Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Entreu davant el Senyor amb crits d'alegria.

Himne

Ales diéi núntius
lucem propínquam praécinit:
nos excitátor méntium
iam Christus ad vitam vocat.

«Auférte –clamat– léctulos,
aegros, sopóros, désides;
castíque, recti ac sóbrii
vigiláte; iam sum próximus.»

Ut, cum corúscis flátibus
auróra caelum spárserit,
omnes labóre exércitos
confírmet ad spem lúminis.

Iesum ciámus vócibus
flentes, precántes, sóbrii;
inténta supplicátio
dormíre cor mundum vetat.

Tu, Christe, somnum dísice,
tu rumpe noctis víncula,
tu solve peccátum vetus
novúmque lumen íngere.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.

Salm 43

Plany del poble en la derrota

De tot això en sortim fàcilment vencedors amb l'ajut d'aquell que ens estima (Rm 8, 37)

I

Déu nostre, nosaltres mateixos hem sentit
aquella antiga gesta de la vostra mà,
que ens han contat els nostres pares.

Per implantar-los, desposseíreu els nadius,
anorreàreu reialmes, perquè visquessin lliures.

No fou amb l'espasa que ocuparen el país,
no fou el seu braç que els donà la victòria,
sinó la vostra mà, el vostre braç,
la claror de la vostra mirada,
perquè vós els estimàveu.

Éreu vós, Rei meu i Déu meu,
qui decretàveu les victòries de Jacob.
Amb vós envestíem els nostres adversaris,
en el vostre nom dominàvem els agressors.

Perquè jo no posava l'esperança en l'arc,
l'espasa no em donava la victòria;
vós mateix ens vau salvar dels adversaris,
i vau cobrir els enemics de confusió.

Nosaltres ens gloriàvem de l'ajut de Déu.
Per sempre lloarem el vostre nom.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 No els donà la victòria el seu braç, sinó la vostra mà i la claror de la vostra mirada.
Antífona 2El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.

II

Però ara ens abandoneu i avergonyiu,
ja no sortiu amb nosaltres al combat;
ens feu retrocedir davant de l'enemic,
que ens saqueja sense por;

ens heu fet com anyells per matar,
ens heu escampat per les nacions;
heu venut per no res el vostre poble,
no us ha enriquit el seu preu.

Heu fet de nosaltres l'escarni dels veïns,
la befa i la burla dels països que ens envolten.
La nostra dissort és proverbial entre els pobles,
mouen el cap amb aires de mofa.

A cada moment tinc al davant el meu afront,
abaixo els ulls avergonyit,
sentint com m'ultratja l'enemic,
l'enemic que es venja de mi.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor no apartarà de vosaltres els seus ulls, si us convertiu a ell.
Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

III

¿Com ens passa això sense haver-vos oblidat,
ni haver traït la vostra aliança?
El nostre cor no s'ha allunyat de vós,
ni els nostres passos dels camins vostres,
i vós ens llanceu al desert amb els xacals
sota un mantell de tenebra.

Si haguéssim oblidat el nostre Déu
i estès les mans per pregar un déu estranger,
¿és que Déu no se n'hauria adonat,
ell que coneix els secrets del cor?

És per vós que morim cada dia,
i ens tenen com anyells per matar.
Desperteu-vos, ¿per què dormiu, Senyor?
Desvetlleu-vos, no ens deixeu per sempre.

¿Per què ens amagueu la mirada,
i oblideu el dolor que ens oprimeix?
Estem prostrats a la pols,
tot el cos estès per terra.

Alceu-vos, veniu a defensar-nos,
per l'amor que ens teniu, allibereu-nos.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Desvetlleu-vos, Senyor, no ens deixeu per sempre.

Vers

V. Deixeu-me veure la claror de la vostra mirada.

R. Feu-me aprendre, Senyor, els vostres decrets.

Lectures

Lectura primera

De la segona carta als cristians de Corint 4, 5-18

Fragilitat i confiança de pau

Germans, quan nosaltres prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i nosaltres, els vostres servidors per amor de Jesús. Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, i ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.

Portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat, com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida.

Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús, sempre estem a mercè de la mort i així la vida de Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal.

D'aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida, en vosaltres. L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres.

Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d'homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre.


Responsori

R. Al principi Déu ordenà que la llum resplendís d'enmig de la foscor, * I ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.

V. El Senyor, el nostre Déu, ens ha fet veure la seva glòria i la seva grandesa; hem sentit la seva veu. * I ara és ell qui ha resplendit en els nostres cors perquè irradiem el coneixement de la seva glòria, reflectida en Crist.

Lectura segona

(de la memòria)

De les cartes de sant Cebrià, bisbe i màrtir
(Carta 58, 5-6)

És Crist qui dóna testimoni de si mateix en els màrtirs

En això consisteix el coratge i la fe: creure i saber de cert que Déu pot lliurar de la mort present, i amb tot no témer la mort i no cedir, de manera que es pugui donar una més gran prova de fe. Surt de la boca dels màrtirs el vigor incorruptible i invicte de l'Esperit Sant per palesar la veritat d'allò que el Senyor manifestà en el seu Evangeli quan digué: Quan us portin als sanedrins no us preocupeu del que haureu de dir, ni de com ho podreu dir. A l'hora de parlar Déu us donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare. Diu que ens serà donat i inspirat per Déu en aquella hora el que haurem de dir i de respondre, i que aleshores no som nosaltres els qui parlem, sinó que és l'Esperit de Déu Pare. Com aquest Esperit no s'allunya ni es separa gens dels confessors, és ell mateix qui parla i és coronat en nosaltres.

`

Quina cosa tan greu és que un esclau que porta el nom de cristià es negui a patir quan el seu Senyor patí primer, i que nosaltres no vulguem patir pels nostres pecats quan ell, que no en tenia cap de propi, patí per nosaltres! El Fill de Déu patí per fer-nos fills de Déu, i el fill de l'home no vol patir per continuar essent fill de Déu! Si sofrim l'odi del món, primer el sofrí el Crist; si en aquest món patim injúries, exilis i turments, penes més grosses patí el Creador i Senyor del món, el qual ens amonesta dient: Si el món us odia, recordeu que m'ha odiat a mi abans que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva, però com que no en sou, perquè jo us he escollit del món, ell us odia. Recordeu allò que us he dit: El servent no és més que l'amo. Així com m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Déu nostre Senyor féu tot el que ens ensenyà, a fi que el deixeble que aprèn les lliçons i no les practica no pugui al·legar cap excusa.


Responsori

R. Per causa de mi, us presentaran als tribunals dels governadors i dels reis, * Perquè doneu testimoni davant d'ells i dels estrangers.

V. Alhora de parlar, Déu us donarà les paraules necessàries. * Perquè doneu testimoni davant d'ells i dels estrangers.

Oració


Déu totpoderós i etern, que concedíreu al màrtir sant Cugat de vèncer els turments de la seva passió, doneu als qui celebrem el dia del seu triomf de ser invulnerables als atacs de l'enemic. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-