Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Escoltem la veu del Senyor i entrem al lloc del seu repòs.

Himne

Lux aetérna, lumen potens,
dies indefíciens,
debellátor atrae noctis,
reparátor lúminis,
destructórque tenebrárum,
illustrátor méntium:

Quo nascénte suscitámur,
quo vocánte súrgimus;
faciénte quo beati,
quo liquénte míseri;
quo a morte liberáti,
quo sumus perlúcidi;

Mortis quo victóres facti,
noctis atque saéculi;
ergo nobis, rex aetérnae,
lucem illam tríbue,
quae fuscátor nulla nocte,
solo gaudens lúmine.

Honor Patri sit ac tibi,
Sancto sit Spirítui,
Deo trino sed et uni,
paci, vitae, lúmini,
nómini prae cunctis dulci
divinóque númini, Amen.

Salmòdia

Antífona 1 El Senyor és l'únic que fa meravelles; perdura eternament el seu amor.

Salm 135

Himne pasqual d'acció de gràcies

Contar les gestes del Senyor és lloar Déu (Cassià)

I
Enaltiu el Senyor: Que n'és, de bo.
Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu dels déus.
Perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor dels senyors.
Perdura eternament el seu amor.
L'únic que fa grans meravelles.
Perdura eternament el seu amor.
L'admirable creador del cel.
Perdura eternament el seu amor.

Consolidà la terra sobre l'aigua.
Perdura eternament el seu amor.
Creador dels dos astres gegants.
Perdura eternament el seu amor.

El sol, que impera sobre el dia.
Perdura eternament el seu amor.
La lluna i els estels, que governen la nit.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 El Senyor és l'únic que fa meravelles; perdura eternament el seu amor.
Antífona 2Tragué Israel del país d'Egipte, amb mà forta i amb braç poderós.

II

Prengué als egipcis els primogènits.
Perdura eternament el seu amor.
Tragué Israel d'aquell país.
Perdura eternament el seu amor.
Amb mà forta i amb braç poderós.
Perdura eternament el seu amor.

Partí en dos el Mar Roig.
Perdura eternament el seu amor.
Va fer passar Israel pel mig del mar.
Perdura eternament el seu amor.
Però hi precipità el Faraó amb el seu exèrcit.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Tragué Israel del país d'Egipte, amb mà forta i amb braç poderós.
Antífona 3 Enaltiu el Déu del cel; ell ens alliberà dels nostres opressors.

III

Conduí pel desert el seu poble.
Perdura eternament el seu amor.
Vencé reis famosos.
Perdura eternament el seu amor.
Destronà reis poderosos.
Perdura eternament el seu amor.

Sehon, rei dels amorreus.
Perdura eternament el seu amor.
Og, rei de Basan.
Perdura eternament el seu amor.

Donà possessió d'aquells territoris.
Perdura eternament el seu amor.
Els donà al seu poble d'Israel.
Perdura eternament el seu amor.

Quan vam sofrir humiliacions,
es recordà de nosaltres.
Perdura eternament el seu amor.
Ens alliberà dels nostres opressors.
Perdura eternament el seu amor.

És ell qui alimenta tots els vivents.
Perdura eternament el seu amor.
Enaltiu el Déu del cel.
Perdura eternament el seu amor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Enaltiu el Déu del cel; ell ens alliberà dels nostres opressors.

Vers

V. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

R. Que aprengui els vostres camins.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del Deuteronomi 16, 1-17

Celebració de les festes

En aquells dies, Moisès digué al poble:

«Quan vingui el mes d'Abib, celebra la Pasqua del Senyor, el teu Déu, perquè una nit d'aquest mes el Senyor et va fer sortir d'Egipte. Immola en honor del Senyor la víctima pasqual (un vedell, un anyell o un cabrit) en el lloc que el Senyor s'escollirà per residència.

No el mengis amb pa fermentat; durant set dies has de menjar pa sense llevat, que és pa de pobres, perquè recordis tota la vida que vas haver de sortir a corre-cuita del país d'Egipte. Durant aquells set dies no s'ha de veure llevat en tot el teu territori. De la carn immolada el vespre del primer dia, no n'ha de quedar res per l'endemà. Aquesta víctima pasqual, no la podràs sacrificar en una ciutat qualsevol de les que el Senyor, el teu Déu, et donarà, sinó solament en el lloc que el Senyor, el teu Déu, s'escollirà per residència: allí immolaràs la víctima pasqual, cap al vespre, a la posta del sol, que és l'hora que sortires d'Egipte. Cou la carn i menja-te-la en el lloc que haurà escollit el Senyor, el teu Déu, i l'endemà torna-te'n a casa teva. Menja pa sense llevat durant sis dies. El dia setè, hi haurà l'aplec en honor del Senyor, el teu Déu. Aquell dia no és permès de treballar.

