Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Veniu, adorem el Senyor: ell és el nostre Déu.

Himne

Nox atra rerum cóntegit
terrae colóres ómnium:
nos confiténtes póscimus
te, iuste iudex córdium,

Ut áuferas piácula
sordésque mentis ábluas,
donésque, Christe, grátiam
ut arceántur crímina.

Mens, ecce, torpet ímpia,
quam culpa mordet nóxia;
obscúra gestit tóllere
et te, Redémptor, quaérere.

Repélle tu calíginem
intrínsecus quam máxime,
ut in beáto gáudeat
se collocári lúmine.

Sit, Christe, rex piíssime,
tibi Patríque glória
cum Spíritu Sancto Paráclito,
in sempitérna saécula. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.

Salm 88 (39-53)

Plany per la ruïna de la casa de David

Fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David (Lc 1, 69)

IV

Però ara, disgustat amb el vostre Ungit,
vós l'abandoneu i no en feu cas;
trenqueu l'aliança amb el vostre servent,
i li tireu per terra la corona;

derroqueu les seves muralles,
i arraseu les seves fortaleses;
tots els vianants el saquegen,
i els seus veïns es riuen d'ell.

Sosteniu el braç dels seus adversaris,
ompliu de goig els seus enemics.
Però a ell li esmusseu l'espasa
i ja no el sosteniu en el combat,

heu trencat el seu ceptre gloriós,
l'heu fet caure del tron;
abreugeu el seu temps de joventut,
i la vergonya li fa de mantell.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Mireu, Senyor, l'oprobi dels vostres servents.
Antífona 2Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.

V

¿Fins quan estareu amagat, Senyor,
i el vostre rigor s'encendrà com el foc?
Considereu la brevetat de la vida,
la poca cosa dels homes que heu creat.

¿Quin home ha viscut, que no hagi de morir,
que s'escapi del poder de la mort?
¿On són els favors d'abans, Senyor,
que vau jurar a David per la vostra fidelitat?

Recordeu l'oprobi dels vostres servents,
tot el que hem de suportar dels altres pobles,
com els vostres enemics us insulten,
com insulten les petjades del vostre Ungit.

Beneït sigui ei Senyor per sempre.
Amén, amén.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Jo sóc el rebrot de David, sóc el seu fill, sóc l'estel resplendent del matí.
Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Salm 89

Que l'amabilitat del Senyor reposi sobre nosaltres

Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia (2Pe 3, 8)

Al llarg de tots els segles, Senyor,
heu estat sempre la nostra muralla.

Abans de néixer les muntanyes,
abans que infantéssiu la terra i el món,
des de sempre i per sempre sou Déu.

Vós feu tornar els homes a la pols
dient-los: «Torneu-vos-en, fills d'Adam.»
Mil anys als vostres ulls
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d'una guàrdia de nit.

Quan preneu els homes,
són com un somni en fer-se de dia,
són com l'herba que s'espiga:
ha tret florida al matí,
al vespre es marceix i s'asseca.

Com ens ha consumit el vostre rigor!
La vostra duresa ens té trastornats.
Heu estès davant vostre les culpes que hem comès,
ens traieu els secrets a la llum de la vostra mirada.
Passem els dies sota la vostra duresa,
consumim els anys com un sospir.

Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
al capdavall, són de fatigues inútils,
s'escolen de pressa, i ens n'anem volant.

¿Qui pot amidar un rigor tan vehement?
¿Qui pot comprendre tanta severitat?
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.

Calmeu-vos, Senyor, ¿què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Doneu-nos tants dies d'alegria
com ens n'heu donat d'aflicció,
tants anys de joia com n'hem vist de penes.

Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l'amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l'obra de les nostres mans.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Els nostres anys passen com l'herba, però vós des de sempre sou Déu.

Vers

V. En vós hi ha la font de la vida.

R. I veiem la llum en la vostra llum.

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Miquees 5, 1-8

El Messies serà la pau

Això diu el Senyor:
«Fes-te incisions en senyal de dol, ciutat bandolera! Estem assetjats, donen bastonades a la galta del jutge d'Israel. Però tu, Bet-Lèhem Efrata, petita per a figurar entre les famílies de Judà; de tu em sortirà el qui ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d'Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà la pau.

