Menu

Ofici de lectura

Invitatori

V. Obriu-me els llavis, Senyor.
R. I proclamaré la vostra lloança.


Antífona Celebrem el Senyor, aclamem-lo amb els nostres cants.

Himne

Ipsum nunc nobis tempus est
quo voce evangélica
ventúrus sponsus créditur,
regni caeléstis cónditor.

Occúrrunt sánctae vírgines
óbviam tunc advéntui,
gestántes claras lámpadas,
magno laetántes gáudio.

Stúltae vero quae remánent,
exstínctas habent lámpadas,
frustra pulsántes iánuam,
clausa iam regni régia.

Nunc vigilémus sóbrii
gestántes mentes spléndidas,
ut veniénti Dómino
digni currámus óbviam.

Dignos nos fac, rex óptime,
futúri regni glória,
ut mereámur láudibus
aetérnis te concínere. Amen.

Salmòdia

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.

Salm 30,

(2-17. 20-25)
Pregària confiada enmig de la prova

Pare, confio el meu alè a les vostres mans (Lc 23, 46)

I
En vós, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me vós que sou bo;
No trigueu, escolteu i allibereu-me,
sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.

Per a mi, sou penyal i plaça forta.
Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me,
traieu-me del llaç que m'han parat,
vós que em defenseu.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, m'heu rescatat.
No estimeu els qui veneren ídols de no-res,
però jo he confiat en el Senyor.

Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Vós heu mirat el meu sofriment,
heu emparat la meva vida en el perill
no m'heu deixat caure a les mans de l'enemic,
és ample el lloc on reposen els meus peus.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 1 Escolteu, Senyor, i allibereu-me.
Antífona 2Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.

II

Compadiu-vos de mi, Senyor.
Mireu la meva desgràcia.
De tristor se'm consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes.
La meva vida s'esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor.

Decau el meu vigor de tant sofrir,
se'm consumeixen les forces.
Sóc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts.

Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,
els seus cors s'han oblidat de mi com si fos mort,
em tenen com una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats;
han fet consell contra mi
i han decidit la meva mort.

Però jo confio en vós, Senyor,
us dic: «Sou el meu Déu,
teniu el meu destí a les vostres mans.»
Deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me per l'amor que em teniu.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 2 Deixeu veure, Senyor, al vostre servent la claror de la vostra mirada.
Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

III

Quina felicitat tan gran
reserveu als vostres fidels!
La concediu als qui s'arreceren en vós
per defensar-se dels homes.

Els amagueu a la vostra presència,
lluny de les conjuracions humanes;
els encobriu a casa vostra,
lluny dels atacs de les llengües.

Beneït sigui el Senyor.
És admirable l'amor que em manifesta
dins la ciutat emmurallada.
Jo que havia dit tan aviat:
«M'heu allunyat de la vostra presència.»
Ben cert, heu escoltat la meva súplica
quan implorava el vostre auxili.

Estimeu el Senyor, els qui li sou fidels!
El Senyor guarda els qui creuen en ell,
però castiga sense plànyer-los
els qui obren amb orgull.

Sigueu valents, tingueu coratge,
tots els qui espereu en el Senyor.

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.

Antífona 3 Beneït sigui el Senyor! És admirable l'amor que em manifesta.

Vers

V. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me.

R. Perquè vós, Senyor, sou el Déu que em salveu.


Lectures

Leccionari biennal


Lectura primera

Del llibre dels Proverbis 3, 1-20

Com es troba la saviesa

Fill meu, no t'oblidis de la meva llei, guarda en el cor els meus preceptes; tindràs llarga vida, abundància de benestar, i no t'abandonarà l'amor fidel de Déu. Lliga't els meus preceptes al voltant del coll i grava'ls en el cor; així et guanyaràs favor i bon acolliment als ulls de Déu i dels homes. Confia de tot cor en el Senyor, no et refiïs de la teva prudència; tingues present el Senyor en tots els teus camins i ell te'ls esplanarà. No et guiïs per la teva saviesa, venera el Senyor i aparta't del mal: tindràs salut i el teu cos serà vigorós.

Honora el Senyor amb els teus béns, ofereix-li les primícies de les teves collites, i els graners se t'ompliran de blat i els cups et sobreeixiran de vi.

