Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Presentem-nos davant del Senyor a lloar-lo.

Himne

Somno reféctis ártubus,
spreto cubíli, súrgimus:
nobis, Pater, canéntibus
adésse te depóscimus.

Te lingua primum cóncinat,
te mentis ardor ámbiat,
ut áctuum sequéntium
tu, Sancte, sis exórdium.

Cedant tenébrae lúmini
et nox diúrno síderi,
ut culpa, quam nox íntulit,
lucis labáscat múnere.

Precámur îdem súpplices
noxas ut omnes ámputes,
et ore te canéntium
laudéris in perpétuum.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.

Salm 49

El veritable culte del Senyor

No vinc a desautoritzar la Llei, sinó a completar-la (Mt 5, 17)

I

Parla el Senyor, sobirà dels poderosos,
convoca la terra de llevant fins a ponent.
Des de Sió, ciutat meravellosa,
Déu resplendeix.

Ve el nostre Déu, no callarà.
Un foc devorador li va al davant,
al voltant d'ell es congria la tempesta.

De dalt estant convoca cel i terra
al judici del seu poble:
«Aplegueu-me els meus fidels,
que amb la sang d'una víctima segellaren l'aliança.»

El cel proclama la seva justícia,
és Déu mateix qui judica.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Ve el nostre Déu i no callarà.
Antífona 2Ofereix a Déu accions de gràcies.

II

«Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo;
Israel, sóc jo qui testifico contra tu:
Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

No és pas pels sacrificis que et reprenc:
sé que no et canses d'oferir holocaustos.

Acceptaré vedells de casa teva
o bocs dels teus ramats,
quan són meus els animals de la selva,
i en tinc a milers a les muntanyes?

Conec un a un els ocells que van pel cel,
i tinc a mà els animals lliures del bosc.
Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:
és ben meva la terra i tot el que s'hi mou.

¿Et creus que menjaré carn de vedells,
i beuré la sang dels bocs?

Ofereix a Déu accions de gràcies,
compleix el que has promès a l'Altíssim,
invoca'm en dies de perill;
jo et salvaré, i reconeixeràs la meva glòria.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Ofereix a Déu accions de gràcies.
Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

III

I a l'home injust, Déu li diu:
«¿Com goses predicar els meus preceptes
i parlar de la meva aliança,
tu que no acceptes els avisos,
i tant se te'n dóna del que et mano?

Si veus un lladre, te'n vas amb ell,
si veus adúlters, t'hi ajuntes;
obres els llavis per dir mal
i la teva llengua calúmnia.

T'asseus a malparlar dels teus germans,
a difamar els teus familiars.
¿He de callar, mentre fas tot això?
¿Et pensaves que seria com tu?
Te n'acuso, t'ho retrec a la cara.
Enteneu-ho bé, els qui no feu cas de Déu:
si us poso la mà a sobre, ningú no us salvarà.

El qui m'ofereix accions de gràcies
reconeix la meva glòria.
L'home que viu honradament
veurà la salvació de Déu.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes, coneixement del Senyor, i no holocaustos.

Vers

V. Escolta, poble meu, sóc jo qui parlo.

R. Jo sóc el Senyor, el teu Déu.

Lectures

Lectura primera

Del llibre dels Jutges 4, 1-24

Deborà i Barac

En aquells dies, després de morir Ahod, els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu comportament. El Senyor els deixà caure en poder de Jabín, rei cananeu d'Hasor. El seu general era Sisarà, que residia a Haròset-ha-Goïm. Tenia nou-cents carros armats i oprimia els israelites des de feia vint anys. Aleshores els israelites clamaren al Senyor.

Per aquells temps jutjava Israel una profetessa, Deborà, la muller de Lapidot. Solia estar sota la palmera que porta el seu nom, palmera de Deborà, entre Ramir i Bet-El, a la muntanya d'Efraïm. Allà acudien els israelites per demanar justícia.

La profetessa va fer cridar Barac, fill del neftalita Abinòem de Quedes, i li digué:
«El Senyor, Déu d'Israel, et mana que et posis en camí cap a la muntanya del Tabor, amb deu mil homes de Neftalí i Zabuló. Jo, diu el Senyor, conduiré al torrent de Quison el general de Jabín, Sisarà, amb els seus carros i la seva gent, i els posaré a les teves mans.»

Barac li va contestar:
«Hi aniré, a condició, però, que tu vinguis amb mi; si no, no hi aniré.»
Deborà li va respondre:
«Doncs, vindré amb tu. Però sàpigues que no tindràs la glòria d'aquesta expedició perquè el Senyor es valdrà d'una dona per fer morir Sisarà.»

Deborà va anar amb Barac cap a Quedes, Barac hi convocà Zabuló i Neftalí i s'hi presentaren deu mil homes. També hi havia pujat Deborà.

Allí a la vora de Quedes, en l'alzinar de Saanim, hi havia plantat la tenda el caïnita Hèber, que s'havia separat del clan de Caín, i del dels fills d'Hobab, sogre de Moisès.

El general Sisarà, en saber la noticia que Barac, fill d'Abinòem, s'havia presentat al Tabor, reuní immediatament tot el seu exèrcit, amb els nou-cents carros armats, i els va dur des d'Haròset-ha-Goïm fins al torrent de Quison. Deborà digué aleshores a Barac:
«Aquesta és la teva, avui el Senyor posarà Sisarà a les teves mans. El Senyor et guia al combat.»

