Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels Apòstols.

Himne

O sempitérnae cúriae
regis supréme príncipes,
quos ipse Iesus édocens
donávit orbi Apóstolos,

supérna vos Ierúsalem,
lucérna cuius Agnus est,
gemmas micántes póssidet,
praecára vos fundámina.

Vos et celébrat grátulans
nunc sponsa Christi Ecclésia,
quan sermo vester éxciit,
quam consecrásti sánguine.

Cadéntibus cum saéculis
iudex Redémptor séderit,
qua laude vos sedébitis,
senátus altae glóriae!

Nos ergo vestra iúgiter
prex adiuvándo róboret,
fudístis ut quae sémina
in grana caeli flóreant.

Aeterna Christo glória,
qui fecit esse núntios
vos Patris, atque Spíritus
replévit almo númine. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Salm 18 A

Lloança del Senyor, que ha creat l'univers

Ens visitarà un sol que ve del cel... per guiar els nostres passos per camins de pau. (Lc 1, 78. 79)

El cel parla de la glòria de Déu,
l'estelada anuncia el que han fet les seves mans.
Els dies, l'un a l'altre, es transmeten el missatge,
l'una a l'altra se'l revelen les nits.

Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s'escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.

Ha posat dalt del cel un pavelló per al sol,
i el sol en surt, com un espòs de la cambra:
radiant com un atleta, corre pel camí,
surt a un extrem del cel,
i se'n va fins a l'altre;
res no s'escapa de la seva escalfor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 La seva crida s'escampa per tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
Antífona 2Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.

Salm 63

Oració contra els enemics

Aquest salm pondera, més que cap altre, la passió del Senyor (S. Agustí)

Escolteu, Déu meu, el meu plany,
guardeu-me d'aquests temibles enemics,
empareu-me contra el complot dels dolents,
contra la conspiració dels qui van amb males arts.

Esmolen la llengua com espases,
llancen com fletxes paraules verinoses,
tiren d'amagat contra els innocents,
disparen per sorpresa, no els veu ningú.

S'animen a fer mal,
calculen com amagaran els seus paranys,
i pensen: «Qui se n'adonarà?»
Tramen maleses i s'ho amaguen,
és impenetrable el seu interior.

Però Déu els dispara una fletxa,
i de sobte queden ferits.
La seva pròpia llengua els ha fet caure,
tothom qui ho veu es mofa d'ells.

Tota la gent se n'admira,
proclamen l'obra de Déu
i ponderen les seves meravelles.

El just celebra l'obra del Senyor,
i en ell troba refugi;
els homes rectes se'n glorien.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Proclamen l'obra de Déu i ponderen les seves meravelles.
Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Salm 96


El Senyor és rei. La terra ho celebra,
i se n'alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d'ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

Davant d'ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
Els seus llamps enlluernen tot el món,
i la terra, en veure-ho, s'estremeix.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Queden avergonyits tots els idòlatres,
que es gloriaven de falses divinitats;
tots els àngels es prosternen davant d'ell.

Sió se n'alegra en sentir-ho,
estan de festa les viles de Judà,
i celebren els vostres determinis,
perquè vós sou el Senyor,
l'Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus.

El Senyor estima els qui detesten el mal,
guarda la vida dels fidels,
els deslliura de les mans dels injustos.

Apunta per als justos la llum,
i l'alegria per als rectes de cor.
Justos, celebreu festes en honor del Senyor,
enaltiu el record de la seva santedat.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Proclamen la justícia de Déu, i tots els pobles contemplen la seva glòria.

Vers

V. Conten les gestes glorioses del Senyor.

R. El seu poder i els seus prodigis.


Lectures


Lectura primera

De la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 4, 1-16

Siguem imitadors dels Apòstols com l'Apòstol ho és de Crist

Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s'ha proposat. Doncs bé, dels administradors, l'únic que n'esperem és que siguin fidels. A mi, el que menys em preocupa és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico. La meva consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo sigui irreprensible. El meu jutge és el Senyor. Per tant, no judiqueu res abans d'hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Germans, us he parlat de mi i d’Apol·ló perquè en això que us he dit de nosaltres aprengueu, com diu el proverbi, a «no atribuir-vos més del que concedeix la Llei escrita.» No presumiu posant-vos a favor de l'un i en contra de l'altre. ¿Què ens distingeix els uns dels altres? ¿Què tenim que no ho hàgim rebut? I si ho hem rebut, ¿per què ens en gloriem com si ho tinguéssim de nosaltres mateixos? Ja esteu satisfets. Ja sou rics. Sense necessitat de nosaltres us sentiu reis. I tant de bo que ho fóssiu, que també nosaltres podríem compartir la vostra reialesa! Però crec que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha posat públicament al darrer lloc, com uns homes condemnats a morir a l'estadi; som un espectacle per a tot el món, àngels i homes.

