Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.

Salm 6

Oració d’un malalt que demana clemència al Senyor

En aquest moment em sento torbat... Pare, salveu-me d'aquesta hora (Jo 12, 27)

No em reprengueu, Senyor, tan durament,
no em corregiu amb tant de rigor.
Compadiu-vos de mi. Vaig perdent força.
Guariu-me. Tot jo em consumeixo,
tot jo estic trasbalsat.
I vós, Senyor, ¿què espereu?

Veniu a salvar-me la vida,
allibereu-me per la vostra bondat.
Entre els morts no hi ha qui us recordi,
¿qui us pot lloar a la terra dels morts?

Estic desfet de tan sofrir,
cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
tan de dolor els fa envellir.

Aparteu-vos de mi, gent malèfica.
El Senyor accepta el meu plor,
el Senyor escolta la meva súplica
i acull la meva pregària.

Els enemics, confosos i desfets,
tornaran enrere en un instant.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Allibereu-me, Senyor, per la vostra bondat.
Antífona 2El Senyor és una plaça forta per al perseguit.

Salm 9 A

Acció de gràcies i pregària contra els opressors

Tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts

I

Us donaré gràcies, Senyor, amb tot el cor,
contaré totes les vostres meravelles,
saltaré de goig i ho celebraré,
cantaré al vostre nom, oh Altíssim,
quan els enemics tornaran enrere
i cauran vençuts davant vostre.

Heu defensat el meu plet, Jutge justíssim,
assegut al vostre tribunal.
Heu reprimit els descreguts i exterminat l'impiu,
n'heu esborrat els seus noms per sempre més.

L'enemic s'ha convertit en ruïnes perpètues,
s'ha fos el record de les ciutats arrasades.
S'havia rebel·lat. Però el Senyor té sempre a punt
el tribunal per al judici.

Judicarà tot el món amb justícia,
decidirà amb raó els plets dels pobles.
Per al perseguit serà una plaça forta,
una plaça forta en moments de perill.

Els qui us coneixen confiaran en vós,
perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor és una plaça forta per al perseguit.
Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

II
Canteu al Senyor que té a Sió el seu palau,
publiqueu les seves gestes entre els pobles;
veu els crims que reclamen justícia,
no oblida mai el clam de l'indefens.

Compadiu-vos de mi, Senyor,
mireu com m'afligeixen els enemics,
i arrenqueu-me de les portes de la mort.
Contaré les vostres lloances,
celebraré la vostra victòria
als portals de la ciutat de Sió.

Els pagans s'han enfonsat a la fossa que han fet,
han quedat presos a la trampa que havien parat.
El Senyor es deixa veure i fa justícia:
l'impiu ha caigut en el propi parany.

Els impius i descreguts que obliden Déu
es faran enrere fins a la terra dels morts.
Però el desvalgut no serà mai oblidat,
no serà defraudada l'esperança dels pobres.

Alceu-vos, Senyor, que els homes no triomfin,
que els descreguts siguin jutjats davant vostre.
Feu-vos respectar, Senyor
que aprenguin que no són sinó homes.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Contaré les vostres lloances als portals de la ciutat de Sió.

Vers

V. Feu-me entendre la vostra Llei.

R. Que la vull guardar amb tot el cor.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre del profeta Joel 3, 1-3. 9-21

Judici i felicitat eterna

Això diu el Senyor:
«En aquells dies i en aquells temps, quan renovaré la vida de Judà i de Jerusalem, reuniré tots els pobles i els conduiré a la vall de Josafat. Allà els judicaré perquè han dispersat entre les altres nacions el meu poble d'Israel i s'han repartit el meu país. S'han jugat a daus el meu poble. Donaven un noi per tenir una prostituta, es venien una noia per beure uns gots de vi.

Feu una crida entre els pobles, que proclamin la guerra santa, i al davant els paladins! Pit i fora tots els guerrers! De cada rella, forgeu-ne una espasa, una llança, de cada falç! Fins l'invàlid ha de dir: "Sóc un heroi!" Au, corrents, pugeu, nacions veïnes, concentreu-vos allà. I vós, Senyor, feu-hi baixar els vostres guerrers fornits!

Que es desvetllin tots els pobles i pugin a la vall de Josafat: allà m'asseuré per judicar tots els pobles dels voltants. Feu córrer la falç, que els sembrats ja són madurs; trepitgen els raïms, que el cup n'és ple; les tines sobreïxen de tanta dolenteria. Multituds i multituds a la vall de la Sentència, perquè, a la vall de la Sentència, el dia del Senyor és a prop.

