Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: som el seu poble, el ramat que ell pastura, al·leluia.

Himne

Médiae noctis tempus est;
prophética vox ádmonet
dicámus laudes ut Deo
Patri semper ac Fílio,

Sancto quoque Spíritui:
perfécta enim Trínitas
uniúsque substántiae
laudánda nobis semper est.

Terrórem tempus hoc habet,
quo, cum vastátor ángelus
Aegýpto mortem íntulit,
delévit primogénita.

Haec iustus hora salus est,
quos tunc ibídem ángelus
ausus puníre non erat,
signum fórmidans sánguinis.

Aegýptus flebat fórtiter
tantórum diro fúnere;
solus gaudébat Israel
agni protéctus sánguine.

Nos verus Israel sumus:
laetémur in te, Dómine,
hostem spernéntes et malum,
Christi defénsi sánguine.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concinére. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Senyor, Déu meu, aneu vestit d'esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell, al·leluia.

Salm 103

Himne al Creador

Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou (2C 5, 17)

I
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d'esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.

Heu estès el cel com una vela,
i dalt les aigües us heu fet un palau.
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu sobre les ales dels vents;
teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per executar les ordres.

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,
incommovible per segles i segles.
La cobríreu amb el mantell dels oceans,
les aigües sepultaven les muntanyes.

Les amenaceu i fugen a l'instant,
es precipiten en sentir el vostre tro,
pujant les muntanyes i baixant per les valls,
fins al lloc que els havíeu assignat;
els fixàreu un límit que no traspassaran,
mai més no cobriran la terra.

De les fonts en feu brollar torrents,
que s'escolen entre les muntanyes;
s'hi abeuren els animals feréstecs,
els ases salvatges hi apaguen la set;
a les seves ribes nien els ocells,
refilen entre les branques.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Senyor, Déu meu, aneu vestit d'esplendor i de majestat, us embolcalla la llum com un mantell, al·leluia.
Antífona 2El Senyor treu el pa de la terra, i el vi que alegra el cor de l'home, al·leluia.

II

Des del vostre palau regueu les muntanyes,
sacieu la terra de pluges del cel;
feu néixer l'herba per al bestiar
que treballa al servei de l’home.

I ell treu el pa de la terra,
i el vi que li alegra el cor,
l'oli que li ungeix el front
i el pa que li renova les forces.

S'assaonen els arbres més alts,
els cedres del Líban que ell plantà.
Hi fan niu els ocells,
i al cim de tot, la cigonya.
Els cabirols van per l'alta muntanya,
als roquissars es refugien les fagines.

La lluna, que heu creat, assenyala les festes;
el sol coneix el lloc on s'ha de pondre.
Quan esteneu la fosca, es fa de nit
i ronden totes les bèsties de la selva;
els lleons rugeixen buscant la presa,
reclamant a Déu el seu menjar.

Quan feu sortir el sol, es retiren
i s'ajacen als seus caus;
i l'home se'n va al seu treball,
a la seva tasca fins al vespre.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 El Senyor treu el pa de la terra, i el vi que alegra el cor de l'home, al·leluia.
Antífona 3 Déu veié tot el que havia fet, i era molt bo, al·leluia.

III

Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.

Aquí teniu el mar, immens per totes bandes;
són incomptables els animals que s'hi mouen,
des dels més petits fins als més grans;
navegant el solquen els vaixells,
i Leviatan, que vau formar per jugar-hi.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l'aliment al seu temps;
els el doneu, i ells l'arrepleguen,
així que obriu la mà, i mengen a desdir;
però si deixeu de mirar-los, es desconcerten,
si els retireu l'alè, expiren
i tornen a la pols d'on van sortir.

Quan envieu el vostre alè, reneix la creació
i renoveu la vida sobre la terra.
Glòria al Senyor per sempre.

Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
ell, que si mira la terra, la fa tremolar,
si toca les muntanyes, s'hi aixeca foc i fum.

Cantaré al Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentre sóc al món.
Que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig.

Que desapareguin de la terra els injustos
i no hi hagi més pecadors.
Beneeix el Senyor, ànima meva.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Déu veié tot el que havia fet, i era molt bo, al·leluia.

Vers

V. Feliços els vostres ulls, que hi veuen.

R. I les vostres orelles, que hi senten.

Lectures

Lectura primera

Comença el llibre dels Proverbis 1, 1-7. 20-33

Exhortació a elegir la saviesa

Proverbis de Salomó, fill de David, rei d'Israel. Ensenyen la saviesa i el bon comportament; ajuden a entendre les sentències prudents, proporcionen instrucció, agudesa, bondat, justícia, rectitud; donen experiència als inexperts, coneixement i seny als joves. Que escolti l'assenyat i encara ho serà més; l'home llest hi aprendrà l'art de governar, desxifrarà els proverbis i al·legories, les paraules dels savis i els enigmes.

