Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

Del segon llibre de les Cròniques 35, 20—36, 12

Corrupció de Judà. Primera invasió de Jerusalem

Després de tot això que Josies havia organitzat al temple del Senyor, Necaó, rei d'Egipte, pujà a fer la guerra a Carquemix, vora l'Èufrates, i Josies li sortí al pas. Necaó li envia missatgers a dir-li:
«¿Què hi ha entre jo i tu, rei de Judà? No és pas contra tu que jo vinc avui, sinó que el meu combat és vora l’Èufrates, i Déu m'ha dit que m'afanyés. Deixa't de fer oposició a Déu, que és amb mi, perquè ell no et destrueixi!»

Però Josies no se'n va apartar, sinó que, per combatre'l, es va disfressar i no va escoltar les paraules de Necaó, que venien de la boca de Déu. Anà a combatre ala plana de Meguidó. Els arquers van tirar contra el rei Josies, i aquest digué als seus subordinats:
«Traieu-me, que estic greument ferit».

Els seus subordinats el tragueren del carro i el feren muntar en un altre que ell tenia, i el conduïren a Jerusalem. Va morir, i fou enterrat als sepulcres dels seus pares. Tot Judà i Jerusalem van fer dol per Josies, Jeremies féu una complanta sobre Josies, i tots els cantors i totes les cantores s'han ocupat de Josies en les seves lamentacions fins al dia d'avui, i n'han fet un costum a Israel. Són escrites entre les lamentacions. La resta dels fets de Josies, les seves obres piadoses segons el que hi ha escrit a la llei del Senyor i les seves accions, de les primeres a les darreres, consten al llibre dels reis d'Israel i de Judà.

El poble del país prengué Joacaz, fill de Josies, i el féu rei a Jerusalem en lloc del seu pare.

Joacaz tenia vint-i-tres anys quan fou rei, i regnà tres mesos a Jerusalem. El rei d'Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país una contribució de cent talents de plata i d'un talent d'or. El rei d'Egipte féu rei de Judà i Jerusalem el seu germà Eliaquim i li canvià el nom pel de Joaquim. Necaó agafà el seu germà Joacaz i el conduí a l'Egipte.

Joaquim tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. Féu el mal que ofèn els ulls del Senyor, el seu Déu. Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà contra ell i el lligà amb una doble cadena de bronze, per conduir-lo a Babilònia. Nabucodonosor s'endugué a Babilònia una part dels objectes del temple del Senyor i els posà al seu palau de Babilònia. La resta dels fets de Joaquim, les abominacions que va cometre i tot el que ha estat trobat contra ell consta al Llibre dels reis d'Israel i de Judà. En lloc d'ell regnà el seu fill Jeconies.

Jeconies tenia vuit anys quan fou rei, i regnà tres mesos i deu dies a Jerusalem. Féu el mal que ofèn els ulls del Senyor. Al retorn de l'any, el rei Nabucodonosor el féu conduir a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. I féu rei de Judà i Jerusalem el seu germà Sedecies.

Sedecies tenia vint-i-un anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. Féu el mal que ofèn els ulls del Senyor, el seu Déu, i no s'humilià davant del profeta Jeremies, que parlava de part del Senyor.


Responsori

Durant molts anys vau tenir paciència amb ells i els advertíreu que tornessin a la vostra llei; però s'enorgulliren i no escoltaven. * Llavors els abandonàreu al poder dels pobles de diversos països.

Pecaven contra els vostres costums; arronsaven l'espatlla, es rebel·laven al jou. * Llavors els abandonàreu al poder dels pobles de diversos països.

Lectura segona

(de la memòria)

De l'Homilia de sant Joan Pau II, papa, a l'inici del seu pontificat

No tingueu por! Obriu les portes a Crist!

