Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: som el seu poble, el ramat que ell pastura, al·leluia.

Himne

Médiae noctis tempus est;
prophética vox ádmonet
dicámus laudes ut Deo
Patri semper ac Fílio,

Sancto quoque Spíritui:
perfécta enim Trínitas
uniúsque substántiae
laudánda nobis semper est.

Terrórem tempus hoc habet,
quo, cum vastátor ángelus
Aegýpto mortem íntulit,
delévit primogénita.

Haec iustus hora salus est,
quos tunc ibídem ángelus
ausus puníre non erat,
signum fórmidans sánguinis.

Aegýptus flebat fórtiter
tantórum diro fúnere;
solus gaudébat Israel
agni protéctus sánguine.

Nos verus Israel sumus:
laetémur in te, Dómine,
hostem spernéntes et malum,
Christi defénsi sánguine.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concinére. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?

Salm 23

Entrada del Senyor al santuari

Les portes del cel s'obriren a Crist quan hi fou endut amb seva humanitat (S. Ireneu)

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos,
ni jura per ganes d'enganyar.

Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
Senyor, victoriós en el combat.

Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!

¿Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 ¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor, qui pot estar-se al seu recinte sagrat?
Antífona 2Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.

Salm 65

Ofrena d'acció de gràcies

Sobre la resurrecció del Senyor i la conversió de tots els pobles (Hesiqui)

I

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.

Digueu a Déu:
«Que en són, d'admirables, les vostres obres!
En veure-us tan gran i poderós,
fins els enemics busquen el vostre favor.
Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»

Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n'és, d'admirable, el que fa amb els homes!
Convertí la mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.

Ell és la nostra alegria,
ell que sempre governa amb el seu poder.
Els seus ulls vigilen les nacions;
que es guardin els rebels de revoltar-se.

Pobles, beneïu el nostre Déu,
feu sentir el vostre crit de lloança;
Déu ens preserva la vida
i manté segurs els nostres peus.

Ens heu provat, Déu nostre,
com la plata, ens depuràveu al foc;
heu fet que caiguéssim al parany;

el feix que ens vau carregar era insuportable,
cavalcaven damunt nostre,
vam caure dins del foc i dins de l'aigua.
Però a la fi ens deixeu respirar.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Pobles, beneïu el nostre Déu, que ens preserva la vida, al·leluia.
Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

II

Porto víctimes a casa vostra,
vinc a complir les prometences
que havien fet els meus llavis
a l'hora del perill.

Us ofereixo aquestes víctimes escollides,
puja davant vostre el fum dels moltons,
us sacrifico vedells i cabrits.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Mentre jo l'invocava,
ja tenia a flor de llavis l'acció de gràcies.

Si el meu cor s'hagués fiat de males arts,
no m'hauria escoltat el Senyor;
però ara Déu m'ha escoltat,
ha fet cas de les meves súpliques.

Beneït sigui Déu:
No ha refusat la meva súplica,
ni m'ha negat el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Escolteu, fidels de Déu, tot el que ell ha fet per mi, al·leluia.

Vers

V. La paraula de Déu és viva i eficaç.

R. És més penetrant que una espasa de dos talls.

Lectures

Lectura primera

Comença el llibre de Job 1, 1-2

Job privat dels seus béns

Hi havia un home a la terra d'Us que es deia Job. Era honrat i recte, creia en Déu i no feia res de mal. Tenia set fills i tres filles. Posseïa set mil ovelles, tres mil camells, cinc-centes parelles de bous, cinc-centes someres, i moltíssims esclaus. Era el més poderós dels homes de l'Orient.

Els seus fills, per torn, organitzaven festes a casa seva, i cridaven també les seves germanes per menjar amb ells. Quan havien passat les festes, Job els feia venir, i, l'endemà, oferia un holocaust per cada un dels set, pensant que els seus fills podien haver pecat i ofès Déu en el seu cor. Job ho feia així sempre.

Un dia l'assemblea dels àngels s'havia reunit al voltant del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué:
«De recórrer la terra i de fer-hi la ronda.» El Senyor li va dir:
«¿T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, un home que creu en Déu i no fa res de mal.»

Satanàs contestà:
«No li costa pas car a Job de creure en Déu. Vós el protegiu, i protegiu igualment la seva família i tots els seus béns. Gràcies a la vostra benedicció, té èxit en tot el que emprèn i els seus ramats envaeixen el país. Però toqueu només els seus béns i priveu-l'en; us juro que a l'instant us maleirà a la cara. »

El Senyor li digué:
«Deixo a les teves mans tot el que té, però, a ell mateix, no li facis res de mal.»
Satanàs se n'anà de l'assemblea reunida davant el Senyor.

Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien a casa del germà gran, arribar a Job un missatger amb la notícia que, mentre llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de sabeus havia mort els mossos i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per portar-ne la nova.

Encara ell parlava, quan n'arribà un altre dient que els llamps havien carbonitzat els ramats i els pastors, i havia quedat només ell per portar-ne la nova.

Encara parlava aquest segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per portar-ne la nova.

Encara parlava, quan arribà un quart missatger per dir-li que, mentre els seus fills i les seves filles menjaven i bevien a casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia esfondrat, i tots havien mort, fora d'ell, que venia a portar-ne la nova.

Aleshores Job s'aixecà, s'esquinçà el vestit i es tallà els cabells en senyal de dol. Després es prosternà i adorà Déu tot dient:
«De les entranyes de la mare vaig sortir nu, i nu me'n tornaré. El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre; com li ha plagut, ha succeït. Sigui beneït el nom del Senyor.»

Enmig d'aquestes desgràcies, Job no va pecar dient cap paraula de revolta contra Déu.


Responsori

R. Acceptem els béns que Déu ens dóna, ¿i no hem d'acceptar els mals? * El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre; com li ha plagut, ha succeït. Sigui beneït el nom del Senyor.

V. De les entranyes de la mare vaig sortir nu i nu me'n tornaré. * El Senyor m'ho havia donat, i ell m'ho ha tornat a prendre; com li ha plagut, ha succeït. Sigui beneït el nom del Senyor.

Lectura segona

Dels tractats morals de sant Gregori el Gran, papa, sobre el llibre de Job
(Llibre 1. 2. 36)

Era honrat i recte, creia en Déu

Hi ha homes tan ignorants que no saben què és la rectitud moral. I així no tenen la innocència de la senzillesa veritable ni arriben a una rectitud virtuosa, perquè, mancats d'aquella saviesa que procedeix de la rectitud, tampoc no poden ser innocents per llur senzillesa.

Sant Pau adverteix els deixebles i els diu: Desitjo que sigueu experts en el bé i senzills davant el mal. I en un altre lloc insisteix: No sigueu criatures en el seny; sigueu-ho en la malícia.

D'aquí ve que la saviesa mateixa mani als seus deixebles: Sigueu cautelosos com les serps i senzills com els coloms. L'admonició aplega necessàriament els dos extrems: que l'astúcia de la serp ensinistri la senzillesa del colom i també, d'altra banda, que la senzillesa del colom temperi l'astúcia de la serp.

L'Esperit Sant es reveli als homes en forma de colom, però també com a foc. La figura de colom indica la senzillesa, el foc indica el zel. L'Esperit Sant se'ns mostra com a colom i com a foc, perquè tots aquells que estan plens d'ell han de ser servidors mansuets i senzills, però també encesos pel zel de la rectitud contra les culpes dels pecadors.

Era honrat i recte, creia en Déu i no feia res de mal. Tot home que desitja la vida eterna viu certament amb senzillesa i rectitud; és senzill d'obra i recte en la fe, senzill en les obres bones que fa a nivell inferior, recte en el què, a un nivell més alt, sent en la seva intimitat. Hi ha homes que no són senzills en les obres bones que fan, perquè no en cerquen recompensa en el seu interior, sinó que externament cerquen la lloança. Encertada és la dita d'aquell savi: Ai del pecador que a la terra camina per dos camins! El pecador camina a la terra per dos camins quan, amb la seva obra, mostra que és de Déu, però amb el pensament cerca coses mundanes.

També diu l'Escriptura: Creia en Déu i no feia res de mal. Perquè l'Església santa dels escollits comença els camins de la senzillesa i de la rectitud per via del sant temor, però els corona per via de caritat. Ens apartem ja absolutament del mal quan fugim del pecat per amor a Déu. El qui fa el bé només per temor no s'aparta gaire del mal, perquè peca pel mateix fet que pecaria si ho pogués fer impunement.

En conclusió: quan diem que Job creia en Déu, també diem que s'allunyava del mal; perquè així com la caritat desallotja el temor, la culpa que resti en el nostre enteniment és trepitjada pels bons propòsits del nostre cor.


Responsori

R. Que Déu us assorteixi amb tota mena de bé perquè pugueu complir la seva voluntat; * Que ell mateix, per Jesucrist, faci en vosaltres allò que li és plaent.

V. Que obri el vostre cor a la seva Llei i als seus manaments. * Que ell mateix, per Jesucrist, faci en vosaltres allò que li és plaent.

Himne

Oració


Guieu, Senyor, el curs del món pels camins de la pau, segons els vostres designis, i concediu a la vostra Església l'alegria de poder-vos servir amb llibertat i serenor. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-