Barac baixà del Tabor amb els deu mil homes i, així que atacaren, el Senyor infongué el pànic a Sisarà, als seus carros i a tot el seu exèrcit. Sisarà mateix va saltar del carro i va fugir a peu. Barac perseguí els carros i les tropes fins a Haròset-ha-Goïm i tot l'exèrcit en pes va caure, sense que en quedés ni un de sol.

Sisarà va escapar-se a peu cap a la tenda de Jael, la dona del caïnita Hèber, perquè el clan del caïnita Hèber era aliat de Jabín, el rei d'Hasor. Jael va sortir a rebre el fugitiu tot dient-li:
«Veniu, senyor, veniu a casa meva sense por.»

Sisarà va entrar a la tenda i ella l'amagà amb una manta. El general li demanà:
«Dóna'm, si et plau, alguna cosa per beure. Tinc molta set.»

Ella obrí l'odre de la llet, la hi oferí i tornà a cobrir el general amb la manta. El general li digué encara:
«Posa't a l'entrada de la tenda, i si algú ve i et pregunta si hi ha algun home a dins, li dius que no.»

Jael, la dona d'Hèber, agafà aleshores un clau gros de la tenda i el martell amb l'altra mà i de puntetes es va anar acostant. Sisarà dormia, rendit de cansament. Jael li apuntà el clau a la templa i li enfonsà fins a clavar-se a terra. Així és com va morir Sisarà. Mentrestant va arribar Barac que el perseguia, i Jael va sortir a rebre'l i li digué:
«Vine a veure l'home que busques.»

EII entrà a la tenda i veié Sisarà mort a terra, amb el clau clavat als polsos.

Aquell dia Déu humilià Jabín, rei cananeu, davant els israelites: els quals es van fer cada vegada més forts contra ell fins a fer-lo desaparèixer.


Responsori

R. Déu, per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. * El seu poder ressalta més, com més pobres són les forces.

V. Per destituir els qui són alguna cosa, Déu ha escollit els qui no valen per a res. * El seu poder ressalta més, com més pobres són les forces.

Lectura segona

Del tractat de sant Cebrià, bisbe i màrtir, sobre el Parenostre
(Números 8-9)

Per a nosaltres, l'oració és pública i comunitària

Per damunt de tot, el Doctor de la pau i Mestre de la unitat va negar clarament que la pregària hagués de ser cosa privada, en el sentit que, quan hom prega, pregui només per a ell mateix. No diem: «Pare meu que esteu en el cel», ni tampoc: «Doneu-me el meu pa de cada dia», ni cadascú demana que Déu perdoni els pecats només a ell, que només a ell guardi de la temptació i el deslliuri del mal. Per a nosaltres, l'oració és pública i comunitària, i, quan preguem, no ho fem per a un home sol, sinó per a tot el poble, perquè tot el poble som una sola cosa.

EI Déu de pau i Mestre de concòrdia, que va ensenyar la unitat, volgué que cadascú pregués per tots, no altrament de com ell portà, ell tot sol, tots els homes. Aquesta llei d'oració fou observada pels tres joves tirats a la foguera encesa: cantaven a l'uníson en la pregària i d'acord en un únic pensament. L'Escriptura divina en dóna testimoniatge i, tot mostrant-nos com van pregar aquells joves, ens ofereix un exemple que ens cal imitar en les pregàries per poder arribar a ser com ells. En efecte, diu l'Escriptura: Ells tres cantaven un himne a una sola veu i beneïen Déu. Ja pregaven com si ho fessin amb una sola boca, i això que Crist encara no havia ensenyat a pregar.

I per això, ells, que pregaven, trobaren la paraula de súplica eficaç, ja que una oració pacifica, senzilla i espiritual ens fa mereixedors del Senyor. Trobem que també els Apòstols van pregar així després de l'ascensió del Senyor. Diu l'Escriptura: Tots unànimement assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell. Eren unànimes en l'oració: amb la constància i la concòrdia de la seva oració declaraven que Déu, que fa habitar en una casa els qui tenen un mateix pensar, exclou de la seva casa divina i eterna aquells que en llur oració no tenen unanimitat.

Germans estimadíssims, els misteris de l'oració del Parenostre són molts i molt profunds; llur grandesa s'aplega breument en una elocució, però la seva virtut espiritual és molt eficaç, i no hi ha res que no resulti inclòs, en les nostres pregàries i oracions, en aquest resum de doctrina celestial. Pregueu així —ensenya Crist—: Pare nostre, que esteu en el cel.

L'home nou, tornat a néixer i restituït a Déu per la gràcia, diu, en primer lloc: Pare, perquè ja ha començat a ser fill. Escriu l'Evangelista: Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. O sigui que qui ha cregut en el seu nom i s'ha fet fill de Déu ha de començar per donar gràcies a Déu i confessar-se fill d'ell, tot anomenant pare d'ell al Déu que està en el cel.


Responsori

R. Anunciaré el vostre nom als meus germans, * Us lloaré enmig del poble reunit.

V. Us lloaré enmig dels pobles, Senyor, us cantaré davant de les nacions. * Us lloaré enmig del poble reunit.

Oració


Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en vós, acolliu misericordiosament les nostres súpliques; i ja que sense vós no pot res la nostra feblesa , auxilieu-nos sempre amb la vostra gràcia, perquè, fidels als vostres manaments, us complaguin les nostres intencions i les nostres obres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-