Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!
Antífona 2El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.
Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

Vers

V. Escolto el que diu el Senyor.

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

Lectures

Lectura primera

Del llibre de l'Eclesiastès 3, 1-22

La diversitat dels temps

Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'aplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau.

Els qui treballen, ¿quin profit treuen del seu esforç? He vist les ocupacions que Déu ha donat als homes: totes les ha fetes apropiades al seu temps, però també ha cobert amb un vel l'enteniment de l'home, perquè no comprengui des del començament fins a la fi tota l'obra que Déu fa.

Jo entenc que el millor que pot fer l'home és alegrar-se i passar bé la vida. Però menjar i beure i treballar content són dons de Déu.

Jo entenc que el que Déu fa perdura sempre; no podem afegir-hi ni treure'n res. Déu obra així perquè el respectem. Allò que és ara ja va ser abans; allò que serà després ja és ara. Però a Déu no se li escapa allò que ja ha passat.

Una altra cosa he vist encara sota el sol: la maldat pren el lloc del dret, la injustícia pren el lloc de la justícia. I jo em dic: Déu judica el just i l'injust; tot el que volem o fem té el seu temps.

Jo penso dels homes que Déu els prova perquè sàpiguen que, d'ells mateixos, són com les bèsties. Perquè és igual la condició dels homes i la de les bèsties: la bèstia es mor i l'home es mor, uns i altres tenen un alè de vida semblant; l'home no és pas més que la bèstia; tots són en va. Tots acaben al mateix lloc: van sortir de la pols, i a la pols tornaran. ¿Qui sap què se'n fa de l'alè de l'home? ¿És que el seu puja amunt i el de les bèsties baixa avall, a la terra? Jo entenc que l'home fa molt bé de fruir del seu treball, i això és el seu destí, perquè, ¿qui és capaç de conduir-lo a un lloc des d'on podria veure el que vindrà després?


Responsori

R. No podem deixar perdre l'oportunitat present: des d'ara, els qui treuen profit d'aquest món han de viure com si no en traguessin; * Perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

V. Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. * Perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura segona

De les homilies de sant Gregori Nissè, bisbe, sobre el llibre de l'Eclesiastès
(Homilia 6)

Hi ha un temps de néixer i un temps de morir

Diu l'Escriptura: Hi ha un temps de néixer i un temps de morir. Bellament ha afegit en el començament a les paraules aquesta conjunció necessària que ajunta el naixement i la mort. Perquè la mort segueix, tard o d'hora, el naixement i tota cosa engendrada es dissol en la mort.

Ho repeteixo, l'Escriptura diu: Hi ha un temps de néixer i un temps de morir. Oh, si també em fos concedit a mi de néixer en un temps escaient i de morir amb oportunitat! Ningú no pot dir que, segons l'Eclesiastès, són actes de virtut el naixement, que no depèn de nosaltres, o la mort, que ens ve contra la pròpia voluntat. Perquè ni el fet que nosaltres naixéssim fou degut a la voluntat de la dona ni la mort és deixada al lliure voler dels qui moren. I el que la nostra voluntat no pot controlar no pot ser definit com virtut ni com defecte. Cal, doncs, que en aquelles paraules entenguem un naixement en un temps apropiat i una mort al seu temps.

Jo crec que un naixement és en temps apropiat i no és d'un part avortiu quan, com diu Isaïes, havent concebut en el temor de Déu, donem a llum la pròpia salvació, amb dolors de part també espirituals. En certa manera nosaltres som pares de nosaltres mateixos quan, per una recta educació de l'ànima i per la nostra llibertat, ens formem a nosaltres mateixos i ens donem a llum.

Aconseguim tot això quan admetem Déu en nosaltres mateixos, ens fem fills de Déu, fills de la força de l'Altíssim. Però naixeríem com avortons, ens tornaríem imperfectes i necessitats d'ajuda si no es formava en nosaltres el que diu l'Apòstol: La forma de Crist. Cal que l'home de Déu sigui perfecte i íntegre.

Aleshores, entès què vol dir néixer en temps apropiat, també entendrà tothom què vol dir morir amb oportunitat: pensem que a sant Pau qualsevol temps li era escaient per a una bona mort. En els seus escrits clama com si ens conjurés, i afirma: Moro cada dia per la vostra glorificació, i encara: És per vós que morim cada dia. Nosaltres hem tingut en nosaltres mateixos la resposta de la mort.

No és cap cosa inintel·ligible com Pau mor cada dia, ell que mai no viu per al pecat, que mortifica sempre els membres de la seva carn i porta en si la mortificació del cos de Crist; ell que, crucificat sempre en Crist, mai no viu per a si mateix i té en si mateix Crist vivent. Em penso que una mort oportuna serà la que no desdiu d'una vida veritable.

Diu el Senyor: Jo dono la mort o la vida, perquè visquem convençuts que és un do de Déu viure morts per al pecat i vivificats per l'Esperit. Per això la veu divina promet vivificar tot el que s'hagi mort.


Responsori

R. Jo dono la mort o la vida, fereixo i curo les ferides; * I ningú no em pren res de les meves mans.

V. Jo tinc les claus de la mort i del seu reialme. * I ningú no em pren res de les meves mans.

Oració


Déu totpoderós, que heu fet belles i bones totes les coses, concediu-nos que en nom vostre comencem amb alegria aquest dia i que acabem en l'amor actiu envers vós i els germans. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-