Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!
Antífona 2El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersi els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.
Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

Vers

V. Escolto el que diu el Senyor.

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del Deuteronomi 26, 1-19

Professió de fe dels fills d'Abraham

En aquells dies, Moisès digué al poble:

«Quan hauràs entrat al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, quan n'hauràs pres possessió i t'hi hauràs instal·lat, posa en una cistella les primícies de tots els fruits que colliràs de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna i vés al lloc que el Senyor, el teu Déu, s'haurà escollit per residència. Allà et presentaràs al sacerdot que aquells dies hi haurà i li diràs: "Jo declaro avui, davant el Senyor, el meu Déu, que ja he entrat al país que el Senyor havia promès als nostres pares."

El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l'altar del Senyor, el teu Déu.

Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: "El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l'Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d'Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d'un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m'heu donat."

Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, adora'l i celebra tota aquella abundància que el Senyor, el teu Déu, t'ha regalat a tu i a la teva família; fes-ne participar també als levites i forasters que hi hagi allí.

Quan hauràs separat el delme de la teva collita, l'any tercer, que és l'any del delme, dóna'n als levites, als forasters, als orfes i a les viudes de les teves ciutats perquè puguin menjar tant com necessiten. Després digues en presència del Senyor, el teu Déu: "He recollit de casa meva tot el que era sagrat i ho he donat als levites, als forasters, als orfes i a les viudes, tal com m'ho havíeu manat. No he violat ni oblidat cap dels vostres manaments. No n'he menjat res per a celebrar un dol, no n'he consumit res en ritus prohibits, no n'he fet ofrenes als morts. He obeït el Senyor, el meu Déu, he complert tot el que vós m'havíeu manat. Mireu des del vostre lloc sant del cel i beneïu Israel, el vostre poble, i aquesta terra que regalima llet i mel, el país que ens heu donat, com ho havíeu jurat als nostres pares."

Avui el Senyor, el teu Déu, et mana que compleixis aquests decrets i aquestes decisions, que els observis i els posis en pràctica amb tot el cor i tota l'ànima. Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu, sota condició que tu segueixis els seus camins, observis els seus decrets, els seus manaments i les seves decisions i l'obeeixis. I el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser el seu poble, la seva possessió personal, tal com t'havia promès. Perquè ell vol que observis els seus manaments, i et vol fer superior en glòria, fama i honra a tots els pobles que ell ha creat. Ell vol que siguis un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, com t'havia promès.»


Responsori

R. Vosaltres sou la possessió personal de Déu; no éreu cap poble, i ara sou el poble de Déu; * No éreu compadits, i ara ell se n'ha compadit.

V. El Senyor s'ha complagut en vosaltres i us ha escollit i us ha redimit de l'esclavatge. * No éreu compadits, i ara ell se n'ha compadit.

Lectura segona

(de la memòria)

De la «Introducció a la vida devota», de sant Francesc de Sales, bisbe
(Part 1, capítol 3)

Hem d'exercitar la devoció de diverses maneres

En la mateixa creació de les coses, Déu, el creador, manà a les plantes que cadascuna llevés fruit segons la seva espècie; igualment als cristians, que són plantes vives de la seva Església, va manar-los que cadascun d'ells llevés fruit de devoció segons la qualitat, l'estat i la vocació que tingués.

Dic, doncs, que hem d'exercitar la devoció de diverses maneres: d'una manera el noble i d'una altra l'obrer, d'una manera el servidor i d'una altra el príncep, d'una manera la viuda, d'una altra la dona casada i d'una altra la noia soltera. Ara, que ni amb això no n'hi ha prou, sinó que la mateixa pràctica de la devoció s'ha de veure acomodada a les forces, les ocupacions i els deures de cadascú en particular.

Digues-me, Filotea, ¿seria escaient que un bisbe volgués viure solitari com un cartoixà? ¿Que uns casats no procuressin més que els frares Caputxins augmentar el seu peculi? ¿Seria adient que un obrer imités els religiosos i es passés tot el dia en el temple, i que un religiós, a l'inrevés, es dediqués sense interrupció, a imitació dels bisbes, a solucionar personalment tots els casos i esdeveniments plantejats per les necessitats del proïsme? ¿No et sembla que una devoció així seria ridícula, desordenada i intolerable?

I tanmateix, errors i absurditats així es donen molt sovint. Això no hauria de passar, Filotea, perquè la devoció, si és veritable i sincera, no destrueix res, ans ho perfecciona i consuma tot, i si hi ha en algú una devoció que repugna i és adversa a la seva vocació i estat, una devoció així és falsa, no hi ha dubte.

L'abella treu la mel de les flors de manera tal que no les danya ni destrueix: les deixa tan íntegres, intactes i fresques com les va trobar. La devoció veritable encara ens presta quelcom millor: no solament no destrueix cap mena de vocació ni de treball, ans els exorna i els enalteix.

Perquè, així com les pedres precioses, siguin les que vulguin, si són posades dins de la mel, cadascuna es torna, segons el seu propi color, més fulgent i rutilant, així cada home es fa més acceptable i perfecte en la seva vocació si afegeix a ella la devoció. La devoció fa que la cura de tu mateixa i de la teva família sigui més tranquil-la, que l'amor recíproc dels esposos sigui més sincer, que l'obediència al príncep sigui més fidel i que totes les nostres ocupacions, siguin les que siguin, es tornin més suaus i més bones.

És un error, més et dic, és una heretgia, voler excloure l'exercici de la devoció de la vida militar, dels tallers dels obrers, de les oficines dels artesans, de les famílies dels casats; reconec certament, caríssima Filotea, que aquella devoció que és purament contemplativa, monàstica i religiosa no es pot exercitar en aquests oficis i estats, però afirmo també que, a més d'aquestes tres menes de devoció, n'hi ha moltes altres molt escaients per ser practicades per aquells que viuen en estat secular.

En conclusió: siguem on siguem, podem i hem d'aspirar a la vida perfecta.


Responsori

R. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. * Sou fills estimats de Déu; imiteu el vostre Pare.

V. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor. * Sou fills estimats de Déu; imiteu el vostre Pare.

Oració


Oh Déu, vós heu volgut que el bisbe sant Francesc de Sales es fes tot per a tots, cercant el bé dels homes; concediu-nos que, seguint el seu exemple, manifestem la suavitat del vostre amor en el servei dels nostres germans. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

Tornar a inici

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-