Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou. Veniu, adorem el Senyor.

Himne

Summae Deus cleméntiae
mundíque factor máchinae,
qui trinus almo númine
unúsque firmas ómnia,

Nostros piis cum cánticis
fletus benígne súscipe,
quo corde puro sórdibus
te perfruámur lárgius.

Lumbos adúre cóngruis
tu caritátis ígnibus,
accíncti ut adsint pérpetim
tuísque prompti advéntibus,

Ut, quique horas nóctium
nunc concinéndo rúmpimus,
donis beátae pátriae
ditémur omnes áffatim.

Praesta, Pater piíssime,
Patríque compar Únice,
cum Spíritu Paráclito
regnans per omne saéculum. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.

Salm 130

Abandó a les mans de Déu

Feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor (Mt 11, 29)

El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses
o de coses massa altes per a mi;

jo em mantinc en pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
Tot esperant els vostres dons.
Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Els qui es fan petits com un infant són els més grans en el Regne del cel.
Antífona 2De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.

Salm 131

Les promeses de Déu a la casa de David

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare (Lc 1, 32)

I
Senyor, recordeu-vos de David
i de tot el seu zel,
del jurament que va fer al Senyor,
prometent al Poderós de Jacob:

«No entraré sota el sostre de casa,
no aniré al meu llit per descansar,
no deixaré que s'adormin els meus ulls,
que la son m'acluqui les parpelles,
fins haver trobat un lloc per al Senyor,
un casal per al Poderós de Jacob.»

Hem trobat l'arca a la plana de Jàar,
hem sabut que és al poble d'Efrata.
Entrem, doncs, a casa seva,
venerem l'escambell dels seus peus.

Alceu-vos, Senyor,
veniu al lloc on heu de quedar-vos
amb l'arca del vostre poder.
Que els sacerdots es vesteixin de festa
i esclatin els fidels en crits d'alegria.

Per amor de David, servent vostre,
no refuseu d'acollir el vostre Ungit.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 De bon cor, Déu meu, us he ofert totes les coses.
Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

II
El Senyor va jurar a David;
va jurar en ferm, no se'n desdirà:

«Al teu tron hi posaré un fill teu.
Si els teus fills guarden la meva aliança,
les prescripcions que jo et donaré,
continuaran també els teus fills
ocupant per sempre el teu tron.»

El Senyor s'estima la ciutat de Sió,
l'ha escollida per fer-hi estada:
«És aquí on vull quedar-me per sempre,
m'agrada, hi vull residir.

Li beneiré les provisions, i abundaran,
els seus pobres menjaran fins a saciar-se.
Vestiré de festa els seus sacerdots,
i els seus fidels esclataran en crits d'alegria.

Aquí faré germinar el poder de David,
per al meu Ungit tindré una llàntia encesa.
Vestiré de confusió els teus enemics,
però al front d'ell brillarà la meva diadema.»

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 El Senyor va jurar en ferm a David que li mantindria el regne per sempre.

Vers

V. Veniu, mireu les gestes del Senyor.

R. Les meravelles que fa sobre la terra.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre de Jesús, fill de Sira 44, 1-2. 16. 45, 6

L'elogi dels pares: d'Henoc a Moisès

Vull fer l'elogi dels homes piadosos, dels nostres pares a cada generació. És gran la glòria del Senyor, la seva grandesa és eterna.

Henoc agradava al Senyor i el Senyor se l'emportà: senyera d'esperança per a totes les nacions.

Noè, l'home just i perfecte, va ser estalviat el dia del càstig. Per ell es va salvar una resta de la humanitat, i Déu li prometé que no hi hauria cap més diluvi, li garantí amb un signe perpetu que no exterminaria mai més els vivents.

Abraham és pare d'una multitud de pobles. No hi ha cap ombra en la seva glòria. Observà la Llei de l'Altíssim, va concloure amb ell una aliança marcada en el seu propi cos. En la prova es conservà fidel. Per això Déu li va jurar solemnement que beneiria els pobles per mitjà de la seva descendència, que multiplicaria els seus descendents com la pols de la terra, els enaltiria com les estrelles i els donaria, per heretat, el país que va d'un mar a l'altre i des del Riu fins a l'extrem de la terra.

A Isaac, també Déu li mantingué les mateixes promeses, per amor del seu pare, Abraham.

Després, l'aliança i la benedicció de tots els avantpassats van recaure sobre Jacob. Déu el constituí primogènit i li concedí el dret de l'herència; el va fer pare de dotze tribus, per distribuir el país en dotze parts.

