Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Rei que ha de venir.

Himne

Verbum supérnum pródiens,
a Patre lumen éxiens,
qui natus orbi súbvenis
cursu declívi témporis:

Illúmina nunc péctora
tuóque amóre cóncrema;
audíta per præcónia
sint pulsa tandem lúbrica.

Iudéxque cum post áderis
rimári facta péctoris,
reddens vicem pro ábditis
iustísque regnum pro bonis,

Non demum artémur malis
pro qualitáte críminis,
sed cum beátis cómpotes
simus perénnes cælites.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spiritu Paráclito,
in sempitérna sæcula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

D'això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I
Déu nostre, nosaltres mateixos ho hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
Anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb tu envestíem els nostres adversaris,
I vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Vós ens heu salvat, Senyor; lloarem el vostre nom per sempre.
Antífona 2Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no-res el vostre poble,
no us heu enriquit amb el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
que mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls, avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Perdoneu-nos, Senyor; no abandoneu a l'escarni la vostra heretat.
Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu
i estès les mans per invocar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim tot el dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Alceu-vos, Senyor; per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Vers

V. Escolteu, pobles, la paraula del Senyor.

R. Proclameu-la arreu de la terra.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Isaïes 26, 7-21

Càntic dels justos. Promesa de resurrecció

El camí que el just segueix és la rectitud, vós li aplaneu la ruta. Senyor, estem atents al camí de la vostra Llei, ens delim únicament pel vostre nom i pel vostre record.

De nit us desitjo amb tota l'ànima, em deleixo per vós del fons del cor: sé que, tan bon punt Ia vostra Llei apareixerà a la terra, els habitants del món aprendran la bondat.

L'home dolent és dolent, ni que li feu favors; entre la gent de bé, ell obra el mal sense mirar el senyor de la glòria.
Senyor, els enemics no volen veure la vostra mà amenaçadora, però hauran de confessar avergonyits que vós sabeu defensar el vostre poble, i sentiran el foc que els devorarà.

Senyor, concediu-nos la pau! El fruit mateix del nostre treball és obra vostra. Senyor Déu nostre, ens han dominat uns amos que no tenen res a veure amb vós, però nosaltres no reconeixem ningú fora de vós.

Els morts ja no viuen, les ombres no s'incorporen, vós els heu judicat i exterminat sense deixar-ne record. Vós heu fet créixer el poble. Vós l'heu fet créixer, Senyor, i us hi heu mostrat gloriós eixamplant les fronteres del país.

Senyor, en la desgràcia hem recorregut a vós, com per encant ens havia d'esmenar el vostre càstig. Hem estat davant vostre, Senyor, com la mare a punt de donar a llum, que pateix i crida de dolor. Hem sofert uns dolors així, i no hem infantat ningú, no hem salvat el país, no han nascut al món nous habitants.

Però els teus morts reviuran, ressuscitaran els seus cossos; els qui jeuen a la pols es desvetllaran i cridaran de goig, perquè la vostra rosada és resplendent de llum, i el país de les ombres farà renéixer els morts.

Corre a la teva cambra, poble meu, tanca-la amb pany i clau i amaga-t'hi. Serà un moment i prou, mentre passa la fúria. Perquè el Senyor sortirà de casa seva per castigar els crims dels homes de la terra: la terra escopirà la sang vessada i ja no amagarà més els cadàvers assassinats.


Responsori

R. Els qui jeuen a la pols es desvetllaran i cridaran de goig, * Perquè la rosada del Senyor és resplendent de llum.

V. La multitud dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllarà. * Perquè la rosada del Senyor és resplendent de llum.

Lectura segona

(de la memòria)

Del Càntic espiritual de sant Joan de la Creu, prevere
(Cants 37, 4 i 36, 13)

El coneixement del misteri ocult en Crist Jesús


Tot i que els sants doctors i les ànimes santes han descobert i entès ja en el nostre estat de vida moltes meravelles i misteris, els n'han restat tanmateix molts més per dir i àdhuc per entendre.

I és per això que cal que, Crist, l'enfondim molt, perquè és com una mina amb galeries nombroses de tresors, en la qual, per més que hi apregonin, els tresors no s'hi exhaureixen mai, mai no s'hi acaben, ben al contrari, a cada galeria es descobreixen, arreu, filons nous de riqueses novelles.

D'aquí ve que sant Pau parlés de Crist i digués: En ell hi ha amagats tots els tresors de saviesa i de coneixement. Però l'ànima no pot arribar-se a aquests tresors si, com ja ho hem dit, no s'adreça primer, a través dels sofriments interiors i exteriors, cap a la saviesa divina, ja que no es pot arribar fins i tot a allò que en aquesta vida podem atènyer dels misteris de Crist, si no s'ha sofert molt, si no s'han rebut de Déu moltes gràcies intel·lectuals i sensitives i si, a tot això, no ho ha precedit molt d'exercici espiritual.

Totes aquestes gràcies de Déu són inferiors a la saviesa dels misteris de Crist, són com unes condicions per a arribar a ella, que és la més alta que en aquesta vida podem obtenir.

¡Oh, si entenguéssim d'una vegada que és impossible arribar a la saviesa divina de les riqueses de Déu, que són tan diverses, si no és passant per l'estretall de molts distints sofriments, tot posant l'ànima en ells el seu consol i el seu desig! ¡Com l'ànima que cobeja de debò la saviesa divina vol primerament patir per entrar en l'estretall de la creu!

Per això sant Pau advertia als efesis: No us descoratgeu en les tribulacions, els deia que fossin forts i que, arrelats i fonamentats en l'amor, pugueu comprendre, amb tot el poble sant, que n'és, d'ample, llarg, alt i profund, l'amor del Crist; vull dir que arribeu a conèixer la immensitat d'aquest amor, que sobrepassa tot coneixement. Així arribareu a la plenitud del creixement, que és la plenitud de Déu.

És que per entrar en aquestes riqueses de la saviesa divina la porta és estreta, és la creu. I, voler entrar-hi per mitjà de la creu, no ho desitgen pas gaires; en canvi molts anhelen el goig que una tal saviesa proporciona.


Responsori

R. Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l'home somniava * Això que Déu té preparat per als qui l'estimen.

V. Però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l'Esperit. * Això que Déu té preparat per als qui l'estimen.

Oració


Oh Déu, vós heu inspirat a sant Joan de la Creu, prevere, una abnegació perfecta de si mateix i un amor extraordinari a la creu; concediu-nos de seguir constantment les seves petjades i així arribar a la contemplació eterna de la vostra glòria. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-