El sol i la lluna s'han enfosquit, les estrelles han apagat la seva llum. El Senyor rugeix des de Sió, des de Jerusalem fa sentir el seu bramul; el cel i la terra s'estremeixen, però el Senyor és un lloc de refugi per al seu poble, una ciutadella on s'emparen els fills d'Israel.

Ara sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que tinc la residència a Sió, la muntanya sagrada. Jerusalem serà una ciutat santa, no hi passaran mai més els forasters.

Aquell dia les muntanyes regalaran de most, i rajarà llet dels turons; a totes les fondalades de Judà correrà l'aigua i del temple del Senyor naixerà una font que farà créixer el rierol de les Acàcies. Egipte quedarà desolat, Edom serà una estepa deserta per les violències comeses contra els fills de Judà, per la sang innocent que han escampat en el país. Els demanaré comptes de la sang que han vessat, no la deixaré sense càstig. Però el país de Judà sempre més serà habitat, Jerusalem serà poblada d'una generació a l'altra, i el Senyor residirà a Sió.»


Responsori

R. Les muntanyes regalaran de most, a totes les fondalades de Judà correrà l'aigua i del temple del Senyor naixerà una font. * Que s'acostin els assedegats, i tothom qui vulgui que prengui l'aigua de la vida sense pagar res.

V. L'àngel em va ensenyar el riu de l'aigua de la vida, transparent com el cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. * Que s'acostin els assedegats, i tothom qui vulgui que prengui l'aigua de la vida sense pagar res.

Lectura segona

Del tractat de sant Fulgenci de Ruspe, bisbe, sobre la remissió
Llibre 2, 11. 2—12, 1. 3-4

Nosaltres serem transformats

Serà cosa d'un instant, d'un obrir i tancar d'ulls, al toc de corn final: el corn tocarà, i els morts ressuscitaran per no morir més, i nosaltres serem transformats. Quan diu «nosaltres» Pau vol dir que amb ell fruiran del do de la transformació futura els qui ara amb ell i amb els seus companys conserven la comunió eclesiàstica i una vida pura. I, tot insinuant la qualitat de la transformació, diu l'Apòstol: Perquè això que es consumeix s'ha de revestir d'allò que ja no es pot consumir, i aquesta existència mortal s'ha de revestir d'una que és immortal. Així, doncs, podrem comprendre que la transformació comença amb un do de Déu totalment gratuït i s'acaba com una justa recompensa de la regeneració precedent. De fet el premi de la vida futura és promès a aquells que en la vida present han passat del mal al bé.

Això s'esdevé per la gràcia, de manera que la transformació pel do diví comença en aquest món per l'acció que els fa justos i en la qual ressusciten espiritualment, i continua després en la resurrecció del cos, quan la transformació dels justos ateny la perfecció, i la glorificació ja perfecta roman invariable per sempre. Perquè, certament, aquesta glorificació perfecta i eterna és l'objectiu que pretenen, en primer lloc, la gràcia de la justificació i, després, la transformació gloriosa.

Així, doncs, són transformats per mitjà de la resurrecció primera, amb la qual són il·luminats perquè es converteixin; per ella passen de mort a vida, de la iniquitat a la justícia, de la infidelitat a la fe, dels actes perversos a una vida santa. De manera que la segona mort no té cap potestat damunt d'ells; dels quals diu l'Apocalipsi : Feliços els qui tinguin part en la primera resurrecció, la segona mort no té cap poder sobre ells. I en el mateix llibre és dit encara: Als qui aconseguiran la victòria, la segona mort no els farà cap mal. No altrament de com la resurrecció primera consisteix en una conversió de cor, la mort segona és un suplici etern.

Que s'apressi, doncs, a fer-se participant de la resurrecció primera el qui no vulgui ser condemnat amb el càstig de la mort segona. Perquè els qui en la vida present, transformats pel temor de Déu, passen d'una vida dolenta a una vida bona passen de la mort a la vida, i després passaran de l'oprobi a la glòria.


Responsori

R. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. * Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

V. Penseu que sou morts pel que fa al pecat, però viviu per a Déu en Jesucrist. * Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Oració


Senyor, Déu nostre, feu que us servim sempre amb el goig al cor, perquè la felicitat només és plena i perdurable quan us servim a vós, autor de tots els béns. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-