Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

Del llibre dels Nombres 20, 1-13; 21, 4-9

L'aigua de Meribà i la serp de bronze

En aquells dies, tota la comunitat dels israelites arribaren al desert de Sin, el mes primer, i el poble s'estacionà a Cadés. Allí morí Maria i allí fou sepultada. Com que no hi havia aigua per a la comunitat, es van amotinar contra Moisès i Aharon. El poble se les va tenir amb Moisès i digué:

«Tant de bo que haguéssim mort com els nostres germans, davant del Senyor! ¿Per què heu conduït la comunitat del Senyor en aquest desert, per morir-hi nosaltres i el nostre bestiar? ¿Per què ens heu fet pujar de l'Egipte per dur-nos en aquesta mala contrada? No és lloc de sembra, ni de figueres, ni de vinya, ni de magranes. Ni tan sols hi ha aigua per a beure!»

Llavors Moisès i Aharon, deixant la comunitat, se n'anaren a l'entrada de la Tenda de l'Aplec. El Senyor va dir a Moisès:
«Pren el bastó i aplega la comunitat, tu i el teu germà Aharon, i davant d'ells direu a la roca que doni la seva aigua. Faràs sortir per a ells aigua de la roca i donaràs de beure a la comunitat i al seu bestiar.»

Moisès prengué el bastó de davant del Senyor, tal com li ho havia manat. Després Moisès i Aharon aplegaren la comunitat davant la roca i els digué:
«Escolteu, rebels. ¿Podrà brollar d'aquesta roca aigua per a vosaltres?»

Moisès alçà la mà i va donar un cop a la roca amb el bastó dues vegades. En brollà aigua en abundància, i en begué el poble i el seu bestiar. El Senyor digué a Moisès i a Aharon:
«Ja que no heu cregut en mi manifestant la meva santedat davant els israelites, no dureu aquesta comunitat al país que els dono».

(Aquesta és l'aigua de Meribà on els israelites se les van tenir amb el Senyor, i on va manifestar enmig d'ells la seva santedat.)

Van partir de la muntanya d'Hor, camí del mar Roig, per flanquejar el país d'Edom. El poble s'impacientà pel camí i va parlar contra Déu i contra Moisès:
«¿Per què ens vau fer pujar de l'Egipte perquè moríssim al desert? No hi ha ni pa ni aigua, i aquest menjar miserable ens fa fàstic!»

Aleshores el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, talment que molta gent d'Israel en moria. El poble anà a trobar Moisès i li digué:
«Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres les serps».

l Moisès va intercedir pel poble. El Senyor va dir a Moisès:
«Fes-te una serp de bronze i penja-la dalt una perxa. Tothom qui haurà estat picat i la miri es posarà bo.»

Moisès va fer una serp de bronze i la va penjar dalt una perxa. Si una serp havia picat algú i aquest mirava la serp de bronze, es posava bo.


Responsori

Així com Moisès va enlairar la serp al desert, així cal que sigui enlairat el Fill de l'home. * A fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna.

Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món sigui salvat per mitjà d ell. * A fi que tot el qui creu tingui en ell la vida eterna.

Lectura segona

Del Tractat de Dídim d'Alexandria sobre la Santíssima Trinitat
(Llibre 2, 13-14)

El misteri de l'aigua

La piscina és la font de la Trinitat per a la salvació de tots els homes fidels, i, mantenint-se verge, es converteix en mare de tots per obra de l'Esperit Sant: els qui s'hi renten són guarits de la mossegada de la serp. Hi rebem, en efecte, la distribució de tots els carismes, s'hi promulguen i s'hi confirmen les gràcies del paradís celestial; el qui, en aquesta piscina, creà la nostra ànima, la hi pren per esposa, segons la dita de Pau: Us he esposat a un sol espòs per presentar-vos al Crist com una verge pura. Però, ¿per què no esmentar —si més no breument— allò de més gran i de més sublim que conté? Aquell qui els àngels al cel no gosen anomenar Pare, nosaltres, a la terra, aprenem sense cap temor d'anomenar-lo així. Això és el que canta el salmista en el salm vint-i-sis: Si mai m'abandonessin pare i mare, que és com si digués que Adam i Eva no podien mantenir-se immortals, el Senyor em recolliria, que equival a dir: m'ha donat la piscina per mare i l'Altíssim per pare, i per germà el Salvador, que va ser batejat per nosaltres. Ara, en efecte, estic certament regenerat i salvat, perquè ja no sento: Ploreu el mort, perquè la llum s'ha extingit, sinó aquella veu tan desitjada: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré, ungint-vos, rentant-vos, vestint-vos tots i cadascun amb tota la meva persona, i alimentant-vos amb el meu cos i la meva sang.

Però arriba el moment de recollir una part dels testimoniatges de l'Escriptura, procedents de l'Antic Testament i relatius a l'Esperit de Déu i al baptisme de la immortalitat: ho escriuré tan bé com sàpiga.

Atès que des de sempre la indivisa i inefable Trinitat coneixia la feblesa i la fragilitat de l'espècie humana, en crear l'element humit del no-res, va disposar el remei per als homes i la salut que s'obtindria per mitjà seu: Per això consta que l'Esperit Sant, quan va planar sobre les aigües, les santificà, els comunicà una força vital, i alhora les fecundà.

I això queda palès pel fet que, quan el Senyor va ser batejat, va aparèixer l'Esperit Sant sobre les aigües del Jordà i es posà sobre d'ell. En aquella ocasió es presentà en forma de colom, perquè és un animal senzill. Per això el Senyor diu: Sigueu candorosos com els coloms.

També el diluvi que va purificar el món de la seva perversió tan arrelada, prenunciava, d'una manera mística i velada, l'expiació dels pecats que havia de dur-se a terme per mitjà de la piscina sagrada. I la mateixa arca, que va salvar els qui hi entraren, era imatge de l'Església venerable i de l'esperança feliç que origina. l el colom, que portà a l'arca una branca d'olivera i anuncià que la terra ja era eixuta significava la vinguda de l'Esperit Sant i la reconciliació amb el cel, ja que l'olivera és signe de pau.

Semblantment, el Mar Roig, que va acollir els israelites que no vacil·laren ni dubtaren, i que els alliberà dels mals que a Egipte els esperaven de part del faraó i del seu exèrcit —i, en conseqüència, tota la història de la seva fugida d'Egipte—, era un símbol de la salvació que nosaltres aconseguim amb el baptisme.


Responsori

Abocaré aigua sobre el sòl assedegat, rierols sobre la terra eixuta. Abocaré el meu Esperit. * I creixeran com l'àlber a la vora d'aigua corrent.

L'aigua que donaré esdevindrà en ell una font d'aigua que rajarà fins a la vida eterna. * I creixeran com l'àlber a la vora d'aigua corrent.

Oració


Ateneu, Senyor, les nostres súpliques i mireu, bondadós, els qui confiem en la vostra misericòrdia, de manera que , purificats de la brutícia del pecat, perseverem en la vida cristiana i siguem hereus de les vostres promeses. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-