Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.

Himne

Ales diéi núntius
lucem propínquam praécinit:
nos excitátor méntium
iam Christus ad vitam vocat.

«Auférte –clamat– léctulos,
aegros, sopóros, désides;
castíque, recti ac sóbrii
vigiláte; iam sum próximus.»

Ut, cum corúscis flátibus
auróra caelum spárserit,
omnes labóre exércitos
confírmet ad spem lúminis.

Iesum ciámus vócibus
flentes, precántes, sóbrii;
inténta supplicátio
dormíre cor mundum vetat.

Tu, Christe, somnum dísice,
tu rumpe noctis víncula,
tu solve peccátum vetus
novúmque lumen íngere.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

D'això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I
Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
Anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb tu envestíem els nostres adversaris,
I vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.
Antífona 2Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no-res el vostre poble,
no us heu enriquit amb el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
que mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls, avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.
Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu
i estès les mans per invocar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim tot el dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Vers

V. Senyor, ¿a qui aniríem?

R. Només vós teniu paraules de vida eterna.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

De la segona carta de sant Pere 2, 9-22

Amenaça als pecadors

Estimats, el Senyor sap treure del tràngol els piadosos i reservar els malvats per castigar-los el dia del judici, sobretot els que corren darrera els desigs carnals i menyspreen la sobirania del Senyor.

Són agosarats i arrogants: sense cap temor insulten la majestat d'éssers gloriosos, mentre que els mateixos àngels, superiors en força i poder, no els acusen ni injurien en presència del Senyor. Aquests, en canvi, que injurien un que desconeixen, són com animals sense enteniment, nascuts perquè els cacin i els matin: per això moriran com animals. Sofriran el mal que es mereixen pel mal que fan. El seu plaer és la disbauxa a ple dia. Viciosos i embrutits, es rabegen en l'engany quan s'entaulen a gust amb vosaltres. Obren uns ulls afamats d'adulteri, insaciables de pecat. Sedueixen els indecisos, són avars interessats, uns maleïts. Abandonant el camí recte, s'han perdut pel camí del profeta Balaam, fill de Bosor, que es volgué guanyar un salari fent el mal. Però va tenir qui el reprengué pel seu pecat, perquè una somera que només sabia bramar, parlant amb paraules humanes, va impedir al profeta de fer una insensatesa.

Aquesta gent són una font eixuta, un núvol que els huracans empaiten cap als antres de tenebra que els esperen. Com s'inflen amb bombolles de discursos buits! Com enreden amb la luxúria i el llibertinatge els qui tot just acaben de sortir dels errors del paganisme! Els prometen llibertat, ells que són esclaus de la corrupció: perquè l'home queda esclau d'allò que el domina.

Ara bé, si després d'haver fugit de la brutícia mundana pel coneixement de Jesucrist, Senyor i Salvador nostre, s'hi enreden novament i es deixen dominar, ara són pitjors que abans. Els hauria estat millor de no conèixer el camí just i la llei santa, que no pas conèixer-los per abandonar-los després. S'ha repetit en ells allò tan gràfic del proverbi: «El gos torna al seu vòmit», i l'altre: «La truja, sortint del bany, es rebolca en el fang.»


Responsori

R. Practiqueu tot allò que és veritat, respectable i just, * I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

V. Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu homes, sigueu forts. * I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Lectura segona

De les homilies de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'evangeli de sant Mateu
Homilia 33, 12

Si som ovelles triomfem, si som llops som vençuts


Mentre som ovelles triomfem i, encara que ens assetgin llops incomptables, els guanyem; però, si ens tornem llops, som vençuts, perquè ens veiem privats de l'auxili del pastor. El nostre pastor pastura ovelles, no llops. Aleshores t'abandona i se'n va perquè no li permets manifestar el seu poder.

El que ell ens diu és el que segueix: «No us contorbeu pel fet que quan us envio entre llops us mani que sigueu com les ovelles i com els coloms. Jo us podria certament concedir el contrari i us podria enviar de manera que no us passés res de mal, que no us subjectéssiu com ovelles a llops, i podria fer que fóssiu més temibles que els lleons. Però convé més que les coses siguin com ara; això farà que resplendiu millor i proclamarà el meu poder. És el que vaig dir a sant Pau: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Jo us he fet així.» Ja que quan va dir: Us envio com ovelles, implícitament també deia: «Que el vostre ànim no defalleixi; sé,certament, que ningú no podrà triomfar de vosaltres.»

Després, perquè ells aportessin alguna cosa d'ells mateixos i no fes l'efecte que tot ve de la gràcia, perquè no semblés que serien coronats immerescudament, va dir: Sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms. Algú m'objectarà: «¿Què pot la prudència nostra enmig de tants perills? ¿Com podrem tenir prudència si ens sacsegen tantes onades? Sigui la que sigui la prudència que tingui l'ovella, si està entre llops, i, de llops, n'hi ha tants, la prudència ¿què podrà fer? I sigui com sigui la senzillesa del colom, ¿en què l'ajudarà si l'assetgen tants voltors?» En res, certament, quan es tracta d'aquestes bèsties irracionals, però a vosaltres la prudència i la senzillesa us ajudaran molt.

Mes ara cal considerar quina prudència demana aquí el Senyor. Diu: Com les serps. Tal com la serp ho dóna tot, i àdhuc si el seu cos ha de ser trossejat, això no li repugna, amb la condició de salvar el cap, també tu pots donar-ho tot, els diners, el cos, fins i tot la vida, però no pots donar la teva fe. Perquè la fe és cap i arrel. Si la conserves, encara que de moment ho perdis tot, després ho recobrarà amb escreix. Crist no ens va manar que fóssim només prudents o bé només senzills, sinó que ho barrejà, perquè així les dues coses són veritablement virtuts. La prudència de la serp et serveix per no rebre cap ferida mortal; la senzillesa del colom et serveix per no revenjar-te dels qui t'han fet mal i per no tornar-t'hi contra els qui t'han parat paranys; la prudència no serveix per a res si no hi ha aquesta senzillesa.

I que no hi hagi ningú que es cregui que aquests dos preceptes no es poden complir. Perquè més que qualsevol altre, Crist coneix la naturalesa de les coses; sap que les coses ferotges són dominades no amb la ferotgia, sinó amb la dolcesa.


Responsori

R. Us envio com ovelles enmig de llops, diu el Senyor; * Sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms.

V. Creieu en la llum mentre la teniu i sereu de la llum. * Sigueu prudents com les serps i senzills com els coloms.

Oració


Desvetlleu, Senyor, la voluntat dels vostres fidels, perquè la gràcia divina hi fructifiqui i rebin de la vostra bondat uns dons encara més grans. Per nostre Senyor Jesucrist.
Il·lumineu, Senyor, les nostres ànimes, perquè la nostra vida sigui de veritat consagrada a vós, que amb la vostra saviesa ens heu creat i amb la vostra providència ens governeu. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-