Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

Del llibre del Gènesi 8, 1-22

Fi del diluvi

Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i salvatges que eren amb ell a l'arca. Déu va fer passar un vent per la terra, i les aigües començaren de minvar. Les fonts de l'oceà i les rescloses del cel es van cloure, s'acabà la pluja que queia del cel, les aigües es retiraren de mica en mica de la terra i minvaren al cap de cent cinquanta dies. l el mes setè, el disset del mes, l'arca va reposar sobre les muntanyes d'Ararat. Les aigües anaven abaixant-se a poc a poc fins al mes desè, i al mes desè, el primer del mes, aparegueren els cims de les muntanyes.

Al cap de quaranta dies, Noè va obrir la finestra que havia fet a l'arca i avià el corb, que se'n va anar i va tornar, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra. Aleshores Noè avià el colom per veure si havia minvat l'aigua a la terra. Però el colom no va trobar cap indret on posar les potetes, i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua cobria encara la terra. Ell allargà la mà, el prengué i l'acollí amb ell a l'arca. Va esperar encara set dies més, i avià una altra vegada el colom fora de l'arca. Cap al tard, el colom li tornà duent al bec una fulla tendra d'olivera.

Noè va comprendre que l'aigua havia minvat a la terra. Va esperar encara set dies més, i avià el colom, que ja no va tornar.

L'any sis-cents de la vida de Noè, el primer mes, el primer dia del mes, s'eixugà l'aigua a la terra. Noè va aixecar la coberta de l'arca, va guaitar, i va veure que la terra era seca. El segon mes, el dia vint-i-set del mes, la terra ja era seca. Llavors Déu va dir a Noè:
«Surt de l'arca, amb la teva muller, els teus fills i les mullers dels teus fills.

Fes sortir amb tu tots els animals de tota mena que són amb tu: els que volen o caminen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra. Que corrin per la terra, que siguin fecunds i s'hi multipliquin.

Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills. Els animals de tota mena que caminen o que volen i totes les cuques que s'arrosseguen per terra sortiren de l'arca.

Noè va dedicar un altar al Senyor, va prendre de totes les bèsties pures i de tots els ocells purs i va oferir holocaustos a l'altar. El Senyor en va sentir l'olor que l'apaivaga i digué parlant amb si mateix:
«No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l'home, perquè els designis del seu cor són dolents des de la seva joventut; mai més no tornaré a castigar tots els éssers vivents com he fet. Mentre duri la terra, sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dia i nit no cessaran.»


Responsori

En els dies de Noè, uns pocs, vuit persones, foren salvades per l'aigua. * I allò que ara us salva a vosaltres és el baptisme, prefigurat aleshores.

Noè fou trobat perfectament just, en temps de la ira esdevingué un rescat. * l allò que ara us salva a vosaltres és el baptisme, prefigurat aleshores.

Lectura segona

Dels Sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó 19, 3)

Han canviat els signes, no la fe

¿Et vols reconciliar amb Déu? Coneix allò que has de fer amb tu mateix perquè Déu es reconciliï amb tu. Posa atenció al que diu el Salm; llegim efectivament: Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. Però, ¿és que prescindiràs del sacrifici? ¿No oferiràs res? ¿No apaivagaràs Déu amb alguna oblació? ¿Què és el que acabes de dir? Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. Continua, escolta i prega: La víctima que us ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. Rebutjant allò que oferies has comprès el que cal oferir.

Oferies —segons la tradició dels pares— víctimes dels teus ramats que s'anomenaven sacrificis. Si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. No us interessen aquells sacrificis i, tanmateix, cerqueu un sacrifici. El vostre poble us diu: ¿Què haig d'oferir, si no ofereixo el que abans oferia? El poble, efectivament, sempre és el mateix: en moren uns, en neixen uns altres, però el poble continua essent el mateix. Han canviat el signes, no la fe. Han canviat els signes amb els quals se significava una altra cosa, no la cosa significada. El moltó, l'anyell i el cabrit significaven Crist: tot simbolitzava Crist.

El moltó, perquè guia el ramat: és el mateix que va aparèixer enredat entre els esbarzers, quan s'ordenà al pare Abraham de perdonar el seu fill, però no d'abandonar aquell lloc sense haver ofert abans un sacrifici. Isaac era Crist, i el moltó també era Crist. Isaac portava la llenya per al seu propi sacrifici: Crist va carregar la seva pròpia creu. El moltó ocupà el lloc d'Isaac; Crist no es va substituir a ell mateix. Però en Isaac i en el moltó hi ha prefigurat el Crist.

El moltó estava enredat en els esbarzers per les banyes; pregunta als jueus on col·locaren la corona al Senyor. Ell és anyell. Aquest és l'Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! I és toro: observa les banyes de la creu. I és cabrit per la seva similitud amb l'home pecador. Tot això es manifesta veladament, abans que aleni el ventijol del capvespre i s'estenguin les ombres.

Així, doncs, els pares antics van creure en el mateix Crist Senyor, i no tan sols perquè era el Verb, sinó també perquè hi ha un sol mitjancer entre Déu i els homes, Crist Jesús home. Van creure i, amb la seva predicació i amb les seves profecies, ens han transmès aquesta mateixa fe. Per això l'Apòstol diu: Tenint el mateix esperit de fe, segons allò que està escrit: «He cregut, per això he parlat».

Doncs bé, quan el sant David deia: Les víctimes no us satisfan; si us oferia un holocaust no me'l voldríeu, s'oferien aquells sacrificis que ara ja no s'ofereixen. Per tant, mentre salmejava, profetitzava; menyspreava els sacrificis d'aquells temps, preveia els futurs.

Si us oferia un holocaust —diu— no me'l voldríeu. ¿Si no accepteu, doncs, holocaustos, us quedareu sense sacrificis? De cap manera! La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. Aquest és el sacrifici que has d'oferir. No cerquis entre el ramat, no preparis naus per a navegar fins a les terres llunyanes en recerca de perfums. Cerca en el teu cor l'ofrena agradable a Déu. El cor és el que cal sacrificar. I no tinguis por de perdre el cor en sacrificar-lo, ja que el salm també diu: Déu meu, creeu en mi un cor ben pur. Perquè sigui creat aquest cor pur, cal abans sacrificar l'impur.


Responsori

El Senyor, ¿trobarà gust en milers de moltons? * T'han indicat, home, el que és bo i què reclama el Senyor de tu: res més que practicar el dret i estimar la pietat i caminar humilment amb el teu Déu.

És impossible que la sang de toros i de bocs llevi els pecats. * T'han indicat, home, el que és bo i què reclama el Senyor de tu: res més que practicar el dret i estimar la pietat i caminar humilment amb el teu Déu.

Oració


Acolliu, Senyor amb misericòrdia, les pregàries del vostre poble; ajudeu-nos a veure el que hem de fer i doneu-nos la força per portar-ho a terme. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-