Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Enaltiu el Senyor: perdura eternament el seu amor.

Himne

Tu, Trinitátis Únitas,
orbem poténter qui regis,
atténde laudis cánticum
quod excubántes psállimus.

Nam léctulo consúrgimus
noctis quiéto témpore,
ut flagitémus vúlnerum
a te medélam ómnium.

Quo fraude quicquid daémonum
in nóctibus delíquimus,
abstérgat illud caélitus
tuae potéstas glóriae.

Te corde fido, quaésumus,
reple tuo nos lúmine,
per quod diérum círculis
nullis ruámus áctibus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Estic rendit de tant cridar, els ulls se'm consumeixen d'esperar el meu Déu.

Salm 68 (2-22. 30-37)

El zel del vostre temple em consumia

Li oferiren una beguda de vi barrejada amb fel (Mt 27, 34)

I

Salveu-me, Déu meu! L'aigua em cobreix, m'estic ofegant;
he caigut en un fangar sense fons
i no tinc on posar els peus,
em trobo mar endins
i les onades se m'enduen.

Estic rendit de tant cridar,
tinc el meu coll adolorit;
els ulls se'm consumeixen
d'esperar el meu Déu.

Són més que els cabells del meu cap
els qui m'odien perquè sí;
són més forts que jo mateix
els qui em volen mal sense motiu.
¿M'obligaran a tornar allò que no he pres?

Déu meu, vós sabeu qui sóc jo,
i no desconeixeu les meves culpes.
Que jo no fracassi, Senyor de l'univers:
els qui esperen en vós quedarien defraudats;
que jo no fracassi, Déu d'Israel:
seria un desengany pels qui us cerquen.
Per vós he d'aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.

El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults
dels qui us ultratgen.
Si veuen que no menjo i estic trist,
encara m'escarneixen.

Si vaig de dol, vestit amb un sac negre,
tot són enraonies sobre mi;
em dediquen sàtires a les places,
i a les tavernes, músiques i cants.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Estic rendit de tant cridar, els ulls se'm consumeixen d'esperar el meu Déu.
Antífona 2Em tiren fel al menjar, i vinagre a la beguda.

II

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;
escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.

Traieu-me del fang, que no m'enfonsi,
salveu-me del fons de la mar.
Que no se m'emportin endins les onades,
que el remolí no m'engoleixi
i no tanqui, com un pou, la seva boca.

El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vós que estimeu tant.
No em priveu de la vostra mirada,
cuiteu a respondre, que estic en perill.

Veniu al meu costat, defenseu-me,
allibereu-me dels enemics.
Vós sabeu com m'escarneixen,
vós veieu la vergonya que passo.

No hi ha bàlsam capaç d'amorosir
les ferides incurables del meu cor.
He esperat en va qui em compadís,
no trobo ningú que em consoli.
Em tiren fel al menjar,
i vinagre a la beguda.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Em tiren fel al menjar, i vinagre a la beguda.
Antífona 3 Busqueu Déu sincerament, i tindreu una llarga vida.

III

Jo, Déu meu, sóc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
reconeixeran la grandesa del Senyor,
i seran del seu grat més que les víctimes,
més que un toro i un vedell ja fet.

Se n'alegraran els humils quan ho vegin,
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida.»

El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.

Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
hi habitaran els servents del Senyor,
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el nom de Déu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Busqueu Déu sincerament, i tindreu una llarga vida.

Vers

V. El Senyor ens ensenyarà els seus camins.

R. I seguirem les seves rutes.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Miquees 6, 1-15

Déu cita a judici el seu poble

Escolteu això que diu el Senyor:
«Posa't dret i crida les muntanyes a judici, que els turons sentin el teu clam.»

Muntanyes, escolteu les acusacions del Senyor, escolteu-les, fonaments eterns que sosteniu la terra; el Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel:
«Poble meu, ¿què t'he fet? ¿En què t'he molestat? Respon-me. Jo et vaig fer sortir del país d'Egipte, i vaig enviar Moisès, Aharon i Maria perquè et guiessin. Poble meu, recorda't de la mala idea de Balac, rei de Moab, i què li respongué Balaam, fill de Beor, de Setim fins a Galgala, perquè reconeguis la bondat del Senyor.»

«¿Quina ofrena portaré quan em presentaré al Senyor, quan aniré a adorar el Déu excels? ¿Portaré víctimes, per oferir holocaustos? ¿Portaré vedells d'un any? ¿El Senyor veurà amb bons ulls l'ofrena de milers de moltons o de torrents d'oli que no es puguin ni comptar? ¿Haig d'oferir el meu primer fill per expiar les meves culpes? ¿Satisfaré pels meus pecats sacrificant el fruit de les meves entranyes?»

Ja t'han dit, home, on es troba el bé, que espera de tu el Senyor: espera que siguis just en l'obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.»

El Senyor crida en la ciutat. Quina saviesa respectar ei nom del Senyor!

«Escolteu, assemblea de ciutadans. ¿He de suportar, casa d'injustos, els tresors mal adquirits, les mesures esquifides i maleïdes? ¿He de tolerar les balances coixes i els pesos falsejats? Els seus rics estan plens de violències, els seus ciutadans menteixen, tenen l'engany als llavis.

Per això ja he començat a castigar-te, t'he de destruir pels teus pecats. Menjaràs, però no et saciaràs, per dintre et rosegarà la fam. Estalviaràs, però no et valdrà, perquè donaré a l'espasa tot el que guanyis. Sembraràs, però no segaràs; premsaràs olives, però no tocaràs l'oli; faràs el most, però no tastaràs el vi.»