Fill meu, no desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els seus fills preferits.

Feliç l'home que troba la saviesa! Feliç l'home que aconsegueix la intel·ligència! És molt més bon negoci que guanyar plata i or. No hi ha cap perla tan preciosa, no la iguala cap joiell. La seva dreta dóna llarga vida, i la seva esquerra, riquesa i honor. Els seus camins són deliciosos, són de debò camins de pau. És l'arbre de la vida per als qui s'hi abracen, el cedre immortal per als qui se n'apoderen.

El Senyor posà els fonaments de la terra amb la seva saviesa, amb la seva intel·ligència sosté el firmament. Pel seu saber es baden les fonts dels oceans i els núvols deixen caure la rosada.


Responsori

R. No desestimis la correcció que ve del Senyor, no et cansis quan ell et reprèn. * Perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els seus fills preferits.

V. Déu us tracta com a fills. Perquè, ¿quin fill hi ha que el seu pare no corregeixi? * Perquè el Senyor repta aquells que estima, fa sofrir els seus fills preferits.

Lectura segona

Dels sermons de sant Bernat, abat
(Sermó 15 de diversis )

La saviesa que ens cal cercar

Fem-nos un menjar que no es faci malbé, obrem per la nostra salvació. Treballem en la vinya del Senyor per merèixer rebre aquell sou de què parla l'Evangeli. Treballem d'acord amb la saviesa que diu: Els qui treballen d'acord amb mi no pecaran. El camp és el món, diu la Veritat: cavem-hi; conté un tresor amagat: desenterrem-lo. Perquè és la mateixa saviesa la que hom treu dels llocs amagats. Tots la cerquem, tots la desitgem.

Diu l'Escriptura: Si cerqueu, cerqueu-la; convertiu-vos i veniu. ¿Em preguntes de què t'has de convertir? Aparta't de la teva voluntat, diu l'Escriptura. I si no la trobo en la meva voluntat, ¿on la trobaré, m'objectes, la saviesa? Perquè la meva ànima la desitja amb vehemència, i no en té prou d'haver-la trobat, posat que la trobi, si jo no col·loco en la meva falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. I amb raó: Feliç l'home que troba la saviesa. Feliç l'home que aconsegueix la intel·ligència. Cerca-la, doncs, mentre pot ser trobada; quan la tinguis a prop, crida-la.

¿Vols escoltar com t'és a prop? La paraula és a tocar, és en el teu cor i en la teva boca: només cal que la cerquis amb rectitud d'intenció. Així trobaràs en el teu cor la saviesa, la teva boca abundarà en la prudència: sí, procura que abundi en ella, no que la rebutgi o la vomiti.

Perquè és mel el que has trobat, si has trobat la saviesa. Però no en mengis massa, no fos que l'haguessis de vomitar. Menja'n de manera que sempre tinguis gana. La saviesa mateixa diu: Els qui em mengen encara tindran fam. No et creguis que sigui molt el que tens, no en mengis desordenadament, que ho hauries de vomitar, o et traurien el que et creus posseir, perquè has deixat de cercar massa aviat. I no s'ha de cessar ni en la recerca ni en la invocació mentre tenim a prop la saviesa, mentre podem trobar-la. Altrament passaria el que diu el mateix Salomó: Si algú menja molta mel, no li és bo; igualment, el qui escruta la majestat serà oprimit per la seva glòria.

Tal com és feliç l'home que troba la saviesa, també és feliç, i més feliç encara, el qui viu en la saviesa; això es refereix segurament als qui se'n sadollen.

La saviesa o la prudència, la tens a la boca per aquestes tres coses: per la confessió de la teva iniquitat, per la veu de lloança i d'acció de gràcies, i també per mots edificants, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. I l'home just s'acusa a si mateix en començar a parlar, perquè en el mig li cal lloar el Senyor, i tercerament, si té prou saviesa, ha d'edificar el proïsme.


Responsori

R. Aprecio la saviesa més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum; * Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns.

V. Em vaig enamorar de la saviesa, des de jove em va fer goig. * Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns.

Oració


Conclusió

Beneïm el Senyor.
R. Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-