Pere va venir a Roma! Què el va guiar i conduir en aquesta ciutat, cor de l'Imperi Romà, sinó l'obediència a la inspiració rebuda del Senyor? Potser aquest pescador de Galilea no hauria volgut venir fins aquí. Potser hauria preferit quedar-se allà, a les ribes del Llac de Genesaret, amb la seva barca, amb les seves xarxes. Però, guiat pel Senyor, obedient a la seva inspiració, va arribar fins aquí.

Segons una antiga tradició durant la persecució de Neró, Pere volia abandonar Roma. Però el Senyor va intervenir: va sortir a trobar-lo. Pere se li adreçà dient-li: «Quo vadis, Domine?: On aneu, Senyor?». I el Senyor li contestà: “Vaig a Roma per a ésser crucificat per segona vegada”. Pere tornà a Roma i s'hi va quedar fins a la seva crucifixió.

El nostre temps ens invita, ens empeny, ens obliga a mirar al Senyor i a immergir-nos en una humil i devota meditació del misteri de la suprema potestat del mateix Crist.

Aquell qui va néixer de la Verge Maria, el Fill del fuster —com era considerat—, el Fill del Déu vivent, com va confessar Pere, va venir per fer de tots nosaltres “un reialme sacerdotal”.

El Concili Vaticà II ens ha recordat el misteri d'aquesta potestat i el fet que la missió del Crist —sacerdot, profeta-mestre, rei— continua en l'Església. Tots, tot el Poble de Déu participa d'aquesta triple missió. Potser en el passat posaven al cap del papa la tiara, aquella triple corona, per expressar, a través d'aquell símbol, que tot l'orde jeràrquic de l'Església de Crist, tota la seva "sacra potestat" que hi exerceix no és altra cosa que el servei, servei que té una sola cosa com a objectiu: que tot el Poble de Déu sigui participant d'aquesta triple missió de Crist i es mantingui sempre sota la potestat del Senyor, la qual te els seus orígens no pas en els poders d'aquest món, sinó en el Pare celestial i en el misteri de la creu i de la resurrecció.

La potestat absoluta i tanmateix dolça i suau del Senyor respon a tota la profunditat de l'home, a les seves aspiracions més elevades de de la voluntat i del cor. No parla un llenguatge de força, sinó que s'expressa en la caritat i en la veritat.

El nou successor de Pere a la Seu de Roma eleva avui una pregària fervent, humil i confiada: Oh Crist! Feu que jo pugui esdevenir i ser servidor de la vostra única potestat! Servidor de la vostra potestat que no té posta! Feu que jo sigui un servidor! Més encara: servidor dels vostres servidors.

Germans i germanes! No tingueu por d'acollir el Crist i d'acceptar la seva potestat!

Ajudeu el Papa i tots els qui volen servir el Crist i, amb el poder de Crist, servir l'home i tota la humanitat!

No tingueu por! Obriu, més encara, obriu de bat a bat les portes a Crist! Al seu poder salvador, obriu-li els confins dels Estats, els sistemes econòmics i els polítics, els amples camps de la cultura, de la civilització i del desenvolupament. No tingueu por! Crist sap "que hi ha dins de l'home". Només ell ho sap!

Avui molt sovint l'home no sap que porta a dintre, en el fons del seu esperit, del seu cor. Molt sovint no està segur del sentit de la seva vida sobre aquesta terra. L'envaeix el dubte que es trasmuda en desesperació. Permeteu, doncs —us ho prego, us ho imploro amb humilitat i amb confiança— permeteu que Crist parli a l'home. Només ell té paraules de vida, si!, de vida eterna.


Responsori

No tingueu por: el Redemptor de l'home ha revelat el poder de la creu i ha donat la vida per nosaltres. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

Som cridats, dins l’Església, a participar de la seva potestat. * Obriu de bat a bat les portes a Crist.

Oració


Déu omnipotent i etern, ensenyeu-nos de ser sempre generosos amb vós i feu que servim de tot cor la vostra majestat. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-