D'ell, en va fer sortir un home que tothom mirava amb afecte: Moisès, estimat de Déu i dels homes. Beneïda sigui la seva memòria. Li donà una glòria divina, el va fer poderós a la presència dels nobles. Només que ell digués una paraula, Déu feia a l'instant un prodigi. Déu el va fer valent en la presència del rei. EI va enviar al seu poble com a mitjancer i li va manifestar la seva glòria. Per la fidelitat i la mansuetud Déu el preferí a tothom. Li deixà sentir la seva veu, l'introduí en l'espessor del núvol i li posà a les mans els manaments, la llei de vida i de coneixement, perquè ensenyés al poble d'Israel els seus decrets, el seu pacte i les seves decisions.


Responsori

R. Escolta, Israel, posa en pràctica tot el que el Senyor et mana: * Així reconeixeràs que veritablement Déu és el Déu fidel, que manté la seva aliança i els seus favors per als qui l'estimen.

V. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces. * Així reconeixeràs que veritablement Déu és el Déu fidel, que manté la seva aliança i els seus favors per als qui l'estimen.

Lectura segona

De la carta de sant Climent, papa, als cristians de Corint

(Núms. 31?33)

Déu ja al principi justificà tothom per la fe

Unim-nos a la benedicció de Déu i mirem quins són els camins que hi porten. Recorreguem el que va succeir des del principi: ¿Per quina causa fou beneït el nostre pare Abraham? ¿No fou perquè per mitjà de la fe va practicar la justícia i la veritat? Isaac coneixia el futur, però, per la fe que tenia, es deixà dur de bon grat al sacrifici. Jacob emigrà humilment de la seva terra i, a causa del seu germà, va anar a trobar Laban i li féu de servidor; li foren donats els dotze ceptres d'Israel.

Aquell que consideri tot això en detall veurà la magnificència dels dons oferts per Déu a Jacob. Perquè d'ell provenen tots els sacerdots i levites que dirigien el servei de l'altar de Déu; d'ell procedeix, segons la carn, Jesús, el Senyor; d'ell deriven, per mitjà de la família de Judà, els reis, els governants i els prínceps. I no és pas tampoc petita la glòria de les altres tribus d'ell, ja que Déu li va prometre: El teu llinatge serà com les estrelles del cel. Tots foren glorificats i dignificats no per les obres i la justícia que ells haguessin practicat, sinó per la voluntat de Déu. I nosaltres, cridats en Jesucrist per aquesta mateixa voluntat de Déu, no ens justifiquem per nosaltres mateixos, no per la nostra saviesa, prudència, pietat, ni per les obres que hàgim fet en puresa de cor, sinó per la fe per la qual Déu omnipotent justifica tothom des del principi; a ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.

¿Què farem, doncs, germans? ¿Negligirem obrar bé i abandonarem l'amor? Que el Senyor no ho permeti! Apressem-nos a complir amb fervor i generositat d'ànim tota obra bona. Perquè el mateix artífex i sobirà de totes les coses es gloria de les seves obres. Perquè amb la seva força suprema afermà els cels i amb la seva intel·ligència incomprensible els ordenà; separà la terra de l'aigua que l'envoltava i l'establí en el fonament sòlid de la seva pròpia voluntat. Ell va manar que existissin els animals que corren per sobre la terra, com ja havia creat i ordenat el mar i els peixos que hi vivien; els peixos va recloure'ls dins de les aigües.

Finalment amb les seves mans sagrades i pures modelà l'home, la criatura més gran i excel·lent per la seva intel·ligència; en l'home, Déu va encunyar-hi la pròpia imatge. Déu digué: Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres. Deu creà l'home; els va crear home i dona. Quan hagué acomplert les seves obres les lloà i beneí els vivents; els va dir: Sigueu fecunds i multipliqueu-vos. Mirem com tots els justos foren enaltits per llurs obres, i com amb ells el Senyor mateix se'n va adornar i se'n va alegrar. Tenim, doncs, aquest model; arribem-nos sense ronsejar a la voluntat d'ell i fem, amb totes les nostres forces, obres de justícia.


Responsori

R. El Senyor, Déu gran i terrible, manté la seva aliança i els seus favors per als qui l'estimen * I compleixen els seus manaments.

V. Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen. * I compleixen els seus manaments.

Oració


Acolliu, Senyor amb misericòrdia, les pregàries del vostre poble; ajudeu-nos a veure el que hem de fer i doneu-nos la força per portar-ho a terme. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-