Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

Del llibre del profeta Zacaries 12, 9-12a; 13, 1-9

La salvació es trobarà a Jerusalem

Això diu el Senyor:
«Aquell dia, m'aplicaré a destruir tots els pobles que hauran vingut contra Jerusalem. Acabat, abocaré sobre la casa de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'entendriment i d'emoció perquè mirin cap a aquell qui hauran traspassat; faran per ell una lamentació com es fa per l'estimat i el ploraran amargament com es plora un primogènit.

Aquell dia, la lamentació a Jerusalem serà tan gran com la lamentació d'Hadad-Remmon a la plana de Maguedon. I el país es lamentarà, cada família a part. Aquell dia, hi haurà una font oberta a la casa de David i als habitants de Jerusalem, per al pecat i les impureses.

Aquell dia —oracle del Senyor de l'univers—, suprimiré del país el nom dels ídols, que no seran mencionats més; faré desaparèixer també del país els profetes i l'esperit d'impuresa. Si algú vol fer encara el profeta, el pare i la mare que l'han engendrat li diran: "No has de viure més, perquè és mentida el que tu dius en nom del Senyor!" I mentre farà el profeta, el pare i la mare que l'han engendrat el traspassaran.

Aquell dia, tot profeta es donarà vergonya de la seva visió profètica; no es posaran més el mantell de pèl amb el designi de mentir; sinó que cada un dirà: "Jo no sóc cap profeta, sóc un home que treballa la terra; amb la terra em guanyo la vida des de jove". I, si algú li diu: "¿Què són aquests blaus sobre el teu cos?", respondrà: "Els cops que he rebut a casa dels meus amants".

Espasa, desperta't, contra el meu pastor, contra l'home del meu parentiu —oracle del Senyor de l'univers—. Clavaré un cop al pastor, perquè es dispersin les ovelles, i giraré la mà contra els sagals. l passarà en tot el país —oracle del Senyor—, que dues parts hi seran suprimides, expiraran, i la tercera hi serà deixada; ficaré aquest terç al foc, el fondré com es fon la plata i el depuraré com depuren l'or: ell invocarà el meu nom, i jo l'escoltaré; diré: "Aquest és el meu poble", i ell dirà: "El Senyor és el meu Déu".»


Responsori

Aquesta nit tots vosaltres trobareu en mi ocasió d'escàndol, perquè està escrit: * Mataré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat.

Espasa, desperta't contra el meu pastor, contra l'home del meu parentiu, diu el Senyor. * Mataré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat.

Lectura segona

(de la memòria)

De les cartes de sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir

Cal exercir el zel apostòlic
per a la santificació i salvació de les ànimes

Em dóna un gran goig, germà estimat, el zel ardorós que t'empeny a promoure la glòria de Déu. Veiem, avui dia, i no sense pena, que la malaltia epidèmica anomenada «indiferentisme» es propaga de diverses formes, no solament entre els laics, sinó, fins i tot, entre els religiosos. No obstant això, atès que Déu es digne de la glòria infinita, és per a nosaltres la primera i màxima obligació donar-li glòria, en la mesura de les nostres pobres facultats, encara que, essent pobres criatures, mai no li podrem donar tota la glòria que ell es mereix.

I, com que la glòria de Déu resplendeix per damunt de tot en la salvació de les ànimes, que Crist va redimir amb la pròpia sang, l'afany primer i més alt de la vida apostòlica ha de ser aquest: procurar sobretot la salvació de les ànimes, és més, procurar elevar-les a la més gran santedat. Diré ara breument quin és el camí més apte per a aquesta finalitat, o sigui, per assolir la glòria divina i la santificació de moltes ànimes.

Déu, que és la ciència i la saviesa infinites, i que, per això mateix, coneix perfectament el que hem de fer per augmentar la seva glòria, ens descobreix ordinàriament la seva voluntat per mitjà dels qui el representen aquí a la terra. És, doncs, l'obediència, i ella sola, la que ens manifesta amb certesa la voluntat divina. El superior, certament, pot equivocar-se; el que no pot succeir és que nosaltres, obeint, ens equivoquem. L'única excepció que pot haver-hi en l'obediència és que el superior manés quelcom que, d'alguna manera, violés la llei divina, encara que fos en matèria llevíssima: en aquest cas, el superior no seria intèrpret fidel de la voluntat de Déu.

Déu, l'únic infinit, sapientíssim, clementíssim, és el Senyor, el Creador i Pare nostre, el principi i la fi, la saviesa, la potència, l'amor, tot ho és el mateix Déu. Qualsevol cosa que es trobi fora de Déu té valor en la mesura en que es refereix al mateix Déu, creador de totes les coses i redemptor dels homes, l'últim fi de tota la creació. Així, doncs, és ell qui, pels seus representants a la terra, ens manifesta la seva adorable voluntat i ens atreu cap a ell, amb el desig que moltes ànimes siguin atretes per mitjà de nosaltres i així ell pugui unir-se-les amb un amor més perfecte.

Pensa, germà, com és de gran la nostra dignitat per la misericòrdia de Déu. Per l'obediència, anem més enllà dels termes de la nostra petitesa i ens identifiquem amb la voluntat divina, que ens dirigeix a obrar el bé amb la saviesa i prudència infinites. Encara més, adherits a aquesta voluntat divina, a la qual cap cosa creada no pot resistir, esdevenim els més forts de tots els homes.

Aquest és el camí de la saviesa i de la prudència, aquest és l'únic camí pel qual podem donar a Déu la màxima glòria. Si hi hagués un camí distint i millor, Crist ens l'hauria fet conèixer amb el seu exemple i la seva paraula. La Sagrada Escriptura compendia es llargs anys de la seva vida en Nazaret amb aquestes paraules: I vivia sotmès a ells; i la resta de la seva vida ens la deixa entreveure sota el signe de l'obediència, en manifestar, moltes vegades que ell va baixar a la terra per fer la voluntat del Pare.

Estimem, doncs, estimem moltíssim el Pare celestial que tant ens estima, i que la nostra obediència sigui la prova d'un amor perfecte, sobretot quan l'exercici d'aquesta virtut ens demani el sacrifici de la voluntat pròpia. No coneixem, en efecte, cap llibre més alt que Jesús crucificat, per avançar en l'amor de Déu.

Tot això ho obtindrem més fàcilment per la Verge Immaculada, a la qual Déu bondadosíssim ha confiat la distribució dels seus dons misericordiosos. No podem tenir el menor dubte que la voluntat de Maria sobre nosaltres és absolutament la mateixa que la de Déu. Quan nosaltres ens consagrem a Maria esdevenim, a les seves mans, instruments de la misericòrdia divina, tal com ella ho és en mans de Déu. Deixem que ella ens condueixi, que ens dugui de la mà, visquem tranquils i en pau sota el seu guiatge, ella preveurà totes les nostres coses, per totes proveirà, socorrerà promptament les nostres necessitats espirituals i corporals, ella apartarà de nosaltres les dificultats i les angoixes.


Responsori

Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare, viviu estimant, com Crist ens estimà i s'entregà per nosaltres. * Ell es va oferir a Déu com una víctima d'agradable fragància.

Com esclaus de Crist, compliu de cor la voluntat de Déu. * Ell es va oferir a Déu com una víctima d'agradable fragància.

Oració


Déu totpoderós i etern, que, pel mestratge de l'Esperit Sant, gosem invocar amb el nom de Pare; feu que l'esperit de fills creixi sempre en els nostres cors, a fi que un dia puguem entrar en l'heretatge promès. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-