Si els assiris envaeixen el nostre país i s'apoderen de les nostres muralles, constituirem contra ells set pastors, consagrarem vuit homes, que pasturaran l'Assíria, el país de Nimrod, amb l'espasa desembeinada. Així ens salvarà d'Assíria si ella ocupa el nostre país i s'apodera de les nostres muralles.

Aleshores la resta de Jacob serà enmig de la multitud dels pobles com la rosada del Senyor, com les gotes de pluja sobre l'herba; no posarà en els homes l'esperança, no confiarà per res en gent que ha de morir. Aleshores, entre les nacions en la multitud dels pobles, la resta de Jacob serà com el lleó entre els animals del bosc, com el lleó jove entre els ramats d'ovelles: passa, trepitja i destrossa sense que ningú el deturi.»


Responsori

R. Bet-Lèhem, ciutat del Déu excels, de tu en sortirà el qui ha de regir Israel; els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns, i serà gran d'un cap a l'altre de la terra: * I viuran en pau perquè ell serà la pau.

V. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre. * I viuran en pau perquè ell serà la pau.

Lectura segona

Del tractat de sant Gregori Nissè, bisbe, sobre l'ideal perfecte del cristià

Tenim el Crist, que és la nostra pau i la nostra llum

Ell és la nostra pau, que de dos pobles n'ha fet un de sol. Si pensem que Crist és la pau, mostrarem el nom veritable del cristià, sí, si per mitjà de la pau que tenim, manifestem el Crist amb les obres. Ha fet morir l'enemistat, diu l'Apòstol. Aleshores cal que no permetem que l'enemistat ressusciti en nosaltres, sinó que demostrem bé que en nosaltres ha mort totalment. Quan Déu la matà, féu una obra preclara per a la salvació nostra; no fem reviure l'enemistat, doncs, per una ira que arruïnaria les nostres ànimes, pel record de les injúries que hàgim sofert. Ja està ben morta; si la cridéssim un altra cop a la vida, seriem uns malvats.

No, ja que tenim Crist, que és la pau, nosaltres matem l'enemistat per realitzar en la nostra vida el que creiem en Crist. Tal com Crist, en nosaltres, va com tirar a terra una paret d'un tancat i va unir en ell els dos homes, el vell i el nou, i en féu un de sol, tot establint la pau, així també nosaltres reconciliem-nos no només amb els qui ens escometen des de fora, sinó també amb el que promou revoltes en nosaltres mateixos. Així, la carn ja no desitjarà res contra l'esperit ni l'esperit no desitjarà res segons la carn, sinó que, lligada ja a l'esperit la prudència de la carn, serem reedificats com un home nou i que fa obra de pau; convertits en un home els dos homes antics, tindrem la pau en nosaltres mateixos.

La pau es defineix com a concòrdia dels dissidents. Per això, quan ha cessat la guerra interior de la nostra naturalesa, tot recercant la pau en nosaltres, som fets pau i declarem que en nosaltres és veritat i pròpia aquesta denominació de Crist.

Quan meditem que Crist és la llum veritable i que no té ni la més mínima comunicació amb la mentida, aprenem que també nosaltres hem de brillar amb els raigs de la llum autèntica. I els raigs del sol de justícia són les mateixes virtuts que brillen per il·luminar-nos perquè ens despullem de les obres pròpies de la fosca i ens comportem dignament com a ple dia. Repudiem les nostres obres vergonyoses, fem-ho tot a la llum, convertim-nos nosaltres mateixos en llum i, cosa ben pròpia de la llum, il·luminem els altres amb les nostres obres.

Si des d'ara considerem que Crist és santedat i ens abstenim tant de fets com de pensaments impurs i malignes, serem veritablement dignes del seu nom, perquè donarem bon exemple, no amb les paraules, sinó amb les obres que santificaran la nostra vida.


Responsori

R. Ens visitarà un sol que ve del cel, * I guiarà els nostres passos per camins de pau.

V. Il·luminarà els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort. * I guiarà els nostres passos per camins de pau.

Oració


Déu omnipotent i etern, il·lumineu els pobles que viuen a la fosca i a les ombres de la mort amb la resplendor d'aquell sol que ve del cel, Jesucrist, nostre Senyor, que amb vós viu i regna.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-