist, tota la seva "sacra potestat" que hi exerceix no és altra cosa que el servei, servei que té una sola cosa com a objectiu: que tot el Poble de Déu sigui participant d'aquesta triple missió de Crist i es mantingui sempre sota la potestat del Senyor, la qual te els seus orígens no pas en els poders d'aquest món, sinó en el Pare celestial i en el misteri de la creu i de la resurrecció.

La potestat absoluta i tanmateix dolça i suau del Senyor respon a tota la profunditat de l'home, a les seves aspiracions més elevades de de la voluntat i del cor. No parla un llenguatge de força, sinó que s'expressa en la caritat i en la veritat.

El nou successor de Pere a la Seu de Roma eleva avui una pregària fervent, humil i confiada: Oh Crist! Feu que jo pugui esdevenir i ser servidor de la vostra única potestat! Servidor de la vostra potestat que no té posta! Feu que jo sigui un servidor! Més encara: servidor dels vostres servidors.

Germans i germanes! No tingueu por d'acollir el Crist i d'acceptar la seva potestat!

Ajudeu el Papa i tots els qui volen servir el Crist i, amb el poder de Crist, servir l'home i tota la humanitat!

No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist! Al seu poder salvador, obriu-li els confins dels Estats, els sistemes econòmics i els polítics, els amples camps de la cultura, de la civilització i del desenvolupament. No tingueu por! Crist sap "que hi ha dins de l'home". Només ell ho sap!

Avui molt sovint l'home no sap que porta a dintre, en el fons del seu esperit, del seu cor. Molt sovint no està segur del sentit de la seva vida sobre aquesta terra. L'envaeix el dubte que es trasmuda en desesperació. Permeteu, doncs —us ho prego, us ho imploro amb humilitat i amb confiança— permeteu que Crist parli a l'home. Només ell té paraules de vida, si!, de vida eterna.


Responsori

R. No tingueu por: el Redemptor de l'home ha revelat el poder de la creu i ha donat la vida per nosaltres. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

V. Som cridats, dins l’Església, a participar de la seva potestat. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

Oració


Déu omnipotent i etern, ensenyeu-nos de ser sempre generosos amb vós i feu que servim de tot cor la vostra majestat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-