Responsori

R. Et diré, home, on es troba el bé, que espera de tu el Senyor: * Espera que siguis just en l'obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.

V. Confia en el Senyor, fes el bé, i viuràs segur en el seu país. * Espera que siguis just en l'obrar, que estimis la bondat i siguis humil amb el teu Déu.

Lectura segona

(de la memòria)

De les cartes de sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir

Cal exercir el zel apostòlic
per a la santificació i salvació de les ànimes

Em dóna un gran goig, germà estimat, el zel ardorós que t'empeny a promoure la glòria de Déu. Veiem, avui dia, i no sense pena, que la malaltia epidèmica anomenada «indiferentisme» es propaga de diverses formes, no solament entre els laics, sinó, fins i tot, entre els religiosos. No obstant això, atès que Déu es digne de la glòria infinita, és per a nosaltres la primera i màxima obligació donar-li glòria, en la mesura de les nostres pobres facultats, encara que, essent pobres criatures, mai no li podrem donar tota la glòria que ell es mereix.

I, com que la glòria de Déu resplendeix per damunt de tot en la salvació de les ànimes, que Crist va redimir amb la pròpia sang, l'afany primer i més alt de la vida apostòlica ha de ser aquest: procurar sobretot la salvació de les ànimes, és més, procurar elevar-les a la més gran santedat. Diré ara breument quin és el camí més apte per a aquesta finalitat, o sigui, per assolir la glòria divina i la santificació de moltes ànimes.

Déu, que és la ciència i la saviesa infinites, i que, per això mateix, coneix perfectament el que hem de fer per augmentar la seva glòria, ens descobreix ordinàriament la seva voluntat per mitjà dels qui el representen aquí a la terra. És, doncs, l'obediència, i ella sola, la que ens manifesta amb certesa la voluntat divina. El superior, certament, pot equivocar-se; el que no pot succeir és que nosaltres, obeint, ens equivoquem. L'única excepció que pot haver-hi en l'obediència és que el superior manés quelcom que, d'alguna manera, violés la llei divina, encara que fos en matèria llevíssima: en aquest cas, el superior no seria intèrpret fidel de la voluntat de Déu.

Déu, l'únic infinit, sapientíssim, clementíssim, és el Senyor, el Creador i Pare nostre, el principi i la fi, la saviesa, la potència, l'amor, tot ho és el mateix Déu. Qualsevol cosa que es trobi fora de Déu té valor en la mesura en que es refereix al mateix Déu, creador de totes les coses i redemptor dels homes, l'últim fi de tota la creació. Així, doncs, és ell qui, pels seus representants a la terra, ens manifesta la seva adorable voluntat i ens atreu cap a ell, amb el desig que moltes ànimes siguin atretes per mitjà de nosaltres i així ell pugui unir-se-les amb un amor més perfecte.

Pensa, germà, com és de gran la nostra dignitat per la misericòrdia de Déu. Per l'obediència, anem més enllà dels termes de la nostra petitesa i ens identifiquem amb la voluntat divina, que ens dirigeix a obrar el bé amb la saviesa i prudència infinites. Encara més, adherits a aquesta voluntat divina, a la qual cap cosa creada no pot resistir, esdevenim els més forts de tots els homes.

Aquest és el camí de la saviesa i de la prudència, aquest és l'únic camí pel qual podem donar a Déu la màxima glòria. Si hi hagués un camí distint i millor, Crist ens l'hauria fet conèixer amb el seu exemple i la seva paraula. La Sagrada Escriptura compendia es llargs anys de la seva vida en Nazaret amb aquestes paraules: I vivia sotmès a ells; i la resta de la seva vida ens la deixa entreveure sota el signe de l'obediència, en manifestar, moltes vegades que ell va baixar a la terra per fer la voluntat del Pare.

Estimem, doncs, estimem moltíssim el Pare celestial que tant ens estima, i que la nostra obediència sigui la prova d'un amor perfecte, sobretot quan l'exercici d'aquesta virtut ens demani el sacrifici de la voluntat pròpia. No coneixem, en efecte, cap llibre més alt que Jesús crucificat, per avançar en l'amor de Déu.

Tot això ho obtindrem més fàcilment per la Verge Immaculada, a la qual Déu bondadosíssim ha confiat la distribució dels seus dons misericordiosos. No podem tenir el menor dubte que la voluntat de Maria sobre nosaltres és absolutament la mateixa que la de Déu. Quan nosaltres ens consagrem a Maria esdevenim, a les seves mans, instruments de la misericòrdia divina, tal com ella ho és en mans de Déu. Deixem que ella ens condueixi, que ens dugui de la mà, visquem tranquils i en pau sota el seu guiatge, ella preveurà totes les nostres coses, per totes proveirà, socorrerà promptament les nostres necessitats espirituals i corporals, ella apartarà de nosaltres les dificultats i les angoixes.


Responsori

R. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare, viviu estimant, com Crist ens estimà i s'entregà per nosaltres. / Ell es va oferir a Déu com una víctima d'agradable fragància.

V. Com esclaus de Crist, compliu de cor la voluntat de Déu. / Ell es va oferir a Déu com una víctima d'agradable fragància.

Oració


Déu totpoderós i etern, que, pel mestratge de l'Esperit Sant, gosem invocar amb el nom de Pare; feu que l'esperit de fills creixi sempre en els nostres cors, a fi que un dia puguem entrar en l'heretatge promès. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-