Venerar el Senyor és la plenitud del coneixement. Els necis desdenyen la saviesa i el bon comportament.

La Saviesa crida per carrers i places; en els indrets més concorreguts, a les portes i entrades de la ciutat, predica dient: «¿Fins quan els ignorants trobareu gust en la ignorància, els petulants i els insensats en la petulància i en la insensatesa? Feu cas dels meus avisos, i jo us comunicaré el meu esperit i us manifestaré els meus pensaments.

Jo us he cridat, i heu dit que no; he alçat la mà, i ningú no ha volgut escoltar; heu rebutjat els meus consells, us heu desentès de les meves reprensions. Però jo me'n riuré, de la vostra desgràcia, us escarniré quan us arribi l'hora del terror: perquè el terror us vindrà com un temporal, us caurà a sobre el terbolí de la desgràcia, l'angoixa i l'aflicció. Aleshores cridaran, i jo no respondre, no em trobaran per més que em busquin. Ja que odiaven la saviesa i no volien creure en el Senyor, desestimaven els meus consells i no admetien les meves reprensions, hauran de viure dels fruits del seu comportament i saciar-se del que han projectat. Perquè als ignorants, els mata la deixadesa, als insensats, els perd la despreocupació. Però el qui m'escolta viu en pau, serè i sense por de res.»


Responsori

R. No estigueu satisfets de vosaltres mateixos; si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. * Perquè davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància.

V. Nosaltres prediquem un Messies crucificat, poder de Déu i saviesa de Déu. * Perquè davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància.

Lectura segona

Del comentari de sant Efrem, diaca, al «Diatéssaron»
(Capítol 1, 18-19 )

La Paraula de Déu és font inexhaurible de vida

¿Qui podrà penetrar amb el pensament, Senyor, una de les vostres sentències? És més el que deixem que el que capim, tal com els assedegats que beuen en una font. Perquè la Paraula de Déu té molts aspectes, tants com formes de percebre-la els qui l'aprenen. El Senyor ha pintat de molts colors la seva Paraula perquè tothom que l'aprengui vegi en ella el que més li plau. Va dipositar diversos tresors en la seva Paraula perquè cadascú de nosaltres s'enriquís amb el que aprenia.

La Paraula de Déu és arbre de vida que t'ofereix fruit beneït en totes les seves parts, tal com aquella roca que s'esberlà en el desert per donar, des de totes les seves parts, una beguda espiritual. Diu l'Apòstol: Es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual.

Aquell a qui correspongui. una part d'aquest tresor, que no es pensi que la Paraula de Déu conté només el que ell hi ha vist; més aviat ha de pensar que ell ha estat capaç només de trobar el que hi ha vist, però que hi ha moltíssimes més coses. I que tampoc pel fet que a ell li ha tocat la part que posseeix no menyspreï la Paraula de Déu ni digui que és estèril i mesquina, ans cal que doni gràcies per les riqueses que posseeix encara que no les arribi a entendre. Alegra't d'aquesta derrota i no t'entristeixi que hagis estat superat. L'assedegat gaudeix de la beguda i no s'entristeix perquè no pugui esgotar la font. Que la font triomfi sobre la teva set i no pas la set sobre la font, perquè si la teva set se satisfà i la font no s'esgota, quan tornis a estar assedegat podràs beure altra vegada, però si, satisfeta la teva set, la font ja no ragés més, la mateixa victòria et seria perjudicial.

Agraeix el que has rebut i no t'entristeixis per l'abundor de coses que han sobrat. El que has rebut, el que t'ha arribat, és la part teva d'ara; el que ha sobrat, ho tens com a herència. El que per la teva incapacitat no pots rebre en una hora, ho podràs rebre en altres, si perseveres. I no provis, amb mala intenció, de menjar d'una bocada el que una bocada no admet, però tampoc no deixis córrer per negligència el que, a poc a poc pots anar prenent.


Responsori

R. La Paraula del Senyor dura per sempre. * I aquesta Paraula és l'Evangeli que us ha estat anunciat.

V. És això el llibre dels manaments de Déu, la llei que perdura per sempre més; tots els qui la guarden s'encaminen a la vida. * I aquesta Paraula és l'Evangeli que us ha estat anunciat.

Himne

Oració


Oh Déu, vós prometeu d'habitar en els nets i humils de cor: feu que, per la vostra gràcia, siguem dignes de la vostra estada en nosaltres. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-