Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor, rei dels reis.

Himne

Consors patérni lúminis,
lux ipse lucis et dies,
noctem canéndo rúmpimus:
assiste postulántibus.

Aufer tenébras méntium,
fuga catérvas daémonum,
expélle somnoléntiam,
ne pigritántes óbruat.

Sic, Christe, nobis ómnibus
indúlgeas credéntibus,
ut prosit exorántibus,
quod praecinéntes psállimus.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!

Salm 67

Entrada triomfal del Senyor

Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes (Ef 4, 8)

I

S'aixeca Déu: Que es dispersin els enemics,
i fugin davant d'ell els qui l'odien.
Que s'esvaeixin de pressa com el fum,
i es fonguin com la cera vora el foc;
que no quedi rastre dels dolents davant de Déu.

Que s'alegrin davant d'ell els justos,
que no planyin res per celebrar el seu triomf.
Canteu al Senyor, lloeu el seu nom,
deixeu pas al qui té els núvols per carrossa.
El seu nom és el Senyor;
celebreu davant d'ell el seu triomf.

Déu és pare d'orfes, defensor de viudes,
des del lloc sagrat on resideix.
Déu dóna casa als desemparats,
allibera els captius i els enriqueix,
però els rebels es queden al desert.

Déu nostre, quan sortíeu guiant el poble,
quan avançàveu per la solitud,
tremolà la terra i el cel fou generós,
davant de Déu, del Déu del Sinaí,
davant de Déu, del Déu d'Israel.

Vau fer caure una pluja abundant
per refer els vostres camps esgotats;
vau allotjar-hi la vostra família.
Instal·làreu els pobres, Déu nostre,
al país fèrtil del vostre patrimoni.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 S'aixeca Déu: Que fugin davant d'ell els qui l'odien!
Antífona 2El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.

II

El Senyor pronuncia un oracle:
«Milers de missatgers anuncien la victòria:
Fugen, fugen els reis dels exèrcits;
al campament reparteixen botí.

Mentre jèieu entre les cledes,
les ales del colom es cobrien de plata,
i l'or refulgia a les seves plomes.»

Quan l'Omnipotent dispersà els reis,
la muntanya de Salmon quedà blanca de neu.
Són altíssimes, són escarpades
les muntanyes de Basan.

Muntanyes escarpades,
¿per què envegeu la muntanya
que Déu s'ha buscat per residir?
El Senyor hi habitarà per sempre més!

Són mils de milers les carrosses de Déu;
des del Sinaí, el Senyor ve al lloc sagrat.
Heu pujat a Merom, hi heu fet captius,
al santuari d'Adam rebeu dons en homenatge,
fins els rebels han d'habitar-hi, Senyor, Déu.

Beneït sigui el Senyor dia rere dia;
és ell qui ens porta, el Déu salvador nostre.
Per a nosaltres és el Déu que salva,
que pot rescatar de la mort.

Déu esberla els caps dels enemics,
dels qui s'obstinen en la seva maldat.

Diu el Senyor: «Fins de Basan els faré tornar,
i ni que fossin al fons de la mar;
la sang dels enemics tenyirà els teus peus,
i els teus gossos la lleparan.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El nostre Déu és el Déu salvador, que pot rescatar de la mort.
Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

III

Veig venir, Déu meu, les processons;
són processons del meu Déu i el meu rei,
camí del lloc sagrat.

Els cantors obren la comitiva,
la clouen els músics,
al mig les donzelles toquen els tambors.

«En dies d'aplec beneïu Déu,
beneïu el Senyor, gent d'Israel.»

Benjamí, el més petit, obre la marxa;
segueixen, amb els seus batallons,
els prínceps de Judà, de Zabuló, de Neftalí.

Déu meu, desplegueu aquell poder
amb què vau intervenir a favor nostre,
des del vostre temple de Jerusalem.
Vindran reis a dur-vos ofrenes.