Nosaltres, per amor de Crist, hem perdut el seny, mentre que vosaltres sou assenyats per gràcia de Crist; nosaltres som febles, mentre que vosaltres sou forts; vosaltres, benvistos, i nosaltres, deshonorats. Fins al moment present hem passat fam i set, anem mal vestits, ens bufetegen, vivim errant d'un lloc a un altre, cansats de treballar amb les nostres mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem; si malparlen de nosaltres, contestem amb bones paraules. Fins ara hem estat com les escombraries del món, la desferra dels homes.

No us escric tot això per avergonyir-vos: sou els meus fills estimats, i per això us he volgut amonestar. En la vostra vida de cristians, podríeu tenir tutors a milers, però no teniu molts pares: sóc jo qui, en anunciar-vos l'Evangeli, us vaig engendrar en Jesucrist. Us prego, doncs: feu-vos imitadors meus.


Responsori

R. Ja no us dic servents. A vosaltres us he dit amics, * Perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.

V. Déu us fa el do de conèixer els secrets del Regne; els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i sentir. * Perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.

Lectura segona

Del comentari de sant Ciril d'Alexandria, bisbe, a l'evangeli de sant Joan
Llibre 12, cap. l

Tal com el Pare m'envià, així jo us envio a vosaltres

Nostre Senyor Jesucrist va instituir els qui serien guies i mestres del món, i dispensadors dels misteris divins, i els manà que brillessin com lluminàries i il·luminessin no solament la regió dels jueus, sinó també totes les que hi ha sota el sol i tots els homes que habiten la terra. Perquè és veraç el qui va dir: Ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida. Nostre Senyor Jesucrist cridà els seus deixebles a un apostolat gloriosíssim, amb preferència a tots els altres homes.

Els benaurats deixebles van ser com columnes i fonament de la veritat: Crist afirmà d'ells que els enviava tal com el Pare l'havia enviat a ell; mostrà així al mateix temps la dignitat de l'apostolat i la glòria incomparable de la potestat que els donava, i simultàniament indicà, pel que sembla, el camí de la institució apostòlica.

I si el mateix Senyor creia que havia d'enviar així els deixebles, com el Pare l'envià a ell, ¿com no hauria estat ineludible que aquells que, en el temps futur, havien de ser llurs imitadors miressin la finalitat per la qual el Pare havia enviat el Fill? Per això, tot proposant-nos els diversos aspectes de la seva missió, el Fill deia: No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors, i en un altre lloc: No he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la del qui m'ha enviat. Perquè Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.

Compendiant, doncs, en poques paraules la institució de l'apostolat, el Senyor va dir que ell havia enviat els Apòstols tal com el Pare l'havia enviat a ell mateix, i que per això els convenia saber que s'havien de dedicar a cridar els pecadors a la penitència i a guarir els qui patien malures corporals i espirituals; com també que en cap cosa no havien de cercar la seva pròpia voluntat, sinó la d'aquell que els enviava, en quant és propi d'ell salvar el món amb la seva doctrina. I als qui llegeixen els escrits de sant Pau o els Fets dels Apòstols no els serà difícil comprendre com els Apòstols acompliren fidelment totes aquestes coses.


Responsori

R. No sou vosaltres els qui m'heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit: * Un fruit que durarà per sempre.

V. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit. * Un fruit que durarà per sempre.

Himne

Oració


Oh Déu, vós ens heu portat al coneixement del vostre nom per mitjà dels apòstols sant Simó i sant Judes; feu, per la seva intercessió, que l'Església progressi contínuament amb la conversió de nous pobles a la fe. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-