Menu

Leccionari biennal

<< Tornar

Lectures

Lectura primera

De la primera carta de l'apòstol sant Joan 2, 20-29

Teniu una unció que ve del Sant

Estimats: Vosaltres teniu una unció que ve del Sant, i sabeu totes les coses.

Us he escrit, no pas perquè no conegueu la veritat, sinó perquè la coneixeu, i perquè cap mentida no prové de la veritat. ¿Qui és el mentider, sinó aquell qui nega que Jesús és el Crist? Aquest és l'Anticrist, que nega el Pare i el Fill. Qualsevol qui nega el Fill, tampoc no té el Pare; el qui confessa el Fill, també té el Pare.

Quant a vosaltres, que perduri en vosaltres el que heu sentit des del començament; si en vosaltres perdura el que heu sentit des del començament, també vosaltres perdurareu en el Fill i en el Pare, I la promesa que ell ens ha fet és la vida eterna.

Us he escrit això sobre els qui us volen enganyar. Quant a vosaltres, la unció que heu rebut d'ell perdura en vosaltres, i no teniu necessitat que ningú us ensenyi, més aviat, tal com la seva unció us instrueix en totes les coses, ella que és verídica i no és mentidera, tal com us ensenyà, doncs, persevereu en ell. I ara, fillets, persevereu en ell a fi que, quan aparegui, tinguem confiança i no siguem confosos per ell a l'hora del seu adveniment.

Si sabeu que és just, reconegueu que també tot el qui practica la justícia ha nascut d'ell.


Responsori

Allò que hem sentit referent al Verb de la vida, ho testimoniem, perquè resti en nosaltres, * i la nostra comunió sigui amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist, al·leluia.

L'oli de la unció del Senyor és damunt nostre. * I la nostra comunió sigui amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist, al·leluia.

Lectura segona

Del Llibre de sant Basili el gran, bisbe, sobre l'Esperit Sant
(Capítol 9, números 22-23)

L'acció de l'Esperit Sant

¿Qui, havent sentit els noms que es donen a l'Esperit, no sent aixecat el seu ànim i no eleva el seu pensament cap a la naturalesa divina? Es anomenat Esperit de Déu i Esperit de veritat que procedeix del Pare; Esperit ferm, Esperit generós, Esperit Sant són els seus noms propis i peculiars.

Cap a ell dirigeixen la mirada tots els qui senten necessitat de santificació; cap a ell tendeix el desig de tots els qui viuen virtuosament, i el seu alè és per a ells com una rosada que els ajuda a aconseguir el seu fi propi i natural.

Font de santificació, llum de la nostra intel·ligència, és ell qui dóna, d'ell mateix, com una claredat a la nostra raó natural, perquè conegui la veritat.

Inaccessible per naturalesa, es fa accessible per la seva bondat; ho omple tot amb el seu poder, però es comunica només als qui en són dignes, i no a tots amb la mateixa mesura, sinó que distribueix els seus dons segons la fe de cadascú.

Simple per naturalesa, divers en els seus dons, és present íntegrament en cadascú, sense deixar de ser íntegrament arreu. Es divideix de tal manera, que no queda disminuït en res; tots participen d'ell i, tanmateix, resta intacte, com passa amb un raig de sol, del qual cadascú es beneficia com si fos només per a ell, i, no obstant això, il·lumina la terra i el mar i es barreja amb l'aire.

Així l'Esperit Sant és present en cadascun dels qui són capaços de rebre'l, com si fos només en ell, infonent a tots la totalitat de la gràcia que necessiten. Gaudeixen de la seva possessió tots els qui participen d'ell, en la mesura que ho permet la disposició de cadascun, però no en la mesura del poder del mateix Esperit.

Per l'Esperit Sant s'enlairen els cors, els febles són conduïts de la mà, els qui progressen arriben a la perfecció; il·luminant els qui són nets de tota taca, els fa espirituals per la comunió amb ell.

I de la mateixa manera que els cossos límpids i transparents, quan els toca un raig de llum, es tornen molt brillants i fulguren d'una forma nova, així les ànimes portadores de l'Esperit i il·luminades per ell, es tornen elles mateixes espirituals i irradien als altres la seva gràcia. D'aquesta comunió amb l'Esperit procedeix el coneixement de les coses futures, la intel·ligència dels misteris, la comprensió de les coses ocultes, la distribució dels dons, la familiaritat amb les coses del cel, la unió amb els cors dels àngels; d'aquesta comunió es deriva el goig que mai no s'acaba, la perseverança en Déu, la semblança amb Déu i, allò de més sublim que hom pot imaginar, la nostra pròpia deïficació.


Responsori

Que el vostre cor no estigui més torbat ni acovardit: me'n vaig al Pare; i, quan hagi estat pres d'entre vosaltres, us enviaré * l'Esperit de la veritat, i el vostre cor s'alegrarà, al·leluia.

Jo pregaré el Pare, i us donarà un altre protector. * L'Esperit de la veritat, i el vostre cor s'alegrarà, al·leluia.

Oració


Déu misericordiós, concediu a la vostra Església, congregada per l'Esperit Sant, que visqui dedicada a vós amb tot el cor i unida en la concòrdia de les voluntats. Per nostre Senyor Jesucrist.

Conclusió

Beneïm el Senyor.
Donem gràcies a Déu.

<<

Seleccionar la pregària per data.

liturgiadeleshorescat@gmail.com

A+ A-