Amenaceu la Fera del Canyar,
el Ramat de Toros,
els Vedells dels Pobles.
En senyal de rendició
pagaran tribut a pes de plata.

Disperseu les nacions que volen la guerra.
Vindran els magnats de l'Egipte,
l'Etiòpia estendrà les mans a Déu.

Canteu a Déu, reialmes de la terra,
toqueu himnes al Senyor,
al qui vola amb la carrossa
pels cels més llunyans.

Escolteu el seu tro majestuós,
canteu la majestat de Déu,
la seva grandesa sobre Israel,
la seva majestat dalt dels núvols.

Des del seu lloc sagrat Déu és temible;
és el Déu d'Israel,
que dóna poder i valentia al seu poble.
Déu sigui beneït!

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Canteu a Déu, reialmes de la terra, toqueu himnes al Senyor.

Vers

V. Escolto el que diu el Senyor.

R. Déu anuncia la pau al seu poble.

Lectures

Lectura primera

Del llibre dels Jutges 6, 1-6. 11-24a

La vocació de Gedeó

En aquells dies, els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu comportament, i el Senyor els deixà caure durant set anys en poder de Madian. Els madianites eren més forts que ells i, per defensar-se'n, s'havien d'amagar a les muntanyes en refugis i coves i llocs difícils. Ells sembraven, però venien després els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals i acampaven al seu territori devastant les collites del país, fins a l'entrada de Gaza, sense deixar res en tot Israel, ni ovelles ni vaques ni ases. S'hi presentaven com una plaga de llagostes, amb tots els seus ramats i tendes. Entre ells i els camells eren tants que no es podien comptar. Ho assolaven tot. Israel, doncs, s'anava empobrint per culpa de Madian.

L'àngel del Senyor anà a asseure's sota l'alzina d'Efrà, propietat de Joàs, del clan d'Abièzer. Gedeó, el fill de Joàs, batia el blat dins una sitja, perquè no el descobrissin els madianites. L'àngel del Senyor se li aparegué i li digué:
«El Senyor és amb tu, guerrer valent.»
Gedeó contestà:
«Perdó, senyor: si el Senyor és amb nosaltres, ¿per què ens passa tot això? ¿On són les meravelles que ens contaven els nostres pares quan ens deien que el Senyor els havia tret d'Egipte? Ara ja no s'ocupa de nosaltres i ens ha deixat caure en mans dels madianites.»

El Senyor se'l mirà i li digué:
«Vés. Omple't de coratge; tu salvaràs Israel del poder dels madianites. Sóc jo qui t'envio.»
Ell respongué:
«Perdó, senyor. ¿Com puc salvar Israel? EI meu clan és el més pobre de Manasès, i jo sóc el petit de casa. »
El Senyor li diu:
«Jo seré amb tu, i venceràs els madianites com si fossin un sol home.»

Li diu Gedeó:
«Si de debò m'heu concedit el vostre favor, doneu-me un senyal, perquè sàpiga de cert que sou vós qui em parleu: no us mogueu d'aquí, si us plau, fins que hauré vingut a portar-vos la meva ofrena i l'hauré deixada davant vostre.»
Li respon:
«M'assec aquí fins que tornis.»

Gedeó anà a coure un cabrit i quaranta quilos de pa sense llevat. Posà la carn en una safata i el suc en una cassola i li ho portà sota l'alzina. L'àngel de Deu li digué:
«Deixa la carn i els pans en aquesta roca i vessa-hi el suc.»

Gedeó ho va fer així. Aleshores l'àngel del Senyor tocà la carn i els pans amb la punta del bastó que tenia a la mà, i de la roca sortí un foc que els va consumir. I en aquell mateix moment l'àngel del Senyor desaparegué. Gedeó comprengué que era l'àngel del Senyor, i exclamà:
«Ah, Senyor, he vist el vostre àngel cara a cara.»
Però el Senyor li digué:
«La pau sigui amb tu: no tinguis por, que no moriràs.»