Compta després set setmanes, començant al principi de la sega de l'ordi, i celebra la festa de la Pentecosta en honor del Senyor, el teu Déu. Les teves ofrenes voluntàries han de correspondre a la benedicció que rebis del Senyor, el teu Déu. Celebra-la amb alegria, en presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell s'escollirà per residència: celebra-la amb els teus fills, els teus servents i serventes, els levites, els forasters, els orfes i les viudes que viuen a la teva ciutat. Recorda't que vas ser esclau a Egipte. Observa aquests preceptes i compleix-los.

Quan s'acabin els treballs de l'era i del cup, celebra la festa dels Tabernacles. Celebra-la amb alegria, en companyia dels teus fills, servents i serventes, levites i forasters, orfes i viudes que visquin amb tu. Consagra set dies al Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell s'haurà escollit per residència, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en les teves collites i en tot el que facis, i t'omplirà de goig.

Cadascú compareixerà tres cops a l'any en presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell s'haurà triat: per la festa dels Àzims, per la Pentecosta i per la festa dels Tabernacles. Que ningú no hi vingui amb les mans buides, sinó amb els seus presents, proporcionats a la benedicció que t'hagi concedit el Senyor, el teu Déu.»


Responsori

R. Celebra la festa en companyia dels teus fills, servents i serventes, levites i forasters, orfes i viudes; * I el Senyor et beneirà i t'omplirà de goig.

V. Escolteu per les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau! Judà, celebra les teves festes. * I el Senyor et beneirà i t'omplirà de goig.

Lectura segona

Del tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies

((Llibre 4, 18, 1-2. 4.5)

Oblació pura de l’Església

L'oblació de l'Església, que el Senyor va manar que fos oferta per tot el món, és tinguda per sacrifici davant de Déu i li és acceptable no pas perquè Déu necessiti el nostre sacrifici, sinó perquè el qui l'ofereix és glorificat, ell mateix, en allò que ofereix, si el seu do és acceptat. Si fem un do al rei, amb això li demostrem honor i afecte. El Senyor va voler que li ho oferíssim amb tota simplicitat i innocència, i va predicar-nos, dient: Ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té, alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb el teu germà. Ja tornaràs després a presentar la teva ofrena. Cal, doncs, que oferim a Déu les primícies de la seva criatura, tal com va prescriure Moisès: Que ningú no vingui amb les mans buides a la presència del Senyor. Perquè, en la nostra acció de gràcies a Déu, li esdevenim agradables i dignes de ser honorats per ell.

I no es rebutja cap mena d'oblació, perquè si ja abans n'hi havia, també n'hi ha ara: sacrificis en el poble, sacrificis en l'Església. Però s'ha canviat la qualitat de l'ofrena, ja que és oferta, no per servents, sinó per homes lliures. Només hi ha un únic Senyor; la característica pròpia de l'oblació dels servents, i també de la dels homes lliures, és que les oblacions són indici de llibertat. En Déu no hi ha res inútil, res que no tingui sentit, res amb què no es pugui argumentar. Per això els antics li consagraven delmes dels seus béns, però els qui van rebre la llibertat destinen tot el que tenen al servei del Senyor: ho donen lliurement i amb joia, i no són pas coses petites. És perquè n'esperen de més grans: la viuda i el pobre tiren el que tindrien per viure a la safata de Déu.

També nosaltres hem de fer una oblació a Déu, perquè ell, que ens ha creat, ens trobi agradables en tot, en paraules pures, en fe sense farses, en esperança ferma, en amor fervent: hem d'oferir a Déu les primícies d'aquelles criatures que són seves. Una oblació així, només l'Església la pot oferir pura al seu creador: la hi ofereix amb acció de gràcies d'allò mateix que ell ha creat.

Li oferim coses que ja són d'ell, i prediquem, d'acord amb això, comunió i unitat: creiem en la resurrecció de la carn, creiem en el nostre esperit. Així com el pa d'aquesta terra rep la invocació de Déu i aleshores ja no és un pa qualsevol, sinó una Eucaristia que té elements de la terra i elements del cel, així mateix els nostres cossos quan reben l'Eucaristia ja no són corruptibles, perquè tenen l'esperança de la resurrecció.


Responsori

R. La Llei de Moisès era tan sols una ombra i no la realitat mateixa. Havien d'oferir de nou unes víctimes que mai no acabaven de santificar. * Crist, amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.

V. Crist ens estimà: ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable. * Crist, amb una sola oblació, ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.

Oració


Senyor, que us lloïn els nostres llavis, que us lloï l'ànima i la vida i, ja que és do vostre tot el que som, que sigui per a vos tot el que fem. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-