Aleshores Gedeó dedicà un altar al Senyor en aquell lloc i li donà el nom de «El-Senyor-és-pau.»


Responsori

R. Jo, el Senyor, sóc el qui et crido pel teu nom, per amor de Jacob, el meu servent, d'Israel, el meu elegit. * Vés. Omple't de coratge; tu salvaràs Israel.

V. Perquè sàpiguen de llevant fins a ponent que jo sóc el Senyor. No n'hi ha d'altre. * Vés. Omple't de coratge; tu salvaràs Israel.

Lectura segona

Del tractat de sant Cebrià, bisbe i màrtir, sobre el Parenostre
(Números 11-12)

Sigui santificat el vostre nom

Mirem com és, de gran, la indulgència del Senyor, com és, de gran, l'abundor de la seva dignació i de la seva bondat, ja que Déu ha volgut que, en posar-nos a la seva presència per pregar, l'anomenem «pare» i que, de la mateixa manera que Crist és Fill de Déu, així nosaltres també ens anomenem «fills de Déu», nom que cap de nosaltres no s'hauria atrevit a pronunciar en l'oració, si ell mateix no ens hagués permès orar així. Aleshores, germans estimadíssims, ens cal saber i no oblidar que, quan anomenem «pare» a Déu, ens obliguem a comportar-nos com a fills de Déu, perquè no altrament de com nosaltres ens complaem en Déu Pare, així també ell es pugui complaure en nosaltres.

Visquem, doncs, com a temples de Déu, perquè es vegi que el Senyor habita en nosaltres. Que els nostres actes no desdiguin de l'esperit, perquè els qui hem començat a ser espirituals i celestials hem de pensar i actuar sempre d'una manera espiritual i celestial, ja que el mateix Senyor Déu va dir: Glorificaré els qui em glorifiquen i menysprearé els qui em menyspreen. El sant Apòstol va escriure també en la seva carta: ¿No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu, molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

A continuació, diem: Sigui santificat el vostre nom; no és que pensem que les nostres oracions poden santificar Déu; el que demanem a Déu és que el seu nom sigui santificat en nosaltres. Altrament, ¿qui podria santificar Déu, si és Déu qui ens santifica a nosaltres? I ja que ell mateix ens exhorta: Sigueu sants, perquè jo sóc sant, li preguem i li demanem la santedat, perquè aquells que vam ser santificats en el baptisme perseverem en allò que fórem inicialment. I demanem això cada dia, perquè cada dia necessitem la santificació, ja que cada dia pequem; hem de netejar-nos de delictes per mitjà d'una santificació contínua.

L'Apòstol predica què és la santificació que ens és conferida per dignació de Déu; afirma: Els llicenciosos, els idòlatres, els adúlters, els sodomites, els lladres, els usurers, els bevedors, els calumniadors, els estafadors no posseiran el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu així, però ara, en el nom de Jesús, el Senyor, i per l'Esperit del nostre Déu, ja heu estat rentats, santificats, fets justos. Diu que hem estat santificats en el nom de nostre Senyor Jesucrist i per l'Esperit del nostre Déu. Preguem perquè aquesta santificació romangui en nosaltres, i, atès que el Senyor i jutge nostre commina l'home que ell ha guarit i ha vivificat que en endavant no pequi més, no fos que la seva situació encara empitjori, per això, fem aquesta pregària incessantment. Ho demanem de nit i de dia, a fi que la santedat i la vida, que ens vénen de la gràcia de Déu, amb la seva protecció se'ns conservin.


Responsori

R. Jo santificaré el meu nom. Abocaré sobre vosaltres aigua pura, us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre, * I faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions.

V. Sigueu sants, perquè jo sóc sant. * I faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions.

Oració


Déu totpoderós, que heu fet belles i bones totes les coses, concediu-nos que en nom vostre comencem amb alegria aquest dia i que acabem en l'amor actiu envers